Riu Bravo
El Riu Bravo en Mèxic o Riu Gran en Estats Units, és un llarc riu del Sur d'Estats Units i Nort de Mèxic que fluïx en direcció sur i surest a través de Colorat i Nou Mèxic fins a aplegar a la ciutat d'El Pas (Texas), a partir d'a on forma la frontera meridional de l'estat de Texas i la frontera septentrional dels estats mexicans de Chihuahua, Coahuila, Nou #León i Tamaulipas, fins a desembocar en el golf de Mèxic (oceà Atlàntic). En 3034 km de llongitut, és el quart riu més llarc d'Amèrica del Nort.
Despuix de travessar l'estat de Nou Mèxic, el riu Bravo es convertix en la frontera entre Estats Units i Mèxic, entre l'estat de Texas i els estats del nort de Mèxic de Chihuahua, Coahuila, Nou #León i Tamaulipas; ademés, un segment curt del riu Bravo és un llímit estatal parcial entre els estats de Nou Mèxic i Texas. Des de mediats de el XX, solament el 20 % de l'aigua del riu Bravo aplega al golf de Mèxic, pel voluminós consum d'aigua necessari per a regar les terres agrícoles (per eixemple, el vall del Riu Gran) i per a hidratar contínuament les ciutats. Dits usos de l'aigua són adicionals als depòsits d'aigua retinguda per les preses derivadoras.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Naix en les montanyes de Sant Joan, en el suroest de Colorat. Fluïx un curt tram cap a l'est i entra en el vall de Sant Luis a on gira cap al sur entrant en Nou Mèxic. Pansa prop de la capital de l'estat, Santa Fe, i per la ciutat més poblada Albuquerque. Travessa tot l'estat i escomença a formar la frontera entre Texas i Chihuahua, passant per les ciutats bessones d'El Pas (Texas) i Ciutat Juárez (Chihuahua) i seguint en direcció surest rep al riu Conchos per la dreta en Ojinaga. A partir d'ahí gira bruscament cap al noreste escomençant a formar la frontera entre Coahuila i Texas, rep al riu Pecos i gira novament cap al surest. Pansa per les ciutats de Ciutat Falca i Pedres Negres, forma un chicotet tram de la frontera entre Texas en Nou #León, i per últim en Tamaulipas, a on pansa per les ciutats bessones de Laredo-Nou Laredo, McAllen-Reynosa i Brownsville-Matamoros, desembocant poc despuix en el golf de Mèxic (oceà Atlàntic).
Història
[editar | editar còdic]El riu Brau ancestral
[editar | editar còdic]Les conques sedimentarias que formen el modern Valle del riu Bravo no es varen integrar en un únic sistema fluvial que drenara cap al golf de Mèxic fins a temps geològics relativament recents. En el seu lloc, les conques formades per l'obertura del clavill del Riu Gran varen ser inicialment bolsones, sense drenage extern i en una plaja central.[2] Un riu axial va existir en la conca d'Espanyola fa ya 13 millons d'anys, aplegant a la conca de Sant Dumenge fa 6,9 millons d'anys. No obstant, en esta época, el riu drenó en una plaja en el sur de la conca de Albuquerque, a on va depositar la Formació Popotosa.[3] El tram superior d'este riu corresponia al modern riu Chama, pero fa 5 millons d'anys, un ancestral Riu Gran que drenaba les montanyes orientals de Sant Joan s'havia unit a l'ancestral Riu Chama.[2]
El riu Brau ancestral va integrar progressivament conques cap al sur, alcançant la conca de Mesilla fa 4,5 millons d'anys i la conca de Colomes fa 3,1 millons d'anys, formant el llac Colomes. A continuació, es va produir la captura del riu per un afluent del riu Pecos, en lo que el riu Bravo va fluir cap a Texas fa 2,06 millons d'anys, i finalment es va unir al riu Pecos fa 800.000 anys, que drenó en el golf de Mèxic. El vulcanisme en el replanell de Taos va reduir el drenage de la conca de Sant Luis fins a un event de desbordament fa 440.000 anys que drenó el llac Alamosa i va reintegrar completament la conca de Sant Luis en la conca del Riu Bravo.[2]
Abans del contacte europeu
[editar | editar còdic]Els jaciments arqueològics de la primera presència humana en la vall del Riu Gran són escassos, per la cultura nómada indígena tradicional, a l'incisió del riu del Pleistoceno i del Holoceno o a l'enterrament baix la planura d'inundació del Holoceno. No obstant, es conserven alguns jaciments primerencs en West Taula, en el costat oest del riu Gran, prop de Albuquerque. Entre ells es troben els jaciments de Folsom, que possiblement daten d'al voltant de 10.800 a 9700 a. C., i que provablement eren jaciments de curta duració, com els de matança de búfalos. La conservació és millor en les conques que flanquegen la vall del Riu Gran, a on s'han identificat numerosos llocs de la cultura Folsom i un número molt menor de llocs de la cultura Clovis anteriors.[4] Els grups paleoindios posteriors varen incloure les cultures Belén i Cody, que semblen haver aprofitat la vall del Riu Gran per a les migracions estacionals i poden haver-se assentat de forma més permanent en la vall.[5]
Les cultures paleoindias varen donar pas a la tradició arcaica Oshara a partir de l'any 5450 a. C.[6] Els Oshara varen començar a cultivar la dacsa entre el 1750 i el 750 a. C., i els seus assentaments es varen fer més grans i permanents.[5]
La sequia va provocar el colapse de la cultura del Poble Ancestral, en el Canó del Chaco i en atres llocs de la regió de les Quatre Cantons, al voltant de 1130 EC. Açò va conduir a una migració massiva dels Ancestrals Poble cap al Riu Gran i atres valls més fèrtils del suroest, competint en atres comunitats indígenes, com els apaches, en territori en la Vall del riu Bravo.[7] Açò va conduir a décades de conflicte (el Periodo de Coalició), l'eventual fusió de cultures, i l'establiment de la majoria dels pobles tanoanos i keresanos de la vall del riu Bravo. A açò li va seguir el Periodo Clàssic, des d'aproximadament 1325 CE fins a 1600 CE i l'arribada dels espanyols. La vall superior del Riu Gran es caracterisava per periodos ocasionals d'extrema sequia, i els habitants humans feyen un us extensiu de jardins enreixats i dics de contenció per a estirar l'incert suministrament d'aigua.[8]
Exploració espanyola
[editar | editar còdic]En 1519, una expedició naval espanyola a lo llarc de la costa noreste de Mèxic va cartografiar les desembocadures de varis rius, inclós el Riu Bravo. En 1536, el riu Bravo va aparéixer per primera volta en un mapa de la Nova Espanya elaborat per un cartógrafo real espanyol. En l'autumne de 1540, una expedició militar del Virreinato de Nova Espanya dirigida per Francisco Vásquez de Coronat, governador de Nova Galícia, va aplegar als pobles Tiwa a lo llarc del Riu Bravo en el futur Nou Mèxic.[9] El 12 de juliol de 1598, Don Juan de Oñate i Salazar va establir la colónia novohispana de Santa Fe de Nou Mèxic en el nou llogaret de Sant Joan dels Cavallers, adjacent al poble Ohkay Owingeh, en la confluència del Riu Bravo i el Riu Chama.
Des de 1830
[editar | editar còdic]Durant el final de la década de 1830 i principi de la de 1840, este riu és causa del conflicte entre la República de Texas i Mèxic, ya que la primera establia la seua frontera sur en este riu, i Mèxic la seua frontera nort en el ric Anous, més cap al nort. A finals de 1845 la República de Texas passa a formar part dels Estats Units, per lo que ara és tot el país el que està en guerra en els seus veïns del sur (Intervenció nortamericana en Mèxic). Com la guerra la guanyen els de el nort en 1848, la frontera entre abdós països la formarà el riu Bravo, des de les ciutats bessones d'El Pas (Texas) i Ciutat Juárez (Chihuahua) fins al golf de Mèxic.
Drets d'aigua del Riu Gran/Riu Bravo (1900-actualitat)
[editar | editar còdic]Despuix de l'aprovació del Proyecte Ric Gran per part dels llegisladors federals d'Estats Units en 1905, les aigües del Riu Gran devien repartir-se entre els estats de Nou Mèxic i Texas en funció de la seua respectiva cantitat de terra regable. El proyecte també va concedir 74 millons de metros cúbics (60.000 acres-peus) d'aigua anualment a Mèxic en resposta a les demandes del país. En això es pretenia posar fi als molts anys de desacort en relació en els drets sobre el cabal del riu i la construcció d'un assut i un embassament en varis punts del riu entre els interessos agrícoles del Valle de Mesilla i els de El Pas i Juárez. En l'acort es va estipular la construcció de l'assut Elephant Butte en terres públiques. Este acte va ser el primer cas d'assignació d'un riu interestatal dirigit pel Congrés nortamericà de EE. UU. (encara que Nou Mèxic no alcançaria la condició d'estat fins a 1912).[10]
Despuix de l'admissió de Nou Mèxic en l'unió de EE. UU., l'aument dels assentaments del Riu Gran més al nort, en Colorat i prop de Albuquerque, el Pacte del Riu Gran de 1938 es va desenrollar principalment per la necessària revocació de l'embargament del Riu Gran, entre atres qüestions[25] Encara que tant Colorat com a Nou Mèxic estaven inicialment desijosos de començar les negociacions, es varen trencar sobre si es devia permetre a Texas unir-se a les negociacions en 1928, encara que tenia representants presents. En un esforç per evitar el litigi de l'assunt en el Tribunal Suprem dels EE. UU., es va firmar un acort provisional en 1929 que establia que les negociacions es recomençarien una volta que es construïra un embassament en la llínea estatal entre Nou Mèxic i Colorat. La construcció d'este es va retardar pel crack del mercat de 1929. En 1935, les negociacions es varen estancar i Texas va demandar a Nou Mèxic per este assunt, lo que va provocar l'intervenció del president dels EE. UU. Franklin D. Roosevelt, que va crear l'Investigació Conjunta del Riu Gran, els resultats del qual varen contribuir a la firma de l'acort definitiu.[10] El Pacte del Riu Gran de 1938 prevea la creació d'una comissió de pacte, la creació d'estacions de medició a lo llarc del riu per a garantisar els cabals del Colorat a Nou Mèxic en la frontera estatal i de Nou Mèxic a l'embassament (reservoir) de Elephant Butte, i l'aigua una volta allí quedaria baix la regulació del Proyecte del Riu Gran, que garantisaria el suministrament a Texas i Mèxic. Es va crear un sistema de dèbits i crèdits per a contabilisar les variacions en l'aigua suministrada.[11] El pacte seguix vigent hui en dia, encara que ha segut modificat en dos ocasions.
En 1944, Estats Units i Mèxic varen firmar un tractat sobre el riu.[12] Per les condicions de sequia que han prevalgut durant gran part de el XXI, els habitants de Nou Mèxic, Mèxic i Texas han demanat que es reexamine este tractat. Texas, en ser l'estat en menys control sobre la via fluvial, ha sofrit un dèficit de suministrament d'aigua des de 1992.[13]
El 2 d'octubre de 1968 el govern nortamericà va declarar com riu salvage i paisagístic nacional un tram de 89,6 km que discorre per Nou Mèxic. El 10 de novembre de 1978 es va afegir a la declaració un segon tram de 307,6 km i el 4 de maig de 1994 un tercer tram de 20,1 km (paisagístic), també ubicats en l'estat de Nou Mèxic.[14]
En 1997, EE. UU. va designar al Riu Gran com un dels Rius del Patrimoni Americà (American Heritage Rivers). Dos parts del Riu Gran han segut designades Sistema Nacional de Rius Salvages i Escènics (National Wild and Scenic Rivers System), una en el nort de Nou Mèxic i l'atra en Texas, en el Parc Nacional de Big Bend.
L'11 de setembre de 1997 el president Bill Clinton va incloure este riu com un dels catorze que integren el sistema de rius del patrimoni nortamericà.
A mitan de 2001, es va formar un banc d'arena de 100 metros d'ample en la desembocadura del riu, lo que va supondre la primera volta en l'història que el Riu Gran no desembocava en el Golf de Mèxic. El banc d'arena va ser dragado, pero va tornar a formar-se casi immediatament. Les pluges primaverales de l'any següent varen arrastrar el banc d'arena reformat cap a la mar, pero va tornar a aparéixer a mitan de 2002. A finals de 2003, el riu va tornar a aplegar al Golf.[15]
Futur incert
[editar | editar còdic]L'aigua del Riu Gran està sobreaprovechada: és dir, existixen més demanda per aigua que aigua en el riu. Degut tant a la sequia com a la sobreexplotació, el tram que va del Pas cap a avall, passant per Ojinaga, se seca en freqüència, i recentment ha segut calificat com "El riu oblidat" per els qui desigen cridar l'atenció sobre l'estat de deterioració del riu.[16]
En 2022, per l'aument de la sequia i l'us de l'aigua, el deute d'aigua en Texas va aumentar de 31.000 acres-peus a més de 130.000 acres-peus des de 2021, a pesar de "els esforços molt significatius que es varen fer en el riu enguany per a mantindre el fluix d'aigua aigües avall".[17] En resposta, Nou Mèxic va aumentar la seua oferta de programes per a subsidiar als agricultors que deixen els seus camps en guaret en lloc de plantar cultius, lo que utilisa aigua adicional;[18] la ciutat de Albuquerque va tancar la seua desviació de suministrament domèstic i va canviar a un bombeig complet d'aigua subterrànea en 2021.[19]
Ademés, en 2022, començaran les obres de reparació de l'assut del Vau, moment en el que no estarà disponible per a l'almagasenament, reduint la capacitat del sistema en uns 180.000 acres-peus. El MRGCD ha solicitat l'almagasenament de "aigua nativa" aigües avall en l'embassament de Abiquiu, que normalment només almagasena aigües importades a la conca del Riu Gran des de la conca del Riu Colorat a través del Proyecte Sant Joan-Chama.[20]
L'embassament de Elephant Butte, el principal embassament d'almagasenament en el Riu Gran, va ser reportat en el 13,1% de la seua capacitat a partir de l'1 de maig de 2022 [34] En novembre de 2021, l'embassament va ser reportat en només el 5,9% de la seua capacitat .[21] En novembre de 2021, l'embassament albergava solament un 5.9% de la seua capacitat.[21]
Modificacions del riu
[editar | editar còdic]Estats Units i Mèxic compartixen les aigües del riu en virtut d'una série d'acorts administrats per la Comissió Internacional de Llímits i Aigües ([nternational Boundary and Water Commission, IBWC en anglés), Estats Units-Mèxic. Els tractats més notables es varen firmar en 1906 i 1944.[22][23] La IBWC té les seues raïls institucionals en 1889, quan es va establir el Comité Internacional de Llímits per a mantindre la frontera. En l'actualitat, la IBWC també repartix les aigües fluvials entre les dos nacions i s'encarrega del control de les inundacions i del sanejament de l'aigua.
L'us d'eixa aigua pertanyent a Estats Units està regulat pel Pacte del Riu Gran, un pacte interestatal entre Colorat, Nou Mèxic i Texas.
Els assuts del Riu Gran inclouen l'assut de Riu Gran, l'assut de Cochiti, l'assut de Elephant Butte, l'assut de Cavall, l'assut d'Amistat, l'assut de Falcon, l'assut de Anzalduas i l'assut de Retamal. En el sur de Nou Mèxic i en la part superior del segment fronteriç de Texas, el cabal del riu disminuïx. Les desviacions, principalment per a la irrigación agrícola, han aumentat la disminució natural del cabal de tal manera que quan el riu aplega a Presidi, queda poca o cap aigua. Per baix de Presidi, el Riu Conchos restablix el fluix d'aigua.[1] Prop de Presidi, la descàrrega del riu és freqüentment nula. La seua descàrrega mija és de 5 m3/s (178 peus cúbics/s), front als 27 m3/s (945 peus cúbics/s) de l'assut de Elephant Butte. Complementada per atres afluents, la descàrrega del Riu Gran aumenta fins a la seua mija anual màxima de 99 m3/s (3.504 peus cúbics/s) prop de Rio Gran City. Les grans desviacions per al rec per baix de Rio Gran City reduïxen el cabal mig del riu a 25 m3/s (889 peus cúbics/s) en Brownsville i Matamoros.[15]
Canvi climàtic
[editar | editar còdic]Durant gran part del temps des de que es varen introduir els drets d'aigua en la década de 1890, el Riu Gran va fluir a través de les Creus de febrer a octubre cada any, pero açò està subjecte al canvi climàtic.[24] En 2020, el riu va fluir només de març a setembre.[24] En giner de 2021, el Districte de Rec de Elephant Butte (Ebid) prevea que l'escassea d'aigua implicaria que el riu només fluïra per les Creus de juny a juliol.[24] L'escassea d'aigua està afectant a l'ecosistema local i posant en perill espècies com els àlbers i el mosquero del suroest.[24]
Llocs de creuament
[editar | editar còdic]Els principals passos fronteriços internacionals a lo llarc del riu són els de Ciutat Juárez i El Pas; Presidi i Ojinaga; Laredo i Nou Laredo; McAllen i Reynosa; i Brownsville i Matamoros. Atres ciutats fronterices notables són els parells de Texas/Coahuila de De el Ric-Ciutat Falca i Eagle Pass-Pedres Negres.
Noms i pronunciació
[editar | editar còdic]En anglés, Riu Gran es pronuncia /ˈriːoʊ ˈɡrænd/ o /ˈriːoʊ ˈɡrɑːndeɪ/.
En Mèxic se li coneix com a Riu Bravo o Riu Bravo del Nort.
Històricament, els pobles Poble i Navajo també tenien noms per al Riu Gran/Riu Bravo:
- mets'ichi chena, Keresan, "riu gran"
- posoge, Tewa, "Riu Gran"
- paslápaane, Tiwa, "Riu Gran"
- hañapakwa, Towa, "Grans Aigües"
Els quatre noms dels pobles són provablement anteriors a l'entrada dels espanyols per varis sigles.[25]
- Tó Baʼáadi, Navajo, "Riu Femení" (la direcció sur és femenina en la cosmologia Navajo).[26]
El terme Ric del Nort es va utilisar més comunament per al Riu Gran superior (aproximadament, dins de les fronteres actuals de Nou Mèxic) des de l'época colonial espanyola fins al final del periodo mexicà a mitan de el XIX. Este us va ser documentat per primera volta pels espanyols en 1582. Els primers #colon americans del sur de Texas varen escomençar a utilisar el nom modern "anglés" de Riu Gran. A finals de el XIX, en Estats Units, el nom Ric Gran s'havia convertit en un estàndart en aplicar-se a tot el riu, des del Colorat fins a l'mar.[25]
Per un atre costat ya en 1602, el terme Ric Bravo s'havia convertit en el nom espanyol estàndart per al riu inferior, per baix de la seua confluència en el Riu Conchos, encara que en el temps s'hauria estés al tot el cos d'aigua; cal aclarir que Riu Bravo és el nom tradicional usat per a este riu en castellà encara que en atres idiomes s'ampra la versió nortamericana de Riu Gran per influència de dita país, encara que es recomana l'us del topònim tradicional en espanyol per a dit riu.[25][27]
Navegació
[editar | editar còdic]El riu Bravo no és navegable, ya que tant la profunditat com l'esgambi i els obstàculs en el caixer dificulten el seu us per a la navegació fluvial.
Economia
[editar | editar còdic]En l'extrem sur de Texas, en la vora nort del riu Bravo es troba la Vall del Riu Gran a on es cultiva molt productivament cotó, raïms, sorgo, dacsa i sucre. També és un lloc molt turístic.
Principals afluents
[editar | editar còdic]- Riu Conchos (Mèxic)
- Riu Pecos (Estats Units)
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Metz, Leon C.. «Rio Gran». The Handbook of Texas Online.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 “Birth and evolution of the Rio Gran fluvial system in the past 8 Ma: Progressive downward integration and the influence of tectonics, volcanism, and climate” . Earth-Science Reviews 168: 113–164. doi:. Bibcode: 2017ESRv..168..113R.
- ↑ “Early Pliocene paleovalley incision during early Rio Gran evolution in southern New Mesico” . New Mexico Geological Society Field Conference Séries 69: 93–108.
- ↑ The Earliest People in the Southwest (vol. 1). doi:10.1093/oxfordhb/9780199978427.013.11.
- ↑ 5,0 5,1 (2012) «Clapix Paleoindian and early archaic foragers in the Northern Southwest», From the Pleistocene to the Holocene: Human organization and cultural transformations in prehistoric North America, 1st edició (vol. 17), p. 171. ISBN 9781603447782.
- ↑ Gibbon, Guy I., and Kenneth M. Ames. (1998). Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. New York: Taylor and Francis. p. 798. ISBN 0-8153-0725-X.
- ↑ (2008) «The Chaco Ancestral Puebloans», Canyon Gardens: The Ancient Poble Landscapes of the American Southwest, p. 189. ISBN 9780826338600.
- ↑ “[The Anasazi Culture of the Northern Rio Gran Rift” (1984). New Mexico Geological Society Field Conference Séries 35: 275–281.
- ↑ «Rio Gran». Encyclopaedia Britannica online.
- ↑ 10,0 10,1 Littlefield, Douglass. “The History of the Rio Gran Compact of 1938”. WRRI Conference Proceedings 1999.
- ↑ Hinderlider, McClure, Clayton. «RIO GRAN COMPACT COMMISSION REPORT». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2022. Consultat el 5 d'octubre de 2022.
- ↑ «Bibliography on Water Resources and International Law: Rio Gran». Peace Palace Library.
- ↑ Yardley, Jim (19 de abril 2002). Water Rights War Rages on Faltering Rio Gran (in (en-US)), The New York Claves.
- ↑ Vore en: «River Mileage Classifications for Components of the june 2008 National Wild and Scenic Rivers System», disponible en el lloc del Servici Nacional de Parcs dels EE.UU., en River mileage classifications for components of the national wild and scenic rivers system, october 2011.
- ↑ 15,0 15,1 «Water Bulletin Number 75: Flow of the Rio Gran and Related Data; From Elephant Butte Dam, New Mexico to the Gulf of Mexico». International Boundary and Water Commission (2005). Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2020.
- ↑ "Rio Gran Sucked Dry for Irrigation, Industry", CNN Saturday Morning News, (Aired June 9, 2001)
- ↑ Despite efforts, NM's Rio Gran water debt grows.
- ↑ Emergency program pays farmers to fallow fields.
- ↑ Water Authority to stop taking water from Rio Gran due to drought.
- ↑ «El Vau Dam to undergo extensive repairs to prevent leaks».
- ↑ 21,0 21,1 «Elephant Butte Reservoir».
- ↑ «IBWC: Treaties Between the O.S. and Mexico». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2015. Consultat el 5 d'octubre de 2022.
- ↑ Thompson, Olivia N., "Binational Water Management: Perspectives of Local Texas Officials in the O.S.-Mexico Border Region" (2009). Applied Research Projects. Texas State University. Paper 313}}
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Minardi, Vaig donar. «A river used to run through it: how New Mexico handles a dwindling Rio Gran».
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Source for historical names: Carroll L. Riley, 1995, Rio del Nort, University of Utah Press. ISBN 0-87480-496-5
- ↑ Per a l'ortografia dels térmens Navajo vore: Young, Robert W & William Morgan, Sr. The Navajo Language. A Grammar and Colloquial Dictionary. University of New Mexico Press. Albuquerque, NM: 1987.
- ↑ «ric Bravo, millor que riu Gran» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2025-02-01.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Bravo.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Bravo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.