Anar al contingut

Ceràmica asiria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Rajoleta en un home orant davant el deu Shamash. VIII a. C. Museu de Pérgamo, Berlín.

La ceràmica asiria és la produïda en l'Antiguetat en la regió de «Assyria», en l'àmplia zona d'Orient Mig nomenada per la desapareguda Aššur), hui ocupada per Iran, Iraq, Líban i Síria i Turquia, en precedents directes en la cultura hitita i continuïtat històric-cultural en la ceràmica babilònica.[1]

Els diversos apartats d'obra alfarera asiria, emmarcats com a part del art de Mesopotamia (8000 a. C. — 300 d. C.) assumixen i sintetisen les cultures del nort i el sur mesopotámico: des del periodo Hassuna-Samarra (en el pas del Neolític al Calcolítico) -que té ya alfarería documentada-;[lower-alpha 1][2][3] passant per Nínive (periodos Gawra i Uruk), l'imperi Acadio, la Tercera dinastia de Ur, i ya en l'àmbit geogràfic i cultural de «Assyria» (a partir de 2000 a. C.) els tres periodos Assiris.[lower-alpha 2] En síntesis en les cultures ceràmiques dels medos, els macedonios i els seleucidas –que posen el teló a l'art mesopotámico antic–,[4] és potser lo més destacat l'evolució suntuaria de l'obra vidriada decorativa en construccions arquitectòniques en rajoles vidriados,[5] tant en la Susa del periodo Aqueménida,[6] al nort, com les del periodo neobabilónico en el sur, de les que resulten eixemplars el panel de 12,40 metros d'altura que va estar en el saló del tro del Palau de Nabucodonosor II,[7] i els murals ceràmics en bous i lleons de la Via de les Processons (Museu del Louvre) i de la Porta de Istar (Museu de Pérgamo en Berlín),[8][7] encara que ya fora del context històric nominal de l'història, la cultura i l'art específicament assiris.[lower-alpha 3]

També cal tindre en conte la Cultura de Halaf en jaciments en Tell Halaf (en el noreste de l'actual Síria), en l'ocupació de refinament de la pasta de ceràmica (fanc de calitat) i perfeccionament de forns que conseguien alcançar elevades temperatures. Els temes són geomètrics, d'animals i flors.[3]

Principals focs

[editar | editar còdic]

Els restants ceràmics conservats vénen determinats per les excavacions arqueològiques realisades en les principals ciutats asirias, és dir, successivament, Aššur, Kalkhu (Nimrud), Dur-Sharrukin (Jorsabad) i Nínive.[lower-alpha 4]

Característiques

[editar | editar còdic]

Va destacar l'obra de azulejería i ladrillería (aplegant a sorprenents resultats de vidriado i esmaltaació en els ya mencionats murals ceràmics en fins relleus) i una àmplia varietat de figurillas antropomorfas i zoomorfas i plaques de terracota.[9] Ademés de la vaixella i cacharrería domèstica, poden mencionar-se, per la seua curiositat, vaixelles com el “got tortuga” del periodo del Obeid,[10] trobat en Tepe Gaura,[11] o joguets i objectes ceremoniales com el chicotet erizo (19,1 cm.) trobat en Nimrud i conservat en el Museu d'Iraq de Bagdad.[12]


Potser poguera incloure's en el conjunt de l'obra alfarera l'us de l'argila com a soport de l'escritura, tant en l'elaboració de sagells,[lower-alpha 5][13] com en l'impressió de rajoles de fanc fresc.[14] El millor eixemple és la monumental biblioteca de Asurbanipal en prop de dèu mil tablillas en escritura cuneïforme que han permés documentar el història de Asiria (2150 a. C. — 612 a. C.).

Rajoles vidriados

[editar | editar còdic]

Precedent assiri dels grans panels vidriados produïts més vesprada en Babilonia i Pèrsia, la decoració en rajola, en resultar més econòmica, va vindre a substituir els tradicionals relleus esculpidos en «fines lajas d'alabastre yesoso».[5] Una de les mostres més antigues va decorar passadiços i estàncies del palau de Salmanasar III en Kalkhu, en composicions que aplegaven a alcançar més de 4 metros d'alt per casi 3 d'ample, conservades en el Museu Nacional d'Iraq, i en el que ademés del monarca assiri investit com a sacerdot, apareixen els motius essencials del deu Assur i l'Arbre de la Vida, els bous, envolt tot en una cenefa en cinc motius ornamentals. Este model ceràmic es reproduirà més vesprada en el Temple de Sense de la ciutadella de Dur Sharrukin, i en els de temples dedicats a Shamash, Ningal i Nabu. En casi tots es representa al rei assiri, seguit del seu visir rodejat d'una simbòlica iconografia composta per animals (àguila, lleó, bou), plantes (higuera) i ferramentes (llaurat). Aixina mateix, de Assur i Nínive, es conserven restants de rajoles vidriados representant escenes palatinas.[5][15] Esta tècnica, en el seu conjunt, alcançaria la seua màxima expressió en la ceràmica babilònica.[16][17]

En una casa chicoteta descoberta prop de les muralles de Assur varen eixir a la llum unes rajoletes en representacions molt singulars: una langosta, com a símbol especial per a previndre la plaga d'este animal, un fet que suponia un autèntic problema per a la població. També pot vore's el deu Assur en tiara de banyes, de peu sobre un pódium molt simple; sobre el seu cap es veuen els emblemes de Sense, deu de la lluna, de Shama, deu del sol i d'Istar, l'estrela matutina.[18]

En la ciutat de Assur va existir un temple dedicat a Anu i Adad, deus del cel i de la tormenta. Les excavacions varen traure a la llum una decoració mural de rajoletes que a jujar pel seu estil es va datar de el Plantilla:SIGLO Representa a un rei en el seu carro. Atres frisos també de la mateixa ciutat varen descobrir la figura d'un príncip en els seus acólitos fent ofrenes abans d'entrar en combat.[19].

Gots vidriados

[editar | editar còdic]

Els arqueòlecs alemans varen descobrir en Assur una bona colecció de gots vidriados, alguns en una decoració d'influència egipcíaca que du el tema de la flor de loto unes voltes oberta i atres tancada. Atres gots tenen irisacions i són semblats a lo que seria més tarde la ceràmica persa. Els hi ha pintats en eixos animals cridats ibexs que trepen per la montanya santa. Es varen trobar també molts fragments.[20].

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Amiet, 1982, p. 22.
  2. ↑ Roux, 1990, p. 74.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Fischer, 2002, p. 149.
  4. ↑ Lara, 1999, p. 161.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Lara, 1999, p. 95.
  6. ↑ Alvar, 1989, pp. 4 i 72.
  7. ↑ 7,0 7,1 Lara, 1999, p. 159.
  8. ↑ Alvar, 1989, pp. 60-63.
  9. ↑ Lara, 1999, pp. 151-152.
  10. ↑ Roux, 1990, pp. 83-84.
  11. ↑ Amiet, 1982, p. 191.
  12. ↑ Lara, 1999, p. 150.
  13. ↑ Lara, 1999, p. 93.
  14. ↑ Asimov, 2017, p. 32-35.
  15. ↑ Amiet, 1982, pp. 22 i 138.
  16. ↑ «Panel en lleó zanquilar» (en es). metmuseum.org. Consultat el 21 de juny de 2018.
  17. ↑ Alvar, 1989, p. 43.
  18. ↑ Pijoán, 1931, p. 345.
  19. ↑ Pijoán, 1931, pp. 337 i 346.
  20. ↑ Pijoán, 1931, p. 346.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1989) Juan Capdevilla (ed.). Les claus de l'art mesopotámico i persa (en ES), Arín. ISBN 8434404664.


  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAmiet1982">Amiet (1982). Història ilustrada de les formes artístiques, 1985 edició (en ES), Madrit: Aliança. ISBN 8420600164.
  • Plantilla:Versalitas (2017). El Propenc Oriente, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-5132-3.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLara Pentinat1999">Lara Pentinat, Federico (1999). Antonio Blanco Freijeiro (ed.). L'art de Mesopotamia (3) (en ES), Història 16. ISBN 8476794029.
  • Plantilla:Versalitas (2002). Guia del passat humà. Arqueologia, Barcelona: Blume. ISBN 84-8076-414-7.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRoux1990">Roux (1990). Mesopotamia (en ES), Akal. ISBN 9788476001745.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ceràmica_asiria&oldid=1013740»