Anar al contingut

We Llaure the World

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
We Llaure the World
Per a atres usos d'este terme vore We Llaure the World (desambiguació).

«We Llaure the World» (en espanyol 'Som el món') és una cançó escrita per Michael Jackson i Lionel Richie en 1985, produïda per Quincy Jones i gravada pel supergrupo denominat USA for Africa (United Support of Artists for Africa, en espanyol Unió de Respal d'Artistes per a Àfrica).

La gravació de la cançó es va realisar el 28 de giner de 1985 i va ser publicada el 7 de març del mateix any pel sagell Columbia Records. Els beneficis obtinguts per la cançó varen ser donados a una campanya humanitària per a intentar acabar en la tremenda hambruna en Etiopia. L'enorme èxit de la cançó la va comportar a ser coronada com l'himne d'events com Live Aid o Live 8.

Història

[editar | editar còdic]

Les terribles imàgens de la hambruna sofrida per part del continent africà, principalment Etiopia, varen donar a Harry Belafonte l'idea de realisar una campanya de recaptació de fondos en fins humanitaris. El seu representant, Ken Kragen, li va sugerir formar una unió d'artistes a l'estil de l'exitosa banda Band Aid, formada per músics britànics en 1984 per a gravar la cançó «Do They Know It's Christmas?» en fins similars.

Kragen va elegir la data i lloc de gravació (25 de giner en els Estudis A&M de Los Àngeles, Califòrnia) per a assegurar l'assistència de tants intérprets com fora possible. En l'invitació escrita que va enviar Quincy Jones a cada u d'ells, se'ls advertia que «deixaren el seu ego en la porta». Varen assistir a la convocatòria 45 músics, incloent Bob Geldof, que va anar el promotor de la Band Aid en el Regne Unit. Varen participar vintiun cantants que interpretaven algun fragment en solitari, entre els que estaven importants noms com Ray Charles, Lionel Richie, Diana Ross, Michael Jackson, Cup Turner, Billy Joel, Stevie Wonder, Cyndi Lauper, Huey Lewis, Bob Dylan o Bruce Springsteen. En el cor, varen actuar tots els components de The Pointer Sisters i The Jackson Five. També destaca Phil Collins, en la percussió.

Columbia Records donó els costs de producció i distribució a la campanya, aixina com els beneficis obtinguts per la cançó. We Llaure the World va aplegar a les tendes d'Estats Units el dijous 7 de març de 1985 i va vendre les huitcentes mil còpies de la primera edició despuix de la fi de semana. El 5 d'abril del mateix any, més de cinc mil emissores de radi varen reproduir la cançó de forma simultànea. La cançó va aplegar a ser número 1 en vendes el 13 d'abril i es va mantindre en eixa posició durant quatre semanes.

La cançó va guanyar els premis Grammy de Cançó de l'any, Disc de l'any.

Solament en Estats Units, el senzill de la cançó va vendre 7,5 millons de còpies. Posteriorment va ser inclosa en un àlbum musical, cridat també We Llaure the World, que va vendre més de tres millons de còpies. Ademés de la cançó We Llaure the World, l'àlbum va incloure cançons de Prince (que havia rebujat participar en la gravació),[1] Bruce Springsteen, Cup Turner, The Pointer Sisters [2] i atres artistes, aixina com la cançó «Tears llaure not enough» frut d'una iniciativa similar en Canadà.

Els beneficis conjunts del senzill, l'àlbum, el videoclip i Merchandeig relacionat en la cançó «We Llaure the World» varen superar la sifra de 80 millons de dólars.

Mesos despuix, es varen celebrar en Estats Units i Regne Unit dos concerts simultàneus, Live Aid, en els mateixos fins benèfics.

L'actriu Jane Fonda es va encarregar de la narració del senzill, es publicitó com l'edició del realisador i baix el subtítul: We Llaure The World: L'història darrere de la cançó. Dites escenes incloïen les gravacions de la cançó.

Producció

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]
Harry Belafonte en 2012

Abans de l'escritura de «We Llaure the World», el cantant i activiste social nortamericà Harry Belafonte va tindre l'idea d'organisar la gravació d'una cançó que reunira a varis dels artistes musicals més coneguts de la generació. Planejava donar els guanys a una nova organisació anomenada United Support of Artists for Africa (USA for Africa) —Unió de Respal d'Artistes per a Àfrica, en espanyol—;[3] la fundació sense fins de lucre després proporcionaria aliments i ajuda humanitària a les persones famolenques en el continent africà, específicament en Etiopia, a on es va desnugar una hambruna entre 1983 i 1985 que va acabar en la vida d'aproximadament un milló de persones.[4] L'idea de Belafonte era crear una versió nortamericana de «Do They Know It's Christmas?» de l'unió musical britànica i irlandesa Band Aid,[5][nota 1] dedicada d'igual manera a recaptar diners per a ajudar a Etiopia.[7] Belafonte es va posar en contacte en el gerent Ken Kragen, qui els va demanar als seus clients Lionel Richie i Kenny Rogers que participaren.[4] Kragen i els dos músics varen acordar ajudar en la missió de Belafonte i, a la seua volta, varen solicitar la cooperació de Stevie Wonder per a agregar més «valor de nom» al seu proyecte.[8] Kragen va seleccionar a Quincy Jones, qui havia segut productor del vídeo musical de la cançó «State of Independence», —de Donna Summer, en el cor varen participar Michael Jackson, Dionne Warwick, Christopher Cross, Diana Ross, James Ingram, Kenny Loggins, Wonder i Richie— per a produir-la,[9] per lo que pausó per un temps el seu treball en la película El color púrpura.[10] Jones també va telefonejar a Jackson, que acabava de llançar el seu àlbum Thriller i havia conclós una gira en les seues germans.[8]

Composició

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Jackson li va dir a Richie que no solament volia cantar la cançó, sino també participar en la seua escritura.[9] L'equip de compositors originalment incloïa a Wonder, el temps dels quals estava llimitat per la seua composició per a la película The Woman in Ret;[11] va declarar tindre problemes d'agenda, per lo que no va participar en l'escritura.[9] Llavors, Jackson i Richie varen procedir a escriure «We Llaure the World» ells mateixos en Hayvenhurst, la casa de la família Jackson, en Encino (Califòrnia).[12][13] Durant una semana, els dos varen passar totes les nits treballant en lletres i melodies en el dormitori de Jackson.[13] Sabien que volien una cançó que fora fàcil de cantar i memorable, un himne.[9] La germana major de Jackson, La Toya, va vore als dos treballar en la cançó, i despuix va afirmar que Richie solament va escriure unes poques llínees. Va dir que el seu germà menor va escriure el 99 % de la lletra, encara que «ell mai va sentir la necessitat de dir això».[14] La Toya va comentar ademés sobre la creació de la cançó en una entrevista en la revista People: «Entrabar en l'habitació mentres ells escrivien i era molt silenciós, la qual cosa és estrany, ya que Michael sol ser molt alegre quan treballa. Va ser molt emotiu per a ells».[15]

Richie havia gravat dos melodies per a «We Llaure the World», que Jackson va prendre, a les que va agregar música i lletra el mateix dia. Jackson va declarar: «M'encanta treballar ràpit. Vaig seguir alvance sense que ni tan sols Lionel ho sabera, no podia esperar. Vaig entrar i vaig eixir la mateixa nit en la cançó terminada: bateria, piano, cuerdo i lletra del cor».[16][17] Posteriorment, Jackson va presentar la seua maqueta a Richie i Jones, els qui es varen sorprendre; no esperaven que Jackson vera l'estructura de la cançó tan ràpidament. Les següents reunions entre Jackson i Richie varen ser infructuoses; la parella no va produir cap veu adicional i no va fer cap treball. No va ser fins a la nit del 21 de giner de 1985, que abdós varen completar la lletra i la melodia de «We Llaure the World» en dos hores i mija, el dia abans de la primera sessió de gravació.[18][17]

Apanys

[editar | editar còdic]

«We Llaure the World» es canta des d'un punt de vista en primera persona, lo que permet a l'audiència «interiorisar» el mensage a través de la muletilla «We llaure» —«Som», en espanyol—,[19] lo que ha segut descrit com «un cridat a la compassió humana».[20] Les primeres llínees del cor repetitiu proclamen: «We llaure the world, we llaure the children, we llaure the ones who make a brighter day, baix let's start giving» —«Som el món, som els chiquets, som els que fem un dia més lluent, aixina que comença a donar», en espanyol—.[21] Lionel Richie, Stevie Wonder, Paul Simon, Kenny Rogers, James Ingram, Cup Turner i Billy Joel canten els dos primers versos per a despuix donar pas a Michael Jackson i Diana Ross, els qui realisen un cor.[22] Dionne Warwick, Willie Nelson i Al Jarreau els seguixen, ans que Bruce Springsteen, Kenny Loggins, Steve Perry i Daryl Hall facen el segon cor.[23] L'coguionista Jackson, Huey Lewis, Cyndi Lauper i Kim Carnes seguixen en el pont de la cançó.[23] S'ha dit que esta estructuració «crea una sensació de sorpresa contínua i acumulació emocional».[6] Com a conclusió de la cançó, Bob Dylan i Ray Charles canten un cor complet, Wonder i Springsteen a duo, i ad libitum de Charles i Ingram.[23]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Prince didn’t want to be on ‘We Llaure the World’ because it was awful» (en en). New York Post. Consultat el 26 de maig de 2019.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ «CANCIONES QUE HAN UNIDO A VARIOS ARTISTAS POR UNA BUENA CAUSA». Els 40. Consultat el 16 de maig de 2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 «unir-contra-el-ham USA for Africa, quan les estreles es varen unir contra la fam». Pàgina/12. Consultat el 16 de maig de 2021.
  5. ↑ «A HIT WITH A HEART: 'WE ARE THE WORLD' BUOYED BY BRISK SALES AND» (en anglés). Chicago Tribune. Consultat el 16 de maig de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[1]». Consultat el 16 de maig de 2021 (en anglés).
  7. ↑ «LA HISTORIA DETRÁS DE 'DO THEY KNOW IT'S CHRISTMAS?', EL PRIMER VILLANCICO BENÉFICO, 36 AÑOS DESPUÉS». Els 40. Consultat el 16 de maig de 2021.
  8. ↑ 8,0 8,1 Taraborrelli, 2004, p. 279.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Celosies, baralles i els insoportables egos de les estreles: a 35 anys de “We llaure the World”». Infobae. Consultat el 16 de maig de 2021.
  10. ↑ «Oprah Talks to Quincy Jones» (en anglés). Oprah.com. Consultat el 16 de maig de 2021.
  11. ↑ «17. Just A Call Of Love» (en anglés). steviewonder.org.uk. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2011. Consultat el 16 de maig de 2021.
  12. ↑ «L'himne ochentero que va nàixer del single benèfic més venut de l'història35 minuts de llectura». musicandrock.com. Consultat el 16 de maig de 2021.
  13. ↑ 13,0 13,1 «fer-we-llaure-the-world-21444608.html Aixina es va fer «We llaure the world»». La Nova Espanya. Consultat el 16 de maig de 2021.
  14. ↑ Taraborrelli, 2004, p. 280.
  15. ↑ Campbell, 1993, p. 109.
  16. ↑ «WE ARE THE WORLD: WRITING THE SONG» (en anglés). davidbreskin.com. Consultat el 16 de maig de 2021.
  17. ↑ 17,0 17,1 Campbell, 1993, p. 110.
  18. ↑ «El 28 de giner de 1985 un grup d'artistes famosos va gravar la cançó “We llaure the world”». Ràdio Perfil. Consultat el 16 de maig de 2021.
  19. ↑ Braheny, 2006, p. 18.
  20. ↑ «» (en anglés).
  21. ↑ «Lletra traduïda de We Llaure The World». letrastraducidas.org. Consultat el 1 de decembre de 2021.
  22. ↑ «We Llaure the World» (en anglés). Genius. Consultat el 16 de maig de 2021.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Marsh, 2004, p. 518.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=We_Llaure_the_World&oldid=796117»