Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard (París, 3 de decembre de 1930-Rolle, Suïssa, 13 de setembre de 2022) va ser un director de cine franc-suís, un dels membres més influents de la nouvelle vague, al mateix temps caracterisat per la seua acidea crítica i per la poesia de les seues imàgens. Va cultivar un cine creador, vanguardiste, pero accessible en el seu conjunt; va ser experimental respecte al montage considerat clàssic.

Va dirigir un total de 131 obres, incloent documentals, videoclips, series de televisió, llarcmetrages o curtmetrages. Algunes de les més destacades inclouen Vivre sa Vie (1962), À bout de souffle (1960) o Bande à part (1964). Va obtindre 76 nominacions i 51 guardons, incloent el Premie Óscar honorífic (2011).

Biografia

Primers anys

Fill d'un mege i net per part de mare de banquers suïssos, va viure els seus primers anys en este país, per a traslladar-se a París durant la seua adolescència, a on va estudiar etnologia en la Sorbona. En esta época comença a descobrir la seua gran passió pel cine, freqüentant de continu la Cinemateca Francesa i els cineclubes parisencs. En 1950, va escomençar a treballar com crític cinematogràfic en vàries revistes, entre elles Cahiers du Cinéma, en les que utilisava l'pseudónimo de Hans Lucas. En esta publicació va coincidir en la plana major de la nouvelle vague, és dir, en François Truffaut, Éric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette.

En morir la seua mare en 1954, es va traslladar de nou a Suïssa, a on va treballar com a albañil, fet que va servir com a argument al seu primer documental, Operation Béton. En retornar a París, mentres seguia treballant en Cahiers du Cinéma, va rodar els curtmetrages Unix femme coquette (1955) i Tous els garçons s'appellent Patrick (1957).

Carrera

L'época dorada de la Nouvelle vague

En l'estiu de 1959 va començar el rodage del seu primer llarcmetrage, À bout de souffle, sobre un guion de François Truffaut —de qui va anar per eixos anys molt amic— i en la colaboració de Claude Chabrol. La película, protagonisada per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg, va supondre una revolució en la manera de filmar en utilisar tècniques fins a llavors poc ortodoxes, com rodar cambra en mà, utilisar l'estil documental o botar d'un pla a un atre. A pesar de no conseguir cap premi en el Festival de Cannes, va guanyar el Gose d'Argent en el Festival de Berlín, aixina com el Premi Jean Vigo.

En 1960, va dirigir el seu segon llarc, El soldadito, que va estar prohibit en França durant tres anys. Este film va estar protagonisat per Anna Karina, actriu en qui es va casar un any més vesprada i que va protagonisar varis dels seus proyectes posteriors.

Durant els següents anys, Godard va colaborar en atres integrants de la Nouvelle vague com a actor, codirector o productor, al mateix temps que va dirigir películes enormement influents que varen ser aclamades per la crítica cinematogràfica com Banda aparte o Pierrot el loco. Alguns dels premis que va collir en esta época varen ser el premi especial del jurat i el de la crítica de la Mostra de Venècia per Viure la seua vida, el seu segon Orso d'Or per Alphaville i un nou premi especial del jurat en la Mostra per La Chinoise.

A partir de Made in USA, el cine de Godard, ya abans caracterisat pel radicalisme formal, va incorporar un progressiu radicalisme polític que cristalizó en dos llarcmetrages, La Chinoise i Week End, preludi de la seua incorporació al moviment maoísta.

Etapa política

Despuix de l'estrena de Week End en 1967, i despuix de divorciar-se d'Anna Karina i casar-se en la llavors estudiant Anne Wiazemsky, Godard va decidir posar el seu cine al servici del moviment revolucionari que eclosionaba en el Maig francés i, adherit a l'ideologia maoísta, va abandonar els seus métodos de treball anteriors.

En maig de 1968, el Festival de Cannes va ser suspés per l'interrupció de les proyeccions que varen fer Godard, François Truffaut, Polanski i atres #cineaste, en respal i solidaritat al moviment estudiantil i obrer del Maig francés. Eixe any també va dirigir One plus One, més vesprada titulat Sympathy for the Devil, un documental que no solament mostra cóm els Rolling Stones van donant forma a esta cançó passe a pas, sino que també és un relat simultàneu de dos o tres discursos polítics i estètics revolucionaris.

En la finalitat de diluir la pròpia autoria en un colectiu cinematogràfic militant, va crear el Grup Dziga Vertov, com a homenage al cineaste soviètic Dziga Vértov junt a l'estudiant de Filosofia Jean-Pierre Gorin, l'actriu Juliet Berto i la pròpia Wiazemsky, entre uns atres; i molts dels seus films, que va començar a rodar en 16 mm, es nutririen d'influències del cine de propaganda soviètic. En les seues pròpies paraules, eren «películes revolucionàries per a audiències revolucionàries» i es varen caracterisar per una gran desconfiança en les imàgens «belles», en benefici d'un sò per voltes hipertrofiado, i per un discurs netament marxiste, abandonant les històries de ficció per a mostrar ensajos fílmicos de gran radicalitat.

Les décades de 1970 i 1980

Sense dissoldre el Grup Dziga Vertov, i encara compromés en la militància revolucionària, va provar a dirigir films de ficció convencional que ejemplificasen les teories maoísta dirigint-se a un públic més ampli. Com a primera peça d'este proyecte, i codirigiendo en Jean-Pierre Gorin, va estrenar en 1972 el llarcmetrage Tot va be, protagonisat per Yves Montand i Jane Fonda. No obstant, i a pesar de que tant Godard com Gorin havien planejat fundar la productora Tot Va Prou Be en la qual dirigir nous proyectes de cort marxista, uns mesos despuix varen fer una severa autocrítica dels presuposts teòrics baix els que s'havia rodat Tot va be en el documental Carta a Jane, despuix del qual el Grup Dziga Vertov es va dissoldre definitivament.

Godard, ya separat d'Anne Wiazemsky, va rebujar tota la seua etapa maoísta en el documental Ací i en un atre lloc, estrenat en 1976 i codirigido en Anne-Marie Mieville.

En la década de 1980, tornaria al cine convencional de 35 mm i rodaria películes polèmiques com Yo et salude, María, en paralel en Anne-Marie Mieville. A finals de la década, va començar a treballar en una série documental titulada Histoire(s) du cinéma, en la que donaria la seua particular visió sobre la història del cine i que Canal Plus francés va emetre en l'any 2000. És una obra conceptual, ompli d'imàgens superpostes i texts, de polèmiques i de poesia, que es prolonga en la década següent.

Últimes películes

Ademés, va rodar Allemagne 90 neuf zéro (1991) i Els Enfants jouent à la Russie (1993), sobre eixos anys crítics. I va fer Hélas pour moi (1993) film que s'inspira en la llegenda d'Alcmena i Amfitrió, pertanyent a la mitologia grega, que va ser duta al teatre per Plauto, Molière, Kleist i Giraudoux; va voler mostrar el desig encarnat en l'home; i va utilisar aixina mateix idees de Leopardi sobre l'amor. Va fer més vesprada, un retrat de sí mateixa en JLG/JLG - autoportrait de décembre (1995), i una película For Ever Mozart (1996), en la que està present la música del títul.

Despuix va realisar La nostra música (2004), i despuix d'uns curts, en 2010, Film Socialisme.

En 2012, la productora Wild Bunch va anunciar un nou film de Godard, Adieu au Language, rodat en 3D pel seu director de fotografia, Fabrice Aragno. En 2018, va presentar en Competència Oficial del Festival de Cannes la película Li livre d'image.

Decés

El 13 de setembre de 2022, Jean-Luc Godard va fallir per suïcidi assistit, rodejat dels seus aplegats en Rolle (Suïssa).

Premis i reconeiximents

Premis Óscar

Any	Categoria	Resultat
2011	Óscar honorífic	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Cannes

Any	Categoria	Película	Resultat
2014	Premi del Jurat	Adeu al llenguage	Plantilla:Cela
2018	Palma d'Or especial	El llibre de les imàgens	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Venècia

Any	Categoria	Película	Resultat
1962	Premie especial del jurat	Viure la seua vida	Plantilla:Cela
	Premi Pasinetti		Plantilla:Cela
1967	Premi especial del jurat	La Chinoise	Plantilla:Cela
1982	#León d'Or a la trayectòria	-	Plantilla:Cela
1983	#León d'Or	Nom: Carmen	Plantilla:Cela
	Premi tècnic		Plantilla:Cela
1991	Medalla d'or del President del Senat italià	Allemagne année 90 neuf zéro	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Berlín

Any	Categoria	Película	Resultat
1960	Gose d'Argent	Al final de l'escapada	Plantilla:Cela
1961	Orso d'Argent. Premi extraordinari del jurat	Una dòna és una dòna	Plantilla:Cela
1965	Gose d'Or	Alphaville	Plantilla:Cela
1966	Premi a la joventut	Masculí, femení	Plantilla:Cela
	Premi Interfilm – Menció especial		Plantilla:Cela

Premi Jean Vigo

Any	Categoria	Película	Resultat
1960	Jean Vigo de llarcmetrage	À bout de souffle	Plantilla:Cela

• 1995 - Premi Theodor W. Adorn (Theodor W. Adorn Preis) de la ciutat de Fráncfort del Meno (Alemània)
• 2010 - L'Acadèmia d'Hollywood li va concedir el Óscar honorífic.

Filmografia

Opération béton, (curtmetrage, 1954) Unix femme coquette, (curtmetrage, 1955) Charlotte i Véronique, Charlotte et Véronique, ou Tous els garçons s'appellent Patrick (curtmetrage, 1959) Sense alé / Al final de l'escapada, À bout de souffle, (1960) Charlotte et són Jules, (curtmetrage, 1960) Una dòna és una dòna (Unix femme est unix femme), (1961) Unix histoire d'eau, (curtmetrage, 1961) Viure la seua vida, Vivre sa vie: Film en 12 tableaux, (1962) Els sèt pecats capitals, Els Sept péchés capitaux (1962) (segmente La Paresse) El despreci, Li mépris, (1963) Els carabineros, Els carabiniers, (1963) RoGoPaG, (episodi Il nuovo mondo, 1963) El menut soldat, Li petit soldat, (1963) Una dòna casada, Unix femme mariée: Suite de fragments d'un film tourné en 1964, (1964) Les estafes més famoses del món, Els plus belles escroqueries du monde (episodi Li grand escroc, 1964) Banda aparte, Bande à part, (1964) Reportage sur Orly, (documental, 1964) Pierrot el loco, Pierrot li Fou, (1965) París vist per..., Paris vu parell..., (episodi Montparnasse-Levallois, 1965) Lemmy contra Alphaville / Alphaville, Alphaville, unix étrange aventure de Lemmy Caution, (1965) Made in USA, (1966) Masculí, femení, Masculin, féminin: 15 faits précis, (1966) Week-end, (1967) Loin du Vietnam, (episodi Caméra-oeil, 1967) La Chinoise, (1967) Li plus vieux métier du monde, (episodi Anticipation, ou l'amour en l'an 2000, 1967) Dos o tres coses que yo sé d'ella, Deux ou trois choses que je sais d'elle, (1967) Sympathy for the devil, (1968) Cinétracts (1968) Un film comme els autres, (1968) La gaya ciència, Li Gai Savoir, (1969) Amor i ràbia, Amore i rabbia, (episodi L'amour, 1969) Li vent d'est, (1970) British sounds, (1970) Pravda, (1970) Vladimir et Rosa, (1970) Lotte in Itàlia, (1971) Letter to Jane, (1972) Tot va be, Tout va be, (1972) One P.M., (1972) Numéro deux, (1975) Ici et ailleurs, (1976) Six fois deux/Sur et sous la communication, (1976) (miniserie) (TV) France tour détour deux enfants, (1977) (miniserie) (TV) Comment ça va, (1978)

Guion de Sauve qui peut la vie, (1979) Salve qui puga (la vida), Sauve qui peut (la vie), (1980) Carta a Freddy Buache, Lettre à Freddy Buache, (1981) Passió, (1982) Carmen, passió i mort, Prénom Carmen (1983) Série noire, (1984) TV Series Detectiu, Détective, (1985) Yo et salude, María, Je vous salue, Marie (1985) Grandeur et décadence (1986) (TV) Meetin' WA, (1986) Soft and Hard, (1986) Soigne ta droite (1987) (figura com Monsieur Godard) Ària/Un sketch, (episodi Armide, 1987) El rei Lear, King Lear, (1987) Els Français vus parell (1988) (mini) TV Series (segment Li dernier mot) On s'est tous défilé (1988) Puissance de la parole (1988) Histoire(s) du cinéma: Toutes els histoires (1989) (V) Histoire(s) du cinéma: Unix histoire seule (1989) (V) Li Rapport Darty (1989) Nova ona, Nouvelle vague (1990) Comment vont els enfants (episodi L'enfance de l'art, 1990) Allemagne 90 neuf zéro (1991) Contre l'oubli, (episodi "Pour Thomas Wainggai, Indonésie", 1991) Pijor per a mi, Hélas pour moi, (1993) Els Enfants jouent à la Russie (1993) JLG: Autorretrato de decembre, JLG / JLG: Autoportrait de décembre (1995) Deux fois cinquante ans de cinéma français (1995) For ever Mozart, (1996) Histoire(s) du cinéma: Fatale beauté (1997) (V) Histoire(s) du cinéma: Seul li cinéma (1997) (V) Histoire(s) du cinéma: La monnaie de l'absolu (1998) (V) Histoire(s) du cinéma: Li contrôle de l'univers (1998) (V) Histoire(s) du cinéma: Els signes parmi nous (1998) (V) Histoire(s) du cinéma: Unix vague nouvelle (1998) (V) The Old Plau (1998) De l'origine du XXIème siècle (curtmetrage documenta, 2000) Elogi de l'amor, Éloge de l'amour, (2001) Tingues minutes older: The cello (episodi "Dans li noir du temps", 2002) Vaig llibertar et patrie, (2002) (V) Moments choisis dones histoire(s) du cinéma, (2004, documental) Nostra música, Notre musique, (2004) Vrai faux passeport, (2006, curtmetrage) Unix catastrophe, (2008, curtmetrage) Film Socialisme, (2010) 3X3D, (2014) Adieu au language, (2014) Els ponts de Sarajevo, Els Ponts de Sarajevo (2014) Li Livre d'image, (2018)

Bibliografia

De Godard

• Cinc guions, Aliança, 1973, ISBN 84-206-1459-9
• Jean-Luc Godard per Jean-Luc Godard, Barral, 1971, ISBN 84-211-0213-3, artículs i entrevistes
• Introducció a una verdadera història del cine, Alphaville, 1980, ISBN 84-85865-00-6
• Archéologie du cinéma, Farrago, 2000, diàlec en I. Ishaghpour, ISBN 2-84490-049-6
• La Nouvelle Vague, Paidós, 2004 (or. 1999), junt en Chabrol, Truffaut i Rohmer.
• Jean-Luc Godard: pensar entre imàgens: conversacions, entrevistes, presentacions i atres fragments, Intermig, 2010, ISBN 978-84-614-1547-2.

Sobre Godard

• R. Gubern, Godard polèmic, Tusquets, 1969
• J. Mandelbaum, Jean-Luc Godard, El País / Cahiers, 2008
• VV. AA., Jean-Luc Godard, documents, Pompidou, 2006
• J.F. Nemer, Jean-Luc Godard, Gallimard, 2006
• Anne Wiazemsky, Unix année studieuse, 2012. Tr.: Un any faenejat, #Anagrama, 2013, ISBN 978-84-339-7857-8
• AAVV: Quan les peliculas voten, Els Llibres de la Catarata, 2013, ISBN 978-84-8319-831-5

Enllaços externs

• (en francés) (en anglés) Filmografia detallada de Jean-Luc Godard en unifrance.org
• Ensage sobre Li livre d'image de Jean-Luc Godard, per Sebastián Santillán en Revista Marienbad
• Crítica de Elogi de l'amor en www.trendesombras.com
• Resenya de La nostra Música en www.trendesombras.com

• Histoire(s) du cinéma, una "partitura" de Céline Scemama
• Archivat el 14 de maig de 2011 archivat en Wayback Machine.: 1a Toutes els histoires
• Archivat el 14 de febrer de 2011 archivat en Wayback Machine., 1b Unix histoire seule
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 2a Seul li cinéma
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 2b Fatale beauté
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 3a la monnaie de l'absolu
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 3b Unix vague nouvelle
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 4a li contrôle de l'univers
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., 4b Els signes parmi nous
• Archivat el 16 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine.
• Histoire(es) du Cinéma en el Festival Punt de Vista.
• [3]
• [4]
• [5]
• [6]
• [7]
• seua-nova-pelicula-en-3d Godard filmarà la seua nova película en 3D en Marienbad