Lucca

Lucca

Lucca és una ciutat i municipi italiano ubicat en la regió de Toscana, en el centre-nort del país. Situada a la vora del riu Serchio, en una fèrtil planura propenca al mar Tirreno, és la capital de la província homònima i conta en uns 88 000 habitants.

Geografia

Territori

La ciutat de Lucca es troba en la planura del mateix nom, lindando en el replanell de Pizzorne (al nort) i els monts Pisanos (al sur), junt a la marge esquerra del riu Serchio, a 19 m.s.n.m.

El territori comunal alcança una altitut mínima d'1 m.s.n.m i una màxima de 950 m.s.n.m, en la cadena montanyosa dels Apenins tosco-emilianos coneguda com a replanell de Pizzorne (altitut màxima de 1081 m.s.n.m).

• Classificació sísmica: zona 3 (baixa sismicidad), Ordenança PCM 3274 de 20/03/2003.

Encara que la ciutat de Lucca es troba en una de les zones de gran risc sísmic, com és la Garfagnana, baix de la planura hi ha un enorme aqüífer que "atenua" l'intensitat dels moviments sísmics. Esta presència d'aigua abundant baix el sol ha permés construir innumerables fonts per tota la ciutat.

Clima

En Lucca, els estius són curts, calorosos i majorment rebujats i els hiverns són llarcs, fredor i parcialment nuvolats. Durant el transcurs de l'any, la temperatura sol oscilar entre els 2 °C i els 30 °C i rara volta baixa a menys de -3 °C o puja a més de 34 °C. La temporada calorosa dura 2,9 mesos, del 15 de juny a l'11 de setembre, i la temperatura diària màxima promig és més de 26 °C. La temporada fresca dura 3,8 mesos, del 19 de novembre al 13 de març, i la temperatura diària màxima promig és inferior a 14 °C.

El promig de cel cobert en núvols varia considerablement en el transcurs de l'any. La part més rebujada de l'any comença aproximadament el 10 de juny, dura 3,2 mesos i termina aproximadament el 16 de setembre. El més més rebujat de l'any és juliol, durant el qual en promig el cel està rebujat, majorment rebujat o parcialment nuvolat el 81 % del temps. La part més nuvolada de l'any comença aproximadament el 16 de setembre; dura 8,8 mesos i es termina aproximadament el 10 de juny. El més més nuvolat de l'any és novembre, durant el qual en promig el cel està nuvolat o majorment nuvolat el 53 % del temps.

Con relación a les precipitacions, Plou durant l'any, sent el més d'octubre el més plujós, en un promig de 94 milímetros, i el més de juliol el que menys pluja presenta, en un promig de 23 milímetros.

Història

Artícul principal → .

Edat Antiga

Encara que ya hi havia assentaments propencs de l'época del Paleolític, Lucca va ser fundada per la civilisació etrusca (hi ha chafades de la preexistencia d'un assentament ligur) i es va convertir en colónia romana en l'any 180 a. C. El seu nom es deu provablement als celtes ligures (Luck) i significava en el seu orige "lloc de paludisme". La cuadrícula del seu centre històric conserva la planificació romana dels carrers, i la plaça de Sant Miguel ocupa una part de l'antic fòrum. En 89 va passar a ser municipi romà, encara que ya en 56 a. C. es va celebrar en Lucca la trobada entre Juliol César, Craso i Pompeyo.

Edat Mija

Saquejada per Odoacro, Lucca va sorgir com una important ciutat i fortalea en el temps de Narsés, qui la va sitiar durant tres mesos en l'any 553, i baix els lombardos va ser la residència d'un duc que va falcar les seues pròpies monedes. Es va fer popular pel mercat de la seda que va escomençar en el XI, per a rivalizar les sedes de Bizancio. En els sigles X i XI, Lucca va ser la capital d'un margraviato de Toscana, més o menys independent pero contribuint en llealtat simbòlica al emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.

Torre Guinigi

República de Lucca

Despuix de la mort de la famosa Matilde de Toscana, la ciutat va començar a independisar-se, en uns furs en 1160. Durant uns cinc sigles, Lucca va ser una república independent. Hi havia molts feus menors en la regió entre la Ligúria meridional i el nort de la Toscana dominats per Malaspina; Toscana en estos temps era part de l'Europa feudal. La Divina Comèdia de Dante inclou moltes referències a les grans famílies feudals que tenien enormes jurisdiccions en drets administratius i judicials. El mateix Dante va passar un temps del seu exili en Lucca.

En el comú patró italià central, la discòrdia va proporcionar una oportunitat en 1314 a Uguccione della Faggiuola a aplegar a ser mestre de Lucca, pero el Lucchesi ho va expulsar dos anys despuix i va entregar la seua ciutat al condotiero Castruccio Castracani, baix la tirania mestra del qual es va convertir per un moment en un Estat líder del centre d'Itàlia, rival de Florencia, fins a la seua mort en 1328.

El 22 i 23 de setembre de 1325, en la batalla de Altopascio va tornar a derrotar als güelfos de Florencia, fent molts presoners, per lo que va ser nomenat duc de Lucca per Luis IV l'Bávaro.

La tomba de Castracani es troba en l'iglésia de Sant Francisco. La seua biografia és el famós tercer llibre de Maquiavelo sobre la forma de govern.

Lucca va ser la sèu d'una convocatòria en 1408 en l'intenció de posar fi al cisma en el papat. Ocupada per les tropes de Luis de Baviera, la ciutat va ser venuda un ric genovés: Gherardino Spinola, conqquistada per Juan, rei d'Bohemio. Empenyorada pels Rossi de Parma, els qui la varen cedir a Martino della Scala de Verona, va ser venuda als florentinos, rendida davant els pisanos, lliberada simbòlicament per l'emperador Carlos IV i governada pel seu vicari Lucca, qui va conseguir mantindre la seua independència (primer com a democràcia i despuix de 1628 com a oligarquia) al costat de Venècia i Gènova, i també va pintar la paraula Llibertes en la seua bandera fins a la Revolució francesa (Enciclopèdia Britànica, 1911).

Principat i Ducado de Lucca

Vore també: Principat de Lucca i Piombino i Ducado de Lucca

Lucca va ser la ciutat-estat italiana més extensa en una constitució republicana ("comuna") en permanéixer independent a lo llarc dels sigles (junt a Venècia, per supost). En 1805 Napoleón es va apoderar d'ella, posant a la seua germana Elisa Bonaparte Baciocchi al mando com "Princesa de Lucca i Piombino". Passat 1815 es va tornar ducado de Borbón-Parma, despuix de Toscana en 1847 i finalment partix del Estat Italià. Lucca està hermanada en la ciutat mercantil anglesa d'Abingdon-on-Thames, propenca a Oxford.

Cultura i monuments

La Torre del Rellonge.

Inusual de les ciutats de la regió, les muralles al voltant de la ciutat varen permanéixer intactes fins a la seua expansió i modernisació. Esta fortificació en realitat mai va servir per a defendre la ciutat dels ataques enemics. Com els amplis murs varen perdre la seua importància militar, es varen convertir en passejades peatonals rodejant l'antiga ciutat, encara que varen ser usats durant uns quants anys de el XX per a carreres de coches. Hui en dia seguixen encara totalment intactes; cada u dels quatre costats principals està vorejat per diferents classes d'arbres.

És la ciutat natal dels compositors Giacomo Puccini, Francesco Geminiani, Luigi Boccherini i Alfredo Catalani. En el caixco antic de la ciutat es pot visitar un museu en fotos, manuscrits, llibrets originals relacionats en la vida i l'obra de Puccini: Museu de Giacomo Puccini. En la localitat de Torre del Llac Puccini se celebra un festival d'òpera Puccini tots els anys en juliol o agost; tal nom es deu a que Puccini va tindre allí una casa.

La ciutat alberga tots els anys el Lucca Summer Festival, el qual va contar en juliol de 2006 en la presència d'Eric Clapton, Roger Waters, Tracy Chapman i Santana cantant en la Piazza Napoleone.

També és sèu del Lucca Comics & Games, un festival internacional dedicat als còmics, animació i jocs.

Hi ha moltes iglésies medievals en forma de basílica suntuosamente construïdes en riques fronteres estovades i campanars, alguns de el VIII.

Places

• Plaça de Napoleón (Piazza Napoleone)
• Plaça de. Sant Miguel (Piazza San Michele)
• Plaça Antelminelli (Piazza Antelminelli)
• Plaça de Sant Martín (Piazza San Martino)
• L'antic amfiteatre romà, a on hui en dia es troba la "Plaça de l'Amfiteatre"
• Plaça de la Ciutadella (Piazza Cittadella)
• Plaça Santa María Foris Portam (Piazza de Santa Maria Foris Portam)

Iglésies

Catedral de Sant Martín

Iglésia de Sant Miguel en Fòrum

• Catedral de Sant Martín
• Iglésia de Sant Miguel en Fòrum
• Basílica de Sant Frediano
• Iglésia de Santa María Forisportam
• Iglésia de Sant Alessandro
• Iglésia de Sant Salvatore
• iglésia de Sant Francisco
• Iglésia de Sant Giusto
• Iglésia de Santa Giulia
• iglésia de Sant Pietro Somaldi

Palaus i viles

• Torre delle Ore ("Torre del Rellonge")
• Palau i Torre Guinigi
• Palazzo Pfanner
• Palau Ducal, el proyecte original va ser escomençat per Bartolomeo Ammannati entre 1577 i 1582, i continuat per Filippo Juvarra en el XVIII.
• Vila Guinigi
• Palazzo Mansi
• Vila Bottini

Museus i galeries d'art

• Museu Nazionale Guinigi (Museu Nacional Guinigi)
• Museu i Pinacoteca Nazionale (Museu i Pinacoteca Nacional)
• Museu dell'Opera del Duomo
• Museu Puccini
• Orto Botanico Comunale vaig donar Lucca, un jardí botànic que data de 1820
• Museu del Fumetto i dell'Immagine (Museu del Còmic i de l'Image)

Divisions

El territori municipal de Lucca inclou 81 divisions: Antraccoli, Aquileia, Arancio, Arliano, Arsina, Balbano, Cappella, Carignano, Castagnori, Castiglioncello, Cerasomma, Chiatri, Ciciana, Deccio vaig donar Brancoli, Fagnano, Farneta, Gattaiola, Gignano vaig donar Brancoli, Maggiano, Massa Pisana, Mastiano, Meati, Mont Sant Quirico, Montuolo, Mutigliano, Mugnano, Nau, Nozzano, Nozzano San Pietro, Nozzano Vecchia, Ombreglio vaig donar Brancoli, Palmata, Piaggione, Piazza vaig donar Brancoli, Piazzano, PIcciorana, Pieve vaig donar Brancoli, Pieve Sant Stefano, Posa't a Moriano, Posa't del Giglio, Posa't Sant Pietro, Pontetetto, Saltocchio, Sant Cassiano a Vico, Sant Cassano vaig donar Moriano, Sant Concordio vaig donar Moriano, Sant Donato, Sant Filippo, Sant Gemegnano, Sant Giusto vaig donar Brancoli, Sant Lorenzo a Vaccoli, Sant Lorenzo vaig donar Moriano, Sant Macario in mont, Sant Macario in piano, Sant Michele vaig donar Moriano, Sant Michele in Escheto, Sant Pancazio, Sant Pietro a Vico, Sant Quirico in Moriano, Sant Vito, Sant'Alessio, Sant'Angelo in Camp, Sant'Ilario vaig donar Brancoli, Santa Maria a Colle, Santa Maria del Giudice, Santissima Annunziata, Sant Stefano vaig donar Moriano, Sesto vaig donar Moriano, Sorbano del Giudice, Sorbano del Vescovo, Stabbiano, Tempagnano vaig donar Lunata, Torre, Torre alla Maddalena, Torre Alta, Tramonte, Tramonte vaig donar Brancoli, Vallebuia, Vecoli, Vicopelago, Vinchiana.

Personages notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lucca.
• Sitie web de la Comune vaig donar Lucca