Fonoteca Nacional
La Fonoteca Nacional és una institució mexicana depenent de la Secretaria de Cultura que preserva el patrimoni sonor i que promou la cultura de l'escolta i el sò per mig de cinc activitats prioritàries: rescatar i preservar el patrimoni sonor del país; donar a conéixer l'acervo sonor que resguarda; realisar activitats acadèmiques, artístiques i culturals relacionades en el sò; fomentar una cultura de l'escolta entre la població, i estimular la creació i experimentació artística sonora.[1]
Història
El conte i valoració dels archius sonors en Mèxic era una tasca pendent en l'àmbit de la conservació del patrimoni cultural del país. A mitan del XX en Mèxic, varen nàixer les primeres iniciatives d'ampara d'archius audiovisuals i fotogràfics com la Filmoteca de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1964), la Cineteca Nacional (1974) i la Fototeca del Institut Nacional d'Antropologia i Història (1976), pero no existia un lloc especialisat en l'ampara de material sonor.
El 27 d'octubre de 1980 l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va reconéixer el valor patrimonial dels archius sonors i audiovisuals i va recomanar el seu salvaguarda i conservació. En Mèxic va ser fins al 12 d'agost de 2004[2] que la Secretaria de la Funció Pública va cedir —en calitat de comodato— la Casa Alvarado a la Secretaria d'Educació Pública, per a ser assignada a través del Conaculta com a sèu de la Fonoteca Nacional, la primera del seu tipo en Amèrica Llatina.[3]
El recint que ara alberga a la Fonoteca Nacional és un terreny de 6,351.90 metros quadrats, ubicat en el Barri de Santa Catarina, en Coyoacán que, despuix d'una llarga llabor de restauració a càrrec de la Direcció general de Llocs i Monuments del Conaculta, i la construcció d'un edifici habilitat en estàndarts internacionals per a l'ampara de material sonor, va obrir les seues portes el 10 de decembre de 2008.[4]
La Fonoteca Nacional ha segut dirigida per Lidia Camacho (2007-2009; 2013-2017),[5] Álvaro Hegewisch (2009-2012),[6] Ernesto Velázquez Briseño (2017-2018),[7] Pável Granados (2018-2022)[8] i Francisco Javier Rivas Taula (des de 2022).[9]
Aixina, la posada en marcha de la Fonoteca Nacional significa un fet sense precedents en la cultura de Mèxic, la finalitat de la qual és protegir un dels patrimonis més fràgils i desatesos a lo llarc del XX.
Arquitectura
La Casa Alvarado és la sèu de la Fonoteca Nacional, un edifici del XVIII construït en influència andalusa i morisca declarat monument històric per la Direcció de Monuments Colonials el 27 d'abril de 1932. Dit immoble, pese a les creències populars, no guarda relació en Pedro de Alvarado. Fins a 1904 va dur el nom de Quinta Rosalía, pero una de les seues ames va trobar el llinage Alvarado en els documents antics de propietat de l'immoble i va decidir posar el nom de Casa Alvarado a l'exterior de la casa a modo de broma.
Prèviament, l'immoble ha tingut diverses funcions: biblioteca de la Secretaria de Facenda i Crèdit Públic, llibreria de la Secretaria d'Educació Pública, sèu de la Fonoteca Nacional, de la Direcció d'Estadística, i de la Fundació Octavio Pau. Aixina mateix, de decembre de 1997 a abril de 1998, va ser residència de Octavio Pau i va fallir en l'immoble.[10]
El 4 d'agost de 2004, la Secretaria de la Funció Pública va cedir —en calitat de comodato— la Casa Alvarado al Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, per a ser la sèu de la Fonoteca Nacional. En setembre de 2005 varen iniciar les llabors de restauració en les que especialistes (arquitectes, historiadors i restauradores) li varen tornar les seues condicions arquitectòniques i colors originals. Ademés, es va rehabilitar el seu jardí històric gràcies al proyecte de l'arquitecte holandés Keess Van Roij qui li va tornar la vegetació característica de Coyoacán.

Referències
- ↑ «Presentació» (en espanyol). Portal web de la Fonoteca Nacional. Consultat el 31 de decembre de 2014.
- ↑ «Programa Nacional de Cultura 2007-2012» (en espanyol). Portal web del CONACULTA. Consultat el 31 de decembre de 2014.
- ↑ «Fonoteca Nacional» (en es). Secretaria de Cultura/Sistema d'Informació Cultural. Consultat el 2021-10-09.
- ↑ Cid de León, Óscar; López, Mayolo. «Inaugura Calderón Fonoteca Nacional», Reforma, 10 de decembre de 2008. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Lidia Camacho, la doctora que dirigirà el INBA», Mileni Diari, 18 de giner de 2017. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Vargas, Àngel. «Nomenen a Álvaro Hegewish nou titular de la Fonoteca Nacional», La Jornada, 7 de maig de 2009. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «a-director-de-canal-22-aplega-pedro-cota-tirat/ Substituïxen a Ernesto Velázquez com a director de Canal 22; aplega Pedro Cota Tirat», Etcétera, 16 de giner de 2017. Consultat el 4 de juny de 2019.
- ↑ Secretaria de Cultura. «Nous nomenaments en la Secretaria de Cultura», 3 de decembre de 2018. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Nova etapa en Canal 22, Fonoteca Nacional, Ex Teresa Art Actual i Museu Nacional del Palau de Belles arts». Consultat el 2025-07-25.
- ↑ (2007) Registre tècnic i memòria de l'intervenció de la Fonoteca Nacional : preservem la memòria sonora del país., Consell Nacional per a la Cultura i les Arts. OCLC 906926520. ISBN 970-35-0996-7. Consultat el 2021-10-09.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fonoteca Nacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.