Anar al contingut

Cineteca Nacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cineteca Nacional
Per a la cineteca ubicada en Santiago de Chile vore Cineteca Nacional de Chile.


La Cineteca Nacional és una institució dedicada a la preservació, catalogació, exhibició i difusió del cine en Mèxic. És depenent de la Secretaria de Cultura i forma part de la Federació Internacional d'Archius Fílmicos (FIAF).

La Cineteca resguardava els materials originals del patrimoni fílmico de Mèxic provinents d'un gran número de fonts a la parell de la Filmoteca de la UNAM, i els seus antecedents es remonten als anys quaranta.[1] La seua primera sèu en la Ciutat de Mèxic es va inaugurar en 1974, derivada del Pla de Reestructuració de l'Indústria Cinematogràfica, creat quatre anys abans.[1] En eixes instalacions, ubicades en Calçada de Tlalpan i Riu Churubusco, contava en tres sales —la més gran d'elles, la Sala Fernando de Fonts, tenia capacitat per a 590 espectadors—[2] i un àrea de voltes per a la preservació dels acervos. Este recint va acollir al públic cinèfil que prèviament solament contava en un reduït circuit de cineclubisme privat o universitari per al fruïment del cine nacional i internacional, particularment l'experimental o d'art;[3] contava inclús en l'obertura de les seues autoritats per a la difusió de films en temàtiques polèmiques.[3] En esta sèu, varen nàixer events com la Mostra Internacional de Cine de la Cineteca Nacional, el Fòrum Internacional de la Cineteca i Cine Mòvil, un proyecte de vehículs adaptats en proyectores i sò per a dur películes a poblacions fòra de la Ciutat de Mèxic sense sales de cine.[4]

Estes instalacions varen quedar destruïdes degut un incendi ocorregut en 1982, la causa del qual mai es va aclarir. Tampoc se sap el número exacte de víctimes ni el patrimoni perdut en la conflagración.[5] Un esforç governamental i social agrupat en el Patronat Pro-reconstrucció i Recuperació de la Cineteca va fer possible la construcció d'una nova sèu en Xoco, que es va inaugurar a inicis de 1984.[6]

Per a proseguir en l'activitat, es varen obrir al públic quatre noves sales. En 1994, es varen completar les obres de les voltes que resguarden el nou acervo fílmico de la nació en donacions que varen iniciar en 1982[7] a partir de fondos públics, privats i de moltes entitats fílmiques del món.

En el 2011, varen iniciar les obres de remodelació del recint, denominades Cineteca Nacional del Sigle XXI, per lo que l'activitat de la mateixa es va traslladar a distintes sales de la capital mexicana per a no interrompre activitats de proyecció, en estar les sales tancades per obres.[8] Reinaugurada en el 2012, la nova sèu va respectar gran part de l'estructura anterior, pero va integrar nous edificis per a completar dèu sales convencionals i una a l'aire lliure, noves voltes, un laboratori de restauració digital, l'ampliació del centre de documentació, una videoteca, un museu del cine (inconcluso), restaurants, galeria per a exhibicions, tendes, llibreries i oficines administratives.[8] En 2014 va ser visitada per 1 090 401 assistents.[9]

Història

Image de 2015 del lloc a on es trobava, abans de 1982, la Cineteca Nacional. Ara s'ubica allí l'Escola Nacional d'Art Teatral del Centre Nacional de les Arts.

La preservació del patrimoni fílmico de Mèxic va ser tasca de coleccionistes particulars fins a la creació de la Filmoteca Nacional, en 1936.[1] En crear-se el Departament de Cinematografia i el Laboratori de Cinematografia depenents de la Secretaria d'Educació, la filmoteca va desaparéixer. El 8 de juliol de 1960 l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) va crear la Filmoteca de la UNAM, pionera en el rescat, catalogació, busca i restauració de films. Dita llabor va iniciar en la donació de les cintes de Torero i Raïls, de Manuel Barbachano Ponce.[10] En 1967 va iniciar treballs la Cinemateca Mexicana del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH).[1] Un atre antecedent directe per a la creació de la Cineteca va ser l'obertura de la Sala Regis,[1] en la década dels quaranta, la qual per primera volta en Mèxic va considerar l'exhibició i ampara del cine artístic. Derivat d'estos esforços la Secretaria de Governació del país va crear en 1949 la Llei de l'Indústria Cinematogràfica i en 1952, el reglament per a sales.[1] Esta última va establir que en lo sucesivo els exhibidors donarían una còpia de les películes proyectades per a la seua ampara en la cineteca.

Primera sèu en Churubusco

En 1971 el Banc Nacional Cinematogràfic va crear el Pla de Reestructuració de l'Indústria Cinematogràfica Mexicana, que va considerar l'instalació d'una sèu de la cineteca del país en els terrenys dels Estudis Churubusco, en el cantó de Calçada de Tlalpan i Riu Churubusco, actual sèu del Centre Nacional de les Arts.[1]

El nou edifici va prendre l'estructura dels estudis 14 i 15. La seua frontera va ser complementada a la dreta en una gran marquesina per a anunciar lo exhibit en el recint. En la planta baixa va contar en un vestíbul aprofitat per a fer exposicions.[1] La nova sèu va contar en les següents instalacions:

  • Sala "Salvador Toscano", en vinticinc butaques
  • "Saló Rojo", en cent vint butaques. Esta sala rendia tribut a la primera sala cinematogràfica "elegant"[nota 1], de la capital mexicana, inaugurada en setembre de 1906[1] pel cinematografista Jacobo Granat. Dit saló es va estajar en l'edifici que existix en el cantó de l'Avinguda Madero i la Calle Bolívar, en el Centre Històric, i va marcar una fita en la capital donada la popularitat que va tindre durant una época que va terminar en l'arribada del cine sonor, que va desplaçar al mut en el que dita sala era especialisada.[1]
  • Sala "Fernando de Fonts", la més gran, en cinccentes noranta butaques.[2] Pensada per a ser "la catedral de l'art cinematogràfic en Mèxic" pels seus creadors, va contar en proyectores per a formats 70, 16 i 35 milímetros i sistema de traducció simultànea inalàmbric.
  • Biblioteca especialisada en cine
  • Fototeca en fotogrames (stills) de películes
  • Àrea d'exposicions.
  • Quatre voltes de seguritat per a l'almagasenage de rolls de películes, en capacitat per a 50 000 d'estos materials en 35 milímetros. Contava en aire acondicionat i un sistema de control de humitat.
  • Taller de manteniment i restauració
  • Oficines de la Direcció general de Cinematografia
  • Llibreria Eureka, administrada per Véronique Godard, germana del director Jean-Luc Godard i esposa del cinefotógrafo Alexis Grivas.[3]
  • Restaurant.[11]

L'event inaugural de la cineteca, realisat el dijous 17 de giner de 1974, va contar en la presència de representants del govern mexicà i la cultura locals. Despuix de l'event protocolar en el dia, encapçalat pel llavors president Luis Echeverría, de nit es va realisar l'exhibició de El compadre Mendoza de Fernando de Fonts.[12] El cicle inaugural va ser:[2]

Data Títul de la película País
17 de giner El compadre Mendoza México México
18 de giner La meua nit en Maud França FRA
19 de giner El camí de la vida Japó Japó
20 de giner Menuts assessinats Plantilla:EUA
21 de giner ¿Per qué corre amok el senyor R? Plantilla:FRG
22 de giner Taronja mecànica Reino UnidoErro al crear miniatura:
23 de giner Paisage despuix de la batalla Polonia Polonia
24 de giner El canvi México México
25 de giner L'assalt final Itàlia ITA
26 de giner La salamandra Suïssa CHE

En el seu primer any de vida, la cineteca va acumular 1476 títuls, 414 dels quals varen ingressar al acervo en dit periodo.[1] Una de les películes més vistes en 1974 va ser Taronja mecànica, que va permanéixer 153 dies en exhibició i va ser vista per 153 000 espectadors.[1] La prensa mexicana de l'época va destacar els tumults ocorreguts en la cineteca per l'avidez del públic per vore la cinta de Stanley Kubrick.[13]

«Desijosos de vore la cinta Taronja mecànica que ahir es va exhibir en dos funcions en la Cineteca Nacional, varis grups de jóvens varen originar tumults a les portes d'esta i varen conseguir trencar la taquilla, per lo que molta gent que no tenia bolletes va conseguir colar-se a la sala Fernando de Fonts, durant la funció de la vesprada.»
"Tumults per a vore Taronja Mecànica", El Dia, 23 de giner de 1974. Consultat el 14 de febrer de 2015.


Pronte la cineteca es va convertir en el "centre de la cultura fílmica del país",[3] punt de reunió de la comunitat cinèfila de la capital i visita periòdica d'aficionats i professionals del cine de l'interior de la República Mexicana.[3] Abans de la seua creació l'exhibició del cine d'autor era reservat a sales privades o a chicotets cicles fets per i per a especialistes.[3] És en este espai en a on va ser possible observar de manera massiva i pública films considerats prohibits, polèmics pel seu contingut experimental o eròtic, o be el seu inclinament ideològic d'esquerra[3] —particularment sensibles en la seua exhibició i distribució despuix de la Matança del 2 d'octubre de 1968 i de la del Dijous de Corpus de 1971—, i inclús proyeccions de cort guerriller provinents de Nicaragua.[3] En este tenor, la cineteca va fer possible també l'intercanvi d'experiències entre creadors i actors nacionals en llatinoamericans. Per eixemple, la Semana de cine mexicà en Chile, ocorreguda en 1972, en a on el llavors president Salvador Dellà es va reunir en el seu homòlec mexicà, Luis Echeverría, Alberto Isaac, Lilia Aragó, Sergio Olhovich, Paul Leduc i Jorge Martínez de Clots.[3] Paradòxicament despuix dels fets de 1968 i 1971, esta actitut d'obertura intelectual incentivada des del govern, en paraules del crític Gustavo E. Ramírez,[14] "va poder significar una vàlvula d'escape políticament correcte", i va permetre que s'iniciara l'exhibició no solament de cine de vanguarda, sino de documentals etnogràfics, vanguardes com el neorealisme, el cine negre, l'erotisme, la revisió de corrents que abans de la construcció de la cineteca havien segut matèria solament de cineclubes i còpies limtadas, aixina com la programació constant de films provinents de l'Unió Soviètica i Europa de l'Est, en sintonia en la simpatia que varen tindre círculs intelectuals afins a la cineteca.[14] Derivat d'esta obertura, de la possibilitat d'exhibir lo produït en el país de manera independent i de la mostra de les corrents de vanguarda internacional, aixina com de la producció intelectual entorn a la crítica de cine, que la cineteca va influir en la formació de nous públics i la producció de cintes mexicanes en temàtiques llavors polèmiques com el cine gai.[14]

En 1975 la cineteca va integrar la Federació Internacional d'Archius Fílmicos[11] i en 1976 va passar a dependència de la Direcció general de Radi, Televisió i Cinematografia, coneguda com RTC.[11] Eixe mateix any es va instalar en el mateix predio de la cineteca el Centre de Capacitació Cinematogràfica.[3] En 1977 va iniciar la Mostra Internacional de Cine en el recint, i en 1980 el Fòrum Internacional de la Cineteca.[15] En 1976 la cineteca va ser sèu del XXXII Congrés de la Federació Internacional d'Archius de Films.[4] En 1980 el acervo de la cineteca era de 6215 films, dels quals 4645 eren en format 35 milímetros i 1570 en 16 milímetros.[16]

Cine mòvil

Model a escala d'una camioneta del programa Cine Mòvil.

A partir de 1976 va iniciar el proyecte social Cine mòvil, en camionetes Jeep tipo pick-up equipades i modificades para gires per llocs remots de Mèxic.[4] Encapçalats per Javier Riera, varen participar Alfredo Gurrola, Nicolás Echevarría, Sergio Franco, Ignacio Cervantes, Federico Serrano, Gerardo Còria González i Salvador Camarena.[17] El programa pilot va contemplar tres camionetes doble tracció que despuix d'alguns mesos d'investigació, varen ser adaptades per a poder complir la seua missió: dur cine mexicà de calitat a comunitats de difícil accés o particularment incomunicades per vies terrestres, criteri usat en la selecció de les locacions.[17] Per la duració del viage —en promig dos semanes—, les camionetes varen contar en el seu interior en camastros per a dos persones, bany, cuina, espais per als proyectores i películes, pantalles i aparats de sò per a cridar a la població a les funcions.[17] En la part superior de les camionetes es montava una pantalla d'acrílic i un sistema especial d'espills permetia que s'observaren les imàgens que eixien des del proyector, empotrat en el sostre del vehícul.[17] De manera simultànea l'equip arreplegava imàgens en format súper 8 per a documentar el programa.[17]

Moltes persones de les comunitats mai havien vist cine.[17] Es varen seleccionar películes en espanyol i de cine mut, i el públic paulatinament va mostrar major simpatia per aquelles que eren més apegadas al seu context rural (¡Anem-nos en Pancho Vila!, Allà en el rancho gran) que les que tractaven temàtiques citadinas (Una família de tantes, Els oblidats).[17] Les camionetes i la documentació —a excepció d'un roll que es trobava en laboratori de revelat— es varen perdre en l'incendi de 1982.[17]

Incendi de 1982

El 24 de març de 1982 cap a les tres de la vesprada mentres s'exhibia La terra de la gran promesa, d'Andrzej Wajda en la sala Fernando de Fonts i L'egua de força de Joyce Buñuel, el personal del recint va detectar fum que provenia del sòtol. Es va donar avís als bombers dels Estudis Churubusco, els qui al no detectar l'orige de l'incendi varen donar l'orde d'evacuar. Quan realisaven l'eixida de la gent en l'immoble, el fòc va alcançar una de les voltes que contenien centenars de films fets de nitrat d'argent, lo que va provocar una violenta explosió.[18] Al moment de l'incendi es trobaven unes 900 persones en l'immoble. El fòc es va propagar ràpidament, destruint casi per complet les seues instalacions.[5] Les sales d'exhibició es varen construir damunt de les voltes que resguardaven mils de llandes de rolls fílmicos, fets en base en nitrat de celulosa ràpida i altament inflamables. Segons testics dels fets,[19] el fòc es va originar en la pantalla de la sala Fernando de Fonts, en a on permaneixien prop de 700 persones.[5]


L'incendi es va propagar per tot l'immoble, el qual va ardir per un espai de 16 hores. Les flames varen danyar les instalacions de la llínea 2 del metro i la casa breçol del DIF ubicada de l'atre costat de la calçada de Tlalpan.[nota 2] Els mijos varen citar entre sèt i 20 morts, i al sendemà es va parlar de 15 sepultats.[20] Segons reportes policíacs, al 26 de març encara era impossible rescatar 22 cossos que permaneixien en les enrunes.[21] L'interior del recint va registrar fins a 2 000 °C pel fòc, fonent gran part de les estructures metàliques de la construcció, i la violenta explosió va provocar danys irreversibles, inutilisant l'immoble.[20]

El reporte final va ser de sol tres fallits: Venustiano González Net, cap del H. Cos de Bombers de la Ciutat de Mèxic; Taide Gómez, treballadora de la mateixa cineteca, i José Mercedes Castell Cervantes.[5][19]


Les hipòtesis de llavors citen com a causes una explosió en el restaurant Wing's del mateix immoble, un curtcircuit prop d'uns depòsits de nitrat d'argent aixina com una punteta de cigarro tirada prop de llandes de películes.[5] Dites hipòtesis mai varen ser confirmades o desmentides, encara que el dictamen pericial final va ser que no hi havia indicis suficients per a poder determinar una causa.[5] Sis mesos despuix l'edifici va ser demolit i a inicis de la década dels noranta en el lloc va iniciar la construcció del Centre Nacional de les Arts. En tant una versió del crític de cine Jorge Ayala Blanco acusa al llavors coordinador Fernando del Moral com a responsable directe de l'incendi, ya que segons Ayala, del Moral tenia com a costum guardar darrere de la pantalla d'exhibició de la Sala Fernando de Fonts, un clóset en películes inevaluables que el funcionari acostumava revisar abans que ningú, i el propi soroll de la sala per la proyecció havia causat l'esclat d'unes llandes prèviament estimulades en el trayecte fins al recint, lo que hauria facilitat la seua explosió.[22] Per al crític Gustavo García dita versió no és verídica, i l'incendi va ser provocat per un mal estat generalisat de les instalacions, tant d'un motor que servia per a la pantalla de la sala a on es va originar l'incendi, com una falla en el sistema d'aire acondicionat de l'otrora cineteca.[19] Es desconeixen les causes precises del sinistre, el número de víctimes i ferits aixina com el acervo fílmico perdut,[5][19] encara que hi ha estimacions de 6506 negatius, dels quals 3300 eren mexicans,,[23] 2.300 guions, 9,278 llibres i revistes,[24] aixina com dibuixos originals de Sergei Eisenstein i Diego Rivera; negatius de películes de Juan Orol i Manuel Álvarez Bravo i l'archiu fílmico de la presidència de Plutarco Elías Calles.[19]

El peritaje final fet per la Procuraduría General de la República no va donar una causa concloent:

«Quinta. En vista de les condicions de destrucció en que va quedar l'immoble despuix de l'incendi i de l'explosió, no va ser possible aplegar a majors determinacions concloent per la falta d'indicis.»
Procuraduría General de la República. Dictamen sobre l'incendi de la Cineteca Nacional que l'Unitat de Servicis Pericials, secció d'Incendi i Explosions, de la PGR, va rendir el C. Agent del Ministeri Públic Federal, cap de la taula 1, el dia 13 d'abril de 1982.[7]

En lo que va ser denominat el pijor incendi de la década —no havien ocorregut encara les explosions de Sant Joan Ixhuatepec de 1984—, els cossos de bombers locals varen denunciar les precàries condicions en que treballaven, aixina com la falta de suministrament d'aigua per a treballar.[25]


El documental Els rolls perduts (2012) de Gibrán Bazán, va abordar estos fets.

Sèu Xoco, Coyoacán

Antic Parc de la Gaveta sobre el qual es va edificar la Cineteca Nacional. La Gaveta queda com a memòria del parc.

El 4 de juny de 1982 es va constituir el Patronat pro-reconstrucció i recuperació de la Cineteca, encapçalat per Mario Moreno "Cantinflas" i Gabriel Figueroa.[6][7] Dit comité, ademés de la reconstrucció de l'edifici, va localisar i va adquirir material fílmico, va revisar l'inventari de negatius pertanyents a la cineteca en laboratoris, va realisar una premier en el Cine Llatí de la capital i va establir el 31 d'agost de 1982 com el Dia de la Cineteca Nacional, en el que un percentage de les taquilles dels cines eixe dia va ser donado al comité.[7] Acervos públics com el de Fernando de Fonts, el de documentals de Miguel Alemà, la colecció documental de la Presidència de la República, els noticieros EMA i el Continental de Demetrio Bilbatúa aixina com els fondos de Gabriel Figueroa;[26] atres acervos privats com a Películes Nacionals S.A. i el Centre Independent de Películes donaron acervos, aixina com 46 films proveïts pel Comité de Cinematografia de la llavors Unió Soviètica, en obres de Eiseinstein.[7] Un circuit de recints va ser activat per a proseguir l'exhibició de películes, com la sala del Centre Cultural Universitari de la UNAM, les Pecime I i II i el Cinema Rélox.[7]

A partir de 1982 va iniciar la construcció de la nova sèu de la Cineteca Nacional en el complex Plaça dels Compositors, que ya contava en quatre sales de cine, sobre l'avinguda Mèxic Coyoacán, en l'antic poble de Xoco al sur de la ciutat.[11] Obra de l'arquitecte Manuel Rocha, el nou recint es va inaugurar el 27 de giner de 1984. Varen ser recuperades 1745 còpies.[6] El centre documental va enriquir els seus archius a 1565 llibres, 831 guions, 2761 publicacions periòdiques i 2722 cartells.[26]

La nova sèu va contar inicialment en quatre sales en 560 butaques[26] en un canvi en la manera de programar: una sala proyectava sol cine mexicà, una atra de preestrenos i reestrenos de cine estranger, la tercera solament de cicles de cine internacional i la quarta per a cicles temàtics.[26]

Les noves sales varen ser:

  • Sala 1 Jorge Stahl
  • Sala 2 Salvador Toscano
  • Sala 3 Fernando de Fonts
  • Sala 4 Arcady Boytler

Al centre de la Plaça dels Compositors es va instalar en 1979 l'escultura Gaveta de les transmutació de Juan Luis Díaz, orientada cap a l'Estrela Polar. L'obra està basada en la repetició de 8 escultures geomètriques.[27] Dit element va ser preservat en la posterior reconstrucció.

En 1990 la cineteca va contar 4 353 películes resguardades.[28] En 1992 va iniciar la construcció de les noves voltes, les quals varen ser fetes baix els estàndarts de la FIAF i inaugurades en 1994.[29]

Cineteca Nacional del XXI

Vista del nou conjunt.

Passats 27 anys d'existència de la Cineteca i en el que les seues instalacions varen permanéixer sense canvis significatius, el CONACULTA va plantejar la necessitat de remodelar-l'integralment.[8] El Proyecte d'Inversió Cineteca Nacional XXI 2011 contemplava la "ampliació, actualisació, dignificació i impuls dels espais apropiats per a l'eixercite de les seues funcions, la promoció de la cultura i l'entreteniment, aixina com l'enriquiment del seu principal actiu: el història i l'actualitat capturada en material fílmico i iconográfico".[8] Dit proyecte, en un cost total de 387 068 000 pesos mexicans de llavors, contemplava tres fases i la realisació de les següents accions:[8]

  1. Construcció i equipament de dos voltes unides per a ampara de material cinematogràfic.
  2. Construcció i equipament d'un laboratori de restauració digital.
  3. Remodelació i adequació d'oficines administratives.
  4. Construcció d'un Parc Central.
  5. Construcció d'un Parc i del Fòrum Mayorazgo.
  6. Construcció i equipament d'un estacionament de sis pisos.
  7. Construcció i equipament de quatre sales noves de proyecció.
  8. Construcció de quatre locals comercials.
  9. Construcció i equipament de la plaça pública i la plaça central.
  10. Construcció de coberta de la plaça pública.
  11. Remodelació i equipament de les sis actuals sales de proyecció.
  12. Remodelació i equipament de les actuals oficines administratives.
Interior de la Cineteca Nacional

El guanyador del proyecte va ser l'arquitecte Michel Rojkind i el seu despaig Rojkind Arquitectes. Encara que s'havia plantejat originalment que no es tancarien les instalacions al públic en el transcurs de les obres, per normativitat constructiva es va determinar el tancament complet de la cineteca, sent primer l'estacionament el 31 de decembre de 2011 i les sales de proyecció el 16 de giner de 2012.[8] Durant el transcurs de les obres, la proyecció de películes va continuar en sèus alternes:

Fòrum Shakespeare Sala d'Art Cinemex Reforma Sala Lúmiere

En març de 2012 el Conaculta va determinar ampliar el proyecte a tres fases, en un cost total de 540 007 000 pesos, que es recuperaran en el 2019. Les accions a realisar són:[8]

  1. Construir i equipar dos voltes unides per a l'almagasenament de material cinematogràfic, baix exigències i normes tècniques internacionals, a fi d'atendre la demanda actual de la seua conservació;
  2. Edificar i equipar un laboratori digital per a la restauració de material cinematogràfic que acusa una greu deterioració i està en risc de pèrdua total;
  1. Ampliar de 6 a 10 el número de sales d'exhibició. Això implica la construcció de quatre noves sales en característiques d'espai i equip actualisat; aixina com la remodelació de les sis existents, que permeta apegarse a les normes isóptiques (relació entre l'àngul de la pantalla i les butaques) i acústica. Ampliar els passadiços entre butaques per a donar-li més espai, conseguint un important confort, aixina mateix en temes d'acústica s'estarà per damunt de les sales comercials, conseguint estar a la vanguarda en este important tema per al cine d'Art;
  2. Edificar i equipar un estacionament vertical de sèt plantes, en lo que s'aumenta en 57% el número de caixons disponibles, i es llibera al mateix temps espai que actualment ocupa l'estacionament, en lo que s'òbrin àrees verdes per a la recreació;
  3. Proveir d'instalacions i facilitats per a persones en capacitats diferents;
  4. Reubicar i equipar les oficines administratives per a un millor eixercite de les funcions;
  5. Acondicionar l'actual Sala 7 Alejandro Galindo per a transformar-se en una Videoteca Digital, un espai destinat a l'anàlisis i consulta cinematogràfics;
  6. Construir un edifici de tres pisos, que albergarà el Museu del Cine, en tres galeries especialment dissenyades per a exposicions, i un sòtol que estajarà el Cervell Digital de l'Image que donarà servici a la Videoteca Digital, aixina com un edifici anexe de celler-taller;
  7. Adequar els actuals locals comercials i oficines administratives per a brindar servicis al Museu del Cine: tenda, ludoteca, sala de llectura del Conaculta, guardarropa i mòdul d'informació;
  8. Acondicionar àrees de servici, fusteria i museografía dins dels espais actualment subutilizados dins de les instalacions existents;
  9. Proveir d'instalacions per a la millor permanència i trànsit dels assistents en espais públics comuns, per mig de l'edificació d'una coberta, la creació d'una plaça pública techada, un increment de 57% d'àrees verdes, el Fòrum Mayorazgo i la remodelació de l'actual Plaça Central; conseguint generar un espai públic d'acort a les necessitats actuals de fomentar Art i Cultura.

Segons l'arquitecte Michel Rojkind, la primera fase de l'obra es va realisar baix pressions per a terminar-l'abans de terminar el sexeni de Felipe Calderón.[30]

L'inauguració de la cineteca va ser programada per al 7 de novembre de 2012, en un concert de Michael Nyman. La data va ser canviada per a un dia despuix, per lo que el concert va ser suspés.[31] En eixa data el llavors president va realisar solament un recorregut de supervisió i es va proyectar la película Taburó. La nova data d'inauguració va ser el 28 de novembre, sent una de les últimes activitats de Felipe Calderón com a president. En l'event es develó una placa alusiva, i l'Orquesta Jovenil Carlos Chávez va interpretar l'obra Devotion del mateix compositor Nyman.[32]

Stanley Kubrick: L'Exposició.

L'exposició del cineaste Stanley Kubrick va aplegar a la cineteca nacional l'1 de decembre de 2016. L'event recopila més de 900 objectes relacionats en Kubrick, entre utilería original dels films, imàgens, documents, equip fotogràfic, vestuari i més, que es repartix en 16 núcleus, mateixos que comprenen la vida i obra del realisador neoyorkino des dels seus primers passos com a fotógraf per a la célebre revista Look, passant per cada u dels seus llarcmetrages en orde cronològic (des de Por i desig fins a Ulls ben tancats) i s'inclouen, també, els proyectes fílmicos que no varen aplegar a cristalizarse. L'exposició terminara el 29 de maig del 2017.[33]

Sèu Centre Nacional de les Arts (Cenart) i Sèu Chapultepec

El 19 de setembre de l'any 2022, Alejandra Frausto, la llavors secretària de Cultura, va anunciar dos noves sèus adicionals de la Cineteca Nacional en la Ciutat de Mèxic: la primera d'elles, en el Centre Nacional de les Arts (Cenart) i la segona, en la quarta secció del bosc de Chapultepec.[34][35][35][36]

Directors

Directors Generals de la Cineteca Nacional [37][38][39][40]
Directors Periodo
Llum Fernández d'Alba 2000
Magdalena Acosta Urquidi 2000 - 2006
Leonardo García Tsao 2006 - 2010
Paula Astorga Riestra 2010 - 2013
Alejandro Pelayo Rangel 1997 - 1999
2013 - 2024
Marina Stavenhagen 2024 -

Instalacions

Sales 7, 8, 9 i 10 i nevería.

Sales d'exhibició[11]

L'ampliació feta en 2012 va aumentar de 4 a 11 el número d'espais per a exhibició en el recint:

Fòrum a l'aire lliure "Gabriel Figueroa".

El acervo resguardat en les voltes de la Cineteca té més de 15,000 títuls nacionals i internacionals en formats de 16 i 35 milímetros, aixina com el acervo no fílmico, compost de 30,000 videos i 330,000 materials iconográficos relacionats al cine com a cartells i fotografies.[41] Atres 38,000 rolls estan baix la seua ampara. Alguns dels acervos de la cineteca són:[10]

El laboratori de restauració digital "Elena Sánchez Valenzuela" és una instalació única en el seu tipo en Iberoamèrica, creada en l'última restauració de 2011-2012 en el propòsit del rescat i la restauració de material fílmico, tant de la Cineteca com d'atres acervos, per mig de dispositius d'alta tecnologia com el sistema Arriscan d'Arri i Sondor OMAE.[42] Les primeres obres restaurades pel laboratori varen ser Ànimes de la costa —primera película de ficció d'Uruguai— i materials coloreats provinents de la Revolució Mexicana.[43] També com a part d'estes primeres accions va ser restaurada la película mexicana Ensenya'm a besar de 1952.

El Centre de Documentació de la cineteca posseïx més de 15 000 publicacions relacionades al cine, 40 000 expedients sobre la cinematografia, 900 revistes especialisades, guions no publicats i recursos multimèdia.[44] Si ben el seu enfocament és el cine mexicà, conta en acervos referents al cine internacional.[44] Este centre organisa periòdicament cicles d'exhibició basats en el resultat en les seues investigacions.[45]

Videoteca durant l'editatón "Wikipedia ama el cine".

La Videoteca Digital Carlos Monsiváis, inaugurada en 2014,[46] té una selecció de 5000 películes en video, en la seua majoria mexicanes, 2000 de les quals provenen de la colecció personal de l'escritor i periodiste mexicà Carlos Monsiváis.[47] En un dels seus murs s'exhibixen físicament les caixes de les películes, i en la planta baixa existixen vintiun mòduls de consulta digitals per al visionado dels acervos basada en software lliure[47] i quatre per a la consulta del catàlec.

La Galeria de la Cineteca Nacional és el primer lloc museístic en Mèxic destinat al cine. Va ser inaugurada en l'any 2015 en l'objectiu de transcendir el patrimoni cinematogràfic mexicà i amprar-se com un espai per a exposicions internacionals vinculat en el cine. És un lloc que deixa volar l'imaginació, alimenta la creativitat i fomenta l'inspiració dels seus visitants. En més de 1500 m² i ubicat en la Plaça de la gaveta coneguda com el cor de la Cineteca Nacional, és un espai dinàmic que pretén servir de víncul per al coneiximent de les distintes disciplines que conformen el cine des de la construcció fins a l'investigació. Conta en 4 nivells d'exposició i un terrat per a elaboració d'events i activitats a l'aire lliure.[48]

Atres instalacions de la Cineteca són dulcerías, una sucursal de la nevería Roxy de la colónia Comtesa, les cafeteries "La Selva" i "La Finca", una sucursal de la llibreria "Educal" i oficines administratives.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Direcció general de Cinematografia de la Secretaria de Governació de Mèxic (1974). Cineteca Nacional (ed.). Cineteca Nacional, Mèxic 1974., Mèxic. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (1974) Cineteca Nacional, Mèxic: Imprenta Madero, S.A.. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Raúl Miranda. "La primera Cineteca. Viage al neolític dels 70", en en Itala Schmelz (editora). Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014. Catàlec de l'exposició. Mèxic, Conaculta-Cineteca Nacional, 2015. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 (1975) Cineteca Nacional. 1975., Mèxic: Cineteca Nacional. Imprenta Madero. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Ericka Montaño Garfias (23 de març de 2002). «Dos décades de l'incendi en la Cineteca; efemérides d'un crim cultural». La Jornada (Mèxic). Consultat el 4 de giner de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 (2012) La ciutat del cine. Proyecte cultural del sigle XXI Mexicà, Mèxic: CONACULTA/Moleskine. ISBN 978-607-516-016-0. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 (agost de 1983) Cineteca Nacional, Memòria 1982., Cineteca Nacional/Tallers Gràfics de la Nació. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Cineteca Nacional/CONACULTA. «VI. SÍNTESIS EJECUTIVA DEL PROYECTO.». Memòria Documental / Proyecte Cineteca Nacional Sigle XXI. Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 19 de giner de 2014.
  9. ↑ María José Cantú (20 de decembre de 2014). «"Ninfomanía" i "La gàbia d'or", les més vistes en la Cineteca». Mileni.com. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  10. ↑ 10,0 10,1 Roberto Ortiz Escobar. "Breu mirada als acervos fílmicos", en Itala Schmelz (editora). Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014. Catàlec de l'exposició. Mèxic, Conaculta-Cineteca Nacional, 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Informació». Sitie web de la Cineteca Nacional. Consultat el 4 de giner de 2014.
  12. ↑ Direcció general de Cinematografia de la Secretaria de Governació. Invitació a l'inauguració. Mèxic D.F., giner de 1974. Consultada en el Centre de Documentació de la Cinetéca Nacional el 14 de febrer de 2015.
  13. ↑ José Antonio Valdés Penya. "Cineteca 40 anys", en Itala Schmelz (editora). Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014. Catàlec de l'exposició. Mèxic, Conaculta-Cineteca Nacional, 2015. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Gustavo E. Carrasco. "Els atres cines en els primers anys de la Cineteca Nacional", en Itala Schmelz (editora). Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014. Catàlec de l'exposició. Mèxic, Conaculta-Cineteca Nacional, 2015. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  15. ↑ «Cineteca Nacional, la transformació en 38 anys de història». Excélsior (10 de novembre de 2012). Consultat el 5 de giner de 2014.
  16. ↑ (1980) Cineteca Nacional, 1980., Mèxic: Cineteca Nacional. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Audrey Young. "Cine Mòvil", en Itala Schmelz (editora). Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014. Catàlec de l'exposició. Mèxic, Conaculta-Cineteca Nacional, 2015. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  18. ↑ «Luto Nacional», Temps, 5 d'abril de 1982. Consultat el 11 de febrer de 2016.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Abida Ventura (25 de març de 2012). «30 anys de l'incendi en la Cineteca Nacional, un incendi de película». L'Universal (Mèxic). Consultat el 4 de giner de 2014.
  20. ↑ 20,0 20,1 Olivares, Manuel. «160 chiquets de la Casa de Breçol varen estar en perill», El Sol de Mèxic, 25 de març de 1982. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  21. ↑ «Impossible traure els cossos», El Sol de Mèxic, 26 de març de 1982. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  22. ↑ Columba Vértiz de la Font (16 de març de 2012). «Fernando del Moral, responsable de l'incendi de la Cineteca en 1982: Ayala Blanco». Processe. Archivat des de l'original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 4 de giner de 2014.
  23. ↑ Slide, Anthony (2000). McFarland (ed.). Nitrate Won't Wait: A History of Film Preservation in the United States (en anglés), p. 15. ISBN 0786408367. Consultat el 4 de giner de 2014.
  24. ↑ López, C. (2006). L'importància dels archius fílmicos com a mig de difusió cultural
    • Archivat el 17 de febrer de 2016 archivat en Wayback Machine.. Llicenciatura en Archivonomía. Escola Nacional de Biblioteconomia i Archivonomía. Consultat el 13 de febrer de 2016.
  25. ↑ Tinoco, José Ramón. «¡Va faltar aigua!», Última Hora, 25 de març de 1982. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 (abril de 1985) Memòria 1984, Mèxic: Oficina de Publicacions de la Cineteca Nacional. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  27. ↑ Cèdula sobre l'escultura en la Galeria de la Cineteca Nacional de l'exposició Cineteca Nacional 40 anys de història / 1974-2014, 2015.
  28. ↑ Memòria Cineteca Nacional, 1991. Mèxic, Cineteca Nacional. 1992.
  29. ↑ «Informació». Cineteca Nacional www.cinetecanacional.net. Consultat el 8 de setembre de 2015.
  30. ↑ «La Cineteca va quedar inconclusa: Rojkind, arquitecte del proyecte». Aristegui Notícies (13 de març de 2013). Consultat el 11 de febrer de 2016. «L'arquitecte mexicà Michel Rojkind va indicar que la remodelació i ampliació de la Cineteca Nacional va ser un proyecte pressionat per temps sexenales, que varen afanyar l'obertura del lloc sense estar terminada.»
  31. ↑ Vicente Gutiérrez (7 de novembre de 2012). «Michael Nyman no inaugura la Cineteca». L'Economiste. Consultat el 19 de giner de 2014.
  32. ↑ Armant Ponce (29 de novembre de 2012). «Sense concloure, Calderón inaugura la Cineteca Nacional». Revista Processe. Archivat des de l'original, el 5 de giner de 2014. Consultat el 19 de giner de 2014.
  33. ↑ Cineteca Nacional. «Stanley Kubrick: L'exposició». cinetecanacional.net. Archivat des de l'original, el 7 de març de 2017. Consultat el 5 de març de 2017.
  34. ↑ Segura, chilango-Edgar (2022-09-20). «Estes són les noves sèus que tindrà la Cineteca en CDMX» (en es). chilango. Consultat el 2023-07-21.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Aixina va la construcció de la nova Cineteca Nacional en Chapultepec» (en es-mx). Clave Out Ciutat de Mèxic (2023-02-01). Consultat el 2023-07-21.
  36. ↑ Portal web del Centre Nacional de les Arts (Consultat dumenge, 27 d'agost del 2023.)
  37. ↑ Beltrán, Antonio; López, Sergio Raúl; Hernández, Edgar Alejandro. «Anuncia primera descentralisació», Reforma, 16 de decembre de 2000.
  38. ↑ Redacció. «La cineasta Paula Astorga Riestra és la nova titular de la Cineteca Nacional», La Jornada, 22 de juny de 2010. Consultat el 25 de juny de 2019.
  39. ↑ Amador Tello, Judith. «Retorna Alejandro Pelayo a la direcció de la Cineteca Nacional», Processe, 4 de novembre de 2013. Consultat el 25 de juny de 2019.
  40. ↑ Mèxic, Froylan Escobar Lara | El Sol de. «De Perfil | Alejandro Pelayo, director de la Cineteca Nacional, és un apassionat de les històries» (en es). El Sol de Mèxic | Notícies, Deports, Gossip, Columnes. Consultat el 2023-07-21.
  41. ↑ «Acervo». Portal web de la Cineteca Nacional. Consultat el 4 de giner de 2014.
  42. ↑ Departament de Prensa Cineteca Nacional (20 d'agost de 2013). «Laboratori de Restauració Digital Elena Sánchez Valenzuela». www.cinetecanacional.net. Consultat el 14 de febrer de 2016.
  43. ↑ Juan José Olivares (21 d'agost de 2013). «El laboratori de restauració de la Cineteca Nacional va presentar els seus primers treballs». La Jornada (Mèxic). Consultat el 4 de giner de 2014.
  44. ↑ 44,0 44,1 «Centre de Documentació». Portal web de la Cineteca Nacional. Consultat el 4 de giner de 2014.
  45. ↑ «La Cineteca Nacional obri cicle de conferències sobre cine mexicà». Secció de notícies de la Secretaria de Cultura.. Consultat el 14 de febrer de 2016.
  46. ↑ «Comunicat No. 1691/2014. Inaugura la Cineteca Nacional la Videoteca Digital Carlos Monsiváis», 24 de setembre de 2014, pp. Secció de notícies de la Secretaria de Cultura.. Consultat el 16 de febrer de 2015.
  47. ↑ 47,0 47,1 «Videoteca digital». Portal web de la Cineteca Nacional. Consultat el 11 de febrer de 2016.
  48. ↑ «Coneix-nos / La Galeria». www.cinetecanacional.net. Archivat des de l'original, el 19 de setembre de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2016.

Notes

  1. ↑ Cridades aixina en l'época per distinguir-se de les sales populars.
  2. ↑ Segons reportes televisius del dia de l'incendi inclosos en el documental Els rolls perduts de Gibrán Bazán.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cineteca_Nacional&oldid=1636004»