Porta de Istar
.jpg){kind=link}
La Porta d'Ishtar (o de Istar) va ser una de les 8 portes monumentals (15 metros d'altura per 24,5 d'ample) de la muralla interior de Babilonia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, a on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Ishtar ho rep de la deesa Ishtar, a la que estava consagrada.
Va ser construïda en l'any 575 a. C. de el VI per Nabucodonosor II en el costat nort de la ciutat.[1] Es compon d'atobó i ceràmica vidriada, la majoria de color blau pel lapislázuli, lo que la feya contrastar fortament en tots els edificis del seu entorn, que eren dorats o rojosos. Estos últims es dispon dibuixant la silueta de dragons, bous, lleons i sers mitològics. La part inferior i l'arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margaritas. La Porta de Istar contava també originàriament en dos esfinges dins de l'arc de la porta, que s'han perdut hui en dia.
Els restants de la porta original varen ser descoberts pels alemans, durant les campanyes arqueològiques alemanes de 1902 a 1914. La majoria es va traslladar a Alemània, a on es va reconstruir la porta en el Museu de Pérgamo de Berlín,[2] en 1930, lloc en el que actualment s'expon. Alguns dels relleus originals de lleons, dragons i bous es troben actualment en el Museu Arqueològic d'Estambul, l'Institut d'Arts de Detroit, el Museu Metropolità d'Art de Nova York, l'Institut Oriental de Chicago, el Museu de l'Escola de Disseny de Rhode Island i el Museu de Belles arts de Boston.
Porta de Ishtar en el XX i XXI
[editar | editar còdic]Durant el govern de Sadam Huseín en Iraq, es varen començar a reconstruir grans zones de la vella Babilonia, entre elles la Porta de Istar, que la seua rèplica es va alçar sobre l'antic emplaçament de l'original. El pla era convertir-l'en la porta d'accés a un nou museu arqueològic iraquí que mai va aplegar a construir-se.[3]
Durant la guerra les forces d'ocupació varen causar danys substancials a la Porta de Ishtar, un dels monuments més famosos de l'antiguetat.
Vehículs militars nortamericans varen esclafar paviments de rajola de 2600 anys d'antiguetat, fragments arqueològics varen ser escampats per tot el lloc, més de 12 sangues varen ser excavades en depòsits antics.
John Curtis. British Museum, Near East Department.[4]
En 2009 les noves autoritats varen obrir el lloc al turisme.
El robo és una realitat persistent.[5]
Nacions unides va declarar en 2019 el lloc com a patrimoni mundial (UNESCO World Heritage Site).[6]
-
Detall de la reconstrucció alemana.
-
Fotografia de la porta, (1932).
-
Reproducció de la Porta de Istar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://història.nationalgeographic.com.és/a/porta-ishtar-secrets-monumental-entrada-a-babilonia_18645
- ↑ https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antiga/20191114/471554484994/porta-ishtar-babilonia.html
- ↑ https://www.mundo-geo.es/conocimiento/historia-gran-porta-ishtar_247296_102.html
- ↑ «[1]», BBC News.
- ↑ «[2]».
- ↑ Alice Fordham. «[3]».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta de Istar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.