Acreedor
Un acreedor és la persona, ya siga física o jurídica, que té el dret llegítim d'exigir a una atra, denominada deutor, el compliment d'una obligació prèviament contreta.[1] Esta obligació pot consistir en el pagament d'una suma de diners, l'entrega d'un ben o la realisació (o abstenció) d'una determinada conducta.
El dret de l'acreedor persistix inclús si el deutor travessa dificultats econòmiques o es declara en fallida o concurs d'acreedors. En estos casos, els acreedors poden presentar les seues reclamacions dins del procediment concursal, a on els seus crèdits seran classificats i gestionats conforme a l'orde de prelació establit per la llegislació aplicable.
Variants
[editar | editar còdic]- Treballadors són aquells acreedors con respecto de els crèdits contrets per un comerciant i l'impossibilitat de reportar les seues sòus.
- Els acreedors bilaterals són els governs que otorguen préstams otorgats o garantisats per entitats oficials com els organismes de crèdit a l'exportació. Alguns acreedors oficials participen en els acorts d'reprogramación de deutes que favorix el Club de París.
- Els acreedors multilaterals són institucions com el Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial, i atres bancs regionals, com el Banc Africà de Desenroll i el Banc Interamericano de Desenroll.
Que té mèrit per a obtindre alguna cosa. Acció o dret a demanar el compliment d'alguna obligació, és dir, que se li satisfaça un deute.
Acreedors segons la llegislació mexicana
[editar | editar còdic]En el cas de l'eixemple anterior, prenent en conte la llegislació mexicana, els treballadors mantenen la facultat de requerir el pagament dels seus sòus.
Prenent la definició donada per la Llei Federal del Treball, s'entén per treball: "Tota activitat humana, intelectual o material, independentment del grau de preparació tècnica requerit per cada professió o ofici", i que en Mèxic, a tota activitat laboral deu correspondre una remuneració justa i mai menor al salari mínim establit durant l'any vigent, entenent per salari "la retribució que deu pagar el patró al treballador pel seu treball".
És evident que el protegir d'esta manera al salari es deu al fi d'un govern de protegir i velar pels interessos dels seus governats, el núcleu social dels quals és la família i que els treballadors, a través dels seus salaris, són el sustente de la família, fent açò evident el fi de donar al salari el caràcter de inembargable que adopta en moltes de les llegislacions vigents de Mèxic, com pot ser: el Còdic de Procediments Civils per al Districte Federal, quan ordena que queden exceptuats d'embargament els sòus i el salari dels treballadors, en els térmens de la Llei Federal del Treball; sempre que no es tracte de deutes alimenticis o responsabilitat provinent de delictes.
La llegislació mexicana també faculta als acreedors per a que, en el cas d'incompliment de l'obligació anteriorment contreta, es puga cobrar en distints i específics bens.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- deutor
- obligació jurídica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «acreedor, acreedora | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-12-26.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acreedor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.