Art assiri
El León herido (escultura, arquitectura, pintura i ceràmica) va quedar originalment definit per les excavacions i posteriors estudis fets en Nínive (actual Mossul),[1] i en atres ciutats de la civilisació asiria. Dins del conjunt de l'art mesopotámico es poden diferenciar dos etapes principals: Una caldea, més meridional i continuada després en Babilonia; i una atra Asiria (localisada al nort de Mesopotamia).[lower-alpha 1][2]
Orige i característiques
L'orige de l'art assiri s'atribuïx als antics sumerios, poble que se supon d'orige camita i que va poblar estes terres cap a l'any 4000 a. C. L'estil d'estes persones va ser assimilat despuix (des de l'any 3000 al 1500 a. C.) pel poble semita dels acadios que també va aplegar a habitar esta regió i es va fondre en els habitants anteriors i va ser assimilat igualment pels babilonios. Entre els sigles XI i VII a. C. l'estil sumerio adquirix ple desenroll en la civilisació asiria i la neobabilónica. El periodo més característic és el cridat neoasirio o assiri tardà, des de l'any 1000 al 612 a. C., en el que es construïxen els grans palaus d'Assurnasirpal II, Sargón II, el seu fill Senaqerib i Esarhaddon (el conquistador d'Egipte).
Decoració i materials
Són determinants els materials de construcció, en funció del mig geològic: pedra i fanc configuren una arquitectura basada en l'atobó i rajola. L'atobó s'utilisava per als terrats i murs grossos externs. Les parets fetes d'atobó o de rajola es recobrixen en ceràmica de colors (fanc cuit i vidriado) o en estuc blanc sobre el que anaven les pintures al fresca. Els dibuixos representaven plantes, animals fantàstics o figures geomètriques. Utilisaven també l'alabastre, que és una pedra blana que abundava prop del riu Tigris, en la part alta. En este material fàcil de tallar es realisaven grans plaques decorades en relleus que cobrixen els edificis més nobles. També s'ampra l'arc i la techumbre de volta. En el capítul de l'ingenieria destaquen els incògnits Jardins Colgantes de Babilonia.
Escultura
- Artícul principal → Escultura asiria.
Els assiris varen deprendre l'art de l'escultura i bajorrelieve del poble hitita. S'han trobat poques estàtues, per la mala calitat dels materials. La pedra en Asiria és bona per a tallar en lajas primes i per a bajorrelieves pero mala per a estàtues. Per això lo més abundant són els bajorrelieves fets d'alabastre o calcàrea blana.
Els escultors assiris varen saber representar en una gran perfecció els animals salvages, realisant relleus d'escenes de caça de gran realisme. Un dels treballs més apreciats en este camp és el que es conserva en el Museu Britànic i que representa un lleó i una lleona moribunts; forma part d'una escena de caça del palau trobat en Nínive i atribuït a Asurbanipal (any 668 a. C.). En eixe mateix palau es varen trobar escenes de batalles, de presoners, de la vida quotidiana de l'eixèrcit, etc.
El tema dels relleus és casi sempre profà. Ademés de les escenes de guerra abunden les de caça (el rei caça lleons i atres animals salvages). Les escenes que mostren la vida plaentera de dins del palau es representen en les parets interiors. En el palau de Korshabad es varen trobar més de 2000 metros de bajorrelieves en una calitat artística molt desigual pels diferents artesans que varen treballar en ells en un temps llímit. Per lo general el dibuix és terramaner, com de chiquet menut. Els hòmens són més alts que els cavalls i inclús més que les fortalees; els peixos són del tamany d'un barco, els buitres són tan grans com el cadàver que estan devorant. L'idea de perspectiva és també prou incipient. En general l'artiste engrandix els personages que li interessen i aixina el rei és més alt que ningú i els assiris són més grans que els seus enemics. El cap està dispost de perfil en la majoria dels casos, encara que la persona estiga de front. Les cares són inexpresivas. Al costat d'estos relleus descrits poden contemplar-se atres eixits de les mans de verdaders artistes que varen saber plasmar a la perfecció les barbes, el pèl rullat, els brodats dels mants i les franges dels vestits del rei i els seus servidors.
Les escultures de bulto redó també varen ser verdaderes obres d'art. Algunes eren enormes i estaven colocades en les portes dels palaus, com a guardians del recint. Eren figures de sers mitològics antropomórficos, esfinges alades i en caps humans, aixetes i lleons.
El caràcter pròpiament assiri es manifesta en grans figures d'adorn d'edificis en séries de relleus. L'escultura monumental de les portes de palaus la constituïxen principalment bous antropomorfos o lleons de 4 o 5 metros d'altura. Fins a 26 parells d'ells hi havia en el famós Palau que Sargón va construir en Khorsabad. Els bous alados assiris tenen els músculs molt acusats. En la portada principal del palau de Sargón figurava entre dos bous alados una jagantesca estàtua de Gilgamesh -el Hércules assiri- ofegant un lleó. Els numerosíssims relleus que decoren els palaus assiris, Nínive i Khorsabad, serien obres de molts artistes. Ademés del viu interés històric-descriptivo que oferixen pels temes, són admirables com a obres d'art. El rei centra moralment tots els assunts, ya d'ardits guerrers, ya de foment urbà, ya de caça. Estes marquen el punt àlgit de la perfecció de l'art assiri. Les figures d'animals ferits que apareixen en tals relleus estan representades en una vida i un sentit del dolor insuperable.[1]
Monuments
El monument més important en l'art assiri és el palau, morada del rei. El rei és el personage més important del poble assiri, és el dominador i el caudillo, per tant la seua casa deu ser construïda en magnificencia.
Els palaus assiris estaven composts per tres grups de dependències: el palau, pròpiament dit, en la residència del rei, departament de recepció, numeroses estàncies i corredors (serrallo); les habitacions reservades a la família (harem), i les dependències de servici al voltant del pati central (khan). En les sales de recepció, la part baixa dels murs es revestia d'un zócalo d'alabastre esculpido i possiblement policromat, sent tal volta plana la porció més alta del mur. L'eixemplar més complet de palau que s'ha descobert és el de Korshabad.[1] Serà el model dels palaus romans en l'época en que l'Imperi es orientaliza i serà el model que prendran els bizantinos i els àraps de l'Edat Mija.
L'atre gran monument és el temple. Eren edificis en forma de torre, els cridats zigurat, en molta altura. Estaven ubicats en els recints dels palaus, formant part d'ells. Els patis tenien forma quadrada, pero les sales cobertes eren llargues i angostes en excés; els murs eren d'enorme gruixa, a propòsit per al contrarreste de volta, sistema constructiu freqüentment amprat pels assiris, en arcs d'entrada, ya als palaus, ya als recints de les ciutats. I no solament varen usar la volta de canó seguida, sino també la cúpula, tant semiesfèrica com de perfil més o menys parabòlic, com ho atesta el paisage en mansions representat en un relleu de Kuyunjik. Les portes d'entrada als recints assiris estaven construïdes per arcs, semicirculares i aureolados molt decorativament de manera be a propòsit a l'ofici ornamental de la ceràmica vidriada. Els terrats de les obres asirias estaven sostingudes per voltes de rajola.[1] El temple-torre del palau de Sargón II tenia 43 metros de costat i cada u dels pisos media 6 metros sobre l'altura normal de 5 metros.
Varen amprar també com a decoració els escrits en lletra cuneïforme. En les grans superfícies horisontals dels murs dels palaus es trobaven les plaques a on es relataven les cròniques de batalles, victòries i caceres. El tema del arbre de la vida apareix en els sagells cilíndrics i en algunes pintures murals. S'han trobat també decoració vegetals molt estilisades.
Vore també
Notes
- ↑ La circumstància de que la ciutat de Nínive conservara els seus fonaments de pedra casi intactes (al contrari que Babilonia els murs de la qual d'atobó casi varen desaparéixer en el pas dels sigles) determinaria que l'experiència dels palaus, temples i traçats de les ciutats asirias, permetera als arqueòlecs imaginar ciutats mesopotámiques casi totalment destruïdes.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ràfols, Josep Francesc Ràfols (2000). «L'art en Mesopotamia i Pèrsia», Joan Campas (ed.). Art assiri (en Espanyol), Optima, p. 60. ISBN 84 - 89693 - 63 - 3.
- ↑ Pijoán, 1931, p. 201.
Bibliografia
- [1]
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAngulo Íñiguez1982">Angulo Íñiguez (1982). Història de l'Art, tom I, Raycar S.A. Impressors. ISBN 84-400-8645-8.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPijoán1931">Pijoán (1931). Art de l'Àsia Occidental. Sumerio. Babilonia. Asiria. Hititia. Fenicia. Pèrsia. Partia. Sasania. Escitia, Madrit: Espasa Calpe.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSeignobos1930">Seignobos (1930). Història Universal Oriente i Grècia, Madrit: Edicions Daniel Jorro.
Referències
- ↑ Ràfols, Josep Fransesc Ràfols (2000). «L'art en Mesopotamia i Pèrsia», Joan Campàs (ed.). Art assiri (en Espanyol), Optima, p. 60. ISBN 84 - 89693 - 63 - 3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte asirio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.