Caixaforum Madrit

Caixaforum Madrit

Caixaforum és un centre cultural gestionat per la Fundació "la Caixa" i ubicat en el passejada del Prat n.º 36 en Madrit. En juliol del 2021 va ser inclós en la llista de Patrimoni Mundial, elaborada per l'UNESCO, com a part del patrimoni Passege del Prat i el Bon Retir, Paisage de les Arts i les Ciències, cridada de forma abreviada Paisage de la llum. El centre s'ubica en una de les escasses mostres d'arquitectura industrial del caixco històric de la ciutat: l'antiga Central Elèctrica del Migdia, de començos del XX. El proyecte de rehabilitació va ser desenrollat per l'estudi dels arquitectes suïssos Herzog & de Meuron i l'instalació va ser inaugurada en 2008.

Caixaforum Madrit forma part d'una ret de centres Caixaforum que s'estén per varis punts de la geografia espanyola: Caixaforum Barcelona, Caixaforum Sevilla, Caixaforum Saragossa,Caixaforum Palma, Caixaforum Girona, Caixaforum Lleida, Caixaforum Tarragona i Caixaforum Valéncia i Caixaforum Macaya.

Fundació "la Caixa"

La Fundació ”la Caixa” ha recuperat edificis de gran interés arquitectònic en les principals ciutats del país per a convertir-els en centres de divulgació cultural: una aposta per l'art i la cultura com a font de desenroll personal i social que aporta a les ciutats un punt de trobada per a totes les edats entre coneiximent, persones i espais dinàmics.

L'edifici

L'antiga Central Elèctrica del Migdia es va escomençar a construir en l'any 1900 a nom de l'empresari José Batlle. El proyecte tenia per objecte la construcció d'una fàbrica d'electricitat a partir de la combustió de carbó que devia abastir d'energia a tot el sector sur del caixco antic de Madrit. L'antiga central està delimitada per les calles Governador, Alameda, Cendrer i Almadén. La poma té una superfície de 1934 metros quadrats i en ella es troben l'edifici de la central i un pati que dona a la calle Governador. No es conserva res de l'antiga fàbrica a excepció de les fronteres.

Jardí vertical en 2007 dissenyat per Patrick Blanc i escultura d'Igor Mitoraj

Despuix del tancament de la central, que va estar en estat d'abandó varis anys, la Fundació "la Caixa" va adquirir l'antic edifici i va mamprendre llabors de reforma i remodelació completa de l'immoble per a convertir-ho en un centre social i cultural, al com va cridar Caixaforum Madrit seguint l'eixemple de Caixaforum Barcelona. Per a això, es va portar a terme un conveni en l'Ajuntament de Madrit per a demolir la gasolinera situada en la passejada del Prat n.º 36 i crear, en el seu lloc, l'actual plaça de Caixaforum que obri l'edifici a la ciutat. Posteriorment, l'estudi Herzog & de Meuron (Tate Modern de Londres, Filharmònica del Elba, etc.) va conservar les fronteres originals de rajola massiça vist i va dotar l'edifici d'un aspecte singular en excavar el sol baix d'ell per a dotar al complex d'un efecte visual d'edifici flotant pero, a la seua volta, d'edifici pesat en afegir a les dos plantes de rajola un mòdul de dos plantes acer tallen que, baix una image d'element pesat, imita la silueta urbana de la zona i conseguix plantejar a l'observador una dualitat entre lo pesat i lo llauger, entre un objecte gravitatorio, respecte a la seua atracció al centre de la Terra, i la seua capacitat de surar.

Per les reduïdes dimensions de l'antiga central, l'edifici va créixer cap a dalt per mig del mòdul d'acer tallen, que estaja, entre uns atres, vàries sales d'exposició i la cafeteria; i cap a avall, situant-se dos nivells baix el sol, està l'auditori baix la plaça de Caixaforum. Les fonts i cascades voregen l'edifici, lo que favorix l'efecte visual i evoca la seua antiga activitat industrial.

La singular escala conecta les plantes de l'edifici

Per a conseguir l'efecte flotant de l'edifici, l'estructura de l'edifici situada per damunt de la planta baixa es recolza, com si d'una caixa autoportante es tractara, sobre tres núcleus de comunicació verticals en estructura de murs de formigó armat que actuen com les tres pates de respal d'eixa caixa. Per a conseguir que tota l'estructura superior es comportara a modo de caixa autoportante, perimetralmente es varen dispondre murs perimetrals de formigó armat, interiors als murs de fàbrica de rajola perimetrals originals, en les plantes primera i segona, i pilars metàlics tipo IPE en la continuació d'estos en les plantes tercera i quarta. Esta estructura vertical perimetral queda unida als núcleus de comunicació per mig d'una estructura horisontal de voltons armats d'acer de gran format (similar a les IPE, pero de major vora). Ademés, el forjat de planta primera (el sostre de la plaça exterior) es penja, per mig de pilars metàlics circulares, de l'estructura horisontal de la planta segona, per a evitar que la caixa es recolze en el sol de la plaça exterior, conseguint eixe efecte flotant des de l'exterior de l'edifici.

La coberta és inclinada a dos aigües en estructura de voltons IPE i forjat de chapa colaborante sobre el que es recolza, per mig de rastrelería, el mateix revestiment d'aplacat d'acer tallen que hi ha en la frontera de les plantes tercera i quarta.

L'accés a la planta principal es realisa per una escala de forma irregular ascendent, a modo d'helicoide, d'escalons metàlics, mentres que l'accés d'esta planta a les restants es realisa per mig de l'escala principal de tres trams de color calizo, tant en parets com en sol i sostre, que gira entorn a un buit vertical troncocónico invertit que recorda al Museu Guggenheim de Nova York.

Per últim, l'artiste Patrick Blanc va resoldre el problema de la frontera cega que va quedar al descobert despuix de demolir la gasolinera. Aixina, va construir un gran jardí vertical que, a la seua volta, servix com a reclam als viandants de la passejada del Prat, lo que capta l'atenció i atrau la mirada cap a l'edifici de Caixaforum que, d'una atra manera, quedaria amagat.

L'edifici va ser inaugurat el 13 de febrer de 2008 pels llavors reis Juan Carlos i Sofia, i el president de ”la Caixa”, Isidro Fainé.