Anar al contingut

Fonoteca Nacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fonoteca Nacional

La Fonoteca Nacional és una institució mexicana depenent de la Secretaria de Cultura que preserva el patrimoni sonor i que promou la cultura de l'escolta i el sò per mig de cinc activitats prioritàries: rescatar i preservar el patrimoni sonor del país; donar a conéixer l'acervo sonor que resguarda; realisar activitats acadèmiques, artístiques i culturals relacionades en el sò; fomentar una cultura de l'escolta entre la població, i estimular la creació i experimentació artística sonora.[1]

Història

El conte i valoració dels archius sonors en Mèxic era una tasca pendent en l'àmbit de la conservació del patrimoni cultural del país. A mitan del XX en Mèxic, varen nàixer les primeres iniciatives d'ampara d'archius audiovisuals i fotogràfics com la Filmoteca de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1964), la Cineteca Nacional (1974) i la Fototeca del Institut Nacional d'Antropologia i Història (1976), pero no existia un lloc especialisat en l'ampara de material sonor.

El 27 d'octubre de 1980 l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va reconéixer el valor patrimonial dels archius sonors i audiovisuals i va recomanar el seu salvaguarda i conservació. En Mèxic va ser fins al 12 d'agost de 2004[2] que la Secretaria de la Funció Pública va cedir —en calitat de comodato— la Casa Alvarado a la Secretaria d'Educació Pública, per a ser assignada a través del Conaculta com a sèu de la Fonoteca Nacional, la primera del seu tipo en Amèrica Llatina.[3]

El recint que ara alberga a la Fonoteca Nacional és un terreny de 6,351.90 metros quadrats, ubicat en el Barri de Santa Catarina, en Coyoacán que, despuix d'una llarga llabor de restauració a càrrec de la Direcció general de Llocs i Monuments del Conaculta, i la construcció d'un edifici habilitat en estàndarts internacionals per a l'ampara de material sonor, va obrir les seues portes el 10 de decembre de 2008.[4]


La Fonoteca Nacional ha segut dirigida per Lidia Camacho (2007-2009; 2013-2017),[5] Álvaro Hegewisch (2009-2012),[6] Ernesto Velázquez Briseño (2017-2018),[7] Pável Granados (2018-2022)[8] i Francisco Javier Rivas Taula (des de 2022).[9]

Aixina, la posada en marcha de la Fonoteca Nacional significa un fet sense precedents en la cultura de Mèxic, la finalitat de la qual és protegir un dels patrimonis més fràgils i desatesos a lo llarc del XX.

Arquitectura

La Casa Alvarado és la sèu de la Fonoteca Nacional, un edifici del XVIII construït en influència andalusa i morisca declarat monument històric per la Direcció de Monuments Colonials el 27 d'abril de 1932. Dit immoble, pese a les creències populars, no guarda relació en Pedro de Alvarado. Fins a 1904 va dur el nom de Quinta Rosalía, pero una de les seues ames va trobar el llinage Alvarado en els documents antics de propietat de l'immoble i va decidir posar el nom de Casa Alvarado a l'exterior de la casa a modo de broma.

Prèviament, l'immoble ha tingut diverses funcions: biblioteca de la Secretaria de Facenda i Crèdit Públic, llibreria de la Secretaria d'Educació Pública, sèu de la Fonoteca Nacional, de la Direcció d'Estadística, i de la Fundació Octavio Pau. Aixina mateix, de decembre de 1997 a abril de 1998, va ser residència de Octavio Pau i va fallir en l'immoble.[10]

El 4 d'agost de 2004, la Secretaria de la Funció Pública va cedir —en calitat de comodato— la Casa Alvarado al Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, per a ser la sèu de la Fonoteca Nacional. En setembre de 2005 varen iniciar les llabors de restauració en les que especialistes (arquitectes, historiadors i restauradores) li varen tornar les seues condicions arquitectòniques i colors originals. Ademés, es va rehabilitar el seu jardí històric gràcies al proyecte de l'arquitecte holandés Keess Van Roij qui li va tornar la vegetació característica de Coyoacán.

Casa Alvarado | Interior de la Fonoteca Nacional

Referències

  1. ↑ «Presentació» (en espanyol). Portal web de la Fonoteca Nacional. Consultat el 31 de decembre de 2014.
  2. ↑ «Programa Nacional de Cultura 2007-2012» (en espanyol). Portal web del CONACULTA. Consultat el 31 de decembre de 2014.
  3. ↑ «Fonoteca Nacional» (en es). Secretaria de Cultura/Sistema d'Informació Cultural. Consultat el 2021-10-09.
  4. ↑ Cid de León, Óscar; López, Mayolo. «Inaugura Calderón Fonoteca Nacional», Reforma, 10 de decembre de 2008. Consultat el 28 de juny de 2019.
  5. ↑ «Lidia Camacho, la doctora que dirigirà el INBA», Mileni Diari, 18 de giner de 2017. Consultat el 28 de juny de 2019.
  6. ↑ Vargas, Àngel. «Nomenen a Álvaro Hegewish nou titular de la Fonoteca Nacional», La Jornada, 7 de maig de 2009. Consultat el 28 de juny de 2019.
  7. ↑ «a-director-de-canal-22-aplega-pedro-cota-tirat/ Substituïxen a Ernesto Velázquez com a director de Canal 22; aplega Pedro Cota Tirat», Etcétera, 16 de giner de 2017. Consultat el 4 de juny de 2019.
  8. ↑ Secretaria de Cultura. «Nous nomenaments en la Secretaria de Cultura», 3 de decembre de 2018. Consultat el 28 de juny de 2019.
  9. ↑ «Nova etapa en Canal 22, Fonoteca Nacional, Ex Teresa Art Actual i Museu Nacional del Palau de Belles arts». Consultat el 2025-07-25.
  10. ↑ (2007) Registre tècnic i memòria de l'intervenció de la Fonoteca Nacional : preservem la memòria sonora del país., Consell Nacional per a la Cultura i les Arts. OCLC 906926520. ISBN 970-35-0996-7. Consultat el 2021-10-09.


Referències