Patró de disseny
Els patrons de disseny són unes tècniques per a resoldre problemes comuns en el desenrolle de software i atres àmbits referents al disseny d'interacció o interfaços.
Un patró de disseny resulta ser una solució a un problema de disseny. Per a que una solució siga considerada un patró deu posseir certes característiques. Una d'elles és que deu haver comprovat la seua efectivitat resolent problemes similars en ocasions anteriors. Una atra és que deu ser reutilisable, lo que significa que és aplicable a diferents problemes de disseny en distintes circumstàncies.[1]
Història
En 1979 l'arquitecte Christopher Alexander va aportar al món de l'arquitectura el llibre The Timeless Way of Building; en ell proponia l'aprenentage i us d'una série de patrons per a la construcció d'edificis d'una major calitat, en la que eixa major calitat es referia a l'arquitectura antiga i la menor calitat corresponia a l'arquitectura moderna, que el trencar en l'arquitectura antiga havia perdut eixa conexió en lo que les persones consideraven que era calitat.
En paraules d'este autor, "Cada patró descriu un problema que ocorre infinitat de voltes en el nostre entorn, aixina com la solució al mateix, de tal modo que podem utilisar esta solució un milló de voltes més alvance sense tindre que tornar a pensar-la una atra volta."
Els patrons que Christopher Alexander i els seus colegues varen definir, publicats en un volum denominat A Pattern Language, són un intent de formalisar i plasmar d'una forma pràctica generacions de coneiximent arquitectònic. Els patrons no són principis abstractes que requerixquen el seu redescubrimiento per a obtindre una aplicació satisfactòria, ni són específics a una situació particular o cultural; són alguna cosa intermig. Un patró definix una possible solució correcta per a un problema de disseny dins d'un context donat, descrivint les qualitats invariantes de totes les solucions. Dins de les solucions de Christopher Alexander es troben cóm es deuen dissenyar ciutats i on deuen anar les perillas de les portes.
Més vesprada, en 1987, Ward Cunningham i Kent Beck, sobrepassats pel pobre entrenament que rebien els nous programadors en orientació a objectes, es preguntaven cóm es podien capturar les bones idees per a, despuix d'alguna manera, traspassar-les als nous programadors recent instruïts en herència i polimorfisme. Llegint a Alexander es varen donar conte del paralel que existia entre la bona arquitectura proposta per Alexander i la bona arquitectura OO, de modo que varen usar vàries idees d'Alexander per a desenrollar cinc patrons d'interacció home-ordenador (HCI) i varen publicar un artícul en OOPSLA-87 titulat Using Pattern Languages for OO Programs.
No obstant, no va ser fins a principis de la década de 1990 quan els patrons de disseny varen tindre un gran èxit en el món de l'informàtica a partir de la publicació del llibre Design Patterns escrit pel grup Gang of Four (GoF) compost per Erich Gamma, Richard Helm, Ralph Johnson i John Vlissides, en el que s'arreplegaven 23 patrons de disseny comuns.
Objectius dels patrons
Els patrons de disseny pretenen:
- Proporcionar catàlecs d'elements reusables en el disseny de sistemes de software.
- Evitar la reiteració en la busca de solucions a problemes ya coneguts i solucionats anteriorment.
- Formalisar un vocabulari comú entre dissenyadors.
- Estandardisar el modo en que es realisa el disseny.
- Facilitar l'aprenentage a les noves generacions de dissenyadors condensando coneiximent ya existent.
Aixina mateix, no pretenen:
- Impondre certes alternatives de disseny front a unes atres.
- Eliminar la creativitat inherent al procés de disseny.
No és obligatori utilisar els patrons, solament és aconsellable en el cas de tindre el mateix problema o similar que soluciona el patró, sempre tenint en conte que en un cas particular pugues no ser aplicable. "Abusar o forçar l'us dels patrons pot ser un error".
Categories de patrons
Segons l'escala o nivell d'abstracció:
- Patrons d'arquitectura: Aquells que expressen un esquema organisatiu estructural fonamental per a sistemes de software.
- Patrons de disseny: Aquells que expressen esquemes per a definir estructures de disseny (o les seues relacions) en les que construir sistemes de software.
- Dialectes: Patrons de baix nivell específics per a un llenguage de programació o entorn concret.
Ademés, també és important resenyar el concepte de "antipatrón de disseny", que en forma semblant a la d'un patró, intenta previndre contra errors comuns de disseny en el software. L'idea dels antipatrones és donar a conéixer els problemes que carregen certs dissenys molt freqüents, per a intentar evitar que diferents sistemes acaben una i una atra volta en el mateix atzucac per haver comés els mateixos errors.
Estructures o plantilles de patrons
Per a descriure un patró s'usen plantilles més o menys estandardisades, de manera que s'expressen uniformemente i puguen constituir efectivament un mig de comunicació uniforme entre dissenyadors. Varis autors eminents en esta àrea han propost plantilles llaugerament distintes, si be la majoria definixen els mateixos conceptes bàsics.
La plantilla més comuna és l'utilisada precisament pel GoF i consta dels següents apartats:
- Nom del patró: nom estàndar del patró pel qual serà reconegut en la comunitat (normalment s'expressen en anglés).
- Classificació del patró: creacional, estructural o de comportament.
- Intenció: ¿Quin problema pretén resoldre el patró?
- També conegut com: Atres noms d'us comú per al patró.
- Motivació: Escenari d'eixemple per a l'aplicació del patró.
- Aplicabilidad: Usos comuns i criteris d'aplicabilidad del patró.
- Estructura: Diagrames de classes oportuns per a descriure les classes que intervenen en el patró.
- Participants: Enumeració i descripció de les entitats abstractes (i els seus rols) que participen en el patró.
- Colaboracions: Explicació de les interrelacions que es donen entre els participants.
- Conseqüències: Conseqüències positives i negatives en el disseny derivades de l'aplicació del patró.
- Implementació: Tècniques o comentaris oportuns de cara a l'implementació del patró.
- Còdic d'eixemple: Còdic font eixemple d'implementació del patró.
- Usos coneguts: Eixemples de sistemes reals que usen el patró.
- Patrons relacionats: Referències creuades en atres patrons.
Relació de principals patrons GoF (Gang Of Four)
Patrons creacionals
Corresponen a patrons de disseny de software que solucionen problemes de creació d'instàncies. Nos ajuden a encapsular i abstraure dita creació:
- Object Pool (no pertany als patrons especificats per GoF): crea un conjunt d'objectes inicializados preparats per al seu us, en lloc de crear-los baix demanda. És útil quan la creació d'estos objectes és costosa (per eixemple, en crear un objecte que gestiona una conexió en una base de senyes).
- Abstract Factory (fàbrica abstracta): permet treballar en objectes de distintes famílies de manera que les famílies no es mesclen entre sí i fent transparent el tipo de família concreta que s'estiga usant. El problema a solucionar per este patró és el de crear diferents famílies d'objectes, com per eixemple, la creació d'interfaços gràfics de distints tipos (finestra, menú, botó, etc.).
- Builder (constructor virtual): abstrau el procés de creació d'un objecte complex, centralisant dit procés en un únic punt.
- Factory Method (método de fabricació): centralisa en una classe constructora la creació d'objectes d'un subtipo d'un tipo determinat, ocultant a l'usuari la casuística, és dir, la diversitat de casos particulars que es poden prevore, per a elegir el subtipo que crear. Part del principi de que les subclasses determinen la classe a implementar. A continuació es mostra un eixemple d'este patró:
- Prototype (prototip): crea nous objectes clonant-los d'una instància ya existent.
- Singleton (instància única): garantisa l'existència d'una única instància per a una classe i la creació d'un mecanisme d'accés global a dita instància. Restringix la instanciación d'una classe o valor d'un tipo a un sol objecte. A continuació es mostra un eixemple d'este patró:
- Model View Controller (MVC) ♙En espanyol: Model Vista Controlador. És un patró d'arquitectura de software que separa les senyes i la llògica de negoci d'una aplicació de l'interfaç d'usuari i el mòdul encarregat de gestionar els events i les comunicacions. Este patró planteja la separació del problema en tres capes: la capa model, que representa la realitat; la capa controller , que coneix els métodos i atributs del model, rep i realisa lo que l'usuari vol fer; i la capa vista, que mostra un aspecte del model i és utilisada per la capa anterior per a interactuar en l'usuari.
Patrons estructurals
Són els patrons de disseny software que solucionen problemes de composició (agregació) de classes i objectes:
- Adapter o Wrapper (Adaptador o Bolic): Adapta un interfaç per a que puga ser utilisada per una classe que d'un atre modo no podria utilisar-la.
- Bridge (Pont): Desacopla una abstracció de la seua implementació.
- Composite (Objecte compost): Permet tractar objectes composts com si d'un simple es tractara.
- Decorator (Decorador): Afig funcionalitat a una classe dinàmicament.
- Facade (Frontera): Proveïx d'un interfaç unificat simple per a accedir a un interfaç o grup d'interfaços d'un subsistema.
- Flyweight (Pes llauger): Reduïx la redundància quan gran cantitat d'objectes posseïxen idèntica informació.
- Proxy: Proporciona un intermediari d'un objecte per a controlar el seu accés.
- Module: Agrupa varis elements relacionats, com a classes, singletons, i métodos, utilisats globalment, en una entitat única.
Patrons de comportament
Es definixen com a patrons de disseny software que oferixen solucions respecte a l'interacció i responsabilitats entre classes i objectes, aixina com els algoritmes que encapsulan:
- Chain of Responsibility (Cadena de responsabilitat): Permet establir la llínea que deuen dur els mensages per a que els objectes realisen la tasca indicada.
- Command (Orde): Encapsula una operació en un objecte, permetent eixecutar dita operació sense necessitat de conéixer el contingut de la mateixa.
- Interpreter (Intérpret): Donat un llenguage, definix una gramàtica per a dit llenguage, aixina com les ferramentes necessàries per a interpretar-ho.
- Iterator (Iterador): Permet realisar recorreguts sobre objectes composts independentment de l'implementació d'estos.
- Mediator (Mediador): Definix un objecte que coordine la comunicació entre objectes de distintes classes, pero que funcionen com un conjunt.
- Memento (Recort): Permet tornar a estats anteriors del sistema.
- Observer (Observador): Definix una dependència d'un-a-molts entre objectes, de manera que quan un objecte canvie d'estat es notifique i actualisen automàticament tots els objectes que depenen d'ell.
- State (Estat): Permet que un objecte modifique el seu comportament cada volta que canvie el seu estat intern.
- Strategy (Estratègia): Permet dispondre de varis métodos per a resoldre un problema i elegir quin utilisar en temps d'eixecució.
- Template Method (Método plantilla): Definix en una operació l'esquelet d'un algoritme, delegant en les subclasses alguns dels seus passos, açò permet que les subclasses redefinixquen certs passos d'un algoritme sense canviar la seua estructura.
- Visitor (Visitant): Permet definir noves operacions sobre una jerarquia de classes sense modificar les classes sobre les que opera.
Patrons d'interacció
El primer intent per aplicar este concepte en el disseny dels interfaços d'usuari es va donar per Ward Cummingham i Kent Beck els qui varen adaptar la proposta de C. Alexander i varen crear cinc patrons d'interfaç: Window per task, Few pans, Standard pans, Nouns and verbs, i Short Menu. En anys més recents investigadors com Martin Van Welie, Jennifer Tidwell han desenrollat coleccions de patrons d'interacció per a la World Wide Web. En dites coleccions capten l'experiència de programadors i dissenyadors experts en el desenroll d'interfaços usables i condensan esta experiència en una série de guies o recomanacions, que puguen ser usades pels desenrolladors novells en el propòsit de que en poc temps adquirixquen l'habilitat de dissenyar interfaços que incidixquen en la satisfacció dels usuaris. Els patrons d'interacció busquen la reutilisació d'interfaços eficaços i un maneig òptim dels recursos de les pàgines web, fent més eficaç el consum de temps en el disseny del sitie web i permetent als programadors novells adquirir més experiència.
Aplicació en àmbits concrets
Ademés de la seua aplicació directa en la construcció de software en general, i derivat precisament del gran èxit que han tingut, els patrons de disseny han segut aplicats a múltiples àmbits concrets produint-se "llenguages de patrons" i extensos "catàlecs" de la mà de diversos autors.
En particular són notoris els esforços en els següents àmbits:
- Patrons d'interfaços d'usuari, açò és, aquells que intenten definir les millors formes de construir interfaços home-màquina (vejau Interacció persona-computador, Interfaç gràfic d'usuari).
- Patrons per a la construcció de sistemes empresarials, en a on es requerixen especials esforços en infraestructures de software i un nivell d'abstracció important per a maximizar factors com la escalabilidad o el manteniment del sistema.
- Patrons per a l'integració de sistemes (vejau Integració d'aplicacions empresarials), és dir, per a la intercomunicación i coordinació de sistemes heterogéneus.
- Patrons de fluix de treball, açò és per a la definició, construcció i integració de sistemes abstractes de gestió de fluix de treball i processos en sistemes empresarials. Vore també BPM.
Vore també
Bibliografia
- Design Patterns. Elements of Reusable Object-Oriented Software - Erich Gamma, Richard Helm, Ralph Johnson, John Vlissides - Addison Wesley (GoF- Gang of Four)
- A System of Patterns - Buschmann, Meunier, Rohnert, Sommerlad, Stal - Wiley
- UML i Patrons. Introducció a l'anàlisis i disseny orientat a objectes - Larman - Prentice Hall
- AntiPatterns. Refactoring Software, Architectures and Projects in Crisis - Brown, Malveau, McCormick Mowbray - Wiley
- Patterns in Java - Mark Grand - Wiley
- EJB Design Patterns - Floyd Marinescu - Wiley
- Head First Design Patterns - O'Reilly
Referències
- ↑ Design Patterns. Elements of Reusable Object-Oriented Software - Erich Gamma, Richard Helm, Ralph Johnson, John Vlissides - Addison Wesley (GoF- Gang of Four)
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patró de disseny.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patrón de diseño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.