Anar al contingut

Estora Pazyryk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pazyryk carpet.jpg
Estora Pazyryk

La estora Pazyryk (en persa: فرش پازیریک‎, en ruso: Пазырыкский ковёр) cridada de Kurgán n.º 5 o estora de Gorno-Altái,[1] és una de les estoras més antigues del món que encara es conserven. Va ser descoberta en 1949 per l'arqueòlec soviètic Serguéi Rudenko en la tomba d'un príncip escita situada en la vall de Pazyryk en República de Altái, ubicat en el massiç de Altái de Siberia. Actualment es conserva en el Museu del Hermitage de San Petersburgo, Rússia.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Scythiancarpet.jpg
Detall

És un de les troballes més importants de Pazyryk. Les seues dimensions són de 200 × 183 cm i té 3600 nucs per dm², lo que és una densitat més alta que la majoria de les estores modernes. L'estora està confeccionada en llana nugada[3] sobre un model de nucs simètrics.[4]

El centre de l'estora conté un motiu de llaç o cinta, mentres que en la vora hi ha una processó de cérvols o renos, i en una atra vora guerrers a cavall. Són temes que recorden el deambular dels ginets nómades de les estepas.

L'estora s'ha preservat molt ben perque va ser conservada pel gèl que es va formar en la tomba despuix d'una inundació. El seu orige és debatut; hi ha qui pensa que va ser realisada pels escitas, i uns atres creuen que ho va anar pels perses aqueménidas. Una de les hipòtesis és que es va realisar en l'antiga Armènia al voltant de l'any 400 a. C. En general, es data de el V, encara que estudis recents en carbono 14 la daten d'al voltant de 328 a. C.-200 a. C..[4]

En el jaciment s'han trobat objectes de seda i bronze procedents de l'atre costat de la Muralla chinenca. Açò demostra que els nómades siberianos tenien relacions en cultures distants.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Histoire, www.toutsurlestapis.fr (consultat el 26 de març de 2019)
  2. «History of handknotted carpets».
  3. L. Barkova, Li tapis de laine du Kourgane n5 de Pazyryk [1] archivat en Wayback Machine., www.dossiers-archeologie.com, abril de 1996 (consultada el 26 de març de 2019)
  4. 4,0 4,1 Roberta Cortopassi, Roland-Pierre Gayraud, Un fragment d’Istabl 'Antar et els tapis de Fustat, www.ifao.egnet.net, 2008 (consultat el 26 de març de 2019)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]