Anar al contingut

Supergrupo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cream on Fanclub 1968 (2).png
La banda Cream és a sovint acreditada com el primer supergrupo.

Un supergrupo és un grup musical els membres del qual ya actuen com a solistes exitosos o com a part d'atres bandes conegudes en l'ambient artístic. Encara que el terme s'ampra sobretot en els contexts del roc i el pop, també s'ha usat en atres gèneros musicals (tals com Els Tres Tenors en òpera).[1]

El vocablo s'aplica retrospectivament quan alguns membres d'una agrupació alcancen un èxit considerable pel seu propi conte. Els supergrupos tendixen a formar-se com a proyectes alternatius i, per tant, no es creen per a ser permanents. Uns atres, no obstant, poden transformar-se en el conjunt principal en la carrera dels seus membres. També estan els cridats «supergrupos per a caritat», en els que músics prominents actuen o graven per a recolzar una certa causa.

Història

[editar | editar còdic]

El moviment es va fer popular en el roc a finals de la década de 1960. En aquell llavors, els membres de grups consolidats s'unien per a gravar un àlbum junts i després se separaven.[2] En 1969, l'editor de la revista Rolling Stone Jann Wenner va declarar que Cream havia segut el primer supergrupo.[3] Encara en l'actualitat, se'ls reconeix com l'arquetip del supergrupo roquero de curta duració. Es componia d'Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker. Este últim es va despedir del proyecte despuix de tres anys i quatre anys de convivència. Davant açò, Clapton i Baker varen crear Blind Faith.[4]

El terme també va poder sorgir de l'àlbum Super Session de 1968 que incloïa a Al Kooper, Mike Bloomfield i Stephen Stills. El conjunt de Crosby, Stills & Nash (posteriorment Crosby, Stills, Nash & Young) és un atre eixemple, donat l'èxit anterior de The Byrds, Buffalo Springfield i The Hollies, respectivament.

Crítica

[editar | editar còdic]

En 1974, un artícul de la revista Clave titulat «Return of a Supergroup» va chancejar en que estes agrupacions eren un «fenomen del roc potent pero de curta duració», composts per una «amalgama formada pels descontents en talent d'atres bandes». El text reconeixia que conjunts com Cream i Blind Faith «tocaven en recints enormes i feyen megadinero i, a voltes, megamúsica», en actuacions «alimentades per egos en duel». Això feya que creixquera l'expectació pero, al mateix temps, tornava la desintegració com un pas inevitable.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000) Alexander Hopkins McDannald (ed.). The Americana annual: an encyclopedia of current events, Americana corporation.
  2. (2009) Roc and Roll and the American Landscape, iUniverse. ISBN 9781440164583.
  3. «Show 53 - String Man. : UNT Digital Library». Pop Chronicles. Digital.library.unt.edu. Consultat el 4 de març de 2011.
  4. Thompson, Dave (2005). Cream: The World's First Supergroup, Virgin. ISBN 1852272864.
  5. «[1]», Clave. Consultat el 31 d'agost de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]