Passejada de la Reforma

Passejada de la Reforma

Vista de la secció antiga de la passejada. Des del castell de Chapultepec vàries glorietes adornen la passejada de la Reforma, sent la principal i una de les més belles a on està el monument a l'Independència.

La Passejada de la Reforma és l'avinguda més important i emblemàtica de la Ciutat de Mèxic i del país. Originalment, es va cridar Passejada de l'Emperatriu o Passejada de l'Emperador, ya que el seu traç va ser encarregat per Maximiliano I de Mèxic durant el Segon Imperi Mexicà. Despuix del triumfo del govern de Benito Juárez sobre este últim i la restauració del govern republicà, va ser renombrado com a Passejada Degollada, en honor a Sants Degollat. A la mort de Juárez, el govern de Sebastián Lerdo de Tejada va consolidar el seu actual nom en honor al procés conegut com La Reforma.

Per la seua zona més cèntrica han transcorregut fets històrics d'importància per a la capital. És centre freqüent de manifestacions i celebracions populars, concerts i activitats cíviques. En el seu recorregut s'ubiquen monuments destacats de la capital de Mèxic —com el monument a l'Independència (que a sovint és pres com un símbol de la ciutat)— edificis prominents, la Torre Reforma —l'edifici més alt de la ciutat—, aixina com uns atres d'interés financer i comercial. Diversos estils arquitectònics poden trobar-se en la passejada pels seus diferents periodos històrics, des dels pocs vestigis del modernisme, l'estil internacional dels anys cinquanta fins a l'arquitectura més contemporànea.

En els seus aproximadament 14.7 km de llarc, corre des del ponent, en la zona de Cuajimalpa i Santa Fe, passant per les Lomas de Chapultepec, Polanco i el Bosc de Chapultepec cap al centre, fins a alcançar la Zona Rosa i la colónia Juárez, el centre històric, i al nort Tlatelolco i l'inici de la calçada de Guadalupe i la calçada dels Misteris. Des de la primera década dels anys 2000, el seu traç s'estén entre el entronque de l'avinguda Constituents, la carretera federal n.° 15 Mèxic-Toluca, l'autopista Mèxic–Toluca 15D i la prolongació de la passejada de la Reforma, fins a la seua trobada en l'eix 2 Nort en la glorieta de Peralvillo (abans denominada Garita de Peralvillo).

Història

XIX

Nivell zero de la Ciutat de Mèxic, marca topogràfica feta en 1875 per a traçar la passejada.

Durant l'Intervenció Francesa en Mèxic, en 1864, el govern republicà es trobava a la fuga pel nort del país i, en la llavors Ciutat de Mèxic, l'imperi, encapçalat per Maximiliano I de Mèxic, se sentia afiançat al poder. Va emetre i, en alguns casos, va portar a terme una série de reformes tendientes a modernisar al país, entre estes estava la construcció d'infraestructura, sent aixina colocades en primera instància la consolidació de les comunicacions en el país. Per això, el govern imperial va desenrollar una série de proyectes camineros i de ferrocarrils. Alguns d'eixos estaven en obra des de l'época republicana, i d'eixos proyectes sol va poder cristalizar alguns, la majoria parcialment i el Valle de Mèxic en concret.^{cita requerida} Un d'eixos proyectes va ser la creació de varis bulevars europeus, com el Ringstraßi de Viena o els que es construïen en eixe moment en el París de Napoleón III, vialidades caracterisades per construir-se a partir de derrocaments i transformacions urbanístiques radicals, arrematades per grans monuments. D'eixos treballs solament es varen iniciar dos, un sobre l'hui cridada avinguda Chapultepec, que no va passar del traç,^{cita requerida} i l'atre proyecte, que tenia com a fi conectar a la Ciutat de Mèxic des del Palau Imperial en el Bosc de Chapultepec, propenc a la ciutat de Tacubaya i a on s'ubicava el Castell de Chapultepec, mateixa que rebria el nom de Passejada de l'Emperatriu, en honor a l'esposa de Maximiliano, Carlota. Este proyecte va quedar a càrrec del ingenier en mines Alois Bolland, que formava part del sèquit austrohúngaro de Maximiliano, i qui va traçar lo que va resultar finalment.

Del segon proyecte, el traçat i construcció dels bulevars, va ser encarregat^{cita requerida} a una comissió de notables formada pels arquitectes Carl Gangolf i Ramón Rodríguez Arangoiti, aixina com als artistes Felipe Sojo, Miguel Noreña i Santiago Rebull, mateixos que en el seu proyecte original varen considerar crear sis bulevars radials que ixqueren de la plaça de la Constitució en el centre de la ciutat, pero com açò implicava el demolir una part important de la ciutat (com va ocórrer en París), es va decidir per crear-los a partir de la perifèria de la ciutat,^{cita requerida} de manera tal que estos iniciaren a una distancia promig d'un quilómetro i mig de la plaça de la Constitució. Per este motiu l'inici de la Passejada de l'Emperatriu es va donar en el creuament dels carrers hui anomenats Rosers, avinguda Bucareli i avinguda Juárez, a on s'ubicava per llavors una de les garitas que delimitaven la ciutat, al sur del Temple de Sant Hipólito, i la plaça de bous anomenada després plaça de la Nova Passejada, partint a on en 1852 es trobava l'Estàtua Ecuestre de Don Carlos IV, popularment coneguda com el Caballito. La traça comprenia una llínea recta entre este punt i la part baixa de les habitacions dels monarques en el Castell de Chapultepec arrere de lo que hui és l'Altar a la Pàtria, a on es conectaria en el camí que rodeja el cerro de Chapultepec i permet un accés fàcil al Castell de Chapultepec.

Als ingeniers d'orige austríac Alois Bolland i Ferdinand von Rosenzweig els va tocar realisar el traç i proyecte d'obra. Originalment, incloïa dos sentits de nou metros d'ample en un camellón central d'un metro i mig, i dos passejades peatonals als costats de nou metros cada u, plens de vegetació de ornato. El seu traçat des d'un inici va presentar l'oposició del Ajuntament de Mèxic^{cita requerida} i els propietaris dels terrenys agrícoles i ganaders que travessaria. Entre les múltiples raons tècniques que va argumentar el Cabildo va estar la fragilitat del terreny, mateixa que s'havia guanyat gràcies al desecado del llac de Texcoco, per lo que el sol sol estava format per fancs compactar que, segons els seus arguments, podien oferir poca resistència, ademés de que la terra era encara molt salobre i no seria fàcil que creixquera la vegetació abundant que requeria el proyecte.^{cita requerida}

L'obra a pesar de tot va continuar i va ser encarregada —després d'un concurs— als germans Juan i Ramón Agea, baix la supervisió del Ministeri de Foment, Colonisació, Indústria i Comerç, que el seu titular era per llavors Luis Roures Pezuela. Del proyecte original de 3.15 km solament es va portar a terme una part entre 1864 i 1865, un camí d'uns 20 metros d'ample, la qual cosa era enorme per a l'época, sense camellón central i solament unes zones reservades als costats per al descans de cavalls. Per llavors no hi havia pràcticament cap construcció en els seus costats i d'inici no es va considerar necessari l'us de banquetas.

Croquis general sobre la situació de la zona a on es va proyectar la passejada de la Reforma (1862)

Camellón en passejada de la Reforma

Esta passejada no incloïa ponts o una atra obra similar, per lo que era necessari travessar canals i rius com el localisat a l'altura de la colónia Tabacalera^{cita requerida} (llavors Facenda de la Teixixca, lloc que va prendre connotació temporal en ser el primer estage de Maximiliano en la ciutat). Este camí, durant l'efímer imperi, va anar d'us segregat en ser exclusiu per a la Cort imperial, disponent-se d'un cos de policies que fera respectar l'exclusivitat.^{cita requerida} Per a eixes dates, la passejada per excelència de la ciutat va ser el Passejada de Bucareli, a on cada vesprada els habitants de la ciutat, sobretot de classe acomodada, ho recorrien a cavall o en coches tirats a cavall (per la seua escassa llongitut, ho recorrien vàries voltes). Comprenia les hui cridades avinguda Chapultepec i l'avinguda Juárez. Esta última conectava en l'Alameda Central, lloc de passejada predilecta per les persones que ho feyen a peu. Un atre en el caràcter peatonal era el Passejada de la Cadenes front a la Catedral Metropolitana, i un que incloïa navegació era la Passejada del Voltó, que es realisava pel Canal del Voltó.

Despuix de la derrota del Segon Imperi Mexicà i l'inici de la Restauració de la República en 1867, la Passejada de l'Emperatriu va ser oblidat. La cerimònia de recepció pel Cabildo del Ajuntament de Mèxic per al president Juárez a la Ciutat de Mèxic va ser en l'anomenada Glorieta del Caballito i per a la seua sorpresa l'ajuntament va decretar que la Passejada de l'Emperatriu va ser renombrado com a Passejada Juárez, situació que de cap forma va agradar al president. Per lo mateix i com a responsable directe del Districte Federal, va demanar a Juan José Baz, llavors recentment nomenat Governador del Districte Federal, que dissuadira als membres del Ajuntament de Mèxic per a canviar el nom a Passejada de Degollat com un homenage al general del lliberalisme Sants Degollat.

El 17 de febrer de 1867 es va obrir oficialment a tot públic mentres es varen continuar les obres. Per a 1870 ya tenia camellones peatonals i arboledas entre el Caballito i la Glorieta de la Palma, sent els treballs portats a terme per Francisco P. Herrera, pertanyent al Ministeri de Foment. Entre 1872 i 1876 durant el govern del president Sebastián Lerdo de Tejada es va construir un pont de huit metros en la Facenda de la Teixixca i es varen terminar els camellones peatonals fins a Chapultepec, es varen sembrar eucaliptos, sauces i fresnos, ademés de realisar les quatre glorietes entre la palma i l'avinguda Juárez. En 1872, per iniciativa del president, se li va donar el seu nom definitiu de Passejada de la Reforma. Als seus costats ya s'havien establit les colónies Americana, hui en terrenys de la colónia Juárez, i la colónia Cuauhtémoc. El afrancesamiento de la zona ya es denotava popularment des d'eixa época en un freqüent cliché de comparació en l'avinguda dels Campos Elíseos de París.

Després de la Revolució de Tuxtepec, el general Porfirio Díaz va prendre el poder presidencial i va encaminar al país en una política de modernisació. Pel que fa a la Passejada de la Reforma, el treball es va enfocar en embellir-ho i terminar-ho, aixina com agregar un nou programa escultòric i monumental que recordara a les i els héroes nacionals. Aixina, per a 1877, es va construir la glorieta que es trobara prop de l'intersecció en l'avinguda dels Insurgents, a on el 21 d'agost de 1887 es va inaugurar el monument a Cuauhtémoc i en una atra glorieta propenca, el Monument a Cristóbal Colón.

Paralelament, l'artiste Alejandro Casarín Salines, per orde del Ministeri de Foment, presidit per Vicente Riva-Palau, va crear i va colocar, entre 1889 i 1891, dos escultures de bronze de sis metros i quatre tonellades, que representen als tlatoanis mexicas Itzcóatl i Ahuízotl. Es varen inaugurar el 5 de maig de 1892, i en 1898 es reubicaran en el Canal del Voltó (convertint-se en lo que hui es coneix com els Indis Verts).

Copón ornamental de la passejada

En eixe mateix any, com un regal d'aniversari del president Díaz al seu cònjuge, varen ser inaugurades les portes i reixes de ferro colat importades d'Espanya que donen accés al Bosc de Chapultepec, conegudes com Porta dels Lleons per les escultures que permaneixen als seus costats. Als corredors peatonals, a fi de delimitar-los, se'ls varen plantar rencs de fresnos; infortunadament, varen ser disposts atres tipos d'arbres, al no poder tirar raïls els primers. Estos corredors peatonals varen ser solament zones delimitades pels arbres d'uns nou metros d'ample, als quals se'ls varen agregar des de 1878, com un detall artístic, unes banca de pedrera —que poden vore's encara— i una série de pedestals en els quals en principi es va considerar que tindrien uns macetones en forma de copes i estàtues de deus grecs.^{cita requerida} Tal idea va ser canviada en 1887 quan l'escritor Francisco Moixa per mig de la seua columna en el diari El Partit Lliberal, va propondre posar en els pedestals destinats per als deus, als héroes de la Reforma.^{cita requerida} En 1888 l'idea va ser oficialment acceptada i es va posar a disposició de cada estat un parell de pedestals per a que s'instalaren dos escultures per estat de personages de la Reforma. Al final, no tots els personages varen ser de la Reforma -com el cas de Primer de veres- i els personages varen ser designats pels mateixos estats. D'esta manera, entre 1889 i 1895, les entitats federades de llavors varen manar fer dos estàtues per a colocar en un parell de pedestals alternant en els gerros producte de l'obra de l'escultor Gabriel Guerra. En la fundició d'estes escultures, el que major número de peces va realisar, en un total de 20, va ser Jesús Fructuoso Contreras. Un total de 24 peces varen ser foses per l'empresa Fundició Artística Mexicana, de la qual el propi president Díaz va aplegar a ser accioniste.

L'ajuntament de Mèxic va donar una excesió fiscal als propietaris de cases noves sobre la passejada, sempre i quan deixaren, al front de les seues cases, jardins cuidats d'a lo manco huit metros de fondo.

En 1894, l'Ajuntament de Mèxic, per mig del regidor Alberto Best, va contractar per concurs a la Companyia Mexicana d'Electricitat per a l'instalació d'allumenat públic sobre la base d'energia elèctrica; el que es basava en gas ya estava instalat en el centre de la ciutat des de 1863 i en base en oli des de 1792. La primera llàntia incandescent va ser colocada en el creuament en Antonio Case.

Per a la mateixa época ya havia iniciat el desenroll de les zones residencials de les colónies de La Comtesa, Hipòdrom-Comtesa i colónia Roma, aixina com la colónia Arquitectes (hui colónia Sant Rafael), Passejada Nova, Tabacalera, Cuauhtémoc i Americana (hui Colónia Juárez), que es promocionen com una "solució a la congestió de la ciutat, molt propenques a la ciutat i sense ser en una ciutat lluntana com Tacubaya (sic)".^{cita requerida} Estos desenrolls immobiliaris tenen la distinció de ser els introductores dels servicis d'aigüeral i sanejament entre uns atres, deixant llentament l'us agrícola i ganader que tenia la zona des de l'época precolombina. Per este mateix motiu, es va iniciar el entubamiento dels afluents naturals que havien existit, com el que passava per la Facenda de la Teixixca i que d'inici va obligar a construir un pont. La majoria d'eixes aigües es canalisaven per mig de l'hui avinguda Monterrey al canal que corria pel Viaducte Miguel Alemà.

XX

Per a 1900 i entreveent-se els festejos pel Centenari de l'Independència, es varen portar a terme molts treballs tractant de millorar la passejada. Entre ells va ser eixamplar les calçades centrals reduint els andadores, terminar el tram entre la glorieta de la Palma i el cerro de Chapultepec i la creació dels carrers laterals de dos carrils d'uns sis metros en la seua respectiva banqueta de dos metros per lo manco, lo que va incrementar en 16 metros l'ample de la passejada. De totes eixes millores, la de major impacte va ser l'edificació del Monument a l'Independència en el creuament de l'hui avinguda Florencia, treballs que varen implicar eixamplar la glorieta per a donar-li una millor vista al monument. Les obres varen durar de 1900 a 1910, mateixes que varen incloure la creació de guarnicions, banquetas adoquinar, aigüeral i instalacions elèctriques i de teléfon.

El Ángel de l'Independència.

Vista nocturna des de l'Estela de Llum.

En 1917, es va filmar la primera película comercial en Mèxic, “La llum”, de J. Jamet, que va incloure una carrera d'autos per la passejada, encara que ya en 1907 s'havia filmat la película Les aventures de Tip Top en Chapultepec. Eixa carrera, se supon,^{cita requerida} és la primera que es va filmar en la passejada. Pero ya des de 1895 es coneix de la presència d'autos realisant carreres per la passejada.^{cita requerida} Per la seua llongitut, no va córrer cap tipo de transport ferroviari com els tramvies elèctrics que varen existir en la ciutat, encara que vàries llínees de tramvies i ferrocarril si ho varen travessar, com el Ferrocarril a Cuernavaca, les vies del qual varen ser traçades llavors per una zona alluntada de la ciutat, o l'Estació Terminal Colónia en lo que hui és el Monument a la Mare i el parc de les Arts.

Durant la Revolució mexicana l'únic fet destacable va ser el creiximent desbordat de cases en els seus voltants, sobretot residències d'alt nivell econòmic i estil casi sempre francés, a a on molts dels hacendados i rics dels estats es varen refugiar, o per lo manco ho varen intentar, ya que estes cases ben pronte varen ser adquirides pels nous rics que va deixar la Revolució entre els generals i polítics victoriosos.^{cita requerida}

La Porta dels Lleons va ser inaugurada el 17 de setembre de 1921.

D'esta manera per a 1927 no solament va canviar el tipo socioeconòmic de habitants, sino la llongitut de la Passejada de la Reforma, ya que l'antic camí que pujava al poble de Tecamachalco va ser renombrado en part com Prolongació Passege de la Reforma fins a lo que hui és la seua intersecció en el Passejada de les Palmes en lo que varen cridar Lomas de Chapultepec, zona residencial de molt alt nivell econòmic a on la nova èlit social emanada de la Revolució es va fer d'una llar.

Banc en la Passejada

Aixina va aplegar 1929 i l'eliminació dels governs municipals en el Districte Federal, en la qual cosa el govern central va conseguir evitar moltes de les molèsties per les resistències dels municipis al creiximent urbà. El Govern del Districte Federal va crear un Pla General de Desenroll, mateixa que va marcar la creació de vàries avingudes i carrers principals com el Circuit Interior, Anell Perifèric i l'avinguda dels Insurgents. Este pla va ser obra de l'Associació Nacional de Planificadores de la República Mexicana (ANPRM), encapçalada per l'arquitecte mexicà Carlos Contreras Elizondo, pla que es va presentar en 1933, i que entre atres coses, incloïa l'extensió de la Passejada de la Reforma al ponent per a donar una vialitat als desenrolls immobiliaris en les Lomas de Chapultepec.

En la década de 1940 es va iniciar la pavimentació total de la passejada, en banquetas de concret i carrils de rodament en asfalt, aixina també, la creació del camellón central d'un metro i mig d'ample, mateixa que figura fins a hui. Aixina mateix, en la zona ponent es va iniciar el tancament del Bosc de Chapultepec en reixes i es va restringir el pas de vehículs per les seues avingudes, lo que va implicar un canvi total en la vialitat de la zona. En principi, la prolongació de la Passejada de la Reforma va deixar d'existir i se li renombró com Reforma Ponent, per a després d'un parell d'anys cridar-se-li també Passejada de la Reforma pero en una nova numeració a partir de l'hui cridada Porta dels Lleons. Esta va servir de porta principal al Bosc de Chapultepec i va separar l'inici de la carretera Federal n.º 15D (hui avinguda Constituents) de l'inici de la passejada. Per estes mateixes dates es va crear l'últim tram de la passejada al ponent encara que sense donar-li un nom, ya que era solament un camí de terracería.

El 10 d'octubre de 1942 es va inaugurar la Font de la Diana Caçadora. A l'inici estava front a a on hui s'ubica la Porta dels Lleons, a on va permanéixer fins a 1972, pero en construir-se el Circuit Interior, es va desplaçar a un costat, quedant amagada per varis anys, fins que en 1994 va ser moguda a la Glorieta de Riu Ródano. En eixe mateix any, l'arquitecte Mario Pani va dirigir el proyecte Travessia Reforma-Insurgents tendiente a reformar la passejada en la seua intersecció en l'avinguda dels Insurgents, la qual constava d'una gran glorieta, en hotels, edificis públics i privats en els seus llímits i passos a desnivell. No va aplegar a ser completat i solament es va construir el Hotel Plaça de planta semicircular en la glorieta secundària per al proyecte del Monument a Colón.

En 1952 es va inaugurar la Font de Petròleu en Prolongació de la Passejada de la Reforma. Durant el govern del regente Fernando Casas Alemà, es varen plantar en el camellón central plantes de ornato varis tipos de cactus, nopales i biznagas, la qual cosa és fins a hui considerat pels seus detractorsPlantilla:Els qui com un enorme error i pels seus defensors com un símbol del nacionalisme.^{cita requerida} Ademés es va portar a terme la reducció, entre el Caballito i el Monument a Cuauhtémoc, dels camellones peatonals, a solament uns dos metros. Açò en el propòsit de donar més espai als edificis moderns que varen escomençar a sorgir en els seus voltants, tal com l'Edifici de la Loteria Nacional, un dels primers rascacels en la passejada. Les banquetas i guarnicions es varen construir de concret, es varen aumentar els carrils centrals de 9 a 11 metros, en un camellón central de 2 metros; es repavimentaron les zones vehiculares en lloses de concret; les banca localisades en el primer tram entre el Caballito i el Monument a Cuauhtémoc es varen reubicar en el tram entre el monument a Cuauhtémoc i el cerro de Chapultepec; es va reubicar el monument i glorieta de Cuauhtémoc i es va canviar l'instalació elèctrica i telefònica d'aérea a subterrànea.

Per al 27 de setembre de 1952 es va inaugurar l'Altar a la Pàtria conegut popularment com a Monument als Chiquets Héroes, lo que va obligar a tancar la passejada entre este punt i les faldes del cerro de Chapultepec; poc despuix, es reconectó fins a l'altura de la Porta dels Lleons (en aquell llavors el bosc no estava delimitat ni l'existia el traç de les colónies aledaño).

El 28 de juliol de 1957 un terremot va causar danys en la ciutat i en la zona de la passejada; entre atres incidents, va fer caure a l'escultura de la Victòria alada del seu pedestal del Monument a l'Independència i va malograr varis edificis alts en la zona com l'Edifici Corcuera, que varen deure ser demolits davant el perill de solsida.^{cita requerida}

En ser designat Ernesto P. Uruchurtu com regente del Districte Federal, es va iniciar una de les etapes més canviants per a la passejada. Primer, baix un nou pla rector, es varen crear i varen ampliar vàries vialidades en el Districte Federal, entre estes la Passejada de la Reforma. Aixina, des del Caballito i proseguint el traç, es varen demolir construccions per a continuar la passejada uns 2.6 quilómetros fins a aplegar a la Glorieta de Peralvillo. Esta ampliació va implicar tres noves glorietes, i es varen moure estàtues ya ubicades als costats, com l'obra dedicada a José María Morelos i Pavón en Tepito, erigida en el punt des del segon imperi. Pero a diferència dels atres trams, va ser dotada d'una pobra zona arbolada; té igualment camellones peatonals. Va ser, igualment, durant esta etapa quan es varen agregar més pedestals i estàtues de héroes dels estats, pero no només de la Reforma.^{cita requerida}

Al ponent es varen iniciar els treballs de millora i estandardisació en les característiques de la passejada sobre la zona de Lomas de Virreyes. Es renombró oficialment la Prolongació com a Passejada de la Reforma encara que sense aplegar a la carretera federal Mèxic-Toluca 15. Pels XX Jocs Olímpics celebrats en 1968, es va remodelar la Passejada en pisos fets en base en llosetes vidriadas roges, mateixos que varen permanéixer en la part oriente fins a entrat el XXI (2014). Pel mateix motiu, i prop de la Porta dels Lleons, es va ubicar la llavors Estació Terminal Chapultepec de la Llínea 1 del Metro de la Ciutat de Mèxic.

Despuix d'eixa ampliació es varen crear quatre noves glorietes: la de Violeta, a on es va colocar el monument a Simón Bolívar (1976), la de Santa María la Redona, a on es va colocar el monument a José de Sant Martín (1973), la de Nonoalco, a on es troba el monument a Cuitláhuac, i la de Peralvillo, que va terminar sent una cuchilla. També es va reformar la glorieta de Bucareli i del costat ponent, en el creuament en avinguda Hidalgo, es va crear la plaça de la Reforma, proyectada pel arquitecte Juliol de la Penya, a on es va colocar l'estàtua de Francisco Zarco, i posteriorment atres huit estàtues de próceres de la Reforma (Jesús Terán Peredo, José María Luis Mora, Juan N. Álvarez, Ángel Albino Cabirol, Guillermo Prieto, Gabino Barreda, Mariano Escobedo i Ustaquio Buelna).

En 1975 es va tancar definitivament el perímetro del Bosc de Chapultepec i es va construir el Circuit Interior, per lo que es va suprimir la glorieta front a la Porta dels Lleons, i es va construir sobre el circuit un pont vehicular sense molt espai per al camellón central i menys per al pas de peatons. Dins del bosc es va construir el Pont dels Lleons que permet continuar la calçada entre l'Altar a la Pàtria i la Porta dels Lleons, renombrada Calçada Joventut Heròica. Es va continuar la construcció cap al Ponent fins a aplegar al entronque en la carretera federal Mèxic-Toluca 15D, en el punt denominat "Quilómetro Tretze". En 1970 es varen construir part de les llínees 2 i 3 del Metro de la Ciutat de Mèxic i en el creuament en l'avinguda Hidalgo es va construir l'Estació de Transbordo Hidalgo.

La passejada en la década de 1980.

L'ampliació a l'Orient va tindre fins merament pràctics i actualment és considerada com una atrocitat de les polítiques d'urbanisació del règim priísta en el país,^{cita requerida} ya que per a portar a terme les obres, es varen demolir un sinnúmero de construccions antigues, algunes d'elles datades en els sigles XVIII i XIX, moltes d'elles propenques a la zona de l'Alameda Central (antiga passejada de la societat virreinal), aixina com de la colónia Guerrero i la ciutat prehispánica i colonial de Santiago Tlatelolco, destacant-se el derrocament dels edificis del Tecpan i l'antiga sèu de la Secretaria de Relacions Exteriors construïda pel president Porfirio Díaz. Estos derrocaments i obres varen ser part del cridat "Proyectazo",^{cita requerida} que pretenia convertir al Districte Federal en una megaciutat de paviment i rascacels i que es venia desenrollant des de la planificació de 1933.^{cita requerida}

Vista nocturna de la Torre HSBC i el Ángel de l'Independència

Entre l'Eix Central Lázaro Cárdenas i la Passejada de la Reforma, es va construir un pas a desnivell en la década dels noranta; lo mateix va ocórrer per al cas de les estacions Auditori de la Llínea 7 (1985) i Garibaldi/Lagunilla de la Llínea 8 (1994) del Metro de la Ciutat de Mèxic. Les obres es varen concentrar en el tram entre la Porta dels Lleons i el entronque en la Carretera Federal n.º 15, en a on es va reduir a dos carrils centrals per sentit separats per un camellón central ricament adornat en vegetació. Açò en base en lo ya construït entre la Porta dels Lleons i la Font de Petròleu en 1952.

En la zona de la Passejada corresponent a les Lomas de Chapultepec, es varen crear sèt chicotetes glorietes a les quals en els anys se li varen agregar monuments en favor i, principalment, de héroes de països llatinoamericans. Encara que fins als huitanta seguix coneixent-se com Reforma Ponent, per a distinguir-la de la part vella i la secció ampliada en l'orient, que se li cridava indistintament Reforma Nort o Reforma Oriente, oficialment la seua nomenclatura ya era Passejada de la Reforma. Dit siga de pas, la numeració corresponent a la delegació Cuauhtémoc corre de la Glorieta de Peralvillo a la Porta dels Lleons, i la corresponent a la Delegació Miguel Hidalgo de la Porta dels Lleons a la carretera Mèxic – Toluca 15D.

En 1979 es va realisar la mudança de l'estàtua ecuestre del Carlos IV a la plaça Manuel Tolsá, pese a la qual cosa se li va seguir cridant popularment glorieta del Caballito a la zona. Una atra obra rellevant en eixos anys va ser l'emplaçament en la glorieta en el carrer Sevilla d'una font de tall modern, coneguda popularment com "Les Regaderas" pero oficialment el seu nom va ser Font del Cutzamala en honor al Sistema Cutzamala que aporta la majoria de l'aigua al Districte Federal, obra de l'arquitecte Sergio Zaldívar Guerra, i que solament va durar de 1981 a 1992 en el seu lloc, quan va ser totalment eliminada per a reubicar la Font de la Diana Caçadora en eixa glorieta.

Durant esta modificació, la proposta original d'instalar-l'en la Glorieta de la Palma va ser durament criticada per grups ecologistes, els qui varen defendre la palma que s'ubica en la glorieta.^{cita requerida} Conjuntament en açò es va recordar que la Glorieta de la Palma originalment estava destinada a un monument dedicat a Miguel Hidalgo i Costella, la qual devia realisar-se en complir-se doscents anys d'independència, per a aixina anar creant atres monuments en les glorietes restants destinats a celebrar els següents centenaris d'independència de Mèxic. Perjudicial per a la Passejada va ser la remodelació del Auditori Nacional, que va permetre la creació d'un parador a l'entrada a la Llínea 7 del Metro.

En 1985 va ocórrer el terremot del 19 de setembre, que va danyar severament molts edificis sobre la Passejada, per lo que varen ser demolits i varen quedar terrenys abandonats per a lo manco dos décades, com en el Cine Roure o el Hotel Continental. En la década dels noranta, es va construir l'escultura del Caballito de Sebastián, obra utilitària en ser ademés respirader per al drenage. Causa gran polèmica per la suposta simpleza o llegea de la mateixa.

XXI

A partir de 1991 es varen portar a terme una série d'estudis tendientes a modificar i renovar la Passejada de la Reforma, mateixos que varen culminar en l'inici dels treballs en 2003 ya baix la gestió del cap de Govern del Districte Federal Andrés Manuel López Obrador. Estos treballs es varen realisar baix un Pla Mestre en base en lo estudiat per la Faculta d'Arquitectura de la UNAM en tots eixos anys, i que es varen eixecutar per etapes. La primera entre la Glorieta del Caballito i la Porta dels Lleons, la segona entre la Porta dels Lleons i la Font de Petròleu, la tercera entre la Font de Petròleu i la Carretera Federal n.º 15D i la quarta entre la Glorieta del Caballito i la Glorieta de Peralvillo.

La primera entre la Glorieta del Caballito i la Porta dels Lleons es va portar a terme entre 2003 i 2006, en el canvi de totes les superfícies, canviant l'asfalt de la zona de rodadura vehicular per concret hidràulic, i les zones peatonals per plaques de concret oxidado en un color groguenc i terminació picada en el pis. En la finalitat d'evitar zones resbalosas, es va donar una millora en la conservació de les zones arboladas i un pla de maneig que va evitar moltes de les anteriors zones abandonades que distinguien a la Passejada. Durant estes obres, es va restaurar el monument a Cuauhtémoc i es va modificar el seu emplaçament cap al nort. Es va realisar ademés la neteja de fronteres d'edificis que varen ser construïts a mitan de el XX, com la Torre Anáhuac, edifici construït en la década de 1940. La seua frontera va ser totalment modernisada. En 2003, es va concloure la construcció de l'immensa Torre Major, convertint-se en el rascacels més alt d'Amèrica Llatina. Actualment és el primer de Mèxic i el tercer en Amèrica Llatina. Com a part d'esta remodelació, està la construcció de quatre estacions pertanyents a tres diferents llínees del sistema de transport massiu Metrobús.

En 2006, pels polèmics resultats de les eleccions federals en Mèxic de 2006, el excandidato Andrés Manuel López Obrador —que va acusar dites jornades com a fraudulentes— va encapçalar un plantón en mils de simpatisants del 31 de juliol i fins al 16 de setembre d'eixe any, en Passejada de la Reforma i avinguda Juárez, tancant per complet la circulació per les cases de campanya ahí instalades. En 2011, el Partit de la Revolució Democràtica va ser obligat a pagar 25 millons de pesos pel plantón.

La segona etapa, entre la Porta dels Lleons i la Font de Petròleu, es va portar a terme entre 2006 i 2009 en el canvi de luminarias i l'apany de les superfícies de rodament i peatonals. En este periodo es va inaugurar la galeria oberta en les reixes del bosc entre el Museu Nacional d'Antropologia i la carrer Gandhi, aixina com un corredor escultòric en el camellón central. És fins a 2010 i 2011 que es varen iniciar treballs per a dotar-ho de llums de ornato, que en varis colors permeten conjuntarlo en un canvi periòdic de plantes en flors per a resaltar una época de l'any. Al final d'esta época, i motivat per la construcció del segon pis sobre el bulevar Manuel Àvila Camacho, es va remodelar l'entorn de la Font de Petròleu llevant-li el seu jardí de roses per a canviar-li-ho per un joc de fonts, mateixos que es varen inaugurar en novembre del 2012, encara que encara sense terminar del tot les obres.

Cap a 2007 va iniciar la construcció de la Porta 1808 de Manuel Felguerez en l'intersecció de la passejada, Bucareli i Juárez, acompanyada esta d'una font en allumenament i efectes.

La tercera etapa entre la Font de Petròleu i la Carretera Federal n.º 15D Mèxic - Toluca, va ser realisada entre 2003 i 2013, en la participació de capital privat en la seua majoria. En travessar una zona de gran nivell econòmic com les Lomas de Chapultepec, el Govern del Districte Federal va demanar el respal d'empreses i particulars per a portar a terme les obres, sent adoptada per zones lo que va permetre que cada participant gastara lo menys possible. Les obres en general varen consistir en apany de les zones arboladas del camellón central i les estàtues que es troben en la zona. Per a 2006, la delegació Miguel Hidalgo va iniciar els treballs d'un pas vehicular a desnivell en l'intersecció en el Passejada de les Palmes, mateixa que va ser durament combatut per veïns i l'administració central, baix l'argument de que estes obres no estaven ben planificades. Les obres en algunes modificacions es varen terminar en 2013. Com a part d'estes obres està el Distribuïdor Vial Constituents - Reforma, que va modificar l'incorporació d'eixes vialidades a la Carretera Federal n.º 15D, a l'Autopista Mèxic - La Venda i a la zona de City Santa Fe, en la qual es troba l'hui cridada Prolongació Passege de la Reforma, nom que compartix en alguns documents i plans oficials en el tram entre els quilómetros 13 (colónia Lomas Altes a 25 Poble de Sant Pedro Cuajimalpa) de la Carretera Federal n.º 15D. Les obres del distribuïdor varen iniciar en 1992 i varen concloure en 2013.

La quarta etapa entre la Glorieta del Caballito i la Glorieta de Peralvillo encara està pendent de realisar-se i solament s'han fet reparacions menors d'estètica al tram.

En 2020 va començar l'instalació del Passejada de les Heroïnes, un proyecte que consistix en incorporar monuments de bronze dedicats a dònes que han contribuït significativament a el història de Mèxic, la passejada inicia des de la Columna de l'Independència fins a l'Estela de Llum, el monument a Lleona Vicari va ser el primer en integrar-se.

Croquis general

Archiu:CROQUIS PASEO DE LA REFORMA.svg

Croquis general de l'estat actual i etapes constructives de la Passejada de la Reforma (2013)

Referències en la cultura

Música

• La cançó de "Chava" Flores, Va vindre la Reforma, va ser escrita fent referència a l'arribada de l'avinguda a colónies més populars cap al nort en comparació a aquelles ubicades en la seua part ponent de caràcter més exclusiu.^{cita requerida}

Cine

• Part de la cinta Els caifanes transcorre en la passejada i en la font de la Dianza caçadora, quan els protagonistes "visten" a l'escultura. Dita película va ser estrenada ademés en el Cine Roure, ubicat també en la passejada.^{cita requerida}

Fotografia

• En la galeria oberta en les reixes del bosc, que s'ubica en entre el Museu Nacional d'Antropologia i el Carrer Gandhi, han segut exhibides fotografies dels més reconeguts fotógrafs del món, entre les principals obres han destacat l'exhibició de CONABIO, National Geographic, Manuel Álvarez Bravo, entre uns atres.

Bibliografia

• Rogelio Álvarez, José. (1985). Image de la Gran Capital. Mèxic DF: Enciclopèdia de Mèxic. p. 205, 206 i 207. ISBN 968-7167-04-1.