John Quincy Adams

John Quincy Adams (Braintree, Massachusetts, 11 de juliol de 1767-Washington D. C., 23 de febrer de 1848) va ser un estadiste, diplomàtic, advocat i croniste nortamericà que es va eixercitar com el sext president dels Estats Units, de 1825 a 1829. Anteriorment es va eixercitar com l'octau secretari d'Estat dels Estats Units de 1817 a 1825. Durant la seua llarga carrera diplomàtica i política, Adams també es va eixercitar com a embaixador i com a membre del Congrés dels Estats Units en representació de Massachusetts en abdós cambres. Va ser el fill major de John Adams, qui es va eixercitar com a segon president dels Estats Units de 1797 a 1801, i de la primera dama Abigail Adams. Inicialment federaliste com el seu pare, va guanyar les eleccions a la presidència com a membre del Partit Demòcrata-Republicà i, a mitan de la década de 1830, es va afiliar al Partit Whig.

Va estar implicat en numeroses negociacions internacionals. Ademés, com a Secretari d'Estat, va participar en la creació de la doctrina Monroe. Quan va ser president va mamprendre un programa de modernisació i desenroll de l'educació, que va ser bloquejat pel Congrés. No va conseguir la reelecció en 1828, en perdre contra Andrew Jackson.

Adams, despuix de deixar el càrrec, va ser elegit per a la Cambra de Representants per Massachusetts; ha segut l'únic president en fer-ho, sent membre de la Cambra els últims 17 anys de la seua vida. En la Cambra de Representants es va convertir en un líder abolicioniste, i inclús va aplegar a afirmar que, en cas que esclatara una guerra civil, el president podria abolir l'esclavitut per mig dels seus poders de guerra (un dret del president arreplegat en la Constitució); tal i com va fer Abraham Lincoln en 1863 durant la Guerra de Secessió en la Proclamació d'Emancipació.