Pagament

Pagament

El pagament és la forma natural de complir una obligació i el modo normal d'extinguir-la.

En dret, el pagament és el compliment d'una obligació i el principal modo d'extinguir les obligacions. Consistix en el compliment efectiu de la prestació deguda, siga esta o no monetària, Pagament o compliment és l'entrega de la cosa o cantitat deguda d'un treball.

Si el pagament és producte d'una sanció administrativa o penal es coneix com pena pecuniaria o multa.

Sempre constituïx un egreso monetari. Quan es rep un pagament que és un ingrés monetari es denomina cobro.

Naturalea i característiques

El pagament és el compliment de l'obligació, a través del com s'extinguix esta, satisfent l'interés de l'acreedor i lliberant al deutor. El pagament del deute deu ser complet (llevat en casos en a on s'acorde un compliment parcial)

Alguns autors com Díez-Picazo ho entén com l'acte degut i uns atres com Ferrara com un acte jurídic.

Subjecte actiu (¿quí realisa el pagament?)

Pagament pel deutor

El pagament deu fer-ho, en primer lloc, el deutor. Est deu tindre capacitat per a enajenar i lliure disposició de donar si l'obligació és de donar i llegitimació. Tenint en conte en les obligacions de fer es dona el pagament sol quan l'objecte o acció manada a realisar es realisa o s'entrega l'objecte a l'acreedor desprenent-se de l'obligació i lliberant aixina al deutor de l'obligació; i en les de no fer, el compliment del pagament és que el subjecte deutor no faça l'obligació fins al terme pactat per l'obligació. En les obligacions de donar és l'entregar l'objecte convingut i en les de diners és complir en el deute. Molts parlen de la satisfacció per part de l'acreedor en complir el deutor en el pagament, lo que és irrellevant perque si l'acreedor no es troba satisfet en el pagament no hi hauria pagament ya que no extinguirà l'obligació.

Pagament per un tercer

També pot fer el pagament un tercer en nom del deutor, en consentiment cabria supererogación, sense consentiment (ignorant el pagament) no cabria subrogació puix el deutor deu tindre coneiximent o en contra del deutor, en el cas del qual no podrà repetir en allò que li haguera segut útil.

El pagament per un tercer sempre extinguix l'obligació pagada pero fa nàixer atres obligacions.

El tercer paga en nom i representació del deutor o paga en coneiximent i autorisació del deutor, es crea llavors una nova obligació. El tercer té tota la protecció del sistema jurídic per a exigir el pagament. El deutor no té idea de que es realisa el pagament. La tercera persona paga en contra de la voluntat del deutor. El dret romà senyala que el tercer carix d'acció per a exigir al deutor que li retorne el seu pagament (obligació natural)

Dins del CCDF s'aplega a la conclusió de que el pagament pot ser fet per qualsevol persona, tant pel deutor com per un tercer, ya que l'acreedor es troba obligat a acceptar el pagament.

Subjecte passiu (¿quí rep el pagament?)

El pagament deu fer-se a l'acreedor o a qui ho represente llegalment. Este últim cas pot ser la persona a qui li ha otorgat un poder o aquella que té la representació llegal d'un incapaç (pare o tutor d'un menor d'edat, curador d'un dement declarat en juí. etc.).

Objecte del pagament

Deu coincidir en el contingut de l'obligació. Si l'obligació consistia en l'entrega d'una cosa determinada i esta s'haguera deteriorat sense culpa del deutor, l'acreedor deu acceptar-la en l'estat que es trobe.

No obstant, el deutor pot complir en una protecció distinta sempre que l'acreedor done el seu consentiment. A esta modalitat de pagament se li va cridar dación en pagament (datio in solutio). Davant esta pregunta, el pagament deu fer-se tal com es va estipular en el contracte.

Hi ha casos en que el deutor realisa el pagament sense coincidir en lo estipulat. Hui dia en matèria de dret privat no és comú. Pero en matèria pública es presten clàusules de dación en pagament.

Métodos de pagament

• Efectiu (monedes i/o billets de curs llegal).
• Chèc
• Pagarés
• Lletra de canvi
• Pagaments electrònics:
  • Targeta de dèbit
  • Targeta de crèdit

• Transferència electrònica (via web)
• Pagament mòvil
• Plataformes virtuals:
  • Zelle
  • PayPal
• Reserve
  • AirTM
  • Zinli
  • Wally
  • Mony
  • Payoneer
  • Payeer
  • Binance
• Contra reembós: La llei de Contrarembolso Contraentrega o Contrafactura és l'adquisició d'un producte i o servici en el seu anticipat pagament al venedor, el qual té fer la factura està es farà vullga o no el comprador i la garantia de mínim 6 mesos pel producte que pot ser estesa de ser el cas que ho vullga el comprador i el envio es realisa després de tot lo abans mencionat ya siga per una empresa que maneja el mateix sistema o mensageria pròpia.
• De no ser pagament el venedor té tot el dret de no enviar res, donat a que no es fa la compra conforme a la llei de Contrarembolso actual aplicada el 23 d'agost de l'any 2022. Aprovada pels senadors i diputats en el congrés de la nació Argentina.
• Està llei solament aplica en este cas a l'Argentina Espanya Portugal i Anglaterra.
• Contrarembolso Contraentrega o Contrafactura és l'adquisició d'un producte i o servici en el seu anticipat pagament al venedor.

Lloc del pagament

El comerç ha invertit en tecnologies per a pagar i aixina donar facilitats al deutor.

Serà l'estipulat en el contracte, en cas contrari se seguixen les següents regles. Si es tractava de coses incertes (genèriques) o de coses fungibles (coses que poden ser reemplaçades unes per atres), el compliment deu fer-se en el domicili del deutor, a on l'acreedor podia reclamar-ho judicialment, si pel contrari es tractava de l'entrega d'un ben immoble o d'una atra cosa certa (específica), el lloc era aquell en a on estigueren els bens. Hui dia en matèria processal si res s'ha dit, per a coses genèriques o fungibles en el domicili del deutor si es tractava de l'entrega d'un ben immoble en a on està eixe be.

És important que el lloc de pagament siga un lloc conegut, segur i de fàcil accés. Efectuar pagaments fòra d'estes condicions es podria prestar a la comissió de delictes com seqüestre o violació.

Pel que fa al temps del pagament este deu complir-se en el temps estipulat en l'obligació, pero si no ho hagueren establit les parts, s'aplica la regla de que la prestació es deu complir des del dia en que naix l'obligació. No obstant, lo anterior, el compliment de l'obligació estarà subjecta a la naturalea i a l'alcanç de la pròpia prestació. De manera tal que el deutor deu complir-la quan raonablement poguera fer-ho. Eixemple: En comprometre's fer un pont, no s'estipula la data, no es pot complir en un sol dia.

Encara que per a pintar un quadro no s'establixca un determini de temps, no significa que es puga demorar un més quan es pot realisar el treball en uns quants dies.

En cas d'insolvència declarada judicialment (concurs d'acreedors o fallida) les obligacions pendents es tornen exigibles en forma immediata.

Temps

Si l'obligació és pura (no depén de cap condició), és des del moment en que naixca l'obligació; si és condicional, quan es complixca la condició; i si és a determinis (en dia cert), serà exigible quan el dia aplegue a no ser que el deutor haja perdut el seu dret.

Al contat

És una veu comercial que significa la forma de pagament sense determini senyalat, o siga, al moment de contraure's la deute, originada per l'entrega de mercaderies o valors, en contraposició a la forma de pagament a determini. El pagament al contat s'efectua no solament "en diners contante" sino també en lletres, girs, chècs i demés documents de crèdit. Per a facilitar les operacions comercials, existix dins del contat una espècie de determini, com succeïx per eixemple en les compres que es fan successivament dins d'un més i que es paguen al final del mateix o alguns dies més vesprada.

Imputació del pague

Acte pel que el deutor té varis deutes de la mateixa espècie a favor d'un sol acreedor; determina a quin d'elles atribuïx el pagament.

L'únic requisit és l'acceptació per l'acreedor, el qual una volta accepte el pagament no podrà impugnar-ho posteriorment, llevat que es prove causa invalidante del contracte. Pero té llímits; si el deute reporta interessos, el pagament no podrà entendre's imputat al principal mentres no estiguen coberts els interessos.

Si ni acreedor ni deutor efectuen l'imputació usem les regles generals:

1. S'entendrà feta l'imputació per al deute més onerosa al deutor entre totes les

. # Si totes les vençudes són d'igual naturalea i gravamen, el pagament serà de totes a prorrata..

Pagament sense causa

Tot pagament supon l'existència d'un deute antecedent. D'ahí que en pagar un deute que mai va existir, se li permet al que ha pagat recuperar els seus diners.

Pagament en subrogació

Hi ha subrogació quan un acreedor substituïx a un atre en el dret d'un deute. El deute en sí no sofrix modificació. Existixen dos tipos de subrogació: la convencional es dona quan l'acreedor rep d'un tercer el pagament del deute, i és aixina substituït en els seus drets. La llegal es dona de ple dret en distintes disposicions de la llei. Per eixemple, el coobligado solidari al que se li exigix tota l'obligació, tindrà el dret d'exigir-li la seua part als demés obligats com si fora un acreedor.

La responsabilitat del deutor no disminuïx ni aumenta per la subrogació; seguix sent exactament la mateixa.

Casos de subrogació convencional:

1. Opera la subrogació a favor de l'acreedor que paga a un atre acreedor de millor dret en virtut d'un privilegi o hipoteca
2. Opera la subrogació a els qui havent comprat un immoble es veu obligats a pagar-li els atres acreedors
3. Opera la subrogació a favor de qui paga un deute a qui es trobava obligat solidària o subsidiàriament
4. Opera la subrogació a favor de l'hereu befeciario que ha pagat en els seus propis diners els deutes de l'herència.
5. opera la subrogació a favor del que ha prestat als deutors diners per al pagament.

La subrogació convencional és aquella que es produïx quan l'acreedor rep el pagament d'un tercer i l'acreedor decidix voluntàriament subrogar-ho en tots els drets que té com a tal, llògicament opera quan no opera la subrogació llegal. per a que es done la subrogació convencional deu estar expressa per mig d'una carta de pagament a efectes de la subrogació convencional i llegal al nou a creedor se li traspassen tots els drets, privilegis, penyores i hipoteques per a fer-les efectives tant al deutor principal com al subsidiari.

El pagament per consignació

Es produïx quan el deutor queda lliberat, quan pese als seus esforços,el pagament no ha pogut efectuar-se, degut a que l'acreedor es negar a rebre-ho sense raó, estigués absent o incapacitat per a rebre-ho. Es produïx depositant els bens mobles a l'autoritat judicial.

L'objectiu és detindre el curs dels interessos, transferir a l'acreedor el risc de la cosa i fer recaure sobre est les despeses de conservació. L'acreedor deurà pagar al deutor les despeses de conservació de la cosa aixina com les despeses del juí de consignació.

Per a operar la consignació, es necessita que el deutor haja fet repetits intents de pagament a l'acreedor, de tota l'obligació, i que un notari de fe dels repetits intents de pagament per part del deutor.

La Llei establix esta modalitat de pagament, com a mig de defensa que té el deutor contra el seu acreedor que no vol rebre el pagament o que es troba en un estat de repugnància del mateix i que no manifesta les raons per les quals no li rep dit pagament al deutor.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Acreedor
• Deutor
• Contracte
• Teoria del crèdit dels diners
• Sistema de pagament

Referències

Enciclopèdia Espasa.