Princesa de Ukok
La Princesa d'Ukok (en rus: Принце́сса Уко́ка), també coneguda com la Dama de gèl o com la Princesa d'Altái (Алтайская принцесса en rus), és una mòmia d'una dòna de el V, trobada en 1993 en un kurgán de la cultura Pazyryk en la República de Altái, Rússia. Va ser un de les troballes arqueològics russos més importants de finals de el XX. En 2012 va ser traslladada a un mausoleu especial en el Museu Nacional Republicà de Gorno-Altaisk.
Introducció
[editar | editar còdic]Els restants momificados de la "Princesa de Ukok", nom donat per periodistes i residents de Altái, són d'una dòna escita que va viure en les estepas euroasiàtiques en el V i varen ser trobats intactes en una cambra funerària subterrànea. L'arqueòloga Natalia Polosmak i el seu equip varen descobrir la mòmia en 1993, quan era l'investigadora principal en l'Institut rus d'arqueologia i etnografia de Novosibirsk. Era la quarta temporada de Polosmak treballant en la replanell de Ukok, a on l'institut continuava la seua investigació sobre la població primitiva del sur de Siberia.[1]
La Princesa de Ukok és una exponent de la cultura Pazyryk que va prosperar entre els sigles VI i II a. C., en l'estepa siberiana. La seua tomba va ser trobada en la replanell de Ukok, prop de la frontera en China, en lo que hui és la República de Altái. El replanell, part de les estepas euroasiàtiques, es caracterisa per un clima àrit i dur. En l'actualitat, els pastors de Altái seguixen duent les seues raberes al replanell durant el hivern perque el fort vent rebuja la pastura i proporciona terres de pastoreig per als animals a pesar de les temperatures gelades.
Descobriment i excavació
[editar | editar còdic]
Polosmak i el seu equip varen ser guiats per un guàrdia fronteriç, el tinent Mikhail Chepanov, a un grup de kurganes localisats en un territori disputat per Rússia i China.[1] Un kurgán és un túmulo funerari cobert en un montícul de roques. Per lo general, el montícul cobria la cambra funerària, que contenia un cos enterrat dins d'un ataüt de troncs, acompanyat per objectes fúnebres. La cambra de la tomba de la Princesa de Ukok va ser construïda d'esta manera, i la fusta i atres materials orgànics presents han permés datar el seu sepeli. Una mostra del núcleu dels troncs de la seua cambra va ser analisada per un dendrocronólogo, i mostres de matèria orgànica de l'estòmec dels sis cavalls que es varen trobar en la tomba varen ser examinades també, indicant que la mòmia va ser enterrada en la primavera, en algun punt de el V[1]
Ans que Polosmak i el seu equip aplegaren a la cambra, es varen topar en un segon sepeli més tardà en el mateix kurgán colocat damunt del sepulcro de fusta de la Princesa. El contingut consistia en un ataüt de pedra i fusta que contenia un esquelet, junt en tres cavalls. Polosmak creu que este sepeli secundari va ser el d'un grup estranger, potser de pobles subordinats, que consideraven honorable enterrar als seus morts en kurganes Pazyryk.[1]
Un clot excavat en el kurgan va indicar que esta tomba posterior havia segut saquejada. Per esta perforació, l'aigua i la neu es varen filtrar dins de la cambra funerària de la Princesa de Ukok. L'aigua es va congelar i va formar un bloc de gèl dins de la cambra que mai es descongeló per complet pel clima estepario, el permafrost i les roques apilades sobre el montícul que desviaven els rajos del sol. El contingut del sepeli va permanéixer congelat durant 2400 anys, fins a l'excavació de Polosmak.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Princesa de Ukok» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.