Alameda de Sant Antón
La Alameda de Sant Antón és una important alameda, jardí públic o avinguda de la ciutat espanyola de Cartagena (Regió de Múrcia). Discorre entre els barris de l'Eixample-Almarjal i Sant Antonio Abad, i és una de les principals artèries de la ciutat.
Història
[editar | editar còdic]Una part del terreny a on s'assenta l'Alameda es trobava en época romana sumergit baix la mar i fòra de l'espai urbà de Carthago Nova, lo que no va impedir que en la part més ribereña s'alçara una estructura que podria ser un aqüeducte, descoberta durant les excavacions prèvies a la construcció d'un aparcament en 1993.[1]
L'Alameda de Sant Antón pròpiament dita va sorgir despuix de la Real cèdula del 15 de giner de 1591, per la que es manava que es feren plantacions d'arbres per a que la seua fusta fora aprofitada pel regne. El Concejo cartagenero va ordenar llavors que es plantaren àlbers i oms en totes les eixides i camins de la població, que duyen a Lorca, Múrcia i al llavors arraval de Sant Antonio Abad. Per a la seua conservació es va promulgar un bando pel que es prohibia danyar dits arbres baix pena de servir sis anys com galeot i una multa de tres mil maravedís. En tan severes órdens, els arbres es varen desenrollar en tot el seu esplendor, lo que va fer que l'entrada a Cartagena es convertira en una frondosa alameda que cridava l'atenció dels forasters.
En l'any 1785, l'Ajuntament contava en 271 àlbers blancs i 71 negres en el camí a Sant Antonio Abad, 171 àlbers en el de Font Cubas, i 251 en el dels Dolors. Tots ells varen ser talats en urgència en 1810, per por a que la ciutat fora sitiada pel general francés Sebastiani durant la Guerra de l'Independència Espanyola.[2] Posteriorment, es varen realisar noves plantacions d'àlbers blancs en 1814 i 1866.
L'Alameda va ser reformada en moltes ocasions, les més importants en 1787 i 1868. En la primera l'ingenier Sebastián Feringán la va dotar d'una plaça ovalada en doble renc d'arbres,[3] i en la segona es va construir en la mitat d'ella un hipòdrom i es varen instalar bancs de tabaire, la varietat local d'arenisca extreta de les pedreres propenques.
En 1880, varis ganaders varen demanar a l'Ajuntament la creació d'un mercat semanal per a tota classe de ganados, i la corporació municipal, reconeixent la conveniència i utilitat pública de tal petició, va accedir i va crear el mercat en el terreny paralel a la cortina de la Muralla de Terra compresa entre la Porta de Madrit i la de Sant Josep. El 5 de giner de 1881 es va celebrar el primer mercat.
En 1920, l'escritor i historiador Antonio Puig Campillo va propondre que es canviara el nom de l'Alameda a «Passejada de Fernando Garrido»,[4] acordant-se aixina en sessió municipal del 30 d'abril del mateix any. No obstant, el nom va perdurar només fins a 1930. Més recentment, en 1970 es va afegir al final de l'avinguda un gran escut de Cartagena i, aplegada la democràcia, durant l'alcaldia d'Antonio Vallejo Alberola esta va ser remodelada i es varen retirar els eucaliptos que havien plantats, en l'oposició dels ecologistes.[5][6]
Edificis notables
[editar | editar còdic]
L'Alameda de Sant Antón va començar a ser urbanisada en la posada en pràctica del Proyecte d'Eixample, Reforma i Sanejament de Cartagena de 1896, per lo tant els edificis destacats pertanyen al moviment artístic predominant de l'época, el modernisme.
Escomençant des de la plaça d'Espanya en direcció nort nos trobem la Casa Zapata, obra del famós arquitecte Víctor Beltrí (1910). Més alvance se situa l'antic Hospital de la Creu Roja, de Pedro Cerdán (1921), i per últim la Fàbrica de Decorregut Elèctric Hispania, coneguda popularment com la Fàbrica de la Llum i dissenyada pel cartagenero Francisco de Paula d'Oliver Rolandi (1900), que ademés té l'interés de ser el primer edifici de l'Eixample.
Entre les edificacions que no s'han mantingut en el pas del temps està l'anteriorment citat hipòdrom, una plaça de bous, la Fàbrica de Cerillas i els centres d'ensenyances de l'Escola de Mina –entre 1965 i 1972– i l'Escola Superior d'Indústria –entre 1918 i 1965–.[7] Per una atra part, el història del fútbol en Cartagena afona les seues raïls en l'Alameda, ya que en ella es varen ubicar els camps d'Operacions i dels Majors, actius durant les primeres dos décades de el XX.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martínez Andreu (1999). «Seguiment del desfone per a aparcaments subterràneus en l'Alameda de Sant Antón (Cartagena)», Quintes Jornades d'Arqueologia Regional (9-12 Maig 1994) (pdfpdf), Múrcia: Direcció general de Cultura de la Regió de Múrcia. ISBN 84-7564-177-6.
- ↑ Gómez Viscaí, Aureliano; Munuera Navarrés, David (2002). «La fortificació del sigle XVIII», Estudie i catalogació de les defenses de Cartagena i la seua baïa (pdfpdf), Múrcia: Direcció general de Cultura de la Regió de Múrcia, p. 220. ISBN 84-7564-177-6.
- ↑ Ortega Salanova (2005). «Arquitectura militar del s. XVIII en Cartagena. Una aproximació a l'arquitectura militar en la ciutat. Balanç de les intervencions en els últims 20 anys», XVI Jornades de Patrimoni Històric: intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnogràfic de la Regió de Múrcia (pdfpdf), Múrcia: Tres Fronteres Edicions, pp. 15-25. ISBN 84-7564-318-3.
- ↑ «[1]»(html). Consultat el 3 de juny de 2019.
- ↑ «[2]»(html). Consultat el 3 de juny de 2019.
- ↑ Escudero de Castro (2004). Cartagena sigle XX, Cartagena: El Far de Cartagena, p. 84.
- ↑ «Història de l'Universitat Politècnica de Cartagena» (php). Universitat Politècnica de Cartagena. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2019. Consultat el 3 de juny de 2019.
- ↑ «Història dels camps de fútbol de Cartagena: camps estables». Regió de Múrcia Digital. Consultat el 3 de juny de 2019.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1930) Història dels carrers de Cartagena, Múrcia: Real Acadèmia Alfonso X el Sabio. ISBN 84-00-06411-9.
- Pérez Rojas (1986). Cartagena, 1874-1936 (transformació urbana i arquitectura), Múrcia: Tres Fronteres Edicions. ISBN 84-7564-038-9.
- Soler Va cantar, Juan (2002). Les portes de Cartagena, Cartagena. ISBN 84-930322-4-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alameda de San Antón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.