Aššur

La ciutat de Aššur (també Ashshur, Ashur, Assur, Asur), situada en la vora del Tigris, va anar originàriament una colónia de Babilonia i posteriorment es va convertir en la primera capital d'Asiria (fins a 879 a. C.), estat al com va donar nom. Els primers testimonis de la seua existència daten del tercer mileni a. C. Va ser presa pels medos en 614 a. C., sent completament destruïda.

Aššur

Les seues ruïnes es troben actualment en al-Charquāṭ (Iraq). l'Unesco va declarar Aššur Patrimoni de l'Humanitat en 2003 i la va incloure en la Llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill.

Història

Aššur en el III mileni a. C.

Les excavacions arqueològiques han demostrat que el lloc estava ocupat, durant el periodo sumerio, abans del sorgiment del Imperi Assiri. Els restants més antics de la ciutat varen ser descoberts en els fonaments del temple d'Ishtar i en l'Antic Palau. Durant l'Imperi Acadio, la ciutat va ser governada per reis natius de Acadia. Durant el cridat Renaixença Sumerio, el govern de la ciutat va ser eixercitat per un governador sumerio.

Aššur en l'Imperi Assiri antic i mig

Soldats nortamericans en les ruïnes de Aššur.

Despuix de l'afonada de l'Imperi Ur, varen escomençar a cobrar gran independència les ciutats de l'Alta Mesopotamia, sent una d'elles Assur que es va convertir en un chicotet regne. Puzur-Assur I va ser reconegut com a rei i va fundar una nova dinastia, prop de l'any 2000. Ilushuma va ser el seu segon successor qui va realisar una expedició a Baixa Mesopotamia aprofitant el caos d'esta. Al mateix temps que Assur anava creixent, ho feyen també atres ciutats destacant com a potències com és el cas de Mari, Eshnunna i Simash.

En l'época en que la dinastia neosumeria de Ur-III va ser destruïda pels elamitas, en el 2004 a. C., els príncips locals, inclosos els de Aššur, s'havien sacsat el jou estranger. Aššur es va transformar ràpidament en un important centre comercial, i les rutes comercials comunicaven la ciutat en Anatolia, a on els mercaders de Aššur varen establir colónies comercials. Estes colónies es denominaven kârum, i comerciaven principalment en llana i estany (vore Kültepe). En la ciutat de Aššur es varen erigir els primers grans temples, consagrats al deu local Aššur i a Adad. També les primeres fortificacions es varen escomençar en este periodo.

Aššur va ser la capital del regne de Shamshi-Adad I (1813-1781 a. C.), qui va estendre el poder i influència de la ciutat fins a més allà de la vall del Tigris. En esta época es va construir el Gran Palau Real, i el temple de Aššur va ser ampliat i se li va afegir un ziggurat. Este regne va aplegar al seu fi quan el rei de Babilonia Hammurabi lo anexionó als seus dominis, despuix de la mort de Shamshi-Adad. Se sap que l'activitat constructiva es va recomençar uns pocs sigles despuix, durant el govern del rei autòcton Puzur-Aššur III, que va tornar a fortificar la ciutat i va incorporar els barris del sur a les defenses principals. En el XV es varen erigir sengles temples a la deesa lluna Sense (Nanna) i al deu sol o Šamaš (Shamash). Posteriorment, la ciutat va ser subyugada pel regne de Mitanni.

Asiria va recuperar la seua independència en el XIV, i en els sigles següents es varen restaurar els antics temples i palaus de Aššur. Tukulti-Ninurta I (1244-1208 a. C.) va escomençar la construcció d'un nou temple, consagrat a la deesa Ishtar. El temple de Anu-Adad va ser construït durant el regnat de Tiglath-Pileser I (1115-1075 a. C.). L'àrea amurallada de la ciutat va créixer en l'Imperi Assiri Mig fins a ocupar una extensió de 120 hectàrees.

Aššur en el periodo neoasirio i posteriorment

Durant el periodo neoasirio (912-612 a. C.), la residència real es va traslladar a atres ciutats de Asiria. Asurnasirpal II (883-859 a. C.) va traslladar la capital de Aššur a Kalhu (Nimrud). La ciutat de Aššur, no obstant, va continuar sent el centre religiós de l'imperi, gràcies al seu temple dedicat al deu nacional, Aššur. Durant el regnat de Senaquerib (705-682 a. C.), es va construir la Casa de l'Any Nou, akitu, i vàries festivitats es varen celebrar en la ciutat. Varis monarques assiris varen ser sepultats baix l'Antic Palau. El final dels dies gloriosos de Aššur va aplegar en 614 a. C., quan la ciutat va ser saquejada i destruïda durant la conquista de Asiria pels medos.

Sigles més vesprada, la ciutat va tornar a ser ocupada, durant l'época partixca. En el nort de la ciutat es varen alçar nous edificis de caràcter administratiu, i en el sur un nou palau. No obstant, la ciutat va tornar a ser destruïda pel rei sasánida Sapor I (241-272). Es coneixen assentaments en la ciutat des dels sigles XII i XIII, pero despuix solament va ser habitada per beduïns nómades. Els moderns assiris continuen reverenciando el lloc.

Els palaus reals

Principals ciutats de l'antiga Mesopotamia.

El més antic monument d'importància en Aššur és el «Palau Vell», que ya estava en peu en temps de Samsi-Addu, en el XVIII, i que va anar posteriorment reconstruït per Llaureu-Nirari I i Aššurnasirpal II. Té una extensió d'1,2 hectàrees i està organisat en torno de patis centrals.

El «Palau Nou» va ser erigit més vesprada en el noroest de la ciutadella per Tukulti-Ninurta I (1244-1207 a. C.), i restaurat posteriorment per Senaquerib. En este edifici s'han trobat les tombes de numerosos reis assiris: Aššur-bel-kala I(1074-1056), Aššurnasirpal II (883-859), Shamshi-Adad V (824-811), i potser també la del propi Senaquerib (705-681). Quan este últim va reorganisar la ciutat, va ordenar la construcció, més al sur, d'un palau secundari per a un dels seus fills. S'han trobat també les cases privades d'importants nobles de la ciutat, aixina com tombes de particulars acomodats.

Referències

Bibliografia

• Andrae, Walter: Dones wiedererstandene Assur. Leipzig: Hinrichs, 1938. ISBN 3-406-02947-7.
• Andrae, Walter: Babylon. Die versunkene Weltstadt und ihr Ausgräber Robert Koldewey. Berlín: Gruyter, 1952.
• Cancik-Kirschbaum, Eva: Die Assyrer. Geschichte, Gesellschaft, Kultur. Munich: C. H. Beck Wissen, 2003. ISBN 3-406-50828-6.
• Matthes, Olaf: «Zur Vorgeschichte der Ausgrabungen in Aššur 1898-1903/05», en MDOG 129; Berlín, 1997, págs. 9-27. ISSN 0342-118X
• Miglus, P. A.: Dones Wohngebiet von Aššur, Stratigraphie und Architektur. Berlín, 1996. ISBN 3-7861-1731-4.
• Marchand, Susan L.: Down from Olympus. Archaeology and Philhellenism in Germany 1750-1970. Princeton: Princeton University Press, 1996. ISBN 0-691-04393-0.
• Preusser, Conrad: Die Paläste in Assur. Berlín: Gebr. Mann, 1996. ISBN 3-7861-2004-8.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aššur.