Càpsula del temps
- Per a informació sobre vehículs que viagen a través del temps, consultar Viage a través del temps
Una càpsula o caixa del temps és un recipient hermètic construït en la finalitat de guardar mensages i objectes del present per a ser trobats per generacions futures. L'expressió càpsula del temps s'usa des de 1937, encara que l'idea és tan antiga com els primers assentaments humans en Mesopotamia (actual Iraq).
Hui en dia, el concepte de càpsula del temps s'està popularisant. En Internet, es poden trobar càpsules del temps en format digital com poden ser fotografies, àudios, texts o vídeos.
També hi ha vestigis arqueològics tan ben conservats que podrien considerar-se autèntiques càpsules del temps, com les ruïnes de l'antiga ciutat de Pompeya.
Les càpsules del temps es poden classificar segons dos criteris, donant com a resultat quatre classes: segons si són intencionades o inintencionadas (com Pompeya), i si estan pensades per a ser recuperades en una determinada data o no ho estan.
Càpsules famoses
[editar | editar còdic]
El concepte de la “càpsula del temps” no és recent. El Poema de Gilgamesh, la primera obra lliterària de l'humanitat, escomença en instruccions per a trobar una caixa de coure entre els fonaments de les muralla d'Uruk, a on es diu que es troba escrita en una taula de lapislázuli el història de Gilgamesh. Se sap que hi havia atres càpsules del temps fa 5000 anys que tenien la forma de cofres amagats en l'interior dels murs de les ciutats mesopotámicas.
La Cripta de la Civilisació de 1936, l'obertura de la qual es va programar per a 8113, està considerada el primer intent modern de crear una càpsula del temps.
En 1937, durant els preparatius de l'Exposició Universal de Nova York de 1939, es va sugerir enterrar una “bomba del temps” durant 5.000 anys (fins a 6939). Més vesprada es va canviar el nom a “càpsula del temps”, per ser més discret. El nom “càpsula del temps” ha alcançat popularitat des de llavors. La càpsula de l'Exposició Universal de Nova York va ser creada per Westinghouse com a part de la seua exhibició. Media 2.28 metros, pesava 363 kg i tenia un diàmetro interior de 16 centímetros. Westinghouse li va posar el nom de Cupaloy, aleació de níquel i argent, que és més dura que l'acer.
En 1965 es va enterrar una segona càpsula dèu metros al nort de l'original. Abdós càpsules estan enterrades 16 metros per baix del Parc de Flushing Meadows, que va albergar l'exposició. La primera càpsula contenia objectes d'us quotidià com una bobina de fil i una nina, encara que també tenia, entre uns atres, un flasco de llavors i un microscopi. Vàries bobines de película condensaban els continguts de diccionaris, almanacs i atres texts. També es va incloure un noticiari de RKO Pathe Pictures de 15 minuts de duració. Les dos càpsules, enterrades en 1939 i 1965 varen ser enterrades en el propòsit de ser desenterradas el mateix any.
Westinghouse ha enterrat, més recentment, una caixa més chicoteta que les anteriors baix el Hotel Marriotte Marquis de Nova York, en el cor del districte teatral de Nova York.
En l'actualitat hi ha dos càpsules temporals “enterrades” en l'espai. En les dos sondes Voyager s'han enviat dos discs d'or. Una tercera càpsula del temps, el satèlit KEO, serà llançada en algun moment, o quan este disponible un vol en una òrbita compatible en la d'est, duent en si mensages de habitants de la Terra dirigits als terrícolas de l'any 52.000, quan KEO torne a la Terra.
En 2009, prop de la Plaça de les Corts de Madrit es va descobrir una caixa de coure de 1835. En ella es varen trobar quatre toms de l'any 1819 del Quixot, un llibre de la vida de Miguel de Cervantes i atres publicacions.[1]
En març de 2006 es va trobar una chicoteta sala amagada baix el Pont de Brooklyn en la ciutat de Nova York durant una inspecció del pont. Els inspectors es varen sorprendre en trobar botelles en aigua, utensilis mèdics i gran cantitat de caixes en paquets de galletes salades para aporte calòric. En algunes caixes apareixia l'indicació "For Use Only After Enemy Attack" (Per a Us Solament Despuix d'Atac Enemic). Les galletes salades o crakers també tenien l'indicació "Civil Defense All Purpose Survival Crackers" (Defensa Civil Galletes Multipropósito de Supervivència). Dos de les dates estampades (1957 i 1962) en moltes de les caixes són prou significatives. En 1957 els soviètics varen llançar el Sputnik i en 1962 va tindre lloc la cridada Crisis dels missils de Cuba. No es té coneiximent exacte de quan es varen deixar allí eixos continguts ni per qué va quedar per anys oblidat, encara que sembla que algunes de les caixes varen ser fabricades per la Civil Defense Office (Oficina de Defensa Civil), una oficina creada per El Pentágono a principis dels anys 60 en la missió de realisar activitats de preparació davant un atac nuclear.[2]
El 8 d'octubre de 2014, es va obrir en Nova York una caixa de bronze sagellada en 1914 i que havia segut trobada en un almagasén del barri de Chelsea (Manhattan). En la mateixa hi havia indicacions de que s'obrira en 1974 i en el seu interior es varen trobar una colecció de documents, fullets i periòdics que reflectien els interessos dels empresaris de principis de sigle. Des del comerç de té, café i espècies a atres productes, el béisbol i uns atres.[3]
La Societat Internacional de les Càpsules del Temps va ser creada en la finalitat de mantindre una base de senyes mundial sobre totes les càpsules del temps existents.
Crítiques
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
D'acort en el historiador i estudiós de càpsules del temps William Jarvis, la majoria de les càpsules del temps normalment no proporcionen molta informació útil. Li les reblix en “fem inútil”, que aporta molt poca informació sobre la gent de l'época. En canvi, les ruïnes de Pompeya contenen una gran riquea d'objectes d'us quotidià, com pintades en les parets, menjar en els fumerals i els restants de persones atrapades en les cendres volcàicas. Jarvis va sugerir que els objectes que descrigueren la vida de gent que varen crear les càpsules, com a notes personals, dibuixos i documents, incrementarien en gran medida el valor de les càpsules del temps per a el historiador futur.
Jarvis també va senyalar que hi ha molts problemes concernents a la selecció dels recipients que transmetran l'informació al futur. Alguns d'eixos problemes inclouen l'obsolescència de la tecnologia i la deterioració dels mijos d'almagasenament electromagnètics. Moltes càpsules del temps enterrades es perden, puix l'interés que desperten es desvanix i l'ubicació exacta s'oblida, o són destruïdes per qualsevol causa, natural o no.
Referències culturals
[editar | editar còdic]Arts
[editar | editar còdic]En la Caixa de les Lletres en el sòtol del Institut Cervantes en Espanya, personages famosos de la cultura hispànica, han depositat objectes, a on ells mateixos proponen la data de la seua reobertura individual o mundial.
Televisió
[editar | editar còdic]- En el reality "Gran Germà" per a commemorar que la 12.ª edició era de temàtica futurista, al final de la 11.ª edició es va enterrar una càpsula del temps en objectes que varen ser importants per al guanyador d'esta, el que la va trobar en el futur es va convertir en finaliste.
Cine
[editar | editar còdic]- La película Senyals del futur protagonisada per Nicolas Cage, tracta sobre un mensage enterrat en una càpsula del temps, que profetiza catàstrofe.
- En la série de televisió Bones, protagonisada per Emily Deschanel i David Boreanaz, en l'episodi 3x07 titulat "El chic de la càpsula del temps", un cadàver és trobat en una Càpsula del temps que duya 20 anys enterrada.
- La película L'enigma de Jerusalem tracta sobre un arqueòlec que va en busca d'un vídeo de Jesús enterrat en una càpsula del temps.
Internet
[editar | editar còdic]- En l'any 2006 el lloc web Yahoo! en conjunt en l'artiste Jonathan Harris ha recopilat fotos, videos, texts i àudio en format digital proveïts per usuaris a lo llarc del món, per a que siguen vists llegits i escoltats en l'any 2020, quan Yahoo! coloque a disposició del públic en el seu lloc, commemorant el seu 25to aniversari, tot el material digital guardat 14 anys abans.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- William E. Jarvis: Clave Capsules: A Cultural History, Jefferson: McFarland 2002. ISBN 0-7864-1261-5.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cápsula del tiempo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.