Congrés Internacional de Americanistas

El Congrés Internacional de Americanistas es va portar a terme per primera volta en Nancy (França) del 18 de juny al 18 de juliol de 1875, a iniciativa de la Société Américaine de France, la qual va emetre la seua convocatòria el 25 d'agost de 1874. Des de llavors, s'han celebrat més de cinquanta reunions.

Objectiu

L'objectiu del Congrés Internacional de Americanistas és l'estudi històric i científic d'Amèrica des d'una perspectiva multidisciplinario. Les àrees temàtiques poden aplegar a variar, pero generalment se centra en els següents àmbits:

• Arqueologia
• Antropologia: social, cultural, etnologia, física i bioantropología
• Llingüística i lliteratura
• Història i Art: etnohistoria, història de la ciència, història de l'art i iconografia
• Moviments ètnic-socials i Drets humans
• Estudis econòmics, socials i polític-jurídics
• Pensament, filosofia i educació
• Globalisació, patrimoni i polítiques públiques
• Ciències, tecnologia i mig ambient

Primers congressos

Durant el desenroll de l'I Congrés, presidit pel colombià José María Torres Caicedo, la tendència ideològica era llimitar el americanisme a l'época precolombina; era notòria l'intenció de relativizar l'importància del descobriment i la colonisació espanyola. Aixina, varen ser presentades tesis com la de Paul Gaffarel, Els Phéniciens en Amérique, que establia la teoria de la visita dels fenicios a Amèrica; la Note sur la découverte de l'Amérique antécolombienne, de Benedict Groendals, que reinvidicaba el descobriment d'Amèrica pels islandesos i no pels danesos, noruecs o normandos; les Relations qu'ont pu avoir ensemble, au commencement de notre ère, els Boudhistes d'Asie et els habitants de l'Amérique, de Foucaux, encorajat per E. Petiot, que defenia la presència de budistes en Mèxic en el V aduint similituts filològiques entre l'idioma otomí i l'idioma chinenc; o Li Roc de Dighton, de Gabriel Gravier, que es referia a l'establiment d'escandinaus en Massachusetts en el XI.

El II Congrés es va celebrar en Luxemburc en 1877. En eixa ocasió, Hyde Clarke va presentar Els origines dones langues, de la mythologie et de la civilisation de l'Amérique, dans l'Ancien Monde, tesis en la qual plantejava que pobles pigmeos havien entrat pel estret de Bering, tribus africanes pel oceà Atlàntic i colon sumerio per la via d'Australasia i Polinèsia. Es varen presentar vestigis del cristianisme anteriors a l'any 1000 d. C., destacant Emile Schmitz en Pay-Tuma, tesis en la que proponia que Tomás l'Apòstol havia predicat el evangelio en l'actual territori del Paraguay.

La polèmica de l'evangelización cristiana en l'Amèrica precolombina va continuar durant el III Congrés, el qual es va celebrar en Brusseles en 1879: algunes de les tesis varen ser L'Homme blanc et la Croix en Amérique, de E. Peterken, Vestiges du Christianisme et de l'homme blanc en Amérique avant sa découverte parell Christophe Colomb, d'Émile Schmitz, i De l'home blanc i signe de la Creu precolombinos en el Perú, de Marcos Jiménez de l'Espasa.

El IV Congrés va ser celebrat en Madrit en 1881. En eixa ocasió, els espanyols José Luis Albareda i Sezde i Cesáreo Fernández Dur varen ser respectivament president i secretari general. Va ser Fernández Dure qui va presentar el treball Expedicions precolombinas dels vizcaíno a Terranova i als països del llitoral immediats, en el quel presentava als vascs com a precursors de la colonisació d'Amèrica. Per una atra part, Gervasio Fournier va defendre que havien segut els egipcíacs els primers colonizadores, puix estos, ademés, havien conegut l'Atlántida. L'existència de la Atlántida seria defesa fins a 1922 en A antiguidade Americana per Carlos Xavier Paes Barreto, tesis que negava que Colón haguera descobert Amèrica.

Aixina que, durant la celebració dels primers congressos, en ple conflicte filosòfic entre darwinismo i positivisme, es fa palés en alguns autors l'intenció de restar valor a la tasca realisada per Espanya en Amèrica i d'alimentar la llegenda negra espanyola.

Despuix d'una bregada decisió, en 1892 —any del IV centenari del Descobriment d'Amèrica— el IX Congrés es va portar a terme en Espanya, en el Monasteri de la Rábida en Huelva. En esta ocasió el president va ser l'acadèmic Antonio María Fabié i Just Saragossa el secretari general.