Anar al contingut

La Tercera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Tercera és un periòdic chilé en edicions impreses que circulen els dies dissabte i dumenge en les regions Regió Metropolitana de Santiago i Regió de Valparaíso i el seu lloc web és un dels de major alcanç en el país. La Tercera és propietat del Grup Copesa, liderat per l'empresari Álvaro Saieh i és membre de Periòdics Associats Llatinoamericans (PAL), al que pertanyen atres importants cases editorials de Llatinoamèrica.

Història

L'Hora (1935-1950)

Artícul principal → L'Hora (Chile).


En 1935, l'escritor, periodiste, diplomàtic i polític Emilio Rodríguez Mendoza va fundar el periòdic L'Hora,[1] cap a la mitat del govern del president lliberal Arturo Alessandri Palma. L'empresa periodística, naixcuda des del Partit Radical liderat per Pedro Aguirre Cerda, va ser creada formalment com a societat anònima el 24 de maig de 1935, segons les seues paraules, com «un diari independent d'interés nacional», en un capital inicial de 500 mil pesos de l'época. Els seus principals accionistes varen ser Aníbal Jara Letelier, Alejandro Muirhead Vásquez, l'advocat Carlos Camus i Alfonso Valenzuela, representant de Gustavo Helfman, reconegut membre de l'indústria editorial chilena. Els organisadors més visibles del periòdic eren Aníbal Jara i Manuel Muirhead Rojas, fill d'Alejandro. Dels dos, el primer, qui havia segut subdirector de La Nació i director de la revista Hui, va assumir la direcció del nou periòdic, mentres que Manuel va assumir va ser nomenat gerent.[2]

Després de l'elecció presidencial de Pedro Aguirre Cerda —qui s'havia apropiat del 28% de les accions de l'empresa— com a successor d'Alessandri, el periòdic va canviar el seu sagell editorial, d'opositor a oficialiste. En giner de 1939, Aníbal Jara va ser nomenat cònsul de Chile en Nova York, sent reemplaçat per Darío Poblete, qui més vesprada es va convertir en secretari general de la Presidència de Gabriel González Videla, qui prèviament havia segut president del consell del diari. Posteriorment, en 1942 Poblete va ser succeït pel subdirector Carlos Becerra, fins a 1945.[2]

Este periòdic va funcionar fins a inicis dels anys 1950, quan va ser substituït per La Tercera.[2]

Fundació i primers anys (1950-1972)

Primera portada de la Tercera de l'Hora, 7 de juliol de 1950

El diari La Tercera va ser fundat el 7 de juliol de 1950 per la família Va picar Canyes. La seua primera edició, de tamany estàndar o de gran format (conegut en Chile com "Tamany Mercurio") va dur com a títul inicial "¡A 44 kmts. de Taejón!", notícia en relació en la guerra de Corea. En els seus inicis es va cridar La Tercera de l'Hora, ya que era l'edició vespertina del desaparegut diari L'Hora. El 17 del mateix més va començar a ser imprés en format tabloide.[2] En els anys 1950 va passar a ser publicat com matutino, deixant a L'Hora com a vespertí, fins al seu tancament en maig de 1951. Les seues primeres oficines i tallers estaven en la calle Moneda 754, a l'altura de Tenderini.[3]

En un principi, la llínea editorial del diari La Tercera es va lligar al Partit Radical (PR), pero en 1965 es va desvincular del partit, convertint-se en un diari independent de tot partit polític, règim de govern o confessió religiosa. Segons es conta en un reportage especial d'aniversari, el primer gran tiraje de la Tercera es va registrar el 25 d'agost de 1950, en motiu del decés d'Arturo Alessandri Palma, oportunitat en que es varen enviar al carrer uns 100 000 eixemplars.[4]

En 1968 La Tercera dona un bot en el seu procés de modernisació: en setembre d'eixe any es va traslladar a la que seria la seua sèu durant més de tres décades, en Av. Vicuña Mackenna 1870, va anar el segon periòdic chilé en adoptar el sistema ófset a partir del 16 de setembre i el primer en usar avions per al trasllat a regions extremes del país.[3]

Colp d'Estat i dictadura militar (1973-1989)

Titular del 13 de setembre de 1973.
Titular del 15 de setembre de 1973, a on es buscava justificar el colp d'Estat de 1973.
Titular del 22 de setembre de 1973, a on es referien al fictici Pla Z.

En 1970, el diari va ser un dels més acérrimos opositors al govern de Salvador Dellà i en 1973 va recolzar el colp d'Estat de l'11 de setembre, sent La Tercera de l'Hora un dels diaris partidaris de la dictadura militar d'Augusto Pinochet, junt a El Mercuri i La Nació. Va ser, junt a El Mercuri, un dels primers diaris que es varen publicar en Santiago el dijous 13 de setembre, en alçar-se el toc de queda.[5]

Entre decembre de 1980 i giner de 1981, La Tercera va conseguir una de les més altes circulacions que haja aplegat un periòdic en Chile, més de 800 000 eixemplars diaris, gràcies a la publicació de la série de reportages titulada «La presó per dins», escrita pel reporter Rubén Valenzuela.[6] Valenzuela va conseguir entrar a la Presó Pública de Santiago, fent-se passar per una atra persona. En esta série, es narren fets que ocorrien dins de la presó, que varen cridar l'atenció als chilens i en molts atres països.[7]

Un atre de les fites del periòdic en els anys 1980 va ser el concurs «¿Quí va matar a Patricia?», a on la gent devia manar el cupó que apareixia en el diari, indicant el nom del personage de la teleserie chilena La Madrastra (d'Arturo Moya Grau, emesa per Canal 13 en 1981) que va cometre el crim de Patricia, eix central de la telenovela. El diari va encarregar al detectiu i escritor René Vergara per a «resoldre el crim» i publicava les seues hipòtesis, fins a quan fallix, un més abans del final de la teleserie. El diari va rebre més de mig milló de cupons en els distints noms. Els premis varen ser un viage al nort de Chile, televisors en colors i un sopar en Estrela (Gloria Münchmeyer), l'assessina de Patricia.[8]

En juny de 1982 i per la realisació del Campeonat Mundial de Fútbol Espanya 1982, La Tercera va publicar una edició vespertina titulada «Extra»,[9] en els resultats dels partits jugats en el matí. Esta edició tenia un llenguage coloquial i popular, a on ademés de lo deportiu incloïa informació d'espectàculs, farándula i fotos de vedettes. Va ser editat pel periodiste Diozel Pérez i era una espècie d'ensaig per a lo que en dos anys més va ser la creació del diari La Quarta.cita requerida

Des de mediats dels anys 1960 fins a 1986, el seu logotip era un círcul (que podia ser blau, negre o magenta) a on resaltava «3ra» (Tercera) i, en més chicotet el «de l'hora». En un redisseny de finals de 1986 s'agrega en lletres mayúscules al círcul «LA TERCERA».cita requerida

Tornada a la democràcia i actualitat (des de 1990)

En setembre de 1994, una renovació de disseny i continguts va modificar la seua capçalera, deixant definitivament arrere el nom de "La Tercera de l'Hora". En esta renovació, es va buscar aumentar la circulació en els sectors mijos alts (C2).[10]

En giner de 1997, assumix com a director el periodiste Fernando Paulsen Silva, succeint a Héctor Olave Vallejos, quí dirigia el diari des de 1991. Entre les fites de la seua gestió va estar la reaparició del diari L'Hora com a vespertí[11] i en el mateix equip que feya La Tercera, en novembre de 1997 i la seua detenció per una polèmica en el ministre de la Cort Suprema chilena, Servando Jordán.[12]

En l'arribada del seu nou director Cristián Bofill, en giner de 1999, el diari es va especialisar en la cobertura de temes polítics, negocis i economia. En decembre de 1999 comença l'adopció del seu format actual, adoptant un llenguage més cult, deixa de tindre el titular principal el color roig en els seus caràcters, també va aumentar notòriament la cantitat de pàgines, en un intent per aplegar als estrats alts. El dumenge 14 de setembre de 2003, el diari va realisar canvis en el disseny del seu diagramación,[13] passant del tabloide al format berlinés i donant-li una apariència de caràcter minimaliste. En novembre de 2008 va renovar el seu lloc web, integrant a tots els mijos de Copesa en una sola pàgina anomenada Mediacenter La Tercera. El dumenge 1 d'agost de 2010, La Tercera presenta una nova capçalera completament diferent a les predecessores. Esta volta és de color roig i lletres blanques.[14] El nou disseny del periòdic va ser realisat pel chilé Marcelo Godoy i l'espanyol Javier Errea.[15]

Des del 2 de novembre de 2010, La Tercera inclou l'edició internacional del diari El País d'Espanya als subscriptors que realisen un pagament adicional.[16]

El 14 d'agost de 2013, Cristián Bofill renúncia a la direcció del diari per a sumar-se a Canal 13. Va ser succeït per Guillermo Turner Olea, qui per llavors estava al cap del periòdic d'economia Pols.[17] El 16 de juliol de 2017 el periòdic va traslladar oficialment les seues oficines a Apoquindo 4660, luego que Copesa decidira deixar el recint d'avinguda Vicuña Mackenna.[18]

El 16 de març de 2018 va ser anunciada la fusió de Pols en La Tercera, incorporant-se el primer a l'edició impresa del segon des del 19 de març.[19] El 3 de giner de 2019, La Tercera va reprendre el format tabloide en retallar-se 3 centímetros de pàgina, mida presa per a reduir costs.

Erro al crear miniatura:
Quiosc en Chile en octubre de 2019, en eixemplar de La Tercera i atres periòdics nacionals

El 22 d'abril de 2019, el diari La Tercera firma una aliança en The Wall Street Journal.[20]

A partir del 28 d'abril de 2019, el diari La Tercera inicia una nova etapa en els seus formats imprés i digital en el seu eslògan "Més que un diari".[21][22]

Com a part de les mides preses per l'impacte del decliu del periòdic en el país,[23] el 29 de giner de 2021 es va anunciar que Copesa deixarà d'imprimir les edicions de dilluns a divendres i circularà sols les fins de semana en les regions Metropolitana i de Valparaíso, eliminant la seua circulació a nivell nacional, al mateix temps que deixarà d'imprimir les revistes Paula i MásDeco.[24]

Directors

Plantilla:Llista incompleta

  • Agustín Va picar Canyes (director fundador)
  • Guillermo Eduardo Feliú[25]
  • Mario Carneyro Castro (1959-1967)[26]
  • René Olivares Becerra (1970-1972)[27]
  • Alberto Guerrero Espinosa (1972-1983)
  • Iván Cienfuegos Uribe (1983-1985)[27]
  • Arturo Román Herrera (1985-1989)[27]

Propietat

La Tercera és part de Copesa (abans Consorci Periodístic de Chile S. A.) un grup de mijos de comunicació controlat per l'empresari chilé Álvaro Saieh Bendeck, qui a 2023 conta en el 100 % de la seua propietat.[35]

Revistes

Club La Tercera

Revista dirigida als subscriptors del diari, en la que principalment apareixen descontes, vendes especials i promocions. Apareix el primer dumenge de cada més. Des d'abril de 2008 reemplaça a La Tercera Open.

MT Motors

Suplement comercial successor de les pàgines del diari que apareixien les fins de semana des d'octubre de 2005, en les novetats de l'indústria automotriz en Chile, vehículs comercials, test drivers, motos i atres temes relacionats. Fins al 29 de giner de 2021, es publicava junt a l'edició dels divendres del diari, quan es descontinuó la publicació del periòdic. El dumenge 14 de novembre de 2021 es reinicia la publicació del suplement, de forma quinzenal junt a l'edició dominical.

Icarito

Artícul principal → Icarito.

La revista educativa de La Tercera es va entregar fins a l'any 2009, els dimecres junt al periòdic, i en l'actualitat, com sitie web, goja d'un gran prestigi, per la calitat dels seus continguts i la seua vasta trayectòria. Icarito va aparéixer per primera volta el 18 de setembre de 1968 i s'ha publicat ininterrompudament, entregant continguts educatius de distintes temàtiques, lo que ho ha dut a tindre reconeiximents internacionals. En els últims anys, ha aparegut en format de llibres coleccionables, com el "Diccionari Temàtic Icarito" (2010) i la "Gran Enciclopèdia Icarito" (2011).

Paula

Artícul principal → Paula (revista).


Dòna va ser una revista de tall femení que va iniciar la seua publicació el 7 d'agost de 1974 baix el nom De dòna a dòna.[36] Apareix els dumenges junt a La Tercera. En ella apareixen entrevistes, senyes de bellea, cuina, moda, salut, entre atres temes. Es va fusionar en revista Paula el 3 de juny de 2018.[37] Va deixar de circular en giner de 2021, pero es manté les seues continguts web.[24]

Revistes descontinuadas

  • Bon Dumenge: Revista dominical de reportages i entretenciones, publicada des del 12 d'abril de 1970 fins a l'1 de decembre de 1991, sent reemplaçada per Temps en família, que circularia fins a setembre de 1994.
  • Club Icarito: Revista infantil.
  • Cine: Revista editada els dies dijous, entre 1998 i 1999, entregava les informacions sobre estrenes, actors, directors de cine, la crítica de les estrenes de la semana i la guia de cartelleres.
  • Deport Escolar: Este suplement va començar a circular en 2007, despuix del conveni firmat entre La Tercera, Soprole, i l'Universitat Catòlica de Chile. En este suplement, de 8 pàgines d'extensió, es presenten diversos reportages i estadístiques relacionades en les diverses competències deportives a nivell escolar que es desenrollen en el país.
  • El Sacrifici: Revista jovenil. Incloïa dins de sí mateixa un pòster coleccionable.
  • El Semanal: Cos que circulava els dumenges en reportages que narraven històries de personages públics o desconeguts. Varen circular 135 números, des del 29 de maig de 2011 al 29 de decembre de 2013.
  • Estrena: Revista d'espectàculs que va circular entre giner de 1970 i setembre de 1994,[38] i posteriorment entre 1999 i 2001.
  • FestiViña: Editat durant el Festival Internacional de la Cançó de Vinya de la Mar, publicava els entretelones de lo que ocorria en la Quinta Vergara. Generalment circulaven entre 9 i 10 edicions per any i podia ser un suplement independent o integrat en la part final del diari. Quan coincidia una edició de FestiViña en divendres, el suplement prenia alguns continguts de Estrena.
  • Glamorama: Revista d'espectàculs i farándula, principalment chilena, que s'entregava els divendres dins del diari. El seu nom es devia a la columna que apareix els dumenges sobre el mateix tema escrita pel periodiste Cristián Farías Ravanal. Estava impresa en paper periòdic. Actualment és un lloc web sobre els temes abans mencionats.
  • Guia Fi de semana: Revista d'espectàculs i televisió, publicada entre el 15 de novembre de 1996 i el 21 de setembre de 2001.
  • Historietes: suplement dominical, editat entre giner de 1980 i decembre de 1982, s'incloïen tires còmiques de "Alaraco", "Condorito" i "El Huaso Ramón", entre atres personages nacionals i internacionals.
  • Home actual: revista en temes "per a hòmens" que circulava els dijous, en 1993.
  • KisiKosa: Va ser un suplement d'entreteniment familiar publicat els dies dumenges; incloïa desafius d'ingeni; "busque les diferències"; sopes de lletres; adivinanzas; puzles i algunes ingenioses creacions com el "puzlaberinto" i el "puzle de sílabes". Va aparéixer únicament en 1983.
  • La Tercera dels Chiquets: Periòdic infantil publicat cada dimecres des del 29 de març de 2000[39] fins a 2002.
  • MásDeco: Inicialment cridat La seua Casa (1981-2003), posteriorment va passar a ser Casa&Decoració, des d'octubre de 2007 va adquirir el nom "+decoració" i el 7 d'agost de 2010 pren el seu nom actual. La revista de decoració s'entrega els dissabtes junt al periòdic. Publica extensos reportages de decoració, urbanisme, jardineria, etc., acompanyats d'abundant material gràfic. Des de 2015 circula solament per als subscriptors de la Tercera. Finalment el divendres 9 d'agost de 2019 Copesa confirma que la revista torna a circular en el diari per a tot públic, lo que es va concretar a partir del dissabte 10 d'agost de 2019. Va deixar de circular novament en giner de 2021.[24]
  • Mouse: Revista de tecnologia editada per Juan Carlos Camus i després per Susana Docmac Fumada. Es varen publicar físicament 168 edicions entre el 2 de novembre de 1995 i el 28 de giner de 1999.[40] Actualment, Mouse va ser convertida a lloc web que cobrix els temes ya mencionats.
  • MT Mag: elegant revista que ampliava l'àmbit del suplement Motors, incloent deports, tecnologia i vida social, apuntant allector ABC1 subscriptor del diari.
  • Dòna: "De Dòna a Dòna" va ser un suplement de tall femení que va iniciar la seua publicació el 7 d'agost de 1974,[36] en format tabloide i publicant-se en l'edició del dia dimarts. En l'any 1982, passa a tindre un format retallat i corcheteado, lo que li dona forma de revista, en una nova numeració d'edicions. En 1994, en la renovació del diari, comença a imprimir-se en paper couché prim. En 1996 passa a circular junt a l'edició dels dissabtes fins a en 2003, a on es canvia al dia dumenge i comença a cridar-se simplement "Dòna". Es va fusionar en revista Paula el 3 de juny de 2018.
  • Papes Fregides: Revista infantil publicada entre l'11 de setembre de 1994 i el 31 de decembre de 2000.[41] De tamany tabloide, incloïa pasatiempos, activitats, correu de llectors i historietes, com Els Picapiedra.
  • Poques Peques: Revista infantil de la década de 1970, més vesprada publicada per El Mercuri entre 1978 i 1982, en major presència d'historietes, tals com Els Picapiedras i Beto el recluta i més vesprada Garfield i Condorito.
  • Rumbo: Revista de temes d'educació publicada entre abril de 1979 i el 28 de decembre de 1983.[42]
  • La seua Casa: Revista de decoració tamany tabloide que posteriorment va passar a ser Casa & Decoració en format revista, i que posteriorment va circular com MásDeco.
  • Temes d'Home: Circulava els dies divendres, editat des de febrer de 1977 fins al 29 de maig de 1981.[43]
  • Terruño: Revista d'agricultura que circulava els dies dijous entre el 7 de juliol de 1977 i el 12 de giner de 1978.[44]
  • TevéGuía: Revista d'espectàculs i televisió, publicada entre el 23 de decembre de 1988 i el 8 de novembre de 1996, va ser reemplaçada per la Guia de la Fi de semana el 15 de novembre d'eixe any.
  • Topaze: Revista de sàtira política que va circular com a suplement en La Tercera entre el 13 d'agost de 1989 i 15 de setembre de 1996.
  • Viages: Circulava els dumenges, i en ell apareixien reportages de viages i turisme, junt en senyes d'interés i enquestes realisades als llectors. Es descontinuó a mitan de 2009. Posteriorment, en la seua tongada, se li concedixen al voltant de 5 o 6 pàgines sobre el tema en el suplement Tendències, que eixia els dissabtes.
  • Virus i Minivirus: Revistes infantils i preadolescentes. Cada una incloïa dins de sí mateixa un pòster coleccionable.
  • Volara: Revista de viages dirigida per Luis Alberto Ganderats. Es varen publicar 116 edicions entre el 17 de novembre de 1996 i el 31 de giner de 1999.[45]

Suplements i Cossos

  • Pols: Per la fusió de la secció "Negocis" en el diari d'economia Pulse, este últim comença a ser el suplement econòmic de la Tercera. Actualment acompanya a les edicions impreses del diari, els dissabtes i dumenge.
  • Edicions Especials. Suplements sense periodicitat fixa, que comprén en una edició un sol tema de manera especialisada: temes de consum, industrials, construcció, tecnologia, immobiliari, automotriz, etc. Apareixen a sovint en qualsevol dia de la semana.

Suplements descontinuados

  • Negocis: Suplement d'economia que va circular els dumenges des de l'1 d'agost de 2010 fins a març de 2018 despuix de la fusió de Pols en La Tercera, el suplement va canviar el seu nom a "Pols Dumenge".
  • Suplement Deportiu: Suplement que circulava els dilluns, i que tracta més profundament i expansiva el deport de la fi de semana, en especial émfasis en el fútbol chilé. Va començar en els anys 60 com a Suplement Deportiu, Revista Deportiva (1986-1994), La Tercera Deports (1994-1996), Marca (1996-2001) i El Deportiu (2001-2003 i 2014-2019). Des del 2 d'agost de 2010 i fins al 24 de maig de 2014, les informacions deportives varen aparéixer en les pàgines finals del diari, en una portadilla que presentava una image i una chicoteta descripció de la notícia.[46]
  • Reportages: Suplement que circulava els dumenges des de 1995, a on es publiquen reportages a fondo i entrevistes de manera extensiva. De cort principalment de contingència política i econòmica, fins al 22 de maig de 2011 circulava els dies dumenge, sent traslladat als dissabtes a partir de la semana següent. En giner de 2014, i després del tancament del Semanal el 29 de decembre de 2013, el suplement va tornar als dies dumenge. El 4 d'agost de 2019 circula la seua última edició, ya que l'edició de l'11 del mateix més l'edició dominical absorbix el suplement, passant a ser "La Tercera Dumenge", a on els reportages i entrevistes són part del cos principal del periòdic.
  • Tendències: Suplement que circula els dissabtes i que va reemplaçar a la revista Glamorama. Tracta temes de salut, benestar, tecnologia i viages, entre uns atres. També inclou la secció Gent. Deixa de circular el 12 de març de 2021, ya que els seus continguts passen a ser part del cos principal del periòdic que es nomena "La Tercera Dissabte" des del dissabte 19 d'eixe més.[47]
  • Socials: Suplement que apareixia originalment els dumenges i que presenta fotografies i resenyes sobre activitats socials. Des del 7 d'agost de 2010 el seu nom és Gent i apareixia els dissabtes a l'interior del suplement Tendències.
  • Cultura: Suplement dels dissabtes, dedicat a les arts, llibres, teatres i continguts culturals. Despuix del seu descontinuación, els seus continguts varen passar a formar part del cos principal del diari els dissabtes i dumenges.
  • Subte: Suplement jovenil, en circulació des de juliol de 1996 fins a giner de 1999, en informació sobre música nacional i internacional, en continguts de MTV i difusió d'artistes chilens.[48]
  • Gran Santiago: El 6 de setembre de 1994 comença la circulació d'este suplement diari exclusiu per a la Regió Metropolitana. Tractava temes comunals, problemes de la ciutat i la seua gent, ademés de servicis a la comunitat. Dins d'este cos s'inclouen els Avisos Classificats. Deixa de circular en 1999.
  • Tercer Temps: Junt en la renovació de la Tercera en setembre de 1994, comença a editar-se com a secció diària en l'última part del diari. Agrupava les notícies d'espectàculs (cine, teatre, televisió, ràdio i música), les cartelleres de cine, teatre i televisió oberta i per cable, sumant les notes d'art i cultura (llibres, exposicions) que apareixien en la Pàgina Cultural dels divendres o en la secció Crònica. Els dies divendres, a partir del 9 de setembre, s'independisa del cos principal i es publica de forma separada, encara que en el mateix disseny que el diari. S'inclouen reportages, la crítica de cine i teatre, se sumen recomanacions de llibres, exposicions i restaurants, ademés de les cartelleres de teatre i cine. En el cos principal del diari del divendres queden notícies del dia i la cartellera televisiva. En 1996 es canvia el perfil del suplement, més jovenil, els continguts més tradicionals passen al cos del divendres (que passa a cridar-se "Espectàculs") i les crítiques i cartelleres passen a la revista Guia Fi de semana, successora del TeveGuía. Deixa de circular en decembre de 1999, quan reapareix el suplement Estrene, circulant els dijous.
  • Temps en Família: Suplement dominical successor de Bon Dumenge, editat entre decembre de 1991 i setembre de 1994. Incloïa reportages, entrevistes (una d'elles cridada "Tres Dònes a l'aguaite"), notes de viages i un crucigrama.
  • Món Econòmic: Suplement d'economia del diari que es va publicar entre 1992 i 1994, en una circulació exclusiva per a la regió Metropolitana, l'edició de províncies contenia dins del cos central una selecció de notícies econòmiques. Este suplement diari informava sobre les activitats econòmiques, de negocis i bossístics, ademés de publicar en detalle els indicadors econòmics i els moviments de la Bossa de Comerç. Ademés, s'incloïen els Avisos Classificats.
  • Informatiu del Agro: Suplement dedicat a les activitats agropecuarias, en circulació entre giner de 1987 i setembre de 1992.

Seccions especials del diari

  • Santiago: Va circular des de l'1 d'agost de 2010[49] fins al 24 de maig de 2014.[50] Informava de notícies referents a la capital, panorames, tendències i tot lo que es relacionara en la principal ciutat del país.

Controvèrsia

En l'any 2004, el diari va sofrir una demanda colectiva, en la que 15 demandants varen denunciar que el suplement "Dòna" del diari va publicar una recepta de churros, la qual, en realisar-se al peu de la lletra, causava que l'aigua, manjar entre atres ingredients de la massa "explotaren" al contacte en l'oli, esguitant a la persona que realise la recepta, causant aixina cremades de tercer grau en braços, cames i cara. En l'any 2011 el diari va pagar $165.000 dólars a les víctimes de l'accident per danys morals i físics.[51][52]

Durant l'Esclat Social de 2019, el periòdic va ser qüestionat per difondre notícies falses sobre el procés.[53]

Durant la presidència de Gabriel Boric, La Tercera va recolzar la cridada "opció rebuge" del Plebiscit constitucional de Chile de 2022.[54]

Referències

  1. ↑ «Emilio Rodríguez Mendoza (1873-1960)». Memòria Chilena. Consultat el 30 d'agost de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1996).Quaderns d'Informació.(11)
    90-97.doi:10.7764/cdi.11.224.
  3. ↑ 3,0 3,1 «De la vella "Lleona" a la sofisticada "Goss-Metro"». Nuevaurora. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2016. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
  4. ↑ «Separata 33 Aniversari».Diari La Tercera de l'Hora.
  5. ↑ «Només dos diaris per a la capital» (PDF). El Mercuri. Consultat el 24 de juliol de 2024.
  6. ↑ Vicuña, Manuel. «Periodisme undercover en dictadura». Revista Santiago. Consultat el 30 d'agost de 2024.
  7. ↑ «RUBÉN ADRIÁN VALENZUELA». Urbs Salvage. Consultat el 30 d'agost de 2024.
  8. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  9. ↑ «Publ. Seriades Web - Vista completa del registre». www. bncatalogo. cl. Consultat el 2021-10-05.
  10. ↑ Quaderns. info.(11)
    128–135.ISSN 0719-367X.doi:10.7764/cdi.11.227.Consultat el 2021-09-24.
  11. ↑ «Fernando Paulsen: “La llínea editorial dels mijos deuria estar en la pàgina editorial”».
  12. ↑ «Varen lliberar baix fiança al director de la Tercera».
  13. ↑ Quaderns. info.(16- 17)
    36–47.ISSN 0719-367X.doi:10.7764/cdi.16.158.Consultat el 2021-09-24.
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Tercera. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2011. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  15. ↑ Herminio Fernández. «Javier Errea redissenya La Tercera de Chile». Quatre Tipos. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  16. ↑ «Nova aliança permetrà a subscriptors de la Tercera rebre diari El País d'Espanya». La Tercera. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2015. Consultat el 4 de novembre de 2010.
  17. ↑ «Cristián Bofill deixa La Tercera i assumix Guillermo Turner». La Tercera. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2015. Consultat el 15 d'agost de 2013.
  18. ↑ «Nova casa, nous desafius». La Tercera. Consultat el 28 de juny de 2019.
  19. ↑ «Diari Pols s'unix a la Tercera». La Tercera. Consultat el 16 de març de 2018.
  20. ↑ https://www.latercera.com/politica/noticia/la-tercera-firma-alianza-the-wall-street-journal/623886/
  21. ↑ https://www.latercera.com/nacional/noticia/els-ejes-la-transformacion-digitala-tercera/633371/
  22. ↑ https://www.latercera.com/nacional/noticia/mas-que-un-diario/633482/
  23. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Museu de Prensa de l'Universitat Diego Portals. Consultat el 2024-09-09.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Grup Copesa despedix a 200 treballadors, deixarà d'imprimir el diari La Quarta i reduirà circulació de la Tercera». ADN Radi. Consultat el 29 de giner de 2021.
  25. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  26. ↑ «Va fallir Mario Carneyro, Director de "La Segona"» (PDF). El Croniste. Consultat el 16 d'abril de 2026.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Baltra, Brega (Març 2, 2017 -). (en Espanyol), Santiago, p. 126. ISBN 9560006991.
  28. ↑ (1990) APSI: Temes 336-337, Santiago: Apsi.
  29. ↑ «Trayectòria d'Héctor Olave».
  30. ↑ «Trayectòria de Fernando Paulsen».
  31. ↑ «Bofill deixa direcció de la Tercera».
  32. ↑ «Renuncia Guillermo Turner».
  33. ↑ «Anuncie d'assunció com a director».
  34. ↑ «Grup Copesa designa a José Luis Santa María com a nou director de la Tercera».
  35. ↑ «Grup Copesa, Declaració d'Interessos».
  36. ↑ 36,0 36,1 Biblioteca Nacional de Chile. «De dòna a dòna». Catàlec de la Biblioteca Nacional. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  37. ↑ «Revista Paula s'unix a la Tercera». La Tercera. Consultat el 13 de maig de 2018.
  38. ↑ «Ex Libris University - Ingresse». www. bncatalogo. cl. Consultat el 2021-09-24.
  39. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Biblioteca Nacional de Chile. . Catàlec de la Biblioteca Nacional. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  40. ↑ Biblioteca Nacional de Chile. «Mouse d'Icarito». Catàlec de la Biblioteca Nacional. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  41. ↑ «Ex Libris University - Ingresse». www. bncatalogo. cl. Consultat el 2021-09-24.
  42. ↑ Biblioteca Nacional de Chile. «Rumbo». Catàlec de la Biblioteca Nacional de Chile. Consultat el 20 de decembre de 2016.
  43. ↑ Biblioteca Nacional de Chile. «Temes d'Home». Catàlec de la Biblioteca Nacional de Chile. Consultat el 20 de decembre de 2016.
  44. ↑ Biblioteca Nacional de Chile. «Terruño». Catàlec de la Biblioteca Nacional de Chile. Consultat el 20 de decembre de 2016.
  45. ↑ Biblioteca Nacional de Chile. «Volara: revista de turisme de la Tercera». Catàlec de la Biblioteca Nacional. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  46. ↑ «Javier Errea redissenya La Tercera de Chile».
  47. ↑ «Una nova proposta de Dissabte». La Tercera. Consultat el 2021-09-24.
  48. ↑ «SUBTE» (en en). Revistes Chilenes. Consultat el 2021-09-24.
  49. ↑ «Santiago». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2010. Consultat el 17 de juliol de 2022.
  50. ↑ «Un homenage a la secció Santiago del diari La Tercera».Santiago Adicte.Consultat el 17 de juliol de 2022.
  51. ↑ «El cas dels churros explosius» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-08-01.
  52. ↑ «Millonària indemnisació a persones cremades en "churros explosius"» (en espanyol). Emol. Consultat el 2025-08-01.
  53. ↑ «Parla subeditor desvinculat de la Tercera: «En algunes seccions existix un clima intimidatorio»» (en és). El Desconcert - Prensa digitalliure. Consultat el 2023-01-27.
  54. ↑ Spatola, Iael; Buffa, Cyntia, & Herrera, Guillermo. «Opció Rebuge: el rol del duopolio informatiu chilé en la votació del Plebiscit Constitucional». Quaderns Del Centre D'Estudis De Disseny I Comunicació (194), Universitat de Palermo. Consultat el 2024-02-19.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Tercera&oldid=1311474»