Intervenció nortamericana en Mèxic

Intervenció nortamericana en Mèxic

L'intervenció nortamericana en Mèxic, o invasió nortamericana de Mèxic, cridada també guerra mexicà-nortamericana o guerra d'Estats Units-Mèxic (Mexican-American War, en anglés), va ser un conflicte bèlic que va enfrontar a Mèxic en els Estats Units entre els anys 1846 i 1848 i que va desembocar en la cessió de la mitat de territori mexicà despuix del Tractat de Guadalupe Hidalgo.

La guerra entre Mèxic i Estats Units tenia com a principal antecedent la guerra de Texas i la seua posterior anexió per part d'este últim. El conflicte es va iniciar a conseqüència de les pretensions expansionista dels nortamericans, el primer pas dels quals va ser la colonisació de la, per llavors, província mexicana de Texas, la posterior separació de Texas de l'estat mexicà de "Coahuila i Texas", la creació en 1836 de la República de Texas i finalment la pretensió a territoris més allà dels llímits històrics de la província. Mèxic jamai va reconéixer l'independència texano, pero els Estats Units en pretensions expansionista sí ho varen fer i en 1845 varen admetre a Texas com a estat d'eixe país, heretant en això dos conflictes: el tema de l'incorporació texano i la pretensió d'apropiar-se de zones limítrofes no texano. La guerra va donar començ quan Estats Units va desplegar en 1846 el seu eixèrcit en Texas i va reglotar el seu llímit històric del ric Anous, invadint aixina l'estat mexicà de Tamaulipas a on ademés va iniciar la construcció d'un fort a la vora del riu Bravo del Nort. En conseqüència, l'eixèrcit mexicà va atacar als invasores per a desestajar-els. Per terra, els nortamericans varen alvançar fins als voltants de Saltillo. I en 1847 per mar, en un segon front, varen desembarcar en Veracruz, des d'a on varen alvançar per a ocupar la capital mexicana. La guerra va concloure en la firma del Tractat de Guadalupe Hidalgo, que va establir que Mèxic cediria més de la mitat del seu territori, que comprén la totalitat de lo que hui són els estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Texas, Nevada, Utah i parts de Colorat, Wyoming, Kansas i Oklahoma. Ademés, Mèxic renunciaria a tot reclam sobre Texas i la frontera internacional s'establiria en el riu Bravo. Com a compensació, els Estats Units pagarien 15 millons de dólars per danys al territori mexicà durant la guerra.

Antecedents

L'invasió nortamericana a Mèxic té en este cas els seus antecedents en les polítiques expansionista d'Estats Units que des de 1809 es venien observant: la compra de la Luisiana espanyola a Napoleón Bonaparte, que l'havia adquirit de Fernando de Borbón, en 1803, i la firma del Tractat Adams-Onís, de 1819, en el que Espanya va cedir la península de la Florida, són alguns eixemples.

Mèxic va conseguir la seua independència de l'imperi espanyol i Estats Units va enviar a Joel Robert Poinsett com a representant per a firmar un tractat de llímits cridat Tractat de Velasco, en el qual el seu país va intentar infructuosament anexar-se la província mexicana de Texas. Posteriorment, es va iniciar un procés d'ocupació pacífica en la que mils d'emigrants nortamericans, agricultors i aventurers, es varen ser establint en o sense permís de les autoritats mexicanes en eixa regió; des de 1823, en el permís del govern mexicà, Stephen Austin va escomençar a dur emigrants anglosaxons a Texas. El 25 d'agost de 1829, Poinsett va oferir cinc millons de dólars pel territori de Texas.

Ya des de 1809 s'havien observat pretensions expansionista per part dels Estats Units. El virrey de la Nova Espanya d'aquelavors va iniciar negociacions en el govern de Washington per a precisar llímits entre la frontera nort novohispana i els Estats Units. D'esta manera, considerava que es frenarien els ímpetus d'este país. Les gestions del govern virreinal espanyol (que en plena guerra de l'Independència espanyola contra França anava perdent el control sobre les seues colónies en Amèrica) varen concloure en la firma del Tractat Adams-Onís, pel que Espanya va cedir Florida, ya ocupada per tropes nortamericanes; a canvi, els Estats Units es varen comprometre a no fer més exigències territorials (França també els havia venut Luisiana, en 1803). Ademés, el govern nortamericà havia demanat a la Corona espanyola l'entrar en territori novohispano en moltes facilitats a canvi de ser lleal a la Corona espanyola, professar la religió catòlica i fer produir les terres, condicions que òbviament els nortamericans varen desconéixer.

En 1821, els Estats Units desijaven que continuaren les facilitats per a la possessió de terres, que el govern mexicà va concedir. En 1822, el govern nortamericà reconeix a Mèxic com a nació independent i envia a Joel Robert Poinsett com a representant per a firmar un tractat d'amistat i comerç. Es firma un tractat de llímits, pero el govern nortamericà intenta anexar Texas en 1825, oferint un milló de dólars per la compra de l'estat. La proposta es va elevar a cinc millons dos anys despuix, pero en abdós casos va ser rebujada per Mèxic.

Establiment de colon nortamericans en Texas

Cap a 1834 molts colon nortamericans s'havien establit en Texas, que llavors formava part de Mèxic; Moses Austin va ser un dels principals promotors de l'arribada d'immigrants anglosaxons a Texas. Esta corrent va ser encorajada i recolzada també per Andrew Jackson, l'antic colaborador de la qual, Samuel Houston, va jugar un paper important en el desenllaç d'esta invasió pacífica. A molts mexicans els semblava injust que els colon nortamericans hagueren rebut terres gratuïtes en Texas en unes condicions que ells consideraven generoses, mentres que als colon els resultaven injustes o onerosas, com la prohibició de tindre esclaus que era illegal en Mèxic, l'obligació de parlar espanyol, convertir-se al catolicisme, i ademés, estaven acostumats a imposts baixos i a una major llibertat de comerç.^{Frase incompleta.} Quan es va terminar el periodo d'importació lliure que els havia concedit el govern mexicà, es varen negar a pagar tributs i varen recolzar el contrabando de productes molt més barats que duyen naus nortamericanes a través del golf de Mèxic. La pujada al poder d'Antonio López de Santa Anna, que va establir un règim centraliste i pretenia el desarmament obligatori dels colon, va empijorar la situació més alvance. Alguns prominents generals, com Manuel Mier i Terán, que era general comandant dels Estats Interns d'Orient, varen fer que el Congrés de Mèxic en els temps en els que governava Anastasio Bustamante acceptara una série de propostes, entre les que figuraven les següents:

• Que Texas fora habitada per espanyols mexicans.
• Establir el comerç entre Texas i Veracruz, utilisant els ports de Galveston i Veracruz.
• Construir fortines entre Texas i els Estats Units.

Independència de Texas

Cartell en la Declaració del Poble de Texas, en 1835.

Organisació territorial de Mèxic durant la República Central. Coloreados en roig, els territoris separatistes.

la República de Texas va declarar la seua independència de Mèxic en 1836, i Lorenzo de Zavala va ser l'únic mexicà de naiximent participant en ella, sent tots els demés «texano mexicans rebels» (és dir, originaris de varis i diversos estats d'Estats Units). El general mexicà José Urrea va manar assessinar a al voltant de 1000 rebels texano en Goliad i Coleto. Despuix de sofrir vàries derrotes (la més coneguda va ser la batalla de l'Àlber), els rebels varen véncer finalment a les tropes al mando d'Antonio López de Santa Anna en la batalla de Sant Jacinto, capturant al president; est va firmar en presó el Tractat de Velasco, en el que reconeixia l'independència del nou estat i la frontera del riu Bravo. Mèxic va desconéixer la validea del Tractat, l'independència de Texas i el nou llímit fronteriç (ellímit entre els estats de Tamaulipas i Texas era el ric Anous). En els anys següents es varen produir algunes incursions militars de tropes mexicanes que varen aplegar a ocupar Sant Antonio, pero que varen acabar replegant-se en cada ocasió al sur del riu Bravo. En 1845, Texas va ingressar com a part dels Estats Units en categoria de «estat», i eixe event va desencadenar els successos que haurien de conduir a la guerra. Eixe mateix any varen créixer les tensions entre els dos països sobre estos territoris quan el govern dels Estats Units va oferir pagar el deute mexicà als colon nortamericans si Mèxic permetia que els Estats Units li compraren els territoris d'Alta Califòrnia i Nou Mèxic, sent rebujada la proposta pel govern mexicà. En açò, termina trencant-se les relacions diplomàtiques entre abdós països veïns i el representant del govern mexicà, Juan Nepomuceno Almonte es va retirar de Washington. L'enviament de tropes pel president nortamericà James K. Polk al territori disputat en la frontera texano, entre el riu Bravo i el riu Anous, va acabar desembocant en el primer enfrontament entre tropes d'abdós països, que es va produir el 25 d'abril de 1846 al nort del riu, en elloc cridat Rancho de Carricitos, quan una patrulla nortamericana de 63 hòmens, al mando del capità Seth Thornton, que estava en missió d'exploració ilícita va ser emboscada per forces al mando del general Anastasio Torrejón. Este enfrontament li va donar a James K. Polk el motiu per a demanar la declaració de guerra contra Mèxic, per lo que el Congrés dels Estats Units va declarar la guerra a Mèxic el 13 de maig de 1846, lo que li permetria conservar Texas i apropiar-se dels codiciats i rics territoris d'Alta Califòrnia i Nou Mèxic com a indemnisació de guerra. Finalment es terminaria l'enfrontament armat i l'invasió de casi tot el territori mexicà en la firma del Tractat de Guadalupe Hidalgo i la desocupació de la capital de Mèxic a partir del 2 de febrer de 1848.

Declaració de la guerra

Erro al crear miniatura:

Soldats dels Estats Units i Mèxic, en aquella época. Reconstrucció.

El govern nortamericà va fer cas omís de l'opinió mexicana de que ellímit de la frontera sur de Texas era el ric Anous i va ordenar al general Zachary Taylor establir tropes entre els rius Anous i Bravo. Per a Mèxic es tractava d'una ocupació de territori pertanyent a Nou Santander, territori mexicà en eixa época, que comprenia lo que hui és l'Estat de Tamaulipas i el territori al nort del riu Bravo (riu Gran) fins al riu de les Anous. El general Pedro Ampudia va enviar al general Taylor una carta intimándole a que desfera la seua forta i es retirara fins a més allà del ric Anous. La carta va ser ignorada, i les tropes nortamericanes varen alvançar més al sur, fins a la desembocadura del riu Bravo, a on varen escomençar a construir el Fort Brown. El primer choc armat es va produir el 24 d'abril de 1846 en un lloc cridat Rancho Carricitos, al nort del riu Bravo, en la zona que cada u dels dos països considerava seua, quan una patrulla nortamericana de 63 hòmens, al mando del capità Seth Thornton, que estava en missió d'exploració, va ser emboscada per lanceros al mando del general Anastasio Torrejón. Immediatament el president Polk va solicitar al Congrés una declaració de guerra, iniciant el seu discurs en les famoses paraules: «Sanc nortamericana ha segut derramada en sol nortamericà...». El congrés dels Estats Units va declarar la guerra el 13 de maig de 1846. Els nortamericans nortenys i els whigs (republicans) en general es varen opondre a la guerra, mentres que els meridionals esclavista i els demócrates la varen recolzar. Per la seua banda, el general Taylor va desnugar les hostilitats inclús sense haver rebut la notícia de la declaració de guerra formal entre els dos països, i aixina va presentar batalla als mexicans al mando d'Aresta en Pal Alt i en Ressaca de la Palma o Ressaca de Guerrero, el 8 i 9 de maig. Mèxic va declarar la guerra dèu dies despuix, el 23 de maig de 1846, enfrontant aixina una situació per a la que no estava preparat ni econòmica ni militarment, en un eixèrcit que va resultar no estar sempre equipat per al combat. I, segons l'historiador Vicente Riva Palau, en la seua obra Mèxic a través dels sigles, citat per Humberto Mussachio, «els seus caps, més preocupats per obtindre ocupacions ben remunerades i atres privilegis, principalment Santa Anna, varen actuar, 'en les seues excepcions', impulsats per la covardia, avarícia i la traïció».

En el diari oficial del Govern de Mèxic, s'enumeraven les causes de la declaració de guerra als Estats Units en els següents térmens:

«Primer. La nació mexicana pel seu natural defensa, es troba en estat de guerra en els Estats Units d'Amèrica, per haver favorit oberta i empeñosamente l'insurrecció dels colon de Teixixques contra la nació que els havia acollit en el seu territori i cobert generosament en la protecció de les seues lleis per haver incorporat al mateix territori de Teixixques, a l'Unió de dits Estats per acta del seu congrés, i no obstant de que va pertànyer sempre i per un dret indisputado a la nació mexicana, i de que ho varen reconéixer com a mexicà pel tractat de llímits de 1831; per haver invadit el territori del departament de Tamaulipas en un eixèrcit; per haver introduït tropes de la península de Californias; per haver ocupat la marge esquerra del Riu Bravo; per haver-se batut les seues armes en les de la República en els dies 8 i 9 de maig del present any; per haver bloquejat els ports de Matamoros, Veracruz i Tampico de Tamaulipas, dirigint els seus fòcs sobre les defenses d'estos.
»Segon. El govern, a conseqüència de l'estat de guerra, provocada, iniciada i mantinguda pels Estats Units d'Amèrica, dictarà totes les mides necessàries per a que se sostinga en l'energia que correspon als drets i dignitat de la nació.
»Tercer. El govern gojarà de totes les facultats necessàries en el ram de guerra, per a fer-la efectiva, pronta i eficaç contra els Estats Units d'Amèrica que l'han provocat, iniciat i sostingut.»

16 de juny de 1846.

L'invasió de Califòrnia

Efímera República de Califòrnia

Erro al crear miniatura:

La bandera de l'orso

la República de Califòrnia, també cridada la «República de la Bandera de l'Orso», va anar un estat sorgit a raïl de la sublevació portada a terme pels colon californians, la majoria d'orige nortamericà, el dia 14 de juny de 1846, en la ciutat de Sonoma, en contra de les autoritats de la fins a llavors província mexicana d'Alta Califòrnia. La guerra mexicà-nortamericana havia segut declarada el 13 de maig de 1846, pero esta notícia no es va saber en Califòrnia fins a mediats de juliol de 1846. No obstant, davant rumors d'una suposta acció del govern mexicà contra els colon en el territori, un grup de trescents hòmens armats es va apoderar de la ciutat de Sonoma, arborant una bandera blanca en un orso i una estrela (la «bandera de l'orso») per a simbolisar el naiximent de la República de Califòrnia, independent de Mèxic. L'us d'esta bandera va originar el nom del tumult: «Rebelió de la bandera de l'orso»", malnomenant-se bear flaggers als seus promotors. Eixe mateix dia 14 de juny, els sublevats varen capturar a l'anterior comandant mexicà de Califòrnia del Nort, el general Mariano Guadalupe Vallejo, qui era elíder de la companyia militar estacionada en el Presidi de Sonoma. Enviat al Fort Sutter, va ser encarcerat l'1 d'agost de 1846. El primer i únic president de l'efímera República va ser el pioner nortamericà William B. Ide, la presidència del qual va durar vinticinc dies. En abril de 1846, sent imminent l'inici de la guerra, el govern federal va enviar al coronel Rafael Téllez al front d'un numerós cos militar, molt ben equipat, per a que s'embarcara en destí a l'Alta Califòrnia i ajudara a la defensa del territori, molt codiciat pels Estats Units. Pero en aplegar a Mazatlán, Téllez es va rebelar contra el president Mariano Parets d'Arrillaga i es va quedar en Sinaloa, a on en complicidad con els comerciants estrangers va establir un cacicazgo en la partix sur de l'estat i la va sostraure de l'obediència al govern local. Mentres açò ocorria, l'esquadra nortamericana del Pacífic desembarcava marines en Alta Califòrnia (juliol de 1846) els quals, despuix d'una lluita violenta, varen conseguir véncer als colon mexicans, abandonats a les seues pròpies forces, puix ademés de que Téllez es va sublevar en Mazatlán, un atre destacament enviat per Acapulco va ser retingut en eixa comarca pel cacic Juan Álvarez.¹

Resistència a l'invasió

Va destacar la resistència organisada en els Àngeles, després del sitie a dita població i com a conseqüència dels abusos i crims comesos en ell pels nortamericans; esta ciutat era el punt d'arribada de les migracions vingudes de Sonora, Sinaloa i Durango, aixina com el principal centre de conexió en l'entitat en el restant del país, raons per les quals estava assentat de millor manera un sentit de pertinença i movilisació per a la defensa del territori mexicà. El 23 de setembre de 1846 un grup de pobladors encapçalats per Sérbulo Vare-la es varen alçar en armes contra els ocupants nortamericans en atacar una guarnició dels ocupants en el poblat angelino; posteriorment, ya organisats, va prendre el mando el capità José María Flores; el resultat va ser expulsió dels invasores tres dies més vesprada. La població insurrecta va assumir el control dels Àngeles i va organisar un efímer govern popular. Est emet una proclama el dia 24, en la que declara la llealtat de l'Alta Califòrnia al govern mexicà; es declara la guerra als invasores; establix les bases per a la movilisació armada; l'us de totes les propietats usurpades pels invasores com a font d'ingressos per a pagar la resistència armada. La victòria en la Batalla de Chinenc el 30 de setembre va resultar significativa, puix va ser l'única en una ciutat d'importància ubicada dins dels territoris de l'extrem nort mexicà. El 8 d'octubre es va produir el contraatac invasor, pero va ser vençut pel capità José Antonio Carrillo en la batalla del Rancho Domínguez.

Una miqueta més al sur, nous brots de resistència es varen generar, sent notori el de Sant Diego, lloc a on les tropes nortamericanes, expulsades d'els Àngeles, Santa Barbara i Sant Luis Bisbe, es reagrupaven. la Batalla de Sant Pascual (el triumfo del qual s'adjudica, segons la font, cada bando), va anar un punt d'inflexió, puix els soldats nortamericans, fets presoners, varen realisar un treball de sedició entre els qui els custodiaven; el resultat va ser una notòria divisió entre els distints grups que combatien contra els invasores. Açò va fer inadvertida l'arribada de reforços nortamericans i l'eventual reacomodo de la seua forces per a portar a terme l'últim sege al major punt de combat, els Àngeles; en el tram es varen presentar rellevants combats en les batalles de Santa Clara i Riu Sant Gabriel. La resistència en els Àngeles i els pobles aledaño es va mantindre fins a la derrota a mans del general Stephen Kearny, el 9 de giner de 1847 en la Batalla de la Taula.

Atres enfrontaments militars notables de la conquista inclou la batalla de Sant Pascual en el sur de Califòrnia, aixina com la batalla d'Olómpali i la batalla de Santa Clara en el nort de Califòrnia. Despuix d'una série de batalles defensives en el sur, els californi varen firmar el tractat de Cahuenga el 13 de giner de 1847, assegurant-se la censura i establint de facto el control nortamericà en Califòrnia.

En el cas de Nou Mèxic, grups «conspiradores» encapçalats per Tomás Ortiz i Diego Archuleta, es varen organisar contra els invasores des de mediats de 1846, pero les traïcions de grups colaboracionistes va postergar qualsevol alçament. El 19 de giner de 1847, en diverses poblacions esclaten els moviments de resistència contra l'invasió, de la mateixa forma que en Alta Califòrnia, en un component de movilisació popular, entre elles la Tumult de Taos en la que varen participar poblacions indígenes; batalles importants d'esta resistència varen ser les de Cañada, Mora, Passe de l'Embut i la derrota mexicana en el Lloc del Poble de Taos; un últim intent d'insurrecció infructuós va ocórrer en la Batalla de les Vegas el 6 de juliol de 1847.

Batalles

Vore també: Intervenció nortamericana en Tabasco

Batalla de Monterrey

Batalla de Chapultepec

Despuix de les declaracions de guerra, les forces nortamericanes varen invadir territori mexicà en diversos punts. En el Pacífic, la força naval al mando de John D. Sloat va ser enviada per a ocupar Califòrnia i reclamar-la per a Estats Units, per preocupacions de que Gran Bretanya també intentara ocupar l'àrea. Sloat es va aliar en colon anglosaxons del nort de Califòrnia els qui prèviament havien declarat una República Independent de Califòrnia i havien ocupat vàries ciutats clau.

L'eixèrcit nortamericà va escomençar a atacar els següents punts de Mèxic: Tamaulipas, Nou León, Coahuila i atres punts cap al sur. També va invadir Monterey (Alta Califòrnia). Per una atra part, es varen bloquejar els ports de Tampico, Frontera Carmen, Guaymas, Mazatlán i Sant Blas, entre uns atres. El 7 d'agost de 1846, el comodoro nortamericà David Connor va intentar sense èxit prendre el Port d'Alvarado, Veracruz. El 15 d'octubre de 1846 tornaria a fracassar en l'encabotament en la batalla del fort Santa Teresa, també en el municipi d'Alvarado. Mentrestant, les tropes de l'eixèrcit d'Estats Units (baix el mando de Stephen W. Kearny) varen ocupar Santa Fe (Nou Mèxic); posteriorment Kearny va conduir una chicoteta tropa a Califòrnia, a on, despuix d'alguns revessos inicials, es va unir en les forces navals baix el mando de Robert F. Stockton per a ocupar Sant Diego i els Àngeles. La força principal guiada per Taylor va continuar a través del riu Bravo cap a la capital, derrotant a les forces de Pedro Ampudia en la batalla de Monterrey en setembre de 1846, despuix d'una fera resistència dels regiomontanos que varen soportar durant vàries semanes elloc impost per l'eixèrcit invasor.

Primera Batalla de Tabasco

El 23 d'octubre de 1846, les tropes nortamericanes a bordo de 7 bucs al mando del comodoro Matthew C. Perry, varen prendre el port de Frontera, Tabasco que es trobava sense guarnició, i el 25 d'octubre enfilaron sobre la capital de l'estat Sant Joan Batiste (hui Villahermosa), emplaçant a les autoritats tabasqueñas a rendir-se, solicitut que va ser rebujada pel governador Juan Bautista Traconis, iniciant aixina la Primera Batalla de Tabasco, la que va terminar el 26 per la vesprada en una victòria de les forces tabasqueñas, sent esta una de les batalles guanyades per Mèxic. Els nortamericans es varen retirar cap al port de Frontera iniciant un bloqueig per a impedir l'entrada de víveres i bastiments per a les tropes tabasqueñas. El governador Juan Bautista Traconis va solicitar al govern mexicà respal en pertrechos de guerra, pero al no rebre'ls, el 9 de novembre va declarar a Tabasco separat de la nació mexicana. No obstant el 8 de decembre, es va alçar en la capital de l'estat un acta rectificant la separació.

Al mateix temps l'Estat de Yucatán es va independisar per segona volta i es va produir un alçament federaliste en Ciutat de Mèxic, derrocant-se el govern de Mariano Parets i propiciant-se la tornada de Santa Anna del seu exili cubà en decembre de 1846, establint-se un nou govern en Valentí Gómez Farías com a vicepresident i despuix com a president. L'expresident de Mèxic Valentí Canalise va ser nomenat ministre de Guerra i Marina (ministre de la Defensa) el 24 de decembre de 1846.

Batalla de la Angostura

Santa Anna va marchar personalment cap al nort per a enfrontar-se a Taylor en la batalla de la Angostura, coneguda en els Estats Units com «batalla de Bona Vista», el 22 i 23 de febrer de 1847. A pesar d'anar guanyant la batalla, en caure la nit Santa Anna va interrompre el combat declarant-se vencedor i va mamprendre una immediata retirada (molt discutida i criticada per l'historiografia mexicana), que en la pràctica va equivaldre a una derrota i que va sorprendre al mateix Taylor. Lo no discutible és que l'invasió es va detindre en este punt. Santa Anna va deixar a Valentí Gómez Farías com a president de la República Mexicana en l'encomana de que fera arreplega de recursos per a afrontar la guerra. A tal efecte en giner de 1847 s'emet una llei que autorisava al govern federal a apropiar-se dels bens de l'Iglésia per valor de 15 millons de pesos. Davant esta llei, el poble i el clero es varen alçar en armes en Ciutat de Mèxic fins al punt de que la flota enardida va impedir que Gómez Farías poguera eixir del Palau Nacional. Front a esta situació, Santa Anna es va vore obligat a abandonar temporalment les accions. Ya en la capital, va anular el decret a canvi d'una aportació «voluntària» del clero per 100 mil pesos.

Pren del port de Veracruz

Artícul principal → Sitie de Veracruz.

Mentrestant, en lloc de reforçar les tropes de Taylor per a un alvanç continu, el president Polk va obrir un segon front, manant un eixèrcit baix el mando del general Winfield Scott en març de 1847 que es va transportar per mar, en part de les forces de Taylor, al port de Veracruz, per a iniciar l'invasió del centre de Mèxic. L'expresident i ministre de la Defensa, el general Valentí Canalise, va entrar al front de la Divisió de l'Est en Veracruz, pero Canalise ya tenia diferències d'estratègia militar en Santa Anna sobre la defensa del territori mexicà, puix els nortamericans venien armats en bombes de calitat i inclús tenien del seu costat a espies mexicans com a respal estratègic. Scott va guanyar el port de Veracruz despuix d'un cruent bombardeig a on varen morir molts civils i va marchar cap a la Ciutat de Mèxic en ajuda de la Mexican Spy Company («Companyia d'espies mexicans»), un grup de mexicans que varen recolzar al costat nortamericà i varen actuar com a guies, ajudant a guanyar la batalla de Cerro Gros.

Caiguda de Villahermosa

Segona Batalla de Tabasco i pren de Sant Joan Batista, capital de Tabasco, en 1847.

En l'atre front, el 16 de juny de 1847, novament les tropes nortamericanes al mando de Matthew C. Perry, varen atacar la capital tabasqueña Sant Joan Batista, desenrollant-se la Segona Batalla de Tabasco, pero en esta ocasió sense víveres ni bastiments militars suficients, la capital va caure en poder dels nortamericans i el Comodoro Perry va nomenar al general Vant Brunt Governador de Tabasco.

La Defensa de Ciutat de Mèxic

Despuix de quinze mesos de mals decisions militars, les tropes nortamericanes tenien a l'eixèrcit mexicà arrinconado i un poderós armament a les portes de la capital de la República alvançant pels pobles situats al sur. En acabant de que Scott va prendre Pobla sense trobar resistència es varen donar les importants batalles de Lomas de Padierna, Churubusco i molí del Rei.

Lomas de Padierna

A les 10:50 p. m. del 18 d'agost de 1847, l'Eixèrcit Mexicà del Nort, comandado per Gabriel Valéncia, va ser derrotat en les Lomas de Padierna, al sur de Ciutat de Mèxic, en lo que va desaparéixer el més fogueado dels contingents que la nació podia opondre a l'enemic. Encara que Valéncia havia rebut órdens de no atacar a l'enemic mentres no aplegara el gros de l'eixèrcit de Santa Anna, va abandonar les seues posicions i va atacar pel seu conte en un acte valeroso pero de flagrant indisciplina militar que va arruïnar els plans de l'alt mando mexicà. Els soldats es varen batre a lo llarc del dia 19 en la perifèria de la ciutat (en el Pedregal de Sant Ángel, San Gerónimo, Anzaldo i atres posicions), en terrenys de difícil accés. Per la seua banda, les forces de Santa Anna varen aplegar apresuradamente a posicions propenques a on es desenrollava el combat. En amanecer, les tropes seguien en les seues posicions, confiant que el gros de l'eixèrcit atacaria la retaguàrdia enemiga, pero Santa Anna va ordenar la retirada rumbo a Ciutat de Mèxic, abandonant a la seua sòrt a les tropes del general Valéncia. Consumada la derrota, Santa Anna va ordenar que les forces es concentraren en la ciutat deixant en la retarguardia, forticada en el Convent de Churubusco, a la Guàrdia Nacional del Districte Federal, integrada per voluntaris, aixina com el Batalló de Sant Patricio, format en la seua majoria per irlandesos que en 1846 havien desertat de l'eixèrcit nortamericà.

Convent de Churubusco: defensa heròica del general Pedro María Anaya

El convent de Churubusco va ser atacat el mateix 20 d'agost. El desorde que regnava en els mandos nacionals havia fet que el parc enviat a l'improvisat baluart no fora del calibre adequat, per lo que, despuix de rebujar als atacants vàries voltes i d'infligirles pèrdues quantioses, els defensors de Churubusco varen haver de rendir-se al invasor. El general Pedro María Anaya va defendre fins a a on va poder i en lo que va tindre. Quan el general Twiggs li va preguntar a Anaya on estava el parc, pólvora, municions, elli va contestar: «Si hi haguera parc, no estarien vostés ací.»

Despuix, representants d'abdós governs varen acordar un armistici per a negociar la cessació de l'invasió. En descobrir els mexicans que Texas ya no era el motiu de la guerra, sino la pretensió nortamericana d'obtindre majors territoris, es va trencar la treua el 6 de setembre de 1847.

molí del Rei

El dia 8 els nortamericans varen alvançar sobre molí del Rei, prop de Chapultepec, defés per la Guàrdia Nacional, i en poques hores, en una de les batalles més sanguinoses de l'història de Mèxic, les tropes nacionals varen ser vençudes. El sege es va tancar entorn a l'últim bastió mexicà: el Castell de Chapultepec, defés per menys de mil hòmens, entre els quals hi havia alguns cadets del Colege Militar, que ahí tenia la seua sèu.

Castell de Chapultepec

El 13 de setembre, després de dos dies de feroç bombardeig, l'eixèrcit nortamericà varen assaltar el Castell. Al peu de la rampa va ser destrossat el Batalló Actiu de Sant Blas, morint el seu cap el coronel Felipe Santiago Xicoténcatl, i casi tots els seus soldats. El castell de Chapultepec va caure en una defensa en la que varen intervindre els jóvens cadets d'eixe planter militar morint varis d'ells (els famosos Chiquets Héroes). Durant l'assalt varen caure presoners els generals Mariano Monterde (director del Colege Militar de Mèxic) i Nicolás Bravo (antany héroe de l'Independència). Una gran cantitat de civils es varen alçar en armes contra els nortamericans en Ciutat de Mèxic; no obstant, els seus esforços varen ser inútils, al mateix temps que el govern central mexicà perdia el control del país. La caiguda de Chapultepec va tindre dos conseqüències immediates: l'ocupació pels nortamericans de Ciutat de Mèxic i la nova renúncia de Santa Anna a la presidència de la República. Les divisions internes, la pèssima conducció militar, l'absència d'un mando polític unificat i inclús les mesquinea i els egoisme personals varen costar al país l'eventual derrota, que a la seua volta va conduir en l'anomenada «cessió mexicana» dels territoris que hui conformen el suroest dels Estats Units.

Els Chiquets Héroes

Defensa del castell de Chapultepec

Es diu Chiquets Héroes a sis cadets mexicans¹ (la seua edat era d'entre 12 i 18 anys) que varen morir en combat en la batalla de Chapultepec els dies 12 i 13 de setembre de 1847 durant l'ocupació nortamericana en la Ciutat de Mèxic, en la que varen participar 46 cadets i va ser defesa per 3000 soldats. Dels cadets morts, cinc eren cadets estudiants i un cadet recent graduat Juan De la Barrera. Heròic Colege Militar. D'este grup, l'història oficial posterior (en major notorietat, en 1947)² va deformar en distintes etapes els fets, en fins nacionalistes,² per a destacar a solament estos cinc estudiants i al recent graduat del Colege Militar, encara que també es va destacar el ya citat coronel Xicoténcatl en 1947, posant els seus restants al centre del Altar a la Pàtria.

Fi de la guerra

Negociacions de la frontera Mèxic-Estats Units durant el Tractat de Guadalupe Hidalgo

Artícul principal → Cessió Mexicana.

el Tractat de Cahuenga, firmat el 13 de giner de 1847 en els Àngeles, va finalisar les disputes en Califòrnia. El nou govern, encapçalat per Manuel de la Penya i Penya, va iniciar les negociacions de pau en els Estats Units que varen culminar en la firma del Tractat de Guadalupe Hidalgo, firmat en la vila homònima (hui partix de la Ciutat de Mèxic) el 2 de febrer de 1848. El tractat va otorgar al país veí el control sobre Texas, el territori en disputa entre Mèxic i Texas que comprenia tota la terra al nort del riu Bravo i els territoris coneguts com Alta Califòrnia i Santa Fe de Nou Mèxic, que conformen lo que hui són els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada, Utah, Nou Mèxic i parts de Colorat, Wyoming, Kansas i Oklahoma. (lo que es coneix com Cessió Mexicana). Per a Mèxic va significar la pèrdua de més de 2 100 000 km² de terra, el 55% del seu territori de llavors. A canvi d'esta cessió, els Estats Units li donarien 3 pagaments i 15 100 000 de dólars com a despeses de guerra i cobriria els danys sofrits pels seus connacionals en Mèxic. Els territoris anexats contenien aproximadament 7000 habitants mexicans en Alta Califòrnia i prop de 100 000 habitants en Nou Mèxic, encara que esta sifra solament inclou els d'orige espanyol. Segons l'historiador Jorge Majfud en el seu llibre La Frontera salvage. 200 anys de fanatisme anglosaxó en Amèrica llatina, l'eixèrcit de James Polk va poder prendre tot Mèxic i, per un temps, el debat en la prensa i en el Congrés d'eixe país es va centrar en la conveniència de fer-ho o no. Segons Majfud, els mateixos proesclavistas que varen promoure la guerra contra Mèxic per a prendre la mitat del seu territori fins a Califòrnia es varen opondre a prendre el "Old Mexico" perque estava massa poblat i no volien contaminar-se en una raça inferior. Per la mateixa raó, varen decidir no anexar Cuba en 1898 i atres illes del Carib, preferint els protectorats i les bases militars com Puerto Rico i Guantánamo.

Combatents

Ocupació nortamericana de Ciutat de Mèxic. La bandera dels Estats Units està damunt del Palau Nacional.

Durant el curs de la guerra, varen morir 13 768 soldats nortamericans, pero solament uns 1733 en combat; els demés varen fallir per malties i condicions insalubres, cosa prou habitual en els conflictes bèlics de l'época. S'estima que varen morir 25 000 soldats mexicans, pero solament 16 000 varen morir en combat, per malties i atres causes. Del 30% al 40% de les baixes mexicanes permaneixen d'alguna manera en el misteri.

Batalló de Sant Patricio

Un grup notable de combatents que és recordat de forma controvertida —com a héroes en Mèxic, com a traïdors en Estats Units— varen ser els integrants del Batalló de Sant Patricio, un grup d'immigrants catòlics (la majoria d'Irlanda), que varen abandonar l'eixèrcit nortamericà des de les primeres trobades bèliques i que es varen passar al costat mexicà. Hi ha qui els considera desertor; no obstant, atres versions històriques plantegen que no ho varen anar, sino que, en paraules de l'historiador:

varen ser lleals a sí mateixos, al somi de ser lliures que els havia dut a Amèrica.

El canvi de bando es va produir per simpatia cap a la causa mexicana, a la seua volta que els irlandesos eren usats com a carn de canó pels nortamericans. Açò va dur en ells el recort de l'actuació anglesa en Irlanda, a on també varen ser utilisats com a carn de canó pels britànics. Existia ademés un cristianisme catòlic compartit (al contrari de la societat nortamericana, majoritàriament protestant). Molts varen morir en les successives batalles de la guerra i els que varen ser capturats varen ser marcats com a desertor i condenats a treballs forçats, si s'havien allistat abans de la declaració de guerra, o aforcats, si ho varen fer despuix d'ella. Es varen donar instruccions per a que lo últim que veren fora quan es arriara la bandera mexicana i s'issara la bandera nortamericana, en Chapultepec. Un gran número d'estos combatents varen ser capturats ya en les últimes batalles i, entre el 10 i 13 de setembre de 1847, varen ser assotats i aforcats en diversos grups, tant en les afores del poble de Mixcoac, com en un cadalso colectiu molt prop de l'actual Plaça de Sant Jacinto, un jardí ubicat en el barri de Sant Àngel en la Ciutat de Mèxic, a on hui s'alça un monument de tribut al batalló d'irlandesos.

Segons senyes del «Departament d'Assunts de Veterans» d'Estats Units, l'últim sobreviviente nortamericà d'este conflicte, Owen Thomas Edgar, va morir el 3 de setembre de 1929, a l'edat de 98 anys.

Batalló de Sant Blas

Va participar en la batalla de Cerro Gros i en la batalla de Chapultepec. Durant la batalla de Chapultepec, vista la desorganisació durant els primers moments de lluita, Santa Anna li va ordenar a Felipe Santiago Xicoténcatl, junt en el Batalló de Sant Blas, menys una companyia, que acodira al castell per a ajudar al general Bravo. No obstant, no varen poder aplegar al cim, i el batalló es va batre en l'enemic en la falda i en la pendent del cerro; eren 400 mexicans contra 1000 nortamericans, al mando de Pillow; no obstant, per moments varen colocar en destrets a Pillow, qui va tindre que solicitar reforços a Worth. El Batalló de Sant Blas va lluitar fins a desaparéixer casi per complet. Solament 20 soldats varen sobreviure, sense cap, sense oficials i sense municions. El coronel Xicoténcatl va ser ferit per 14 bals quan es dirigia a salvar la bandera del seu batalló; despuix, va ser arreplegat per alguns soldats. Fins a hui es conserva el lábaro impregnat en la seua sanc. El batalló va ser dissolt per decret oficial el 23 d'octubre de 1855.

Reacció nortamericana a la guerra

Oposició

Abraham Lincoln als seus 30 anys com a membre de la Cambra de representants d'Estats Units i opositor a la guerra. Foto presa per un dels estudiants de dret de Lincoln, al voltant de 1846.

Frederick Douglass, poderós antiesclavista afroestadounidense (circa 1847-1852), que es va opondre a la guerra en contra de Mèxic.

Erro al crear miniatura:

Discurs del senador nortamericà en contra de l'intervenció nortamericana en Mèxic, caracterisant-la com a imperialista i presidencial

En els Estats Units, la guerra era un tema que polarisava a la societat, en bandos que es mostraven tant a favor com en contra. La majoria dels Whigs en el nort i el sur del país s'oponien a la guerra; la majoria dels demócrates la recolzaven. Els demócrates del sur, els qui s'animaven en la doctrina del destine manifest, recolzaven la guerra en l'esperança d'afegir territori al sur, el qual seria territori a on l'esclavitut seria llegal, i aixina evitar ser superats numèricament per la població creixent del nort. John L. O'Sullivan, editor del periòdic The Democratic Review, va introduir esta frase en el seu context, afirmant que "és el nostre destí manifeste sobre-estendre este continent que se nos ha segut assignat per la providència per al desenroliure dels nostres millons que es multipliquen anualment."

Els elements de la antiesclavitud del nort temien l'expansió del poder dels esclavista. Els whigs, en general, estaven interessats en poder enfortir l'economia nortamericana per mig de l'industrialisació, no en adquirir més territori. Entre els més fortament oposts en la cambra de representants estava John Quincy Adams de Massachusetts. Adams per primera volta va deixar saber la seua preocupació d'expandir el territori nortamericà en 1836 quan es va opondre a l'anexió de Texas. Va seguir en les seues argumentacions fins a 1846 per la mateixa raó de que l'expansió perpetuava la, en eixe llavors, arraïlada esclavitut. Quan el vot per a anar a la guerra contra els mexicans va aplegar a la cambra de representants en maig d'eixe any, Adams cride el seu vot de «NO». Solament atres 13 representants varen seguir el seu eixemple. L'ex esclau Frederick Douglass es va opondre a la guerra i es va decepcionar al vore la debilitat del moviment en contra de la guerra.

La determinació del nostre president esclau-tinent, i la provabilitat del seu èxit en esprémer del poble diners i hòmens per a fer-ho s'ha fet evident per la poca oposició disposta en contra d'ell. Ningú sembla estar dispost a adoptar la seua postura en pro de la pau a tota costa.

Els demócrates volien més territori. Demócrates del nort varen ser atrets per les possibilitats que duya el noroest lluntà. Joshua Giddings va dirigir un grup de protestants en Washington D. C. Va cridar la guerra en contra de Mèxic una guerra «agressiva, impía i injusta» i vot en contra de suplementar soldats i armament. Ell va dir: «En l'assessinat de mexicans en la seua pròpia terra o el de furtar-els la seua terra, no puc formar part, ni hui ni matí. La culpa d'estos crims restarà en uns atres. No participaré en açò.»

Un atre Whig, Abraham Lincoln, va dubtar de la causa de guerra i va demandar saber exactament on va ser atacat Thornton i on varen ser morts ànimes nortamericanes. «¡Mostren-me elloc!», va demandar. En el Senat, Thomas Corwin, un Whig d'Ohio, va donar un discurs llarc en el que predia en èxit una guerra per a la presidència en 1847. Elíder dels whigs, Robert Toombs, de Geòrgia va dir: "Esta guerra és indescriptible [...] Culpem al president de l'usurpació del poder per a fer guerra[...] del robo d'un país[...] el qual havia existit per sigles i que ara estava baix el domini dels mexicans. Deixem ara posar un alt a esta codícia. Tenim territori suficient com els saben els cels."

Abolicionistes del nort varen tildar la guerra com un intent dels esclavista per a enfortir les lleis de l'esclavitut i aixina assegurar la seua influència sobre el govern federal. Actuant en pro de les seues conviccions, Henry David Thoreau va ser encarcerat per no pagar els seus imposts per a recolzar la guerra, i va escriure la seua composició famosa Desobediència civil. El senador demòcrata David Wilmot va introduir l'esmena Wilmot, la qual buscava prohibir l'esclavitut en els territoris adquirits de Mèxic. Esta esmena no pas, pero va servir per a empijorar les relacions entre senadors del nort i del sur.

Partidaris

Ademés d'alegar que les accions de les forces militars de Mèxic en els territoris disputats al nort del riu Bravo constituïen un atac en terra nortamericana, els defensors de la guerra consideraven els territoris de Nou Mèxic i Califòrnia com a penes partix de Mèxic i en relacions llaugeres al país. El seu punt de vista era de que estos territoris estaven despoblados, ingobernados, i desprotegits d'atres pobles fronteriços, les poblacions dels quals, les poques que hi havia, eren majorment provinents d'Estats Units. Encara més, temien que estos territoris anaren adquirits pels rivals anglesos, els quals ya tenien territori just al nort de Califòrnia. El president James K. Polk va traure a relluir estos punts en el seu tercer discurs anual al congrés el 7 de decembre de 1847. En est, va detallar el seu punt de vista i el del seu gabinet sobre els orígens del conflicte, les mides que havien pres els Estats Units per a evitar hostilitats, i la justificació per haver declarat guerra en contra de Mèxic. També va tractar el tema dels deutes financers que el govern Mexicà encara tenia que pagar-li a varis ciutadans privats nortamericans. En vista de l'insolvència mexicana, la cessió de territori norteny semblava ser l'única reparació realista que serviria per a compensació. Estos arguments varen convéncer als demócrates a unir-se darrere d'ell, lo que va assegurar que les seues propostes en pro de la guerra passarien pel senat exitosamente, i açò a la seua volta, va reforçar el respal comú entre el país veí.

Reacció de la prensa

War News from Mexico (Notícies de Guerra de Mèxic) 1848

La prensa es va dedicar a crear entusiasme per la guerra. Elitógrafo Richard Caton Woodville satiriza, en War News From Mexico (Notícies de guerra de Mèxic), les reaccions de varis segments de la població nortamericana. Elitógrafo es considera en general desfavorable a les motivacions de la guerra proesclavistas.

La cobertura de la guerra va ser un desenroll important en els Estats Units ya que els jornaleros aixina com soldats que barallaven en la guerra, per primera volta donaven cobertura independent de la guerra en l'estranger. Durant la guerra, invents com el telégraf, varen crear maneres noves de comunicació que actualisaven al poble en notícies de testics dels events. Un dels reporters més importants va ser George Wilkins Kendall, un norteño que escrivia per al periòdic Nou Orlandés, Picayune i la colecció del qual de correspondència de soldats anomenada Dispatches from the Mexican War (Cartes de la Guerra Mexicana) constituïxen una important font primària del conflicte. En més d'una década d'experiència de reportar crims urbans, la prensa es va donar conte de la gran gana del públic per notícies sensacionalistes sobre la guerra. Estes notícies podien disseminar-se ràpidament i de modo barat, ya que la revolució nortamericana de l'imprenta havia precedit a la guerra. Esta va ser la primera volta en l'història nortamericana en la quals històries contades per periodistes, en lloc de les opinions dels polítics, varen tindre més influència sobre l'opinió del poble. De la mateixa manera que el periodisme que escrivia reportes, també hi havia artistes de guerra, els quals introduïen una dimensió visual a la guerra. Unes de les imàgens més famoses varen ser creades per Carl Nebel.

En rebre reportes constants dels camps de batalla, molta gent en els Estats Units varen aplegar a sentir-se units com a comunitat. Notícies de la guerra sempre causaven emoció extraordinària. En la primavera de 1846, les notícies de les victòries de Zachary Taylor en Pal Alt va atraure una multitut a celebrar en el poble de Lowell, Masssachusetts. Nova York va celebrar les victòries bessones de Veracruz i Bona Vista en maig de 1847. Entre fòcs artificials i allumenament va haver una gran marcha de 400,000 persones. Els generals Taylor i Scott es varen convertir en héroes i despuix varen aplegar a ser contendents per a la presidència nortamericana.

Algunes causes de la derrota de Mèxic

Entre les causes de la derrota mexicana, es troben:

• La major població d'Estats Units - (20 000 000 contra 9  000 000 de persones en Mèxic) Estats Units, en estar més prop d'Europa i en ser un país obert a l'immigració, tenia una població major. Ademés la prèvia adquisició de Luisiana en terres fèrtils va fer que la població aumentara. En canvi, en Mèxic el nivell de població va permanéixer estàtic pels anys que va durar la guerra d'independència. Ademés es restringia l'immigració a catòlics. La major part dels territoris al nort del Riu Bravo eren desérticos i estaven poblats de gent nativa hostil, condicions poc favorables per a la colonisació.
• La pau - A excepció de la Guerra de 1812, Estats Units va tindre un periodo de pau i estabilitat política que va durar molts anys. Mentres en Mèxic els conflictes interns polítics varen ser sempre constants.

• La superioritat d'armament nortamericà - Potser l'argument més utilisat, ya que el fusil estàndar de l'época en Mèxic va ser el Brown Bess, que ya havia segut posat fòra de servici pel Regne Unit, ademés d'excedents de les guerres Napoleòniques.
• Munició - Mentres en Estats Units s'ampraven màquines que podien fabricar boles de plom a raó de 40 000 per dia/treballador, en Mèxic s'utilisaven tallers artesanals operats per civils que, en una gran cantitat d'ocasions, entregaven munició inútil que s'atollava en els canons per l'utilisació de «mòles frets», mal alineats i en mal estat. La falta de munició, l'abastiment de suministraments i la pèssima calitat de la pólvora també va ser un problema per a Mèxic durant tota la guerra.
• Calitat de les armes - L'artilleria nortamericana era superior i tenia a la seua disposició major varietat de municions, des de boles sòlides de plom, proyectils explosius fins a botes de metralla. Disparaven fins a cinc voltes més ràpit que el seu contrapart mexicana, els pesats i obsolets canons «Griveaubal».

• Fàbriques - Estats Units era una nació sumergida de ple en la revolució industrial, Mèxic era un país fonamentalment agrícola, aixina que mentres el país del Nort fabricava el seu propi armament en una cantitat superior, l'eixèrcit mexicà es tenia que conformar en les seues reserves d'armes usades venudes pels europeus a preu de desconte.

Vore també

• Desobediència civil, d'Henry David Thoreau
• Expedició punitiva contra Francisco Vila
• Intervenció nortamericana en Tabasco
• Ocupació nortamericana de Veracruz de 1914
• Primera batalla de Tabasco

Referències

Referències generals

• gutenberg. net/etext/4367 Memòries personals d'Ulysses S. Grant, del Proyecte Gutenberg (en anglés)
• lnstar. com/mall/texasinfo/mexicow. htmLa «Guerra Mexicana» [10] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• quotationspage. com/quotes/Ralph_Waldo_Emerson/ Cites de Ralph Waldo Emerson (en anglés)
• pbs. org/kera/usmexicanwar/educators/md3_war_esp. html Destí Manifeste i la guerra entre Estats Units i Mèxic: Passat i present
• archive. org/web/20070927005517/http://sepiensa. org. mx/contenidos/historia_mundo/siglo_xx/eua/destino_man/des_man9. htmLa Guerra contra Mèxic i el Destí Manifeste
• nps. gov/parkhistory/online_books/paal/thunder-cannon/chap7. htm (en anglés)
• ehow. com/list_6894147_weapons-mexican-war. html (en anglés)
• bne. es/viewer. vm? id=0000074828&page=1
• archive. org/web/20150215220559/http://www. historynet. com/mexican-american-war (en anglés)

Bibliografia

• Ortega Blake, Arturo. Frontera de paper, tres germans en la Guerra Mèxic-Estats Units. Mèxic: Grijalbo, Random House Mondadori, 2004. ISBN 970-05-1734-9.
• Bethell, Leslie i uns atres. Amèrica Llatina independent, 1820-1870. Barcelona: Cambridge University Press i Editorial Crítica, 1991.
• Connel-Smith, Gordon. Els Estats Units i Amèrica Llatina. Mèxic, D. F.: Fondo de Cultura Econòmica, 1974. Estudi de les relacions entre Estats Units i el restant del continent americà.
• Halperin Donghi, Tuli. Reforma i dissolució dels imperis ibèrics, 1750–1850. Madrit: Aliança Editorial, 1985. Obra clara i fonamental, en una suficient bibliografia.
• Hernández Sánchez-Barba, Mario. Història d'Amèrica. Madrit: Editorial Alhambra, 1981. Obra de divulgació.
• Martín Moreno, Francisco. "Mèxic Mutilat: Mèxic Editorial Santillana, 2004.
• John S. D. Eisenhower. "Baix Far from God: The O. S. War with Mexico, 1846-1848". UNIVERSITY of OKLAHOMA PRESS Norman, 1989.
• Vázquez, Josefina Zoraida. "Mèxic al temps de la seua guerra en Estats Units (1846-1848)". Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, 1998.

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Mèxic|20px|Vore el portal sobre Mèxic]] Portal:Mèxic. Contingut relacionat en Mèxic.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Intervenció nortamericana en Mèxic.
• menendezymenendez. com/2007/09/en-memoria-del-herico-batalln-de-san. htmlLa Guerra de Texas, 1847. Batalló de Sant Patricio
• ^{[enllaç trencat]}
• pbs. org/kera/usmexicanwar Lloc de PBS sobre la guerra entre Mèxic i els Estats Units [11] archivat en Wayback Machine.
• worldcatlibraries. org/wcpa/ow/5d49321e2db482f7. html'intervenció nortamericana en Mèxic [12] archivat en Wayback Machine.
• monografias. com/trabajos12/hmguerra/hmguerra. shtml#INTERV Història de Mèxic — La guerra en els Estats Units
• ilustrados. com/publicaciones/EEEVuEluVyTeOgXPRq. phpilustrats. comLa Guerra entre Mèxic i els Estats Units [13] archivat en Wayback Machine.
• archive. org/web/20070929063659/http://www. gfsnet. org/modlang/span/danielle2001. htmlLa Guerra de Mèxic i els Estats Units
• archive. org/web/20090603075210/http://www. humanities-interactive. org/invasionyanqui/espanol/iyspanishtext. htm Invasió yanqui: La guerra entre Mèxic i els Estats Units, 1846–1848
• youtube. com/watch? v=88UZk52cojoLa Guerra entre Estats Units i Mèxic 1846 a 1848 en YouTube (partix 1 de 2)

• youtube. com/watch? v=w8Rvf6Ss4kwLa Guerra entre Estats Units i Mèxic 1846 a 1848 en YouTube (partix 2 de 2)
• org/details/apuntesparalahis00alca Apunts per a l'història de la guerra entre Mèxic i els Estats Units