Lletra de canvi
La lletra de canvi (també coneguda com a gir) és un document que garantisa que el deutor pagarà al acreedor, o a una atra persona autorisada, una cantitat de diners, en una data i lloc específics etc.
Participants
És una orde escrita d'una persona anomenada girador a una atra cridada lliurat per a que pague al venciment una determinada cantitat de diners a un tercer (beneficiari). Les persones que intervenen són:
- El girador: és qui elabora el document i dona l'orde de pagament.
- El lliurat: és qui accepta l'orde de pagament, firmant el document, comprometent-se a pagar al beneficiari. Es responsabilisa indicant en el document el lloc o domicili de pagament per a que l'acreedor faça efectiu el seu cobro.
- El beneficiari o prenedor: rep la suma de diners en el temps senyalat.
Un monument en Medina del Camp indica que la primera lletra de canvi, datada el 3 de juliol de 1553 va ser girada per Ginaldo Giovanni Battista Strozzi a Besançon; [1] encara que hi ha constància d'atres lletres anteriors firmades en la mateixa Medina, que les seues famoses firas es remonten a l'Edat Mija; com la firmada per Eduardo Escaja i Bernaldo de Grimaldo, genoveses de Sevilla, el 3 de novembre de 1495. Encara que, també hi ha constància de lletres de canvi en l'antic Egipte. Se supon que la primera del món va ser firmada en Milà el 9 de març de 1325. En la Corona d'Aragó existixen també anteriors: una de 7 de setembre de 1384, girada de Gènova a Barcelona, a on es va protestar[2] i una atra entre Valéncia i Monsó (Osca), per la que es varen girar cent florines per mig d'un document (lletra) datat en 1371 o en 1376 (abdós dates són possibles).[3]
Característiques
La lletra posseïx un mandat de pagar una suma a tercers en moneda nacional o moneda admesa a cotisació. La suma es deu expressar en números i en paraules, junt en la moneda en que s'efectuarà el pagament. Si es paga en moneda estrangera, es deu indicar el dia de pagament l'equivalent entre les monedes. Este requisit és lo que la distinguix dels atres títuls de crèdit.
Nom del girat
El document deu contindre els noms i llinages de la persona física o raó social que deurà pagar l'obligació estipulada (girat). Si es posseïx algun error en el nom, la lletra de canvi queda nula.
Si són vàries les persones que deuen pagar la mateixa lletra, esta es gira contra qualsevol d'ells.
El girat no és obligat, sino fins que accepte la lletra de canvi.
Data del venciment
El venciment correspon al dia en que la lletra deu ser pagada. El venciment deu ser una data possible i real. Existixen quatre tipos de venciments:
- Lletres girades a dia fix: vencen en el determini establit en la lletra. És la forma més usual de girar lletres de canvi perque no hi ha incertituts sobre determinar l'oportunitat de pagament incondicional.
- Lletres lliurades a la vista: Lletra de canvi que serà pagadora a la seua presentació. Deurà presentar-se al pagament dins de l'any següent a la data en que va ser lliurada. El girador podrà acurtar este determini o fixar un més llarc. Estos determinis podran ser acurtats pels endosante. (Artícul 39 de la llei cambiaria i del chèc).
- Lletres girades a un determini des de la data: vencen el dia que es complixca el determini senyalat. Són aquelles en a on s'establix que el venciment es dona un temps contat a partir de la data de la lletra.
- Lletres lliurades a un determini des de la vista: el seu venciment es determinarà a un determini des de la data de l'acceptació o, en el seu defecte, per la del protest o declaració equivalent i, a falta de protest, l'últim dia per a portar-ho a terme. L'acceptació que no duga data es considerarà, sempre front al aceptante, que ha segut posada l'últim dia del determini senyalat per a la seua presentació a l'acceptació. La lletra es paga en el temps que es fixe en la lletra, contat a partir de la data en que la lletra siga vista pel girat.
Formes de girar la lletra de canvi
- A la pròpia orde (a l'orde del girador)
Quan un subjecte crea la lletra de canvi a favor d'ell mateixa. Una persona deu pagar-la al creador de la lletra.
- A càrrec de tercera persona.
Quan un subjecte crea la lletra de canvi per a que la pague una persona determinada a favor d'una atra persona. Intervenen tres subjectes: Creador de la lletra, Girat (el que deu pagar la lletra) i beneficiari (al que li deuen pagar la lletra)
- A càrrec del propi girador.
Quan un subjecte crea la lletra de canvi per a pagar-la el mateix a una atra persona.
Lloc de pagament
La lletra deu indicar el lloc en que es deu presentar la lletra per a pagar, pero si este falta, la lletra es pagarà en el lloc designat junt al nom del lliurat.
Actualment les Lletres es domicilien per al seu cobro en les entitats bancàries, per lo que el lloc de pagament és per domiciliació bancària en la majoria de les voltes.[4]
Firmes en la lletra de canvi
La firma d'acceptació és obligatòria, ya que es presenta com a prova que la persona que accepta el cobro, per lo que no s'accepta la firma per estampat o mecànics. També la firma qui lliura la lletra (girador) i pot estar avalada.
L'endòs de la lletra de canvi
En l'actualitat va deixar de ser una clàusula accessòria i inseparable de la lletra de canvi, en virtut de la qual l'acreedor cambiario posa a un atre en el seu lloc, transferint-li el títul en efectes llimitats. La lletra pot transmetre's per endòs, i esta va ser la finalitat inicial de la Lletra de Canvi. L'endòs deu ser pur i simple. Tota condició es tindrà per no posada. Açò segons l'última normatividad.
- Endòs en Blanco: Es plasma la sola firma de l'endosante, i qualsevol forqueta podrà omplir en endòs en el seu nom o el d'un tercer.
- Endòs en Propietat: Transmet la propietat del títul de crèdit i dèbit si la mercaderia és llegal al mateix dia o a una persona.
- Endòs en Procuración o per al cobro: Conferix a l'endossatari les facultats d'un mandatari en representació per a cobrar el títul judicial o extrajudicial.
- Endòs en Garantia: Constituïx un dret prendario sobre el títul i conferirà a l'endossatari, ademés dels drets d'acreedor prendario, les facultats de l'endòs en procuración.
Valuta
Expressa el motiu pel qual el girat es vorà obligat a pagar. És una clàusula innecessària que es conserva per tradició, com a reminiscència de l'época en que la lletra de canvi era títul concret, document provatori d'un contracte de canvi...
Lletra domiciliada
Ordinàriament se senyala com a lloc de pagament el domicili del girat, pero pot senyalar-se el domicili o residència d'un tercer. Açò és lo que es coneix com a lletra domiciliada, el pagament de la qual deurà fer-se precisament en el domicili designat. Si el girador no ha establit expressament que el pagament ho farà precisament el girat, s'entendrà que deurà pagar la lletra el tercer el domicili del qual ha segut designat com a lloc de pagament, i qui rep el nom de domiciliatario.
Classes de domiciliació: La domiciliació pot ser pròpia o impròpia.
- Pròpia: quan ademés del diferent domicili hi ha una persona específica (domiciliatario) diferent del girat per a fer efectiu el pagament. El domiciliatario no és obligat dins del nexe cambiario.
- Impròpia: quan el domicili de pagament és diferent del que posseïx el girat, pero el pagament és realisat per ell.
Lletra recomanada
Qualsevol obligat en la lletra pot indicar a una o vàries persones, denominats recomendatarios, a els qui deurà exigir-se l'acceptació o el pagament de la lletra, en cas que el girat es negue a acceptar o a pagar. Açò és lo que es coneix com a lletra recomanada a la persona.
Lletra documentada
Esta modalitat existix quan en el context del document s'inserten les clàusules “Documente contra Acceptació” (D/a) o “Document contra pagament” (D/p). Quan en una lletra s'observen estes clàusules nos posa sobre avís de que junt al títul s'acompanyen documents (coneiximents d'embarque, cartes de porte, póliza, etc.) que la forqueta de la lletra no deu entregar al lliurat si este no accepta (D/a) o no paga (D/p) l'obligació.
Acceptació
L'Acceptació de la lletra de canvi és l'acte per mig del com el girat o lliurat estampa la seua firma en el document, manifestant aixina la voluntat d'obligar-se cambiariamente a realisar el pagament de la lletra. Una volta acceptada la lletra, el aceptante es convertix en el principal obligat, i es constituïx en deutor cambiario de qualsevol forqueta de la lletra, inclús del mateix girador. En cas que el lliurat no pague al venciment de la lletra, se li podrà demandar per la via cambiaria.
Acceptació per intervenció
Des dels primers temps de la lletra de canvi, es va establir la costum mercantil de que, si el girat negava l'acceptació, un tercer, cridat interventor, podria presentar-se i acceptar, a fi de salvar la responsabilitat i el bon crèdit d'algun o alguns dels obligats en la lletra. Aixina va sorgir la figura jurídica de l'acceptació per intervenció, o per honor. Per a que tinga lloc l'intervenció és necessari que la lletra es proteste per falta d'acceptació.
L'obligació cambiaria
Tot signatario s'obliga cambiariamente, per estampar la seua firma sobre un títul de crèdit. L'obligació cambiaria és autònoma, en el sentit de que és independent l'obligació de cada signatario, de tota una atra obligació que conste en el títul.
No tots els obligats s'obliguen de la mateixa forma: per un costat existix la obligació directa del girat o lliurat aceptante per a en el prenedor de la lletra o l'última forqueta de la mateixa (en cas de transmissió per endòs); per un atre costat, existix la obligació de tornada del girador o girador i dels successius endossataris per a en l'última forqueta de la lletra en cas que el lliurat o girat no atenga el pagament.
La realitat és que l'obligat directe està obligat al pagament de la lletra, i l'obligat indirecte “respon” de que la lletra serà pagada. L'obligat cambiario és deutor cert i actual de la prestació consignada en el títul; el responsable és un deutor en potència, l'obligació de la qual no podrà actualisar-se, sino quan la forqueta haja acodit en l'obligat directe a exigir el pagament, i haja realisat els actes necessaris per a que naixca l'acció de tornada, açò és, per a que la simple obligació en potència s'actualise.
L'aval
L'aval és un acte jurídic cambiario, unilateral, complet i abstracte per mig del qual es garantisa el pagament de la lletra.
En concret, artícul 35.1 de dita norma diu que "el pagament d'una lletra de canvi podrà garantisar-se per mig d'aval, ya siga per la totalitat o per part del seu import". En virtut de l'aval es garantisa en tot o en part el pagament de la lletra de canvi.
- Aval general o total: en este cas l'avaliste es compromet –de la mateixa manera que l'avalat– a pagar tot el deute.
- Aval parcial o llimitat: ací l'avaliste únicament assumix el pagament d'una part del deute i no de la seua totalitat.
La persona que realisa el pagament es diu avaliste; aquella per qui es presta l'aval rebrà el nom d'avalat.
L'avaliste es convertix en deutor solidari junt en l'avalat i la seua obligació és vàlida, aun cuando l'obligació garantisada siga nula.
El pagament
El pagament de la lletra deu fer-se contra la seua entrega. És açò una conseqüència de l'incorporació; pero no vol açò dir que el pagament fet sense arreplegar la lletra no siga vàlit; i en cas que aixina es fera, podria opondre's la corresponent excepció de pagament, com a excepció personal, a la forqueta ya pagada que pretenguera tornar a cobrar la lletra.
Si la lletra és pagadora a la vista, deurà presentar-se per al seu pagament dins d'un terme d'un any a contar de la data de la lletra, a no ser que el girador o girador haguera establit un atre determini.
Pagament parcial
La forqueta està obligada a rebre un pagament parcial de la lletra; pero retindrà la lletra en la seua poder mentres no se li cobrixca íntegrament, anotarà en el cos de la mateixa els pagaments parcials que reba, i estendrà rebut per separat en cada cas. Conservant els drets contra els demés obligats i contribuents al moviment.
Pagament per intervenció
Igual que la lletra pot ser acceptada per intervenció, pugues també ser pagada en la mateixa forma per un interventor, que podrà ser un recomendatario, un obligat en la lletra, el girat, o un tercer.
Protest
El protest és un acte de naturalea formal, que servix per a demostrar de manera autèntica, que la lletra de canvi va ser presentada oportunament per a la seua acceptació o per al seu pagament.
Es practica el protest per mig d'un funcionari que tinga fe pública (fedatario públic) i s'alçarà contra el girat o els recomendatarios, en cas de falta d'acceptació, i en cas de protest per falta de pagament, contra el girat-aceptante o els seus avalistes.
La sanció per la falta de protest és la pèrdua de l'acció cambiaria de tornada.
L'acció cambiaria
És l'acció eixecutiva derivada de la lletra de canvi. L'acció cambiaria és directa o de tornada. Serà directa quan el seu fonament siga una obligació cambiaria directa i de tornada quan servixca per a exigir una obligació cambiaria de tornada. Conseqüentment serà directa contra el aceptante i els seus avalistes i de tornada, contra tots els demés obligats de la lletra.
- Prescripció: l'acció cambiaria directa prescriu en Mèxic i en Espanya en tres anys contats des de la data de venciment de la lletra. L'acció cambiaria de tornada prescriu en tres mesos de la data de protest (en Espanya, en un any). Encara que existixen atres causes que ocasionen la caducitat de l'acció cambiaria de tornada com la falta de protest.
- Contingut de l'Acció Cambiaria: la forqueta pot reclamar: L'import de la lletra; els interessos moratorios al tipo llegal, des del dia del venciment; les despeses de protest i dels demés despeses llegítimes i; el premi de canvi entre la plaça en que deuria haver-se pagat la lletra i la plaça en que li la faça efectiva, més les despeses de situació.
- Eixercici de l'Acció Cambiaria: La forqueta de la lletra no atesa, pot exigir el pagament de qualsevol dels obligats o de tots al mateix temps. I ho pot fer de qualsevol de les següents formes: girant lletra de ressaca o promovent.
Vore també
- Chèc
- Pagaré
- (I.a) CONVENTION portant loi uniforme sur els lettres de change et billets a ordre (Société dones Nations, 0.221.554.1)
- (I.b) CONVENTION portant loi uniforme sur els lettres de change et billets a ordre
- (II.) CONVENTION destinée a régler certains conflits de lois en matiere de lettres de change et de billets a ordre
- (III.) CONVENTION relative au droit de timbre en matiere de lettres de change et de billets a ordre
Referències
- ↑ http://www.delsolmedina.com/la%20primera%20lletra%20de%20canvi.htm)
- ↑ Vore referència anterior
- ↑ Recollit en Manuel Sanchis Guarner La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Cinquena Edició 1989, plana 172:
Onorables senyors, nosaltres havem pres ací en Monsó, C florins de cambi de mossén Manuel d'Entença..., vós plàcia complir i donar ací en Valéncia, per ell al honrat En Bernat de Codinachs, vista la present. Per la lletra que us enviam, vós fem saber aquells havíem ops. Plàtia-us, senyors, aquest cambi aja bon compliment.
- ↑ Cecilia Dominguez Prieto. «Llocs de pagament i requisits llegals d'una lletra de canvi» (en espanyol). Consultat el 18 de juny de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Letra de cambio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.