Anar al contingut

Castell de Chapultepec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Chapultepec

El Castell de Chapultepec és un edifici ubicat en la primera secció del bosc de Chapultepec, en la Ciutat de Mèxic, a 2325 metros sobre el nivell de la mar. Té una superfície d'11.8 hectàrees[1][2] i un disseny arquitectònic principalment barroc i neoclàssic.[3]

El seu orige es remonta al Virreinato de Nova Espanya, quan els virreyes solien freqüentar Chapultepec com a zona de descans i recreació.[4] Bernardo de Gálvez va ordenar l'inici de la seua construcció el 16 d'agost de 1785,[5] en el disseny del qual varen participar Francisco Bambitelli i Manuel Agustín Mascaró.[6] No obstant, va quedar abandonat durant un parell de décades fins a la seua adquisició pel Ajuntament de Mèxic en 1806.[6][7] Fins a llavors, l'obra palatina estava rodejada d'amplis murs de fonamentació construïts d'andesita.[8] A principis dels anys 1840 l'Heròic Colege Militar va establir la seua sèu en el castell,[6] periodo durant el qual es va construir el torreón «Cavaller Alt».[7] Va tindre un significatiu rol durant la batalla de Chapultepec com a part de l'intervenció nortamericana en Mèxic en 1847, en ser «l'últim bastió de la defensa» nacional, durant la qual va sofrir danys considerables en la seua estructura.[9] Miguel Miramón ho va utilisar per primera volta com a residència presidencial a finals dels anys 1850,[6] fins a la segona intervenció francesa en Mèxic.[10] Durant la transició imperial, Maximiliano de Habsburgo i la seua esposa Carlota varen habitar l'edifici «captivats per les belles vistes del vall de Mèxic que s'apreciaven des del lloc»,[11][12] i varen portar a terme una série de adequació inspirades en l'estil rundbogenstil i neoclàssic parisino,[8][13] que li varen proporcionar una simetria similar a la dels recints burguesos europeus d'eixa época.[8]

Despuix de la restauració de la república, varis presidents varen continuar usant-ho com a residència governamental, entre els quals es troben Sebastián Lerdo de Tejada, Porfirio Díaz, Francisco I. Madero, Venustiano Carranza i Plutarco Elías Calles. Si be durant cada u dels seus mandats es varen realisar modificacions al disseny original del recint, descollen les obres realisades per instrucció de Díaz, entre les quals s'inclouen l'instalació d'ascensors, la construcció d'un boudoir privat i del corredor de vitrals que conformen la Galeria de Emplomados, aixina com la remodelació de la «escala dels lleons» en marbre blanc i pasamanos de latón, i que servix d'accés a la planta superior de l'edifici.[6][14][15] Per decret de Lázaro Cárdenas del Riu, el 27 de setembre de 1944 el Museu Nacional d'Història va quedar establit en el castell,[6] i des de llavors alberga més de cent mil objectes artístics i històrics que formen part del acervo cultural del país.[16]

El també denominat «alcasser de Chapultepec» és visitat anualment per més d'un milló de persones en promig,[17] i és considerat com «un referent de l'història de Mèxic ademés d'un espai emblemàtic del paisage de la capital del país»,[3] la finalitat del qual és preservar «el sentit residencial que li varen otorgar els governants: les seues recambres i salons recreen ambientació d'época que remeten a la vida quotidiana d'els qui ací varen viure».[14] l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) està a càrrec de la seua administració i conservació.[18][19]

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

La construcció del castell de Chapultepec es remonta a l'any 1530, quan Carlos I d'Espanya va decretar al bosc de Chapultepec com a propietat de la Ciutat de Mèxic. Des de llavors, els virreyes de la Nova Espanya varen freqüentar el lloc per a passejar, descansar i caçar cérvols, llebres i conills.[4] Durant el mandat de Luis de Velasco i Ruiz d'Alarcón es va edificar un palau en una de les ales de Chapultepec que hauria de servir durant el pròxim parell de sigles com a lloc d'estage temporal per als virreyes abans del seu arribe a la capital novohispana,[4] encara que també hauria de ser amprat per a events d'entreteniment. Despuix de sofrir severs danys per l'explosió d'un polvorí propenc a mitan de el XVIII, el recint va quedar abandonat pese a una iniciativa de la Corona espanyola per a que fora usat com la presó de l'Acordada.[6]

Periodo virreinal (1783-1806)

[editar | editar còdic]

A finals de 1783, i durant l'eixercici del virrey Matías de Gálvez i Gallardo, va començar la construcció d'una nova casa de descans en Chapultepec en una antiga ermita dedicada al Arcàngel Miguel,[20] a manera de tongada de l'anterior edifici, en el disseny del qual i planificació varen participar els ingeniers Francisco Bambitelli i Manuel Agustín Mascaró,[6] i que va contar inicialment en una subvenció del Tribunal del Consulat.[5][21] Si ben este procés va donar inici el 16 d'agost de 1785 durant el mandat del seu fill, Bernardo de Gálvez,[5] finalment va quedar inconcluso eixe mateix any i es va ordenar la seua subasta.[6] Per l'absència de compradors interessats i despuix de la mort de Gálvez en 1786, el Consell de Facenda va adquirir les seues portes, finestres i cristals.[7] Encara que es va considerar usar el caserón com a sèu del Archiu General del Regne de la Nova Espanya en 1792 a partir d'un disseny elaborat per Miguel Constanzó,[5][6] finalment l'Ajuntament de Mèxic ho va adquirir en 1806.[7] cal mencionar que Alexander von Humboldt va visitar el lloc en 1803 i va protestar en el seu Ensaig polític del Regne de la Nova Espanya contra la subasta del palau de Chapultepec.[5]

Intervenció nortamericana i guerra de Reforma (1833-1863)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:


L'edifici va permanéixer abandonat i «molt deteriorat» fins a 1833,[22] quan va quedar establit com a sèu del Heròic Colege Militar, l'inauguració del qual es va portar a terme en 1843.[6] Sobre esta elecció, Manuel Gómez Pedraza va opinar: «En esta classe d'escola no cap la medianía, cal, aspirar a la perfecció, prop de la capital, hi ha un edifici, que el seu local convida per a erigir un Liceu... que done honor a la nació».[23] Durant este periodo es va construir el torreón denominat «Cavaller Alt» que li va conferir al lloc un aspecte de fortalea i que hauria d'influir en la seua classificació com castell.[7] cal mencionar que en eixe lloc anteriorment s'havien erigit un temple prehispánico dedicat a Ehécatl aixina com una ermita en honor a Miguel Arcàngel.[14]

En 1839, despuix d'una visita a Chapultepec, la cronista Frances Erskine Inglis va realisar la següent descripció del castell, al com va calificar com «el lloc històric més ple de tradicions de que la Capital puga ufanarse»:[22]

Pese a que «té aire tradicional. [...] Els apartamientos estan solitaris i abandonats, les parets cauen ruïnoses, els vidres de les finestres i les escultures de les portes han segut objecte de vendes; i, expost a tots els vents, erecto en la gran altura, el Castell decau ràpidament [...] L'interior mai va aplegar a concloure's, i no obstant, tal com està, va costar al govern espanyol prop de trescents mil durs. Quan advertim les seues poderoses condicions militars, lo ventajós de les seues posició, fortificada per mig de muralles eixints i de parapetos que miren cap a Mèxic; i quan vàrem vore que, en la part septentrional hi ha grans fossos i voltes subterrànees capaces de guardar gran arreplega de recaptes, nos vàrem donar conte de que no eren potser del tot infundats les celosies i les sospites del Govern, despertats per la construcció d'eixa fortalea que semblava palau estiuenc.


Durant l'intervenció nortamericana en Mèxic en 1847, el recint va ser objecte d'un assalt per part del eixèrcit invasor que va ocasionar varis danys i la mort de varis cadets de l'eixèrcit mexicà,[6][24] en ser considerat com «l'últim bastió de defensa» nacional.[9] cal resaltar que el lloc estava «llaugerament fortificado» en dispondre de quatre a sèt canons colocats en «la part més alta del cerro» i es varen instalar blindages en els dormitoris aixina com sacs de terra en forma de sege perimetral per a resistir l'atac.[25] Un total de 832 soldats i cadets custodiaven el castell baix el mando del general Nicolás Bravo.[9][25] Despuix de la derrota mexicana despuix de catorze hores de sege del castell,[23] els nortamericans varen ocupar la Ciutat de Mèxic fins a la firma del Tractat de Guadalupe Hidalgo per mig del qual el país va cedir més de la mitat del seu territori a Estats Units.[6]

D'acort en una descripció de l'historiador Miguel Sánchez Lamego:[14]

Per a l'any de 1847, el cridat Castell de Chapultepec estava constituït per una part residencial o siga l'Alcasser que comprenia una série de locals (sala, menjador, recambres, etc.) adossats al massiç rocós del replanell... També contava en un observatori astronòmic que era una torre, la qual es trobava situada en el cim del cerro casi al centre de l'espai llimitat per les construccions de l'Alcázar. El Colege Militar, edificació de dos pisos, ocupava el costat nort del replanell, deixant tota la partix sur d'esta per a formar una Plaça d'Armes, l'edifici de les quals comprenia diversos locals (direcció, aules, dormitoris, etc.)


Despuix d'una série de remodelacions realisades per a reparar els danys de la batalla de Chapultepec, el Colege Militar va seguir ocupant el castell des de 1849 fins a 1858,[26] quan Miguel Miramón va usar el palau com a residència presidencial entre 1859 i 1860, durant la guerra de Reforma.[6] En este periodo es varen construir noves habitacions en el segon pis del alcasser i la balaustrada sur.[7] Per mig d'un decret governamental, l'Heròic Colege Militar es va instalar una volta més en el castell entre 1861 i 1863, ans que se suscitara la segona intervenció francesa en Mèxic.[10] En els anys 2000 es va descobrir una caixa del temps de pedra que data de 1849 i que contenia «una llista d'oficials, algunes monedes d'argent i un revòlver».[13]

Segon Imperi Mexicà (1863-1867)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

En motiu de la segona intervenció francesa en Mèxic concretada en 1863, el president Benito Juárez va traslladar el seu govern a Sant Luis Potosí en acabant de que l'eixèrcit francés prenguera la Ciutat de Mèxic. L'establiment del Segon Imperi Mexicà va requerir, entre atres mides, de l'adopció d'una monarquia hereditària encapçalada pel príncip catòlic Maximiliano de Habsburgo, que el seu arribe al país va ocórrer en 1864.[12]


El monarca i la seua esposa, l'emperatriu Carlota, varen elegir al castell com la seua residència, «captivats per les belles vistes del vall de Mèxic que s'apreciaven des del lloc»,[11] i est va adoptar el títul de «Palau Imperial de Chapultepec», referit coloquialment com «Miravalle» en alusió al castell de Miramar i com «Alcázar de Chapultepec».[6][21] Esta decisió va dur com a conseqüència una nova etapa de remodelació de l'edifici en la que varen contribuir Julius Hofmann, Carl Gangolf Kaiser, Carlos Schaffer, Ramón Rodríguez Arangoiti i Eleuterio Méndez.[6][11] D'acort en el jardiner de Maximiliano, Wilhen Knechtel: «No hi havia una finestra completa en tot l'edifici, els panys havien segut arrancades, pis que va estar empedrado en rajoles (...) havia segut excavat i estava ple de buits, les parets es trobaven brutes i plenes de clots perque havien fixat pals de fusta per a penjar els uniformes, etcétera».[27]

Algunes de les modificacions realisades en eixe periodo inclouen la reparació de sostres, pisos i finestres,[27] aixina com la producció d'arcades neoclàssiques i balcons en la frontera sur —que varen contrastar en l'arquitectura barroca característica del lloc fins a llavors—,[11] jardins, un pòrtic central, un torreón per a comunicar abdós plantes de l'edifici, logias en columnes de ferro,[7] els murals denominats Les Bacantes a càrrec del pintor Santiago Rebull,[6] un parell de salons de billar i de carruages,[14] i la rampa d'accés al castell que hauria de servir com a conexió en el Passege de l'Emperatriu,[6] construït a la seua volta a manera de calçada entre el palau de Chapultepec i Bucareli.[27] Adicionalment, la monarquia va solicitar el trasllat de mobles, pianos, vaixelles, olis i gobelinos des d'Europa —alguns dels quals eren obsequios de Napoleón III— per a acondicionar la residència, aixina com la construcció d'un terrat panoràmic front a les seues habitacions en la planta baixa del castell.[7][14][28] El règim de Maximiliano I va aplegar al seu fi en 1867,[12] en la restauració de la república per Juárez.[11] Previ a este desenllaç, l'emperador va ordenar el desmantellament dels seus palaus, entre ells el del castell de Chapultepec, motiu pel qual es va extraviar una part del mobiliari imperial del recint.[28]

Porfiriato (1872-1910)

[editar | editar còdic]

El castell va tornar a ser acondicionat com a residència presidencial a partir del mandat de Sebastián Lerdo de Tejada en 1872. Quatre anys despuix, durant el periodo del Porfiriato i en el propòsit d'observar el Trànsit de Venus de 1882,[6] el ministre de foment Vicente Riva Palau va solicitar la construcció del Observatori Astronòmic Nacional en el Cavaller Alt de l'Alcasser de Chapultepec, l'inauguració del qual va ocórrer el 5 de maig de 1878.[29] Com a part de les seues adequació, es varen construir garites de vigilància i una cúpula de vidre i metal en la torre per a albergar el telescopi principal, la qual va persistir fins a principis de el XX. Adicionalment eixe mateix any, en l'oficina telegràfica del torreón, Díaz va realisar la primera transmissió telefònica experimental en Mèxic.[7][14]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

L'observatori va operar durant cinc anys en el castell fins al seu trasllat a Tacubaya,[6] i el 8 de juny de 1883 el Colege Militar va retornar per quarta i última ocasió al recint, l'estància del qual es va estendre fins a 1914.[26][30] Ademés d'albergar les oficines de l'observatori, en esta etapa el jardí superior va servir per a l'ampara dels instruments científics del mateix organisme.[14] Un parell d'anys abans, en 1881 es va inaugurar el primer de tres monuments dedicats als combatents de l'intervenció nortamericana de 1847; un atre d'ells, conclós en 1924, consistix en una série d'escultures dispostes en el jardí ponent del castell i de l'autoria d'Ignacio Asúnsolo. cal mencionar que si ben el president Manuel del Refugi González Flores —que en 1882 va ocupar el castell com a residència estiuenca—[14] va dispondre que l'observatori podia mantindre's en el torreón mentres que el Colege Militar ocupara el restant de l'edifici, la seua solicitut no va repercutir en el desestage.[31] En el seu mandat, es va construir l'escala interior del castell per a comunicar la sala de recepció i el menjador en les habitacions presidencials en la part superior, de manera que les «escales dels lleons» eren destinades als invitats, i les del torreón i del menjador per a la servitut. D'igual manera, va començar a usar-se el saló de llectura de Maximiliano I com a espai de billar.[14]


De la mateixa manera que González Flores, en el seu últim periodo presidencial comprés entre 1884 i 1910, Díaz i la seua esposa Carmen Romero Rubio varen usar el palau primerament com la seua casa d'estiu,[32] i a partir del 14 d'abril de 1896 com la seua residència principal.[22] cal senyalar que el Colege Militar va quedar instalat en una nova secció ponent del palau.[7] Ya que una de les seues intencions era que l'edifici «fora un escaparat del progrés artístic i tecnològic de Mèxic», durant esta etapa es varen instalar un parell d'ascensors —un d'elèctric en caixa d'acer i vidre per a us intern, i un atre hidràulic per a comunicar el jardí en la base del cerro de Chapultepec—[14] i una sala de boliche.[6] També Díaz va ordenar la construcció d'un boudoir privat en l'antic saló de té de Carlota, els vitrals procedents de París que conformen la Galeria de Emplomados i un pararrayos, aixina com la remodelació de l'escala dels lleons en marbre blanc i pasamanos de latón.[14][15] cal destacar que en 1896 es va dur també a veta la primera exhibició cinematogràfica en la sala de boliche del castell.[6][7] A la seua volta, el denominat Saló d'Embaixadors del castell, decorat per Epitacio Calvo, va servir per a rebre a diplomàtics d'atres països.[14] A lo llarc del Porfiriato, les fotografies i postals mostraven tant al castell com al bosc de Chapultepec com «una presència sempre vigent del poder».[22] En 1900, es va colocar en fins decoratius una maqueta de marbre del Monument a l'Independència, a càrrec de l'arquitecte Antonio Rivas Mercat, en el jardí frontal del palau.[33]

D'acort en una crònica sobre la conferència panamericana realisada en 1901 en el castell: [21]

Al peu de l'escala de marbre, una comissió composta de sèt cavallers esperava a les dames i senyoretes per a conduir-les fins al terrat. L'adorn floral començava des de l'escalinata. Als costats dels lleons que la decoren, es veen plantes tropicals i fresques flors formant graciós conjunt. Entre els albortantes de bronze que sostenen els candelabros, hi havia paneaux de verdet que anaven a arrematar en espiral en la part alta de les columnes. A abdós costats de l'escalinata es veen massiços de plantes i flors, i gerros de marbre artísticamente velats per palmeres. [...] En els corredors immediats als salons s'observava el mateix bon gust de l'adorn floral pero en un deliciós crescendo. [...] Llums incandescents, colocades caprichosamente darrere de pantalles de colors, feyen resaltar de tal manera l'adorn, que allò semblava alguna cosa feérico i poblat per fades invisibles. [...] Tant el corredor del castell, com les elegants habitacions del primer pis, varen ser convertides en salons per al té.


Poc abans del final del seu règim, en març de 1908 Díaz va sostindre una entrevista en el castell en el periodiste nortamericà James Creelman,[34] i a l'any següent va gravar una llectura realisada en el castell de Chapultepec d'una carta dirigida a Thomas Alva Edison per a expressar-li la seua admiració i respecte,[35] ademés de reunir-se en un dels salons de l'edifici en el president nortamericà William Howard Taft a finals d'eixe mateix any.[36]

Revolució mexicana (1911-1933)

[editar | editar còdic]

El castell de Chapultepec va continuar sent la residència presidencial durant la major part de la Revolució mexicana i fins a 1938.[6] Despuix de la renúncia de Díaz, Francisco León de la Barra i Francisco I. Madero varen habitar el palau entre 1911 i 1913; en febrer, durant la Decena Tràgica, Madero va realisar la denominada Marcha de la Llealtat des del castell fins al Palau Nacional acompanyat dels cadets del Colege Militar, pese a la sublevació d'alguns mandos del Eixèrcit Mexicà.[37] Des de llavors, anualment es commemora este acontenyiment a les afores del recint.[38]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:


Per instrucció de Venustiano Carranza per a que «l'Alcasser anara més visible», en 1916 es va demolir l'edifici al suroest del Colege Militar.[7] D'igual manera, es varen remodelar les escales de lleons.[28] A la seua volta, Álvaro Obregón va contractar a Rivas Mercat per a que dissenyara la frontera del Ministeri de Foment que hauria d'instalar-se en l'àrea ocupada prèviament pel Colege Militar en el palau. Esta adequació es va sumar a atres tals com les pérgoles, l'espill d'aigua, el monument «La Pàtria agraïda als seus fills caiguts» i la font del Chapulín —estes últimes a càrrec de Asúnsolo i Luis Albarrán, respectivament—.[6] cal resaltar que Obregón va habitar el castell des del seu nomenament com secretari de guerra i marina per Carranza, i a finals d'eixe mateix any va nàixer el seu fill Álvaro Obregón Tàpia en les instalacions del palau.[39]

A finals de 1925, es va portar a terme un ball en el palau per a celebrar el natalici de Ernestina Elías Calles Chacón, filla de Plutarco Elías Calles, mentres que en febrer de 1927 es va usar el saló d'embaixadors per a la boda de la seua atra filla, Natalia Elías Calles Chacón, en l'empresari Carlos Herrera, durant el qual l'edifici va lluir «profusamente allumenat i adornat en flors en els salons i terrats».[40] Uns mesos despuix, despuix de la mort de Natalia Chacón, cònjuge del mandatari, es va realisar una cerimònia fúnebre oficial en l'alcasser del castell.[41] Per una atra part, durant el mandat d'Emilio Portes Gil, en 1929 es varen firmar en la fortalea de Chapultepec els Tractats de Pau en els que va culminar la Guerra Cristera.[41] Anys despuix, a finals de 1932, Pascual Ortiz Rubio va convocar al seu gabinet al castell per a donar a conéixer la seua renúncia com a titular del poder eixecutiu,[42] i en 1933 es va colocar un mural en l'escala dels lleons realisat per Eduardo Solars.[15]

Época contemporànea (1934-actualitat)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:


En 1934 Lázaro Cárdenas del Riu va elegir Els Pins en lloc del castell de Chapultepec com la seua residència, ya que «era molt ostentoso per a que vixquera ahí el President d'un país en plena reconstrucció, despuix d'anys d'enfrontaments generats pel moviment revolucionari».[41] Quatre anys despuix, i una volta rebut per la Secretaria d'Educació Pública el pla per als treballs d'adaptació del castell,[43] es va publicar un decret per mig del qual es va estipular que l'edifici hauria de ser la sèu del Museu Nacional d'Història, que va obrir les seues portes al públic per primera volta el 27 de setembre de 1944.[6] Per a este fi, s'havien portat a terme certes adequació al recint des de 1941.[7] cal resaltar que, fins a llavors, un total de catorze mandataris havien habitat el palau des del Segon Imperi. En la seua inauguració varen estar presents Manuel Àvila Camacho, Soledad Orozco i Jaime Torres Bodet, entre atres figures polítiques.[41] Des de llavors, el museu és administrat pel Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) baix el següent argument:[18]

ya que la tradició i memòries de tal lloc, des dels temps més remots, ho consagren com a monument històric per excelència i lliçó objectiva de patriotisme, accessible a totes les classes socials


La seua adaptació com a museu no va impedir que el castell albergara la Conferència Interamericana sobre problemes de la Guerra i la Pau, realisada al començament de 1945 i que va culminar en la firma del Acta de Chapultepec, la qual va servir com a precedent per a l'establiment de l'Organisació d'Estats Americans.[44] En novembre de 1960 es va inaugurar el Museu del Caragol en la rampa d'accés a l'edifici, dissenyat per l'arquitecte Pedro Ramírez Vázquez.[45] En eixe periodo els artistes Juan O'Gorman i Jorge González Camarena varen realisar dos dels murals que formen part del acervo cultural del castell: «Retaule de l'Independència» i «La fusió de dos cultures», respectivament.[46][47] En 1962 es va portar a terme en les seues instalacions el Congrés Internacional de Americanistas per mig del qual es va acordar la construcció del Museu Nacional d'Antropologia.[48]


Des de llavors el recint, considerat com un «referent de l'identitat nacional, de patriotisme i de diversitat cultural»,[17] ha tingut vàries adequació per a aumentar la seua acervo cultural conformat per una àmplia diversitat d'objectes i documents històrics. Per eixemple, entre 1972 i 1974 es varen construir depòsits per a conservar certes coleccions aixina com una biblioteca; entre 1998 i l'any 2000 es va remodelar l'àrea de l'alcasser;[49] i quatre anys despuix va ocórrer alguna cosa similar en les sales històriques i el discurs museográfico, ademés d'adquirir-se mobiliari per a la conservació del acervo del museu.[16] Les seues instalacions són usades també per a la realisació de programes acadèmics, conferències, concerts, visites guiades i proyeccions cinematogràfiques. Una part de les seues coleccions han segut traslladades a atres museus en el pas del temps, com és el cas del Museu Nacional d'Antropologia.[16] En 1992 es varen firmar en este lloc els Acorts de Pau del Salvador, per mig dels quals el govern d'eixe país i el Front Farabundo Martí per a la Lliberació Nacional varen culminar una guerra civil que s'havia prolongat per més d'una década.[50] De forma similar, entre 2011 i 2012 varen ocórrer les reunions entre el Moviment per la Pau en Justícia i Dignitat i el president Felipe Calderón Hinojosa en les instalacions del castell,[51] i el G20.[52] cal mencionar que en 2009 el INAH va produir un recorregut virtual pel palau de Chapultepec, que des de llavors està habilitat per al públic en general.[53]

Si be en 2012 es tenien registres de més de 18 mil visitants que acodien al castell cada fi de semana,[54] esta sifra va aumentar a més d'un milló de persones en promig a lo llarc de 2017.[17] De manera similar, la seua colecció museográfica s'ha incrementat significativament: en 1944 el seu inventari era de 15 mil peces, mentres que en 2013 ya superava els 100 mil objectes.[16] Anualment es porten a terme més d'un centenar de concerts i events culturals en el castell,[55] i en el transcurs del temps ha segut elegit per al rodage de películes i telenoveles com El bolero de Raquel (1957) i Romeo + Juliet (1996),[56][57] ademés de ser referit en atres mijos com el videojoc Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter (2006) i obres lliteràries.[56][58]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Plantilla:Quadro blau

El castell de Chapultepec ocupa una superfície d'11.8 hectàrees, i està ubicat a 2325 m s. n. m., en la primera secció del bosc de Chapultepec, en la Ciutat de Mèxic.[1][2] Posseïx un disseny majorment d'estil barroc i neoclàssic.[3]

A partir de la seua elecció com a sèu del Museu Nacional d'Història, es troba dividit en tres àrees: el recint central i l'alcasser, en la primera planta; i l'àrea d'exposicions temporals en la part superior.[3] En total, conté 34 sales d'exposicions tant permanents com a temporals en les quals es recreen acontenyiments històrics del país.[59]


La seua estructura ha tingut vàries reconstrucció i adaptacions en el transcurs del temps, especialment despuix de la seua invasió per l'eixèrcit nortamericà en 1847, i el seu us primer com a residència imperial per Maximiliano i Carlota, i després pel president Díaz —periodo en el que va sorgir l'alcasser contemporàneu—.[2] Aixina mateix s'han realisat certes adequació per a albergar les distintes coleccions artístiques del museu —fins a principis dels anys 2000 existien «una gran cantitat de portes i finestres i pocs murs aprovechables»—,[16] que inclouen la substitució de la ret elèctrica que abastia a l'edifici a finals dels anys 1970.[60] Els servicis de manteniment són licitats a distints proveïdors pel Institut Nacional d'Antropologia i Història.[19]

El palau, referit indistintament com a «castell» i «alcasser»,[14] és considerat com «un referent de l'història de Mèxic ademés d'un espai emblemàtic del paisage de la capital del país».[3] Des d'una percepció museográfica, l'alcasser té com a propòsit conservar «el sentit residencial que li varen otorgar els governants: les seues recambres i salons recreen ambientació d'época que remeten a la vida quotidiana d'els qui ací varen viure»,[14] raó per la que la seua distribució de mobiliari obedix a una «en a on la colecció no correguera risc algun i a la seua volta permetera la lliure circulació del visitant».[49]

Recint central

[editar | editar còdic]

Durant el virreinato de la Nova Espanya, el castell era «un edifici allargat que contenia diferents altures en la seua volumetria; des de la partix occident d'un sol nivell, al centre dos nivells i el segon nivell s'estenia com a jardí elevat d'un sol nivell en la part superior a l'extrem ponent del cim del cerro, en vista cap a la vall de Mèxic». Algunes de les seues principals característiques eren que estava rodejat d'amplis murs de fonamentació construïts d'andesita provinent del cerro de Chapultepec, i caria de patis «per lo que totes les seues finestres miraven a l'exterior».[8]


Durant la transició imperial, i d'acort en la visió de Maximiliano de «traslladar el disseny arquitectònic i decoratiu de Miramar» al de «Miravalle»,[8] es varen portar a terme adequació significatives al recint inspirades en l'estil rundbogenstil en ajuda dels ingeniers Ramón Rodríguez Arangoiti i Eleuterio Méndez, i els arquitectes austríacs Julius Hoffman i Karl G. Kaiser, que varen resultar en la construcció de l'arcada principal —influenciada pel neoclàssic parisino— i l'ampliació tant del sòtol com de la rampa d'accés al castell en el seu respectiu allumenat.[8][13] La decoració interior va estar a càrrec del pintor mexicà Santiago Rebull, i entre les seues contribucions al proyecte estan les pintures de les Bacantes i els frescs pompeyanos, aixina com els artesonados en els sostres del castell.[8] Els arcs centrals posseïxen mascarones en relleu de conquistadors com Alejandro Magne, Juliol César, Napoleón Bonaparte i Federico II el Gran.[61] En conjunt, estes llabors varen permetre que la simetria de l'edifici s'assemblara a la dels recints burguesos europeus d'eixa época. De forma descriptiva, «la part noreste del castell tindria una de les millors posicions d'orientació, incloent una finestra que recordaria al camarote de la fragata Novara».[8]


Si ben l'accés principal al castell és a través d'un pòrtic de pilastres que soporten el balcó central, existix una entrada alternativa en els jardins de l'alcasser inferior encara que el seu accés està restringit al públic en general.[60] La simbòlica escala de lleons, construïda en 1878 en un disseny estil Imperi i destinada a la recepció dels invitats dels presidents, es va remodelar en 1915 durant el mandat de Carranza. Està fabricada en marbre blanc i els seus pasamanos estan fabricats en latón,[13] mentres que les seues escultures de lleons constituïxen una rèplica de les que es troben en el mausoleu del papa Clemente XIII.[62] cal agregar que en pujar les escales es troben uns vitrales en l'escude nacional.[63] Abans de la seua remodelació, este accés conduïa directament als jardins de l'alcasser.[13]


Carranza va ordenar el derrocament de la major part de l'edifici que havia servit fins a llavors com a sèu del Colege Militar —que incloïa el cos de guàrdia, la sala d'armes, el refertorio i els dormitoris— en el propòsit d'ampliar les habitacions presidencials. cal mencionar que originalment es pretenia colocar un monument als Chiquets Héroes en el terrat resultant, dissenyada per Luis MacGregor, que al final va acabar sent el monument a la Mare Pàtria. Aixina mateix, en eixa época existien una exedra i una orangerie en l'actual jardí de pérgoles, al com podia accedir-se a través d'una rampa; ademés de certs detalls arquitectònics com unes serps de balaustrada i una série de mascarones en el balcó central.[64][65] cal mencionar que en el XVIII es va instalar una reixa al costat del jardí de pérgolas procedent de l'iglésia de Sant Joan de la Penitència.[66] En eixa etapa, el castell tenia una viguería que datava de l'época virreinal i que es va substituir en llosetes de concret, de la mateixa manera que els pisos de fanc del recint central. Atres modificacions adicionals varen incloure el removiment d'entrepisos i la tongada de plafons per traves de concret armat. En adició a lo anterior, es varen colocar domo de mig canó corregut en els patis interiors despuix de retirar-se la techumbre de làmina i marcolita que persistia des de llavors.[60]

Des de les seues adequació com a museu —en el disseny del qual va estar parcialment involucrat Antonio Rivas Mercat—, l'edifici posseïx una distribució d'una dotzena de sales en el seu pis inferior, en les quals s'exponen l'història de Mèxic des de l'época virreinal fins a la Revolució mexicana.[3] Es va recórrer a un «truc cromàtic visual» consistent en pintar els sostres i canonades de tons obscurs per a ocultar-los de la vista del públic durant les seues visites,[60] de forma similar

a l'incorporació de recursos gràfics i cromàtics en l'intenció de servir com a «ferramenta de respal per al visitant en el seu recorregut».[49] Estos canvis, accentuats en els anys 2000 durant un procés de reconstrucció integral, varen incloure l'instalació d'un triple sistema d'allumenament —un de general de sala, un atre d'emergència i un més per a les vitrines de les obres artístiques— d'acort en les necessitats del museu, encara que en certs sectors del castell s'opta per un allumenament natural gràcies a les diverses finestres del lloc;[49] la colocació d'un canalón perimetral per al desestage d'aigües pluvials que va solucionar la problemàtica d'humitat que deteriorava l'estructura de voltons metàlics de l'edifici; la restauració de pisos, portes i marcs en fusta de encino americà, cedre, caoba i maple; i la renovació dels acabaments dels murs.[67] En esta etapa es varen trobar vestigis arquitectònics de la cultura teotihuacana en les afores de la superfície del castell.[68]


El sostre de la sala introductòria posseïx decorat de yesería estil moderniste caracterisat per figures alusivas a vegetals.[69] Si be la sala de carruages servix d'accés a l'alcasser, anteriorment va complir una varietat de funcions com caballeriza, cochera i saló de carruages imperials.[3] Atres habitacions del recint central inclouen els salons de llectures i de jocs; el primer era usat per Maximiliano per a llegir i redactar decrets, mentres que l'habitació de jocs, en l'excepció de l'etapa en la que el recint va albergar a l'observatori astronòmic nacional, va servir com a lloc de «espargiment i diversió» per als seus residents, que ho utilisaven per a jugar boliche, billar, naïps i escacs.[14] Eventualment, durant la presidència de González, es va dispondre de la sala per a fumar en a on es reunien per a «discutir les qüestions que ocupaven les ments dels invitats».[14] Era freqüentada habitualment per varons que consumien tabac en forma de vaig rapar.[70] El menjador, introduït en 1880, posseïx acabaments de cedre, caoba, metal i marbre en els seus aparadors i fumeral, els quals varen ser realisats pels artistes Pedro Téllez Toledo i Epitacio Calvo.[3] El seu fumeral incorpora un parell de cariátides en elements representatius de l'agricultura en Mèxic.[71] Atres habitacions del recint inclouen un pati d'escuts, una tenda, la sala de màquines, les oficines administratives i la casa de guàrdies.[3][19] Front al castell, a l'exterior, es va edificar en 1972 una biblioteca especialisada en museografía, història, numismàtica i pintura.[13]

Alcázar

[editar | editar còdic]

La majoria de les sales de l'alcasser constituïxen apanys escenogràfics de les habitacions originals utilisades per l'imperi mexicà, com és el cas de la recambra de Carlota, en la premissa de «ambientar els espais per a ejemplificar cóm estaven decorades les habitacions segons les costums de l'época i no representen ni els objectes ni la distribució original de les habitacions».[3][8]


Anteriorment es trobava instalada la cuina en el sòtol de l'edifici, i el personal operatiu s'encarregava de traslladar els aliments al primer pis de l'alcasser per mig d'una escala de caragol i un montacargas ubicats al costat del antecomedor. La Companyia Mexicana de Gas i Llum va instalar en 1900 un elevador elèctric, que es preserva des de llavors en l'edifici, per a comunicar al menjador tant en el sòtol com en la planta superior i la terrat.[72][73] El personal operatiu devia usar tant les escales del torreón surest com unes ubicades darrere del menjador per a traslladar-se a lo llarc del palau.[14] En l'época contemporànea, l'ingrés al sòtol es realisa per mig de l'elevador, i este espai és utilisat com a depòsit de coleccions artístiques i mobiliari, aixina com taller de producció i restauració museográfica. Igualment conté cisternes i covachas, aixina com el menjador dels empleats.[19]

La recambra de Carlota posseïx una decoració francesa d'estil boulle, caracterisada per les incrustaciones de latón, carey i bronze tipo rococó. cal resaltar que este espai es va incorporar al castell entre 1880 i 1884, despuix de ser adquirit pel president González en la creència de que era l'habitació autèntica de l'emperatriu.[3] A la seua volta, Carlota contava en un gabinet de servici en el que es troba un cup de marbre d'una sola peça fabricada per Atilio Tangassi.[14][74] Durant la presidència de González es va usar esta àrea com a tocador i es varen instalar mosaics decoratius.[75]


En una decoració similar, el saló de música o també conegut com a «saló dels gobelinos» està fabricat en madero d'avellaner i conté peces de gobelino en les quals es mostren faules de Jean de la Fontaine, ademés d'un parell de pianos,[14] i plafons decoratius de pa d'or.[67] Carlota va usar el saló de té com a despaig particular, encara que Díaz ho va amprar més tarde com boudoir.[14] En el seu interior s'inclouen escultures de faunes i bacantes realisades per Claude Michel.[76] Tant la sala com l'antesala d'acorts eren usades com a llocs de reunió del president en el seu gabinet per a discutir i resoldre assunts públics, encara que durant el mandat de Díaz l'antesala va albergar l'habitació telefònica del castell.[14]

Recint superior

[editar | editar còdic]

En la planta alta del castell es disponen vàries sales d'exposicions històriques temporals, aixina com la sala de virreyes, el saló d'embaixadors, un auditori, una sala de juntes, un àrea de servicis, un depòsit de coleccions i un parell de terrats.[3] En una d'elles, el terrat sur, es troba una font de bronze en forma de chapulín creada en 1924 per Luis Albarrán, aixina com les pérgolas i un espill d'aigua.[13][77] cal senyalar que els terrats posseïxen un disseny arquitectònic clàssic a pur de ferro colat en detalls romàntics.[60]

En l'alcasser superior es troben a la seua volta les recambres de Díaz i Romero, aixina com un jardí, un pati i un terrat.[3] Històricament, els mandataris tenien les seues habitacions particulars en este pis, lo que va dur a la creació de l'escala interior o «púrpura» en els anys 1880 per a facilitar el trasllat cap a l'àrea de recepció i el menjador en el recint inferior.[14] cal mencionar que el jardí és una representació del que Maximiliano va manar construir per a que la seua esposa «gojara el perfum de les flors i el vol dels colibríes».[13] Està vorejat per corredors en sostres llaugers sostinguts sobre primes columnes de ferro.[14]

El torreón, denominat «el Cavaller Alt», es va construir a principis dels anys 1840. La seua modificació més notable va ocórrer en 1877 durant les obres d'adaptació per a l'observatori astronòmic, quan se li va instalar una cúpula de metal i vidre que va perdurar fins a principis de el XX.[14] Per una atra part, la galeria de emplomados es caracterisa per la vidriera construïda en França durant el Porfiriato en l'intenció de «protegir el corredor, de la llavors residència presidencial, de les corrents d'aire» provinents dels jardins de l'alcasser. El seu vitral mostra les versions personificadas de les deeses romanes Pomona, Flora, Hebe i Ceres.[3][14]


El saló d'embaixadors era l'espai utilisat per a la recepció dels invitats de Díaz i es destaca per la presència d'elements arquitectònics barrocs i neoclàssics, encarregats pel llavors president a Calvo.[3] Les columnes estan recobertes d'algeps i les rebancs contenen medallones en l'emblema de la República Mexicana característic d'este periodo històric. Aixina mateix, el fumeral d'esta habitació posseïx un disseny estil Luis XVI.[78]

Galeria

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pla mestre - Bosc de Chapultepec». Secretaria del Mig ambient de la Ciutat de Mèxic. Consultat el 3 de juny de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «El Castell de Chapultepec complix 70 anys com a museu». Expansió. Consultat el 3 de juny de 2020.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 «Museu Nacional d'Història - Castell de Chapultepec». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 3 de juny de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Museu Nacional d'Història - Història». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 5 de maig de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «“El Saqueig”». El Sol de Cuernavaca. Consultat el 5 de maig de 2020.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 «Història de Chapultepec». Secretaria de Cultura. Consultat el 5 de maig de 2020.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 «Museu Nacional d'Història - Arquitectura». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 5 de maig de 2020.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 «El Castell de Chapultepec “Miravalle” (1863-1867): una primera aproximació a la realitat arquitectònica». Researchgate.net. Consultat el 7 de juny de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «El 13 de setembre de 1847, l'eixèrcit nortamericà va atacar el Colege Militar, que s'ubicava en el Castell de Chapultepec. Este punt seria l'últim bastió de defensa de l'eixèrcit mexicà, ans que els invasores ocuparen la capital del país.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 6 de maig de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Chiquets Héroes de Chapultepec.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 6 de maig de 2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Galeana, 2013.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «L'Intervenció Francesa.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 8 de maig de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 «Recorregut pel castell de Chapultepec». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2021. Consultat el 5 de maig de 2020.
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 14,24 14,25 «L'Alcasser del Castell de Chapultepec». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 9 de maig de 2020.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «El Castell de Chapultepec». Arqueologiamexicana.mx. Consultat el 10 de maig de 2020.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Museu Nacional d'Història, 69 anys de conservar el devindre de Mèxic». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 10 de maig de 2020.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «El Castell de Chapultepec, una fortalea de la memòria». Mileni. Consultat el 10 de maig de 2020.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Decrete que destina al servici de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, el Castell de Chapultepec». Diari Oficial de la Federació. Consultat el 10 de maig de 2020.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «Convocatòria. Servicis Especialisats de Diferents Tipos de Manteniment per al Museu Nacional d'Història "Castell de Chapultepec"». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2020. Consultat el 5 de juny de 2020.
  20. ↑ «Museu Nacional d'Història 'Castell de Chapultepec'». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2020. Consultat el 6 de maig de 2020.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Chapultepec - Recorts històrics». Biblioteca digital de l'Universitat Autònoma de Nou León. Consultat el 5 de maig de 2020.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Chapultepec: passejada de fin de sigle. Una experiència decimonónica». Universitat Iberoamericana. Consultat el 10 de maig de 2020.
  23. ↑ 23,0 23,1 «1828 -1847.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 6 de maig de 2020.
  24. ↑ «Els mits sobre els Chiquets Héroes que varen morir en la guerra contra EE.UU. per la que Mèxic va perdre la mitat del seu territori».
  25. ↑ 25,0 25,1 «13 de setembre de 1847, Gesta Heròica de Chapultepec». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 7 de maig de 2020.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Heròic Colege Militar, Servicis en Campanya.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 7 de maig de 2020.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «El Castell de Chapultepec, última llar de l'emperador Maximiliano». L'Universal. Consultat el 8 de maig de 2020.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «Sales de l'Alcázar». Museu Nacional d'Història - Castell de Chapultepec. Consultat el 8 de maig de 2020.
  29. ↑ Bartolucci, 2000, pp. 59-60.
  30. ↑ «8 de juny de 1883, el Colege Militar ocupa novament les instalacions de l'Alcasser de Chapultepec.». Secretaria de Defensa Nacional. Consultat el 6 de maig de 2020.
  31. ↑ Bartolucci, 2000, pp. 87-88.
  32. ↑ «Informació general». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 10 de maig de 2020.
  33. ↑ Martínez Assad, 2005, p. 64.
  34. ↑ «El president Díaz, héroe de les Américas». Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Consultat el 10 de maig de 2020.
  35. ↑ «Porfirio Díaz». Fonoteca Nacional. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 10 de maig de 2020.
  36. ↑ Leal, Barraza y Jablonska, 1993, p. 109.
  37. ↑ «¿A quin succés històric se li coneix com a Marcha de la Llealtat?». Govern de Mèxic. Consultat el 10 de maig de 2020.
  38. ↑ «Recorden Marcha de la Llealtat en el Castell de Chapultepec». Tlaxcala.quadratin.com.mx. Consultat el 10 de maig de 2020.
  39. ↑ «Álvaro Obregón Tàpia: un governador naixcut en el Castell de Chapultepec». Cronicasonora.com. Consultat el 10 de maig de 2020.
  40. ↑ «Natalia Chacón de Carrers i les seues filles “cinemàtiques”». UNAM. Consultat el 10 de maig de 2020.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 «Castell de Chapultepec: de residència oficial a museu». Mileni. Consultat el 10 de maig de 2020.
  42. ↑ Salazar Ugarte, 2018.
  43. ↑ «En 1937 es va entregar a la SEP el pla per a adaptar el Castell de Chapultepec com a sèu d'este museu #70añosMNH inah». Museu Nacional d'Història. Consultat el 10 de maig de 2020.
  44. ↑ «Juliol Revollo: La Conferència de Chapultepec». Larevista.cr. Consultat el 10 de maig de 2020.
  45. ↑ «Museu del Caragol (Galeria d'Història)». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 10 de maig de 2020.
  46. ↑ «Mural de Juan O'gorman a internet». Informador.mx. Consultat el 10 de maig de 2020.
  47. ↑ «Murals del Castell en ret». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 10 de maig de 2020.
  48. ↑ «Memòries de la construcció del Museu Nacional d'Antropologia». Mexicodesconocido.com.mx. Consultat el 10 de maig de 2020.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 «DISEÑO DE EXPOSICIONES. EXPERIENCIAS PRÁCTICAS.». Grup Espanyol GE-IIC. Consultat el 5 de juny de 2020.
  50. ↑ «El Salvador commemora 25 anys de la Firma de l'Acort de Pau». Associació de les Televisions Educatives i Culturals Iberoamericanes. Consultat el 10 de maig de 2020.
  51. ↑ «Els claroscuros del diàlec de Chapultepec». La Jornada. Consultat el 10 de maig de 2020.
  52. ↑ «Es reunixen membres de el G20 en Calderón». Excélsior. Consultat el 10 de maig de 2020.
  53. ↑ «Passege virtual Castell». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el [https://www.inah.gob.mx/boletines/622-passejada- virtual-castell original], el 6 d'agost de 2020. Consultat el 10 de maig de 2020.
  54. ↑ «Castell de Chapultepec festeja 68 anys». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2021. Consultat el 10 de maig de 2020.
  55. ↑ «Tanquem un any de més de 100 concerts i activitats culturals en la presentació de la Camerata del Ballet de la Ciutat de Mèxic.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  56. ↑ 56,0 56,1 «Els 68 anys del Castell de Chapultepec; murals, películes i fins a telenovela». Sinembargo.mx. Consultat el 7 de juny de 2020.
  57. ↑ «Obra mestra Empire: ‘Romeo i Julieta’». Empire. Consultat el 7 de juny de 2020.
  58. ↑ «Diari d'amor en el Castell de Chapultepec». Sempre.mx. Consultat el 7 de juny de 2020.
  59. ↑ «Quí som». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 5 de juny de 2020.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 60,3 60,4 Vázquez Olvera, 1997, pp. 57-58.
  61. ↑ «UnDato L'arcada que adorna la frontera principal del Castell va ser construïda per orde de Maximiliano entre 1865 i 1866.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  62. ↑ «UnDato Els lleons que li donen nom a esta escala són còpia dels elaborats per Antonio Canova per al mausoleu del papa Clemente XIII en Roma.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  63. ↑ «TeMostramos un detall de l'escala estil imperi en barandales de latón. Al fondo els vitrales en l'escut nacional.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  64. ↑ «Les obres del Castell de Chapultepec». L'Arquitecte. Consultat el 5 de juny de 2020.
  65. ↑ «TeMostramos Els mascarones que adornen l'espill d'aigua del nostre Jardí de Pérgolas.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 12 de maig de 2020.
  66. ↑ «UnDato La reixa de el XVIII ubicada al costat del Jardí de Pérgolas va pertànyer al Cor de l'Iglésia de Sant Joan de la Penitència.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 12 de maig de 2020.
  67. ↑ 67,0 67,1 «Castell de Chapultepec». L'Universal. Consultat el 7 de juny de 2020.
  68. ↑ «Arqueologia». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 5 de juny de 2020.
  69. ↑ «TeMostramos part del decorat de yesería del sostre de la Sala Introductòria, realisat a l'estil art nouveau.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  70. ↑ «UnDato El saló fumador s'utilisava per a descans i el consum del tabac, ya siga fumat, mastegat o aspirat en pols, conegut com vaig rapar.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  71. ↑ «UnDato Els mobles del Saló Menjador, en l'Alcasser, varen ser fets per l'artiste Pedro Téllez Toledo.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  72. ↑ «¿Quines peces s'exhibixen en el antecomedor? T'ho contem en una nova infografía de la nostra secció UnaSalaALaVez. ¿Recordes este espai? ColecciónMNH». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  73. ↑ «Durant l'época de la residència presidencial, el CastilloDeChapultepec tenia dos elevadors.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  74. ↑ «TeMostramos El cup de bany de marbre d'una sola peça que s'exhibix en el bany del primer pis de l'Alcázar.». Facebook del Museu Nacional d'Història. Consultat el 4 de juny de 2020.
  75. ↑ «En "Una sala al mateix temps" et vàrem mostrar qué pots trobar en cada u dels espais d'este museu. Hui toca la tanda del gabinet de netea, ubicat en la planta baixa d'Alcázar.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  76. ↑ «DetrásDeCámaras Et vàrem mostrar el Saló de Té, en l'Alcasser, la decoració del qual inclou un espill portable de el XIX». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  77. ↑ «UnDato L'escultura del chapulín que es troba al centre del Pati del mateix nom va ser realisada en 1924 per Luis Albarrán.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.
  78. ↑ «En esta ocasió en UnaSalaALaVez et contem qué pots trobar en el nostre Saló d'Embaixadors.». Twitter del Museu Nacional d'Història. Consultat el 6 de juny de 2020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bartolucci, Jorge (2000). La modernisació de la ciència en Mèxic: el cas dels astrònoms, UNAM. ISBN 9789683683779.
  • Galeana, Patricia (2013). L'imperi napoleònic i la monarquia en Mèxic: Test proyecte de Karen Machover, Sigle XXI Editors Mèxic. ISBN 9786070303920.
  • Leal, Juan Felipe (1993). Vistes que no es veuen: filmografia mexicana, 1896-1910, UNAM. ISBN 9789683633286.
  • Martínez Assad, Carlos R. (2005). La pàtria en la Passejada de la Reforma, UNAM. ISBN 9681674553.
  • Salazar Ugarte, Pedro (2018). El Poder Eixecutiu en la Constitució mexicana: Del metaconstitucionalismo a la constelació d'autonomies, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9786071654137.
  • Vázquez Olvera, Carlos (1997). El Museu Nacional d'Història en veu dels seus directors, Plaça i Valdes. ISBN 9789688565063.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Chapultepec&oldid=1371717»