Jane Fonda
_(cropped).jpg)
Mary Jane Seymour Fonda (Nova York, 21 de decembre de 1937) és una actriu i activista política nortamericana. A lo llarc d'una carrera de sis décades, ha treballat com escritora, editora de llibres i és també autora d'una famosa saga de videos d'aeróbic.[1][2][3][4] Guanyadora de dos premis Óscar a la millor actriu, entre molts atres premis, és reconeguda com una llegenda viva del sèptim art.
Filla de l'actor Henry Fonda, va botar a la fama en la década de 1960 en protagonisar películes d'èxit com Barbarella i Cat Ballou, i a lo llarc de la seua carrera ha enllaçat moltes actuacions reconegudes per la crítica, com Klute, Julia, La tornada, Danseu, danseu, malaïts, El síndrome de China, La jauría humana, On Golden Pond, Cóm eliminar al seu cap i Gringo vell. Ha guanyat dos premis Óscar (de sèt nominacions), quatre Globos d'Or, dos premis BAFTA i un premi Emmy. En 1991 va anunciar el seu retir del cine, encara que va retornar a l'interpretació catorze anys més vesprada en la comèdia La mare del nóvio (Monster in Law, 2005) i posteriorment ha participat en atres films d'èxit com The Butler (El majordom) i Youth (La joventut). També ha produït i publicat varis vídeos d'eixercicis físics entre els anys 1982 i 1985. Va ser un dels grans mits eròtics dels anys 1960 i 1970.
Fonda ha recolzat vàries causes civils i polítiques. Es va manifestar en contra de la guerra de Vietnam, aixina com de la guerra d'Iraq. S'ha descrit a sí mateixa com una persona lliberal i feministe. En 2005 va publicar el seu autobiografia, que es va convertir en un èxit de vendes i crítica. Va ser arrestada l'11 d'octubre de 2019, per la seua protesta en el Capitolio sobre el canvi climàtic.
Primers anys i família
[editar | editar còdic]Filla de l'actor Henry Fonda i de Frances Ford Seymour, el seu pare tenia ancestros holandesos, encara que eren originaris d'Itàlia, d'a on varen fugir per ser partidaris de la reforma protestant, emigrant després a un llogaret indígena mohawk, Fonda (Nova York), a la que varen donar el seu nom. La seua mare era una socialité canadenca en ancestros anglesos. Aparentment, el nom de Jane està inspirat per lady Jane Seymour (tercera esposa d'Enrique VIII d'Anglaterra), parent lluntana per part de la seua mare.
El seu germà, Peter Fonda (1940-2019), i la seua neboda Bridget Fonda (naixcuda en 1964), també són actors. Té una germanastra major, Frances Brokaw, aixina com una germana adoptada, Ari Fishman, qui va nàixer en 1953.
Es va educar en l'internat femení Emma Willard, situat en Troy (Nova York), i després en una prestigiosa universitat per a dònes (pertanyia a les Sèt Escoles Germanes, equivalents a la Ivy Leage masculina), el Vassar College. Des d'eixa época va patir una persistent bulímia, en episodis d'anorèxia, que va conseguir amagar als seus parents.[5] Va treballar despuix com a model per a pagar-se les classes d'interpretació en el Actors Studio en Llig Strasberg, i va assimilar el método Stanislavski, que el seu pare Henry Fonda desaprovava.[6]
En la primavera de 1959, el director Joshua Logan, despuix de fer-li una prova d'interpretació, va decidir contractar-la per dèu mil dólars anuals i llançar-la al mercat en una versió cinematogràfica d'una peça estrenada en Broadway, Em casaré en tu, que anava a protagonisar junt a Anthony Perkins i s'anava a rodar per a la Warner Bros.[8]
Carrera
[editar | editar còdic]Anys xixanta
[editar | editar còdic]Fonda va debutar en el cine en 1960 en la película Tall Story (Em casaré en tu), baixe la direcció de Joshua Logan. Allí eixercita el paper d'una estudiant que manté una romançada en un jugador de bàsquet, interpretat per Anthony Perkins. Despuix es va iniciar en el teatre professional en una atrevida peça (que tractava sobre una dòna violada) comprada per Logan, There Was a Little Girl, estrenada en Broadway.[9] Encara que l'obra era mediocre, l'interpretació de Jane Fonda li va valdre el premi del New York Drama Critics' Circle "a l'actriu de teatre més prometedora de l'any". Lo següent varen ser dos películes, Period of Adjustment (Reajustament matrimonial) i Walk on the Wild Side (La gata negra), abdós estrenades en 1962. En esta última, dirigida per Edward Dmytryk i protagonisada per Barbara Stanwyck, Fonda eixercita el paper d'una prostituta en Nova Orleáns, gràcies al com va rebre el premie Globo d'Or a la nova actriu de l'any. Tractava per volta primera en Hollywood el tema del lesbianisme i, segons les seues pròpies paraules, era "un ombrós relat de la generació del Crack del 29".[10]
En 1963, Fonda va escomençar viajar en freqüència a París, a on va residir sis anys. Va travar amistat en l'actriu Simone Signoret, qui la va introduir en els círculs izquierdista i el compromís polític. Allí va conéixer al director de cine Roger Vadim, en qui va contraure matrimoni en 1965 i en qui va tindre una filla, Vanessa Vadim. Va aparéixer en la película Sunday in New York (Un domingo en Nova York), i rep crítiques mixtes; el periòdic Newsday la descriu com "la més encantadora jove actriu", mentres que la revista Harvard Lampoon la nomena com "la pijor actriu de l'any". Despuix de rodar en Alain Delon en França Els felinos (1964) dirigida pel veterà René Clément, en 1965 va protagonisar junt a Llig Marvin la comèdia Cat Ballou (L'ingènua explosiva). La película va alcançar un gran èxit de crítica i públic, i es va convertir en una de les més taquilleres d'eixe any. Despuix de Cat Ballou, l'actriu va intervindre en el drama La jauría humana, dins d'un extens repartiment en Marlon Brando, Angie Dickinson i un jove Robert Redford, i també va treballar en les comèdies cinematogràfiques Any Wednesday (Qualsevol dimecres), de 1966, i en la comèdia Barefoot in the Park (Descalzos pel parc, 1967), a on va tornar a colaborar en Robert Redford.
En 1968, Fonda va eixercitar el paper principal de la producció franc-italiana de ciència ficció Barbarella, de Roger Vadim, que es va convertir en un símbol sexual a nivell internacional. En el mateix any va protagonisar el drama de Sydney Pollack They Shoot Horses, Don't They? (Danseu, danseu, malaïts o El ball interminable); a on compartix escena en Gig Young, Ret Buttons, Bonnie Bedelia i Bruce Dern. La seua interpretació va rebre un gran acolliment per part de la crítica de cine i val la seua primera nominació al premi Óscar per millor actriu. A finals d'eixa década, va rebre l'oferta de protagonisar els llarcmetrages Rosemary's Baby (La llavor del diable) i Bonnie i Clyde, pero va rebujar abdós propostes.
Anys setanta
[editar | editar còdic]En 1971, protagonisa junt a Donald Sutherland la película Klute (El meu passat em condena), a on torna a interpretar el paper d'una prostituta. La seua actuació és ben rebuda per la crítica; guanya el Óscar a la millor actriu i el Globo d'Or a la millor actriu de drama. També rep una nominació al premi BAFTA com a millor actriu. En 1972 actua junt a Yves Montand en la película Tout va ben (Tot va ben), a on és dirigida per Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin. Les seues següents películes són sol fracassos comercials, com Steelyard Blues (Material americà) de 1973; especialment sonat és el bac de la fantasia infantil The Blue Bird (El pardal blau, 1976), dirigida per George Cukor i a on Fonda va treballar en Ava Gardner i Elizabeth Taylor.
A través de la seua pròpia companyia de cine, IPC Films, Fonda produïx una série de películes en les que torna al front de l'escena internacional. En 1977 protagonisa dos películes: la comèdia Fun with Dick and Jane (Furta sense mirar a quí), de la qual es rodaria un remake en Jim Carrey; i el drama Julia, a on Fonda té per companyera a Vanessa Redgrave. Per esta última, guanya el Globo d'Or a la millor actriu de drama i és nominada al Óscar a la millor actriu; premi que guanya Redgrave.
Després participa en dos films de denúncia que alcancen l'èxit: La tornada (o Tornada sense glòria), alegat antibelicista en John Voight, i El síndrome de China, film sobre un accident nuclear en Jack Lemmon i Michael Douglas.
Anys huitanta
[editar | editar còdic]En 1980, protagonisa la comèdia Nine to Five junt a Lily Tomlin i Dolly Parton. La película té un gran acolliment per part de la crítica i conseguix ser una de les de major èxit comercial d'eixe any. Despuix, l'actriu i el seu pare, Henry Fonda, adquirixen els drets de l'obra de teatre On Golden Pond (En l'estany dorat) en la finalitat de dur-la al cine. La película, que conta ademés en l'actuació de Katharine Hepburn, li proporciona a l'actor el seu únic premi Óscar en la categoria de millor actor. En l'entrega de dits guardons, és Jane qui ho rep en nom del seu pare ya que ell no es troba en bones condicions de salut per a assistir a l'event. Ell mor cinc mesos despuix.
Fonda interpreta a la doctora Martha Livingston en el polèmic llarcmetrage Agnes de Deu, de 1984. En 1987 conseguix una nova nominació al premi Óscar com a millor actriu per interpretar a una dòna alcohòlica en el thriller Al matí següent, guardó que finalment no guanya. A finals de la década de 1980, apareix en Gringo vell junt a Gregory Peck. En 1990 protagonisa el drama romàntic Stanley & Iris (Cartes a Iris) junt a Robert De Niro.
Com a curiositat, va tindre l'honor i el càrrec de ser la copresentadora de la gala dels Premis Óscar dos voltes: en 1977, junt en els actors Warren Beatty, Ellen Burstyn i Richard Pryor; i en 1986, junt en Alan Alda i Robin Williams.
En 1985 es va encarregar de la narració de la cançó We Llaure the World, escrita per Michael Jackson i Lionel Richie, produïda per Quincy Jones i gravada pel supergrupo denominat USA for Africa (United Support of Artists for Africa, en espanyol Unió de Respal d'Artistes per a Àfrica), Fonda va estar baix l'edició del realisador i baixe el subtítul: We Llaure The World: L'història darrere de la cançó, que mostra escenes de les gravacions de la cançó. per a la campanya humanitària per a intentar acabar en la tremenda hambruna en Etiopia.
Retir i reaparició
[editar | editar còdic]En 1991, despuix de treballar durant més de tres décades com actriu, Fonda anuncia el seu retir de la indústria cinematogràfica. No obstant, retorna a l'actuació en 2005 en la película còmica Monster-in-Law (La mare del nóvio), junt a Jennifer Lopez; va tindre un gran èxit comercial, encara que no va rebre bones crítiques. En 2007 va aparéixer en la película del cineaste Garry Marshall, Geòrgia Rule. Allí compartix escena en Felicity Huffman i Lindsay Lohan.
Es rumoreó que havia comprat els drets per a un remake de Dònes a la vora d'un atac de nervis, el gran èxit de Pedro Almodóvar, que podria contar en Julia Roberts i atres estreles, pero no ha transcendit res d'este proyecte. En 2009 es va dir que es gravaria una adaptació en format teleserie, sense Jane Fonda, i finalment l'argument va ser adaptat al teatre.
En els últims anys Jane Fonda ha incrementat la seua presència en el cine. Va encarnar a Nancy Reagan en The Butler (El majordom), va participar en la comèdia This Is Where I Leave You (Ahí vos quedeu) i també ha tingut un paper en la multipremiada Youth (La joventut) de Paolo Sorrentino, codeándose en Michael Caine i Harvey Keitel.
La seua película més recent és Krakens i les sirenes de 2023 produïda per Dremsworks''.
En juny de 2024 es va anunciar que rebria a lo llarc de 2025 la seua estrela en la passejada de la fama d'Hollywood, junt a David Beckham,Prince, Green Day i demés celebritats.[11][12]
Política i aerobic
[editar | editar còdic]Durant la década de 1960, Jane Fonda es va dedicar a l'activisme polític en respal al moviment pels drets civils i a l'oposició a la guerra del Vietnam. Va recolzar l'ocupació de la illa de Alcatraz lo que va ser vist com un intent de cridar l'atenció pels temes dels natius americans. Per la seua feroç oposició a la guerra del Vietnam, durant anys ha segut coneguda en el sobrenom de "Hanoi Jane", despuix de ser fotografiada assentada sobre un canó antiaèreu norvietnamita en una visita a Hanói en 1972. Durant eixa época va ser inclosa en la llista negra d'Hollywood.
En 1988 va participar en la franja televisiva del plebiscit pel «No» en Chile, opció opositora a la dictadura i a la continuïtat d'Augusto Pinochet al mando del país.[13][14]
Durant molts anys també ha segut partidària de les causes feministes, pero de la mateixa manera va ser un dels primers icons nortamericans en promoure el conte del cos per mig de la pràctica d'eixercici en casa. Va difondre el aeróbic, editant videos sobre rutines d'eixercicis, i encara actualment promociona productes de bellea per a la dòna major. Encara en l'actualitat, en 80 anys d'edat, manté una figura esvelta que lluïx en vistosos paraments, per la qual cosa és reconeguda com una de les estreles més elegants. Pero també ha protestat contra la guerra d'Iraq i la violència contra les dònes, i es descriu a sí mateixa com a feminista i activiste ambiental. En 2005, junt en Robin Morgan i Gloria Steinem, cofundó el Women's Mija Center, una organisació que treballa per a amplificar les veus de les dònes en els mijos a través de la promoció en els mijos, la capacitació, el empoderamiento i el liderage, creant ademés contingut original. Fonda és membre de la junta directiva de l'organisació.
En 2019, va començar uns "Fire Drill Fridays", a on es dedica a protestar front al Capitolio dels Estats Units per a intentar evitar lo pijor de la crisis climàtica. Per això, ha segut arrestada quatre divendres seguits.[15]
Vida personal
[editar | editar còdic]Matrimonis
[editar | editar còdic]Jane Fonda ha estat casada tres voltes. Primer en el director francés Roger Vadim, des de 1965 fins a 1973, i en el que va tindre una filla anomenada Vanessa. Despuix es va casar en Tom Hayden (1973 - 1990), qui fon un activiste social i polític, molt conegut per la seua participació en els moviments antiguerra i en els de els drets civils dels anys 1960. Despuix de la seua separació, es va casar en el magnat dels mijos Ted Turner (1991-2001).
Malaltia
[editar | editar còdic]El 2 de setembre de 2022, a través d'un comunicat, va informar que li han diagnosticat un Limfoma no Hodgking, el qual s'està fent tractar en quimioteràpia.[16]
Filmografia
[editar | editar còdic]Cine
[editar | editar còdic]| Any | Película | Personage | Atres senyes |
|---|---|---|---|
| 1960 | Tall Story | June Ryder | |
| 1962 | Walk on the Wild Side | Kitty Twist | |
| The Chapman Report | Kathleen Barclay | ||
| Period of Adjustment | Isabel Haverstick |
| |
| |||
| 1963 | In the Cool of the Day | Christine Bonner | |
| Sunday in New York | Eileen Tyler | ||
| 1964 | Els félins (Joy House, The Love Cage) | Melinda | |
| La ronde, de Roger Vadim | Sophie | ||
| 1965 | Cat Ballou | Catherine 'Cat' Ballou |
|
| 1966 | The Chase | Anna Reeves | |
| La curée, de Roger Vadim | Renee Saccard | ||
| Any Wednesday | Ellen Gordon |
| |
| 1967 | Hurry Sundown | Julie Ann Warren | |
| Descalzos pel parc | Corie Bratter |
| |
| 1968 | Histoires extraordinaries, de Federico Fellini, Roger Vadim i Louis Malle | Comtesa Frederica | |
| Barbarella | Barbarella | ||
| 1969 | They Shoot Horses, Don't They? | Gloria Beatty |
|
| 1971 | Klute | Bree Daniels |
|
| 1972 | Tout va ben | Suzanne | |
| 1973 | Steelyard Blues | Iris Caine | |
| A Doll's House (Chantage contra una dòna) | Nora Helmer | ||
| 1976 | The Blue Bird | The
Night | | |
| 1977 | Fun with Dick and Jane | Jane Harper | |
| Julia | Lillian Hellman |
| |
| 1978 | Coming Home | Sally Hyde |
|
| Menges a Horseman | Ella Connors | ||
| Califòrnia Suite | Hannah Warren | ||
| 1979 | El síndrome de China | Kimberly Wells |
Va guanyar el Premi BAFTA
|
| The Electric Horseman | Alice 'Hallie' Martin | ||
| 1980 | Nine to Five | Judy Bernly | |
| 1981 | On Golden Pond | Chelsea Thayer Wayne |
|
| Rollover | Llig Winters | ||
| 1984 | The Dollmaker | Gertie Nevels |
|
| 1985 | Agnes of God | Dra. Martha Livingston | |
| 1986 | The Morning After | Alex Sternbergen |
|
| 1989 | Old Gringo | Harriet Winslow | |
| 1990 | Stanley & Iris | Iris Estelle King | |
| 2002 | Searching for Debra Winger | Herself | |
| 2003 | V-Day: Until the Violence Stops | Herself | |
| 2004 | Tell Them Who You Llaure | Ella mateixa | |
| 2005 | Monster-in-Law | Viola Fields | |
| 2007 | Geòrgia Rule | Geòrgia | |
| 2011 | Et si on vivait tous ensemble? | Jeanne | |
| 2011 | Peace, Love, & Misunderstanding | Grace | |
| 2013 | The Butler | Nancy Reagan | |
| 2014 | Better Living Through Chemistry | Jane Fonda | |
| 2014 | This Is Where I Leave You | Hillary Altman | |
| 2015 | Youth | Brenda Morel | |
| 2015 | Fathers and Daughters | Teddy Stanton | |
| 2017 | Nosatres en la nit | Addie Moore | Original de Netflix |
| 2018 | Book Club | Vivian | |
| 2022 | Moving On | Claire | |
| 2023 | 80 for Brady | Trish[17] | |
| Book Club: The Next Chapter | Vivian[18] |
Televisió
[editar | editar còdic]| Any | Série | Personage | Atres senyes |
|---|---|---|---|
| 1961 | A String of Beads | Gloria Winters | Telefilm |
| 1982 | 9 to 5 | O'Neil | Episodi: "The Security Guard" |
| 1984 | The Dollmaker | Gertie Nevels | Telefilm |
| 2012–2014 | The Newsroom | Lleona Lansing | 10 episodis |
| 2014 | The Simpsons | Maxine Lombard (veu) | Episodi: "Opposites A-Frack" |
| 2015–2022 | Grace & Frankie | Grace | 94 episodis |
| 2016 | Elena and the Secret of Avalor | Shuriki (veu) | Telefilm |
| 2017–2020 | Elena of Avalor | Shuriki (veu) | 10 episodis |
| 2020 | The Ellen DeGeneres Show | Ella mateixa | Episodi: "January 17, 2020" |
| 2020 | Who Wants to Be a Millionaire? | Ella mateixa | Episodi: "Nikki Glasser, Jane Fonda & Anthony Anderson" |
| 2020 | Make It Work! | Ella mateixa | Especial televisiu |
Atres
[editar | editar còdic]2018-Documental biogràfic: Jane Fonda in Five Acts[19][20]
Premis i nominacions
[editar | editar còdic]| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1968 | Millor actriu estrangera | Barefoot in the Park | Plantilla:Cela |
| 1971 | Millor actriu | They Shoot Horses, Don't They? | Plantilla:Cela |
| 1972 | Klute | Plantilla:Cela | |
| 1979 | Julia | Plantilla:Cela | |
| 1980 | El síndrome de China | Plantilla:Cela | |
| 1983 | Millor actriu de repartiment | On Golden Pond | Plantilla:Cela |
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| Cine | |||
| 1962 | Nova estrela de l'any - Actriu | Tall story | Plantilla:Cela |
| 1963 | Millor actriu - Comèdia o musical | Period of Adjustment | Plantilla:Cela |
| 1966 | Cat Ballou | Plantilla:Cela | |
| 1967 | Any Wednesday | Plantilla:Cela | |
| 1970 | Millor actriu - Drama | They Shoot Horses, Don't They? | Plantilla:Cela |
| 1972 | Klute | Plantilla:Cela | |
| 1978 | Julia | Plantilla:Cela | |
| 1979 | Coming Home | Plantilla:Cela | |
| 1980 | El síndrome de China | Plantilla:Cela | |
| 1982 | Millor actriu de repartiment | On Golden Pond | Plantilla:Cela |
| 2016 | Youth | Plantilla:Cela | |
| 2021 | Premie Cecil B.DeMille | Guanyadora | |
| Televisió | |||
| 1985 | Millor actriu - Miniserie o telefilme | The Dollmaker | Plantilla:Cela |
| Premis Honorífics | |||
| 1973 | Premi Henrietta | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela |
| 1979 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | |
| 1980 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | |
| Any | Categoria | Treball | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1984 | Millor actriu - Miniserie o telefilme | The Dollmaker | Plantilla:Cela |
| 2013 | Millor actriu invitada - Série dramàtica | The Newsroom | Plantilla:Cela |
| 2014 | Plantilla:Cela |
Atres premis
[editar | editar còdic]2017-#León d'Or del Festival Internacional de Cine de Venècia.[28]
2018-Premi d'Honor The Environmental Mija Association (EMA)[29]
2018-Premi d'honor del Festival Lumière de Lió.[30]
Autobiografia
[editar | editar còdic]En 2005, Fonda va posar a la venda la seua autobiografia, My Life Baix Far.[31] El llibre descriu la seua vida com una série de tres actes, cada u de 30 anys de duració, i declara que el seu tercer acte ha segut para ella el més significante, en gran part per la seua devoció a Crist, i açò determinarà les coses per lo que ella serà recordada. Fonda també diu que la seua autobiografia mostra que «ella és alguna cosa més que lo que Amèrica li coneix».
La seua autobiografia ha rebut les alabanzas de Los Angeles Claves, The New York Claves, i prou més periòdics. Fonda ha mantingut events per a firmar eixemplars per tots els Estats Units des de que va publicar el seu llibre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «QUEEN JANE, APPROXIMATELY». Consultat el 10 de juny de 2014. «Jane Fonda—the actress, philanthropist, feminist, political activist, model, Christian, blogger, fitness advocate, licensing magnat, and memoirist.»
- ↑ «Jane Fonda va demanar el divorç de Ted Turner». Consultat el 10 de juny de 2014. «Turner. Este ha indicat que va decidir separar-se de Fonda, entre atres raons, perque ella es va convertir al cristianisme.»
- ↑ About My Faith Artícul de la conversió de Jane Fonda en la seua web
- ↑ https://web.archive.org/web/20140714224206/http://www.cbn.com/entertainment/screen/ans_janefonda.aspx
- ↑ Cf. Jane Fonda, Memòries, Madrit: Temes de hui, 2005, p. 96 i ss.
- ↑ Cf. Jane Fonda, op. cit., p. 124.
- ↑ Cf. J. Fonda, op. cit., p. 131.
- ↑ Cf. J. Fonda, op. cit., p. 137.
- ↑ Cf. J. Fonda, op. cit., p. 142 i ss.
- ↑ Cf. J. Fonda, op. cit., p. 146.
- ↑ «Prince, Els Bukis i Jane Fonda rebran en 2025 estrela en Passejada de la Fama d'Hollywood» (en és-és). SWI swissinfo.ch. Consultat el 2024-06-25.
- ↑ «seua-estrela-en-la-passejada-de-la-fama-de-hollywood-en-2025.html Jane Fonda, Els Bukis, Beckham, Jenni Rivera i Prince rebran la seua estrela en la Passejada de la Fama d'Hollywood en 2025» (en és-us). El País US. Consultat el 2024-06-25.
- ↑ «marcar-la-franja-del-no/ Els artistes nacionals i internacionals que varen marcar la franja del No». La Tercera. Archivat des d'el marcar-la-franja-del-no/ original, el 29 de decembre de 2019. Consultat el 8 de giner de 2020.
- ↑ «desafiar-a-august-pinochet-en-1988_20181005/ Superman vota NO: 5 rostres internacionals que varen desafiar a Augusto Pinochet en 1988». Chilevisión notícies. Consultat el 8 de giner de 2020.
- ↑ https://www.theguardian.com/film/2019/nov/08/jane-fonda-climate-change-protest
- ↑ «Qué és el limfoma no Hodgkin com el que patix l'actriu Jane Fonda» (en és). BBC News Món. Consultat el 2 de Setembre del 2022.
- ↑ «Tom Brady Makes Post-Football Moves to Produïx, Appear in Road-Trip Comedy for Paramount, Endeavor Content (Exclusive)» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2023-01-10.
- ↑ «‘Book Club 2’ Starts Production With Jane Fonda, Candice Bergen, Diane Keaton, Mary Steenburgen» (en en-us). Variety. Consultat el 2023-05-02.
- ↑ «Jane Fonda in Five Acts» (en en). HBO. Consultat el 12 de juny de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de juny de 2018 (en és).
- ↑ «42th Academy Awards (1968)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
- ↑ «44th Academy Awards (1972)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
- ↑ «50th Academy Awards (1978)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
- ↑ «The 51th Academy Awards. 1979» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «The 52th Academy Awards. 1980» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «The 54th Academy Awards. 1981» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «The 59th Academy Awards. 1987» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «[2]». Consultat el 12 de juny de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 12 de juny de 2018 (en en).
- ↑ «Jane Fonda rebrà el premi d'honor del Festival Lumière de Lió.».
- ↑ Traduïda a l'espanyol com Jane Fonda, Memòries. Madrit: Temes de Hui, 2005.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jane Fonda.
Archiu:Wikiquote-logo.svg Jane Fonda en Viquidites.
- Plantilla:Imdb nom
- Ficha en el lloc Cinearchivo; en espanyol.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Jane Fonda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Naixcuts en Manhattan
- Actrius de cine d'Estats Units
- Candidates al premi Óscar a la millor actriu de repartiment
- Cristians d'Estats Units
- Feministes cristianes
- Guanyadores del Globo d'Or a la millor actriu dramàtica (cine)
- Guanyadores del premi BAFTA
- Guanyadores del premi Óscar a la millor actriu
- Sobreviviente de càncer
- Membres de l'Acadèmia de les Arts de Berlín
- Alumnat del Vassar College
- 100 Dònes BBC
- Feministes d'Estats Units
- Activistes contra el canvi climàtic
- 100 Dones BBC
- Actrius de cinema dels Estats Units