Cafeteria
Una cafeteria és un establiment d'hostaleria a on se servixen aperitius i menjars, generalment plats combinats, pero no menús o cartes.[1] Una cafeteria compartix algunes característiques en un bar i unes atres en un restaurant. Principalment es caracterisa per realisar el servici en barra, i les possibilitats de consumir aliment són bàsiques. El servici és ràpit, express.
En alguns països se li crida cafeteria a un restaurant a on no s'oferix servici de cambrers, i a on els clients utilisen una font, per a passar a una agrane de menús i triar els seus plats, i després passar per la caixa para pagar, principalment en centres comercials, de treball i escoles.
En llocs com Estats Units, una cafeteria, generalment, no oferix begudes alcohòliques. S'enfoca específicament en el café, té o chocolate en llet. Atres opcions poden variar entre pa, caldo, sándwichés, i darrerias que complementen el seu comerç. En els Estats Units, les cafeteries de les escoles d'ensenyança primària i secundària tradicionalment no oferixen begudes alcohòliques ni café, ya que principalment són espais de menjadors.
Les cafeteries són habituals en qualsevol lloc a on existixca tràfic de gent en poc temps per a un refrigerio; per eixemple, en els voltants de llocs de treball, en les escolas, estacions de tren o aeroports.
Quan estos locals són de tamany reduït i/o s'ubiquen en espais tals com a parcs o institucions educatives poden rebre el nom de cafetín.[2] Per una atra part, cafetucho és usat despectivamente.[3] També existixen diferents comercializadoras de café que establixen les seues pròpies rets de cafeteries, de gestió pròpia o a través de franquícies.
La tradició del café com a lloc de reunió, per a discutir, passar el temps, i no solament un lloc per a consumir, és representatiu d'algunes ciutats del món. A eixa tradició pertanyen en la cultura occidental ciutats com París, Viena, Londres, a on en l'excusa del café es passa el temps, mentres que en països que són grans consumidors de café, com Itàlia, el temps destinat al lloc és mínim.
Història
[editar | editar còdic]
Les primeres cafeteries varen començar a obrir en Estambul en l'any 1550, i a partir d'eixe moment el seu número ràpidament va créixer. Dits establiments eren punts de trobada per als turcs, els qui es reunien a discutir temes d'hòmens i d'esta manera poder escapar de la vida quotidiana. Si ben els sultans varen intentar en moltes ocasions prohibir les cafeteries, no varen conseguir obtindre resultats positius, ya que això haguera perjudicat l'alt impost que obtenia del comerç del café en Europa i els territoris del Imperi otomà.
Pronte la costum de les cafeteries es va estendre pels territoris en els Balcans de l'Imperi otomà, i es presumix que el concepte va entrar a l'Europa cristiana a través del Regne d'Hongria, ya que este era constantment mediador entre el Sacre Imperi Romà Germànic i els Otomans.[4] Entre una de les primeres cafeteries europees establides sobre la base de les turques va ser coneguda com La Bottega del Caffé, en Venècia en l'any 1624.
Posteriorment concepte es va estendre àmpliament per Europa, i en 1652 va ser instalada en París la primera de les posteriorment famoses cafeteries parisenques en el nom de Café Procope, freqüentada per hòmens ilustres com Voltaire, Diderot, Rousseau i Rebuig Franklin entre uns atres. En 1692 es va obrir la primera cafeteria en la ciutat de Londres. Després va ocórrer lo mateix en Berlín, en Viena i Budapest. Les cafeteries es varen convertir en llocs de reunió de filòsofs i intelectuals, a on es discutia i s'intercanviaven idees. El caràcter de les cafeteries com a lloc de contacte humà i de conversació es manté fins als nostres dies. En Espanya, a finals de el XIX i principis de el XX, també els intelectuals varen començar a reunir-se en cafeteries, algunes de les quals a dia de hui són autèntiques institucions: Café Zuric (Barcelona, 1862),[5] Café Gijón (Madrit, 1888), Café Iruña (Pamplona, 1888),[6] Café Iruña (Bilbao, 1903),[7] Café Novelty (Salamanca), Café Navarra (Barcelona, 1889)[8] o el Café de Fornos (Madrit, 1907), entre uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «cafetín | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «cafetucho | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ Kávéházak a dualizmus-kori Kolozsváron
- ↑ Café Zurich
- ↑ Cafè Iruña. Pamplona
- ↑ Cafè Bilbao. Bilbao [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Café Navarra». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2013. Consultat el 9 de juliol de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cafetería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.