Anar al contingut

Pazyryk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pazyryk carpet.jpg
Pazyryk
Archiu:PazyrikHorseman. caps block 0
Ginet en un objecte Pazyryk, cap a l'any 300 a. C..

Pazyryk (en rus: Пазырык) és el nom d'un antic poble nómada d'orige escita que va viure en el massiç de Altái, Rússia, (prop de les actuals fronteres de China, Kazakhstan i Mongòlia).

En esta part de la replanell de Ukok s'han trobat molts túmulos antics de l'Edat del Bronze coberts per grans pedres. Estos espectaculars enterrament de la cultura Pazyryk són d'orige escita. El terme kurgán, paraula d'orige túrquico, s'utilisa generalment per a denominar-los. Està inclós per l'Unesco dins del conjunt denominat Montanyes dorades de Altái com Patrimoni de la Humanitat.

Els pazyryks eren una cultura de l'estepa: pastoril nómada i ecuestre. Entre ells es va produir una diferenciació social per l'acumulació individual de riquees gràcies al comerç en Pèrsia, Índia i China.

Descobriments

[editar | editar còdic]

Les primeres tombes varen ser excavades per l'arqueòlec Serguéi Rudenko en els anys 1920. Encara que moltes de les tombes ya havien segut saquejades en époques anteriors, Rudenko va trobar cavalls enterrats, i en ells robes de montar extraordinàriament preservades, feltre i estores de llana, incloent l'estora més antiga del món, un carro fúnebre de quatre rodes i tres metros d'alt de el V i atres esplèndits objectes que havien sobrevixcut a la destrucció del temps. Estes troballes s'exhibixen en el Museu del Hermitage de San Petersburgo.

Cap Pazyryk

[editar | editar còdic]

El més impactant descobriment de Rudenko va ser el cos d'un cap Pazyryk tatuado: un home de constitució poderosa que va morir en uns cinquanta anys. Parts del cos s'han deteriorat, pero la major part del tatuage és encara clarament visible. Posteriors investigacions en fotografia infrarroja varen revelar que estaven tatuados els cinc cadàvers descoberts en els kurgan Pazyryk.[1] No s'han trobat instruments específicament dissenyats per al tatuage, pero els Pazyryk disponien d'agulles extremadament fines en les que realisaven brodats en miniatura, i eren eixes les que provablement usaven per al tatuage.

El cap havia segut cobert d'una elaborada série de dissenys conjuntados que representaven una gran varietat d'animals fantàstics. El tatuage millor preservat és el del braç dret, en les imàgens d'un ruc, un argali, dos cérvols molt estilisats en llargues banyes i un animal carnívor imaginari. Dos mònstruos que representen aixetes decoraven el pit, i en el braç esquerre, unes imàgens parcialment destruïdes semblen representar dos cérvols i una cabra montés. En el front de la cama dreta, un peix s'estén des del peu fins al genoll. Un mònstruo en el peu esquerre i en l'interior de l'espinella hi ha una série de quatre moltons que corren tocant-se uns a uns atres per a formar un disseny únic. La cama esquerra també du tatuages, pero no es distinguixen en claritat. Ademés, l'esquena està tatuada en una série de menuts círculs alineats en la columna vertebral. Este tatuage va ser provablement fet en fins terapèutics. Tribus siberianas en l'actualitat encara practiquen tatuages similars per a aliviar el dolor d'esquena.

Princesa de Ukok

[editar | editar còdic]
Archiu:Mummy of the Ukok Princess.jpg
Princesa de Ukok - V

L'enterrament Pazyryk sense alterar més famós és sense dubte la "Princesa de Ukok" trobada per l'arqueòloga russa Natalia Polosmak en 1993,

Referències

[editar | editar còdic]
  • S.I. Rudenko, Kul'tura naseleniia Gornogo Altaia v skifskoe vremia (" (The Population of the High Altai in Scythian Claves")(Moscow and Leningrad, 1953) translated as Frozen Tombs of Siberia: The Pazyryk Burials of Iron Age Horsemen, M.W. Thompson, tr. (University of Califòrnia Press, Berkeley) 1970. ISBN 0-520-01395-6


  • Reconstruction of the genogond pecularitis of the ancient Pazyryk population(I-II MILLENIUM BC) from Gorny Altai according to the MtDNA structure.

Voevoda M.I.1,3, Sitnikova V.V.1, Romaschenko A.G.1+, Chikisheva T.A.2, Pols'mak N.V.2, Molodin V.I.2

  1. Findings published in Archaeology, Ethnology and Anthropology of Eurasia in spring of 2005.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

tr:Pauırık Kurganı


Referències

[editar | editar còdic]