Alameda (jardineria)

Hobbema, El carril de Middelharnis vorejat d'arbres (1689).

Vista de l'Alameda de Hércules en Sevilla despuix de finalisar les obres en decembre de 2008.

Vista del llac Hofvijver i l'alameda "Lange Vijverberg" en El Haya des del Doelen, 1567, El Haya, Museu Històric.

Avinguda dels Campos Elíseos (París).

Unter donen Linden (Berlín).

Archiu:Rambles.JPG

Rambla de Palma (Palma de Mallorca).

Archiu:Kungstradgarden 2008.jpg

Kungsträdgården (Estocolm).

Archiu:Alameda Principal.jpg

Alameda Principal (Màlaga).

Archiu:Paseo Espolón Burgos.JPG

Passejada del Espolón (Burgos).

Archiu:Paseo de los Alamos. Oviedo.jpg

Vista del Passejada dels Àlbers, Oviedo.

Archiu:Santiago Alameda GDFL06.jpg

Vista de la Passejada de la Ferradura, junt a l'Alameda, Santiago de Compostela.

Archiu:Pan Grande - Lima 1912.jpg

Alameda dels Descalzos, Lima, 1912, Manifestació popular en favor de Billinghurst. Els cartelones aludixen a la promesa demagògica de rebaixar el preu dels aliments, lo que li va valdre a Billinghurst l'apelatiu de "Pa Gran".

Archiu:Alameda Central.png

Alameda Central (Mèxic).

Archiu:Alameda Central desde las alturas.jpg

Alameda Central (Mèxic).

Archiu:Paseo de la Reforma - 1.jpg

Passejada de la Reforma (Mèxic).

Una alameda és un lloc poblat d'àlbers, encara que també s'estén l'us del terme a un atre tipo de bosquetes d'arbreés com l'om, roure, almez, tila, morera o banana d'ombra.

Quan els àlbers creixen en la ribera d'un riu i són espontàneus, formen part del paisage natural. Existixen ademés alamedas plantades com a alliniacions d'arbres per el home, en la finalitat de criar arbres d'interés maderero. Atres alliniacions d'arbres han segut plantades en fins constructius per a assentar terrenys inestables. D'esta manera platanadas sobre grans dics servien per a contindre les terres, els quals conformen dics de les vores de rius, canals i llac. D'esta manera s'ha procedit des de el XIII en els Països Baixos; o en muralles i talussos de fortificacions militars, com es va fer en Luca, Itàlia. Algunes d'estes alamedas d'entramat de talussos, i no planificades com recree, pronte varen passar a ser freqüentades espontàneament pels hòmens a conseqüència de l'ombra produïda per les alliniacions d'arbres en els mesos de calor.

Pel contrari, si el conjunt d'àlbers i atres varietats d'arbres varen ser planificats, pensats i plantats per el home en fins ornamentals i de recreació, formen part de la jardineria. En freqüència, estes passejades o parcs arborats han segut el tipo més antic de jardí públic i popular. El sustantiu alameda es traduïx al francés com "allée" o "promenade plantée", en anglés com "the mall". Eixemples són: en Nova York The Mall, en Central Park; i en Londres The Mall en St. James's Park. No obstant, en anglés també es denomina en el nom "allée" i per últim en alemà se li crida "allee". Sempre es referix, a lo manco inicialment, a un chicotet carrer entre dos rencs, o més, d'arbres. No obstant, en el temps, la pista arbolada va poder canviar la seua apariència a causa de la pèrdua dels arbres; pese a això, no es va modificar la seua denominació, la qual ha pogut permanéixer congelada com a topònim del lloc.

Bàsicament coneixem dos tipos de alamedas: les plantades en freqüència en les vores dels camins, senzilla alliniació d'arbres. Les primeres alliniacions, com a simples llínees en les vores dels camins, varen començar a ser plantades entorn a les murallas de les ciutats medievals europees, com va ocórrer en la ciutat italiana de Lucca (Toscana). Un atre tipo de alamedas eren les formades per numeroses alliniacions per a crear un gran espai d'ombra, en els llocs en els que es realisaven concentracions de qualsevol tipo. Els grans espais sombreados en àlbers estaven destinats als mercats i a ser escenari de les més diverses activitats lúdiques, entre elles, les romeria, els balls i l'entrenament atlètic, militar i hípico. En la jardineria centreeuropea, especialment en Flandes i en França, ademés d'en Itàlia, es varen adornar també els camins d'accés de les grans viles nobiliarias i aristocràtiques en alliniacions d'arbres i es varen dispondre com a passejades principals dels jardins. Des de el XVI, en el progrés dels nous coches de cavalls varen ser l'escenari destinat a les plaenteres passejades en els coches i carrosses. La més antiga alameda plantada, i per això jardí, i oberta a tot lo món, i per això pública, que es conserva en Europa en l'actualitat és l'Alameda de Hércules de Sevilla (1574).

Les alamedas han rebut distints nom en atres idiomes, com en francés: Allée, Promenade i Boulevard (d'orige francés, i d'orige neerlandés: Bolwerk - baluart, i que també significa bastió, indicant que es varen construir sobre vells bastions convertits en passejades públiques per a peatons i coches de cavalls). Eixemple neerlandés és la fortalea de Sant Joan (o Bolwerk St. Jan), hui conegut com Bastionder, en 's-Hertogenbosch o Bolduque. En anglés alameda es traduïx per: Avenue (landscape), Promenade i Mall. En alemà i en atres idiomes centreeuropeus: Allee. En polac: Allunta. En italià: Avenue. En suec: Allé. En neerlandés Laan (weg). En japonés Via Verda (林蔭道). Finalment en rus Аллея.

Algunes alamedas famoses

Archiu:Plano del Campo Grande de Valladolid (circa 1780).jpg

Valladolit, Camp Gran. Del desig del Reformisme Ilustrat, d'embellir les ciutats i racionalisar el seu urbanisme i la naturalea, varen sorgir proyectes com este pla d'ordenació urbanística i plantació d'oms Ulmus minor en el Camp Gran de 1787.

De el XVI

• Lange Vijverberg (El Haya), El Haya, Holanda (1550)
• Carrera Vella passejada del León o passejada de Santiago, d'Úbeda (destruït), també cridat Alameda del Pastor; esta alameda discorria per l'actual avinguda de Crist Rei (entre el Hospital de Santiago i la Carrera de Baeza) i va ser construïda cap a 1558.
• Prat Vell, Madrit (1570) (destruït). Plantació d'una arboleda llongitudinal, disposta en un únic renc en el cas del Prat dels Recoletos Agustinos i en tres alliniacions en el dels Jerónimos, vore en el pla de Pedro Teixeira Albernaz (1656). La millor informació d'este vell jardí públic i passejada pot observar-se en les dos vistes propietat del Museu Thyssen-Bornemisza: Anònim, Passejada del Prat en la Confluència en Carrera de Sant Jerónimo; i Jan van KESSEL III (atribuït) Vista de la Carrera de Sant Jerónimo i la Passejada del Prat en corteig de carrosses (1686)
• Alameda de Hércules de Sevilla (1574).

• Alameda de Sant Pablo, Ecija (Sevilla) (1578) (desaparegut).
• Alameda de Cervantes o Dehesa de Sant Andrés, Soria (1594). Destinada a passejada pública en 1621.
• l'Alameda Central en Ciutat de Mèxic (1592), la primera en Amèrica.
• l'Alameda de Mansiche, Trujillo, La Llibertat, Perú (1598).
• Alameda de Segòvia (ca.1590)

De el XVII

• Horta del Rei (Valladolit), vora dreta del riu Pisuerga (ca. 1605) (desaparegut).
• La Ribera o Horta del Duc de Lerma (Valladolit) (desaparegut), vora dreta del riu Pisuerga (ca. 1610).
• Prat del Riu Pisuerga (Valladolit) (desaparegut), marge esquerra del riu Pisuerga (ca. 1609).
• Prat de Sant Sebastià (Valladolit) (desaparegut) o Alameda de La nostra Senyora del Prat, terminava en el monasteri de La nostra Senyora del Prat (desaparegut, ca. 1603). Conduïa al monasteri jerónimo de la Verge del Prat situada en la marge dreta del Pisuerga, a la que es passava pel Pont Major, i descrita per Pinheiro dona Veiga en la seua crònica de 1605.
• Prat de la Magdalena (Valladolit) (desaparegut), en el caixer del riu Esgueva septentrional, màrgens dreta i esquerra (ca. 1600).
• Passejada del Espolón (Valladolit) (desaparegut), vora esquerra del riu Pisuerga (ca. 1608).
• Moorfields (Londres) (1605).
• l'Alameda dels Descalzos en Llima, Perú (1611).
• Passejades del Saló i de la Bomba, Granada (1612).
• Cours-la-Regne (París) (1616).
• Alameda Apodaca i del Marqués de Comillas, Càdis (1617).
• Campos Elíseos, París (1640).
• Unter donen Linden, Berlín (1647), originalment un parc real urbà privat.
• Li Cours Mirabeau, Aix en Provence, França (1649).
• Passejada dels Coches o Rambla de Santa Creu (1661), Santa Creu de Tenerife.
• Alameda de Valéncia (1677).
• L'Alameda de Quito (XVII).

De el XVIII

• Alameda del Calvari d'Antiga (Guatemala) (1720).
• Alameda de Sant Antón, Cartagena (Espanya) (1724).
• Promenade de Münster, Alemània (1764).
• Passejada d'els Huit Fils del barri Imperial (Arganzuela) de Madrit (XVIII)
• Passejada d'Avinguda dona Liberdade, Lisboa (XVIII)
• Alameda de Paula, L'Habana (1777).
• Passejada Pública de Riu de Janeiro, Riu de Janeiro (Brasil) (1779-1783), promogut pel Vizrey Luis de Vasconcelos.
• Passejada Bucareli, Mèxic (1778).
• Rambla de Catalunya de Barcelona (1704-1775).
• Passejada del Espolón, Burgos (1750).
• Rambla de Palma (1784) Palma de Mallorca.
• Passejada del Espoloncillo (1780/1910), Burgos.
• Passege del Espolón, Logronyo (1757).
• Li Cours Saleya, Niça, França (XVIII).

• The Mall de St. James Park Londres, Gran Bretanya (obert en el s XVIII).
• Kungsträdgården, Estocolm, Suècia (XVIII).
• Alameda Central, Toluca de Lerdo, Mèxic (XVIII).
• Alameda del Duc de Santa Elena Santa Creu de Tenerife (1787).
• Alameda Bernardo O'Higgins de Talca, Chile (1792).

De el XIX

• L'Alameda, Sigüenza (Guadalajara) (1804).
• Alameda del Libertador Bernardo O'Higgins de Santiago de Chile (1820). El històrica avinguda de l'Alameda té el seu orige d'esta avinguda poc despuix de la fundació de la ciutat de Santiago. Primer va ser coneguda en el nom de la Cañada i estava dedicada principalment a la passejada peatonal per a l'aristocràcia de l'época. Posteriorment es va dedicar a la passejada de coches de cavalls i va passar a cridar-se “Alameda de les Delícies”. Després, en la construcció de calçades aptes per al trànsit vehículs a motor, es va cridar "Avinguda Libertador Bernardo O’Higgins” aludint al primer cap d'Estat independent. Hui, a pesar dels lletrers que, en els cantons, recorden el nom de Bernardo O’Higgins, és simplement coneguda com “Alameda”.
• L'Alameda Jardí Botànic de Gibraltar (1821).
• Passejada de Gràcia, Barcelona (1821).
• 1.ª Alameda, carrer Amós Escalante, Santander (1800).
• Alameda d'Oviedo, Santander (1835).
• Alameda, Aguascalientes, Mèxic (1840).
• Alameda Principal, Màlaga (XIX).
• Alameda, La Corunya (XIX)
• Alameda, Santiago de Compostela (La Corunya) (XIX).
• Alameda, Lorca (Múrcia) (XIX).
• Alameda de les Oliveres,, Clavería (Alacant) (XIX).
• Parc Alameda, Sant Francisco de Campeche, Mèxic (XIX).
• Alameda Saragossa, Saltillo, Mèxic (XIX)
• Allèe o Plau dones Quinconces, Bordeus, Aquitània, França (1818).
• Alameda dels Remeis, Mondoñedo (Lugo) (XIX).
• Cours Tablé, Sens, França (XIX).
• Boulevard Heurteloup, Tours, França (XIX).
• Antiga Alameda, actual Bosc Cuauhtémoc, Morelia, Mèxic (XIX).
• Passejada de la Reforma, Mèxic D.F. (XIX).
• Passejada de l'Alameda, Morella (Castelló), (XIX).
• Alameda, Puentedeume, La Corunya (XIX).
• Alameda, Sant Sebastià (XIX).
• Passejada de l'Alameda, Maó (XIX).
• Alameda de Capuchinos, Jaén (XIX).
• Alameda Mariano Escobedo, Monterrey, Mèxic (XIX).
• Alameda Miguel Hidalgo, Santiago de Querétaro, Mèxic (XIX, una de les alamedas més grans de Mèxic.
• Parc de l'Alameda, Chetumal, Mèxic (XIX).
• Alameda de Calbetón, Deva (Guipúscoa) (XIX).
• L'Alameda, Vigo (Pontevedra) (XIX).
• Esplanadi, Helsinki, Finlàndia (XIX).

• Alameda de Colón hui cridat Jardí de Floridablanca, Múrcia (XIX).
• Alameda, Lugo (XIX).
• Alameda de Felipe Castro, Noya (La Corunya) (XIX).
• Alameda Garibeldi, Callao, Perú (XIX).
• Alameda Cervantes, Soria (XIX).
• Alameda, Pontevedra (XIX).
• Alameda, Villagarcía de Arosa (Pontevedra) (XIX).
• Alameda Suanzes, Ferrol (La Corunya) (XIX).
• Alameda, Ortigueira (La Corunya) (XIX).
• Alameda, Vila de Durango, Mèxic (XIX).
• Alameda del Espolón, Padró (La Corunya) (XIX).
• Passejada de Cánovas, Càceres (XIX).
• Passege de l'Alameda, Valéncia, (XIX).
• Passejada del Espolón, Sant Dumenge de la Calçada (Logronyo) (XIX).
• Alameda, Algecires (Càdis) (XIX).
• Alameda Arévalo (Àvila) (XIX).
• Alameda Jativa (Valéncia) (XIX).
• Alameda, Orense (XIX).
• Alameda Colindres, Santander (XIX).
• Alameda dels Oixos, Jerez (XIX).
• Alameda, Vega de Ribadeo, (Vegadeo, Astúries) (XIX).
• Alameda, Bayona (Pontevedra) (XIX).
• Allées de Tourny o plaça de Tourny, Bordeus, França (XIX).
• Alameda Trinitat García de la Cadena, Zacatecas, Mèxic.
• Alameda de Huamanga, Ayacucho, Perú (1833), abans cridada Alameda de Santa Teresa i Alameda del Riu.
• Alameda d'Occident, Bogotà, Colòmbia (destruïda) (XIX), en l'actualitat la seua superfície l'ocupa l'Av. Carrer 13.
• Alameda Central, Bogotà, Colòmbia (destruïda) (XIX), en l'actualitat la seua superfície l'ocupa la Carrera 13.

De el XX

• Alameda Apodaca, Càdis (XX).
• l'Alameda Central, Tepic, Mèxic (XX).
• Alameda del sur i Alameda oriente, Ciutat de Mèxic (XX).
• Alameda Bolognesi, Tacna, Perú (XX).
• Alameda D. Alfonso Henriques, Lisboa (XX).
• Alameda Alfonso XIII, Carmona (Sevilla) (XX).
• Alameda de Sant Luis de Potosí Alameda, Sant Luis de Potosí, Mèxic (XX).
• Passejada dels Àlbers (Oviedo).
• Alameda Vinaròs (Castelló) (XX).
• Alameda de Alphaville, Barueri SP, Brasil.
• Alameda de José Antonio, Ronda (Màlaga) (XX).
• Alameda, Marbella (Màlaga) (XX).

Vore també

• Bulevar
• Història de la jardineria
• Història de la jardineria en Espanya
• Parc

Bibliografia

• Albardonedo Freire, Antonio (2002), L'Urbanisme de Sevilla durant el regnat de Felipe II. Sevilla, Guadalquivir Edicions, ISBN 84-8093-115-9, pp. 191-208.
• Albardonedo Freire, Antonio (2015), "L'alameda, un jardí públic d'arbres i aigua. Orige i evolució del concepte". Anuari d'estudis americans, Vol 72, No 2 (2015) http://estudiosamericanos.revistas.csic.es/index.php/estudiosamericanos/article/view/655/658
• Panzini, Franco, Progettare la natura: architettura del paesaggio i dei giardini dalle origini all'epoca contemporanea. Bologna: Zanichelli, 2005.
• Panzini, Franco, Per i piaceri del popolo. L'evoluzione del giardino pubblico in Europa dalle origini a el XX secolo. Bolonya, Zanichelli Editore, 1993.
• Catalano, Mario; Panzini, Franco. Giardini storici: teoria i techniche vaig donar conservazione i restaure. Roma: Officina Edizioni, cop.1990
• VV. AA., Les alamedas: espais per a la socialisació en les urbs espanyoles i hispanoamericanes, Anuari d'Estudis Americans, Vol 72, No 2 (2015) http://estudiosamericanos.revistas.csic.es/index.php/estudiosamericanos/issue/current
• Page, Carlos A., "L'exteriorisació de noves formes de vida en la ciutat colonial. Les alamedas i la passejada pública de Còrdova del Tucumán", Anals del Museu d'Amèrica, ISSN 1133-8741, ISSN-i 2340-5724, N.º. 15, 2007, págs. 123-139.
• Gutiérrez, Ramón, Estores Cristina, "La vida en la ciutat andalusa i americana dels sigles XVI a el XVIII", Estudis sobre urbanisme Iberoamericà sigles XVI a el XVIII, Sevilla, Junta d'Andalusia, Conselleria de Cultura, 1990, pp. 156-158.
• Durán Montero, María Antonia, "L'Alameda dels Descalzos de Lima i la seua Relació en les de Hércules en Sevilla i la del Prat en Valladolit", , en Andalusia i Amèrica en el sigle XVII. Actes de les III Jornades d'Andalusia i Amèrica, Escola d'Estudis Hispà-Americans, 1985, t. 2, 171-182.
• Lopezosa Aparicio, Concepció, «Un singular edifici del Prat Vell de Sant Jerónimo: La torrecilla de música», Anals de Història de l'Art, 5, Madrit, 1995, pp. 93-100.
• Lopezosa Aparicio, Concepció: «Passejades per l'image de lo quotidià un context per a múltiples realitats», Congrés Internacional Image Apariència, Universitat de Múrcia, 19-21 de novembre de 2008. Disponible en https://web.archive.org/web/20160216200952/http://congresos.um.es/imagenyapariencia/imagenyapariencia2008/paper/viewfile/2411/2361
• Lopezosa Aparicio, Concepció, La Passejada del Prat de Madrit. Arquitectura i desenroll urbà en els sigles XVII i XVIII, Madrit, Fundació de Respal a el Història de l'Art Hispànic, 2005.
• Paya, Laurent, «Els alamédas de l’Empire Espagnol durant la Renaissance: un ensemble singulier et cohérent de promenades arborées», Li Verger –

Bouquet 05, Tours, janvier 2014, pp. 1-19. https://hal-univ-tours.archives-ouvertes.fr/halshs-00946791/

• Solís dels Sants, José: «El trasfondo humaniste de l'Alameda de Sevilla», Calamvs Renascens, 13, Alcanyís, 2012, pp. 75-138.
• Martinelli, Roberta i Puccinelli, Giuliana, Lucca. Li Mura del Cinquecento. Vicende construttive dal 1500-1650, Lucca, Matteoni, 1983.
• Herrera, José Emilio: «Un relicario de recorts històrics quiteños: l'Alameda», Cultura: Revista del Banc Central de l'Equador, 20, Quito, 1984, 393-398.
• Giusti, Maria Adriana, "Lucca: I giardini nelle mura-giardino», en Giusti, M.A., Acidini Luchinat, C. i Galletti, G. (eds.), Il giardino i li mura. Ai confini franatura i storia". Atti del Convegno vaig donar Studi, S. Miniato Alt (Chafa), 23-24 giugno 1995, Série Giardini, Citta, Territori, 13, Firenze, Edifir Edizioni, 1997, pp.57-80.
• Contreras i López d'Ayala, Juan de, Marqués de Lozoya, «El conjunt arborat i alameda de Segòvia», Acadèmia: Bolletí de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, 39, Madrit, 1974, 104.