Shamash
En la mitologia mesopotámica, Šamaš o Shamash (Utu per als sumerio[1][2][3]) és un deu solar i titular de la justícia.[4][5] Especialment adorat en Sippar i Larsa. Els acadios i babilonios consideraven a Shamash fill d'Anu, o en atres ocasions d'Enl. A partir del Renaixença Sumerio és considerat fill de Nannar i Ningal, i germà d'Inanna i Iskur. En el periodo acadio era, junt en Sense i Ishtar, membre de la "Tríade de deus en relacions celests". A voltes apareix en la seua esposa Sherida (Aya per a acadios i babilonios).[6] Se li representava en un disc solar d'huit puntes o per mig d'una figura masculina dels muscles de la qual emanaven flames; en época posterior, el seu símbol també va ser la balança. Se li identificava en el número 20.[7]
Cult
[editar | editar còdic]El seu santuari principal estava en la ciutat de Sippar,[7] que rebia el nom d'I-babbar, i va ser construït per Hammurabi.[8][9][10] Durant el periodo sumerio, el seu santuari principal estava situat en la ciutat de Larsa, i es denominava I. babbar, que estava dedicat a ell i a la seua esposa Aya.[6]
En 1767 a. C. Hammurabi va construir la gran muralla de Sippar,[11] que va dedicar al deu Shamash.[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ I. Sollberger, J. R. Kupper, Inscriptions royals summeriennes et akkadiennes (IRSA), París, 1971, 216
- ↑ D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 354-355
- ↑ H. Klengel, II Re Perfetto. Hammurabi i Babilonia, Roma-Bari, 1993, pp.178-180
- ↑ H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 126-127
- ↑ J. J. M. Roberts, The Earliest Semitic Pantheon, Londres-Baltimore, 1972, 51-52
- ↑ 6,0 6,1 D. Arnaud, "Li panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
- ↑ 7,0 7,1 Leick, Gwendolyn (2002). «Sippar», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí.
- ↑ D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
- ↑ I. Sollberger, J. R. Kupper, Inscriptions royals summeriennes et akkadiennes (IRSA), París, 1971, 212
- ↑ CH, II, 30
- ↑ H. G. Güterbock, ZA, 42, NF VIII, 85
- ↑ H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 39
- ↑ J. J. M. Roberts, The Earliest Semitic Pantheon, Londres-Baltimore, 1972, 14-15
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cris B. Siren, Sumerian Mythology FAQ.
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus.
- S. Kramer, L'història escomença en Sumer.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Shamas - Sumerian Mythology FAQ (en anglés)
- Sumerian Mythology FAQ(en anglés)
- «Sumerian Mythology FAQ». Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2005. Consultat el 6 de febrer de 2008.
- «Lliteratura Sumerio. Antologia de texts épicos i lírics». Consultat el 18 d'octubre de 2012.
- «Teogonía Sumerio-Acadia. Caliope. Lletres, art i cultura». Consultat el 18 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shamash» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.