Anar al contingut

Balcó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Balcó
Balcó en París

Un balcó, és segons la RAE (Real Acadèmia Espanyola), és una finestra oberta fins al sol de l'habitació, generalment en prolongació voladiza i en barana.[1]

Els balcons estan guarnits en balaustrades de fusta, pedra o ferro i sostinguts per soports de fusta o ferro en les construccions econòmiques o campestres, i per ménsules de pedra esculpidas en les construccions monumentals.[2]

Tipos de balcons

  • Balcó antepechado. És el que es posa assentat als fas de la frontera o remetido més adins que esta
  • Balcó de balustre o balaustrillo. Barana formada en balustres prims de ferro
  • Balcó de dibuix. Barana formada de diferents jocs de grecas entrellaçades i adorns formats en la matèria que d'ella siga, generalment en pletinas de ferro
  • Balcó de mazorca. El format per balustres més grossos dels normals que formen panzas entre els seus nucs[3]
  • Balcó voladizo. El que ix dels fas de la frontera. el seu vol s'arregla per pisos en els edificis disminuint de dalt avall[4]

Usos del balcó

  • Un balcó també pot ser utilisat com estenedor de roba, quan la vivenda carix d'espai físic per a realisar un ténder. Els seus múltiples usos, fan que un balcó també s'utilise per a la colocació de plantes, com galpón (per a colocar bicicletes o també coses que no usem en cotidianitat).
  • Alguns balcons estan adaptats per a propòsits ceremoniales, per eixemple el de la Basílica de Sant Pedro (en la Ciutat del Vaticà), des d'a on el papa reinante impartix a lo manco un parell de voltes a l'any la seua bendició més solemne, cridada Urbi et Orbi.
  • En les iglésies, són usuals els balcons interiors per als cantants.
  • En els teatres, un balcó era antigament una caixa sobre l'escenari, pero actualment el nom es dona únicament a una part de l'auditori, sobre el círcul de les plateas i baix la galeria.
  • En algunes localitats espanyoles, com per eixemple, Saragossa, és habitual que el pregoner de les festes lligga el seu discurs des del balcó de l'Ajuntament.
  • Quan un deportiste o equip deportiu d'una localitat guanya un trofeu de prestigi, també és tradicional que ho celebre en la seua afició, o barra de simpatisants, des del balcó de l'Ajuntament.
  • En alguns països suramericans, (Argentina, Uruguay, Chile) es dia balconear a la ya poc usual estratègia de mostrar-se des del balcó, com a mig de coqueteo (atraure les mirades), amprada décades arrere sobretot per les jóvens.
  • Molts palaus de Govern i edificacions governamentals posseïxen balcons a on es realisen diferents cerimònies, com a possessions i commemoracions.
  • Es denomina balconing a la perillosa pràctica de botar des del balcó d'un edifici a una piscina.

Referències

  1. ↑ «balcó | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-24.
  2. ↑ Vocabulari de térmens d'art, J. Adeline, 1888
  3. ↑ «Balcons d'Espanya | Archy Daily ES» (en és). «Daily Archy ES»- Balcons d'Espanya. Consultat el 2022-07-02.
  4. ↑ Diccionari general d'arquitectura é iǹgeniería .., 1877, Pelayo Clairac i Saenz