Art escita

Art escita

El art escita o art de les estepas és l'art cultivat pels pobles escitas, el qual estava compost principalment per objectes decoratius, tals com joyeria, decoració d'armes i equipament dels cavallers o aparelle dels cavalls. Este art va ser produït per les tribus nómadas en l'àrea coneguda tradicionalment com Escitia, que estava ubicada en l'estepa póntica i que s'estenia des del Kazakhstan actual fins a la costa bàltica de l'actual Polònia i Geòrgia. Este art, també conegut com l'art de les estepas va ser produït en un periodo que comprén des de el VII-sigle III fins a quan els escitas varen ser gradualment desplaçats pels sármatas en un llarc procés que va durar de el IV fins a el II

Obres d'art

El tesor de Kul-Oba, Crimea

Peça en granit trobada en Dobruja

Els escitas varen treballar una àmplia varietat de materials, tals com or, fusta, cuiro, os, bronze, ferro, argent i or blanc. Com nómadas, els escitas varen treballar en materials decoratius per a usar en els seus cavalls, tendes i carretas i moltes de les peces eren chicotetes per a que foren portables. Les peces més primerenques reflectixen les tradicions asirias d'estil animal; mentres que moltes peces del periodo posterior, especialment en metal, varen ser produïdes per artesans grecs que varen adaptar estils grecs en els gusts i en els motius per al mercat escita i provablement varen treballar en el territori escita.

Com els escitas varen prosperar a través del comerç en els grecs, es varen establir i varen escomençar a cultivar la terra. També varen fundar assentaments permanents, tals com un lloc en Belsk, Ucrània, que es creu va ser la capital escita Gelonus, en els restants arqueològics de la qual s'han trobat tallers d'artesania i alfarería grega.

En els últims anys, els arqueòlecs han fet descobriments importants en varis llocs de la zona. Aixina, s'han trobat elements decoratius que mostres bésties antropomórficas, motius geomètrics o animals. També s'han descobert estoras de feltre, aixina com ferramentes i utensilis domèstics. La vestimenta trobada pels arqueòlecs també ha segut elaborat en brodats i dissenys aplicats. Segons pareix, la gent rica vestia penyores cobertes de plaques d'or en relleu.

Influències

Com els escitas varen entrar en contacte en els grecs, les seues obres d'art varen influir en l'art grec i varen ser influenciades per ell; també moltes peces d'art varen ser produïdes per artesans grecs per a clients escitas.

Aixina mateix, l'art escita va ser influenciat pel art assiri. Els pobles nómades representaven numeroses escenes de caça i de combat entre animals, reflex de les actituts guerreres d'estos pobles. El tema de la fera, un felino o un orso, botant sobre el seu assut és molt freqüent. L'art assiri va aportar el gust pel realisme i el naturalisme en les seues comunitats, que després es va estendre per tota Eurasia i, en especial, en els pobles germànics i asiàtics. Aixina, per eixemple, China va rebre un important aporte del realisme de l'art de les estepas en el curs de les diverses invasions mongólicas.

Els seus veïns orientals, la cultura dels pazyryk en Siberia, varen produir un art similar, encara que es varen relacionar en els chinencs d'una manera similar a com els escitas ho varen fer en la cultura grega i iraní.

Bibliografia

• Reeder E. D., ed. (1999) Scythian Gold: Treasures from Ancient Ukraine. Nova York: Abrams Inc.
• Piotrovsky, Boris B.; L. Galanina i N. Grach (1987). Scythian Art. Oxford i Aurora, Leningrado: Phaidon.

• Stoddert, K., ed. (1985). From the Lands of the Scythians. Nova York: The Metropolitan Museum of Art.
• Charrière, G. (1979). Scythian Art: Crafts of the Early Eurasian Nomads. Nova York: Alpine Fine Arts Collections Ltd.
• Bérczi Sz. (2004). "The Role of Curie Principle in Understanding Composite Plane Symmetry Patterns: New Ethnomathematic Relations in Ancient Eurasian Ornamental Arts from Archaeologic Finds of the Period 1. M. B. C. and 1. M. A. D." Forma, 19 (3): 265-277. Tòquio.
• Borovka G. (1967). Scythian Art. Nova York: Paragon.
• Lehtinen I., ed. (1986). Traces of the Central Asian Culture in the North Suomalais-Ugrilainen. Helsinki: Seura.
• Rice, T. T. (1957). The Scythians. Nova York: Frederick A. Praeger, Inc.
• Rolle R. (1980). Die Welt der Skythen. Lucerna i Fráncfort: Bucher.