Deva (Guipúscoa)

Deva (Guipúscoa)

Plaja de Deva des de la escollera

Deva (oficialment ) és una localitat costera i municipi guipuscoà del País Vasc, Espanya. Està situada al noroest de la província de Guipúscoa i ubicada en la desembocadura del riu Deva, pertany a la comarca del Baix Deva. Té una població de 5445 habitants (2019) i una superfície de 51,54 km², en una densitat de 104,85 habitants per km². Ostenta els títuls de Molt noble i molt lleal vila.

L'orige de la vila de Deva se situa en el propenc núcleu rural d'Icíar fundat en 1294, fins que en 1343 es va establir en l'actual ubicació en el nom de Montreal de Deva.

Es distribuïx per dos alvertents diferents, la del riu Deva i la del riu Urola, i el seu terreny és molt accidentat. La costa destaca per la cridada rasa mareal que s'estén fins a Zumaya. Se situa en la marge dreta de la riga que el riu Deva forma en la seua desembocadura; en ella, en una atra época, va haver un port comercial important; en l'actualitat únicament s'utilisa com a port deportiu i de recree. Té una gran plaja, que és el seu atractiu turístic principal, junt en el seu gran alameda.

Símbols

Les seues armes són un escut de gules en un castell donjonado en tres torrecillas, sostingut per dos lleons rampantes enfrontats, i als seus peus un camp de sinople.

Toponímia

La vila s'ubica en la desembocadura del riu Deva del com pren el seu nom. Existixen prou topònims homònims en la zona nort d'Espanya, associats a rius.

La paraula «deva» significa en sánscrito deu, deidad. Es considera que deriva a la seua volta d'una paraula proto-indoeuropea, deiwos, utilisada per a designar deus; les pròpies paraules deu o Zeus, derivarien de dita paraula original. Per eixe fet, i per estar el topònim relacionat casi sempre en rius en Espanya, s'ha solgut relacionar Deva en el nom d'una hipotètica deesa o numen celta dels rius.

L'aplicació del nom a l'actual localitat prové del fet de que Deva va ser fundada en el lloc que ocupa actualment el barri de Icíar en 1294 i va ser batejada en el nom de Mont-Real. En 1343 va ser traslladada a la seua actual ubicació en la desembocadura del riu Deva, passant a denominar-se Mont-Real de Deva; finalment el nom de la vila acabaria confonent-se en el del riu en perdre l'apelatiu de Mont-Real.

a Poblacion de Yziar va ser Vila en la denominació de Mont-Real des del 24 de Juny de 1294, en que la va lliurar privilegi de tal el Rei D[o]n Sancho el IVº de Castella en Valladolit, fins al 17 de Juny de 1343, que D[o]n Alonso XIº va concedir en el Real de sobre Algecira un atre privilegi, per a que es traslladara al lloc, en que oy es troba.

Tradicionalment el nom del poble s'ha escrit com Deva, encara que en l'últim terç de el XX va començar a escriure's també com Dega, en aplicar-se-li les regles d'ortografia modernes de la llengua vasca. Deva és la transcripció formal del poble en castellà, i Dega en vasc. Des de 1981 la segona és l'oficial del municipi i en 1989 va ser publicada en el BOE, per lo que actualment és oficial per a totes les instàncies de l'Estat. Actualment Dega és la forma més habitual d'escriure el nom, tant en vasc com en castellà.

El seu gentilici en castellà és devarés. En vasc s'usa debarra o debatarra, comú per a hòmens i dònes.

Geografia

Integrat en la comarca de Baix Deva, se situa a 41 quilómetros de la capital donostiarra. El terme municipal està travessat per l'autopista del Cantàbric (AP-8) i per la carretera N-634 entre els pK 33 i 49, ademés de per les carreteres GI-638, que permet la comunicació en Motrico, GI-3292, que es dirigix cap a Azcoitia, i per atres de caràcter local que conecten en Icíar i atres llogarets del municipi.

El relleu del municipi està definit el riu Deva en el seu curs baix, la costa cantàbrica, que inclou l'àmplia plaja de Deva, i els monts i boscs de l'interior, per a on discorren numeroses rieres. Els monts principals són Sesiarte (758 metros), Arrateko (739 metros), Aitolako (681 metros) i Anduz (612 metros). El riu Deva fa de llímit oriental en Motrico. L'altitut oscila entre els 758 metros (Sesiarte) i el nivell de el mar. El poble s'alça a 4 metros sobre el nivell de el mar.

Noroest: Motrico	Nort: Mar Cantàbrica	Noreste: Zumaya
Oest: Motrico		Est: Cestona
Suroest: Mendaro	Sur: Azcoitia	Surest: Azpeitia

Deva llimita, al nort en la mar Cantàbrica, a l'est en Zumaya i Cestona, al sur en Azcoitia i Azpeitia, i a l'oest en Motrico i Mendaro.

Hidrografia

Plaja de Deva

L'hidrografia del municipi està basada en el riu Deva i els menuts afluents que apleguen a ell des de les montanyes que li rodegen. En la conca del Urola són els afluents d'este els que reguen les seues terres; estos afluents, tant del Deva com del Urola, són chicotetes rieres que naixen en els monts propencs i acaben morint en el riu principal.

El riu Deva (o Diva, segons Ptolomeo), en la seua desembocadura forma una riga que té uns 70 m d'esgambi i que el seu calat depén de la marea. Els màrgens de la riga han segut modificats en la construcció de dics. Esta riga aplega fins al barri de Sasiola, en Mendaro; en ella es forma una marisma de la que encara queda algun restant important, ya que bona part de la mateixa ha segut desecada i convertida en terres de llabor. Poc abans de la marisma hi ha un coll estret en el que en temps prehistòrics va haver assentaments, dels quals hi ha restants importants, i en la seua entrada superior es va establir el Convent Hospital de Sasiola i l'iglésia de Sant Andrés de Astigarribia, considerada com una de les primeres iglésies de la província.

Les aigües del Deva varen estar molt contaminades, tant fecal com industrialment, en rebre, en escàs tractament, els sanejament de les localitats de la seua conca i els rebujos de la numerosa indústria de l'àrea. La situació va donar un bolque en la primera década de el XXI quan els sistemes de sanejament i depuració es varen posar en marcha.

En la desembocadura del Deva s'obri la plaja i seguidament, cap a l'est, la costa es acantila formant una rasa mareal. Estos tallats, que s'estenen fins a Zumaya conformant la rasa mareal entre Deva i Zumaya, són especialment rellevants, no solament per la biodiversitat que es dona en la rasa mareal existent al seu peu, sino perque les característiques de la seua estructura de flysch permeten realisar importants investigacions sobre senyes geològiques i història de la Terra.

Orografia

L'orografia del municipi és molt irregular i abrupta. Els monts que ho rodegen alcancen els 800 o 900m d'altitut a poca distància de la costa. Ya en 1799 Agustín María de Balzola, Vicari de Deva, dia lo següent respecte a este capítul:

Lo escabroso i montuoso de tota la jurisdicció d'esta Vila no permet, es done raó tan circunstanciada com es desija en est Capitule, sent una confusió encara per als mateixos naturals tant número de montanyes i tanta diversitat de noms.

Predomina la roca calcàrea en la composició dels terrenys del municipi, lo que ha propiciat la formació de numeroses dolina, grans grutas subterrànees i coves, sobretot en la zona de Itziar i Lastur. La roca calcàrea fa que l'encinar Cantàbric siga molt abundant en estos monts. Els roures, hages, abedulls i atres espècies típiques del país completen el panorama arbòreu, al com cal afegir les plantacions, destinades a l'explotació comercial, de pi insignis. Hi ha grans campas d'herba en les que pasta el ganado, principalment vacú.

La costa destaca pels grans tallats de més de 150 m d'altura, als peus de la qual s'obri la rasa mareal, en plages salvages de roques i pedres. Els flyschs es mostren en tota la seua claritat i es veu cóm els «emparedados» de diferents roques entren, trencats, en el mar.

Rasa mareal de Deva i Zumaya

Núcleus de població

La composició del municipi està basada en el núcleu urbà i en els barris rurals; estos són Itziar, Lastur i Elorriaga. Els barris rurals conformen l'entitat local menor de Itziar. Hi ha uns 130 caserius escampats pel territori.

La població es concentra en el núcleu urbà, a on residix el 81,7 % de la mateixa, i en el barri de Itziar, un 7,7 %. El restant es repartix pels diferents assentaments.

Història

Els restants prehistòrics trobats en els numerosos jaciments localisats en el territori municipal testifiquen una població important en temps prehistòrics. El conjunt de pintures de la cova de Ekain, a on destaca un grup de cavalls, pertanyent al Magdaleniense, és dels més importants d'Europa. En la zona de Astigarribia s'han trobat importants restants en la cova de la Ermitia (pertanyents a quatre nivells culturals: neo-eneolítico, aziliense, magdaleniense i solutrense). En l'àrea de Sasiola també s'han trobat restants interessants, com en la de Praileaitz. En atres coves s'han trobat pintures simbòliques que han segut catalogades provisionalment en l'época Solutrense; és dir, fa uns 20 000 anys.

Encara no tenint notícies dels temps de l'imperi Romà, se sap que varen estar en la costa del golf de Viscaya en importants assentaments, com el port i ciutat d'Oiasso, en l'actual Irún, en Forua, prop de Guernica o en Guetaria per lo que es pot supondre que també tindrien presència en la riga del Deva. L'iglésia de Sant Andrés de Astigarribia té rastres (una finestra) visigóticos i està considerada com l'iglésia més antiga de la província.

El primer assentament relatiu a la població de Deva es troba en Icíar, a on el 24 de juny de 1294, en Valladolit, Sancho IV de Borgoña, rei de León i Castella, donava carta pobla a la població en el nom de Monreal de Icíar (com diu la catedràtica en Història Medieval Beatriz de Arizaga), que varen viure durant 9 anys en la zona situada a 342 metros d'altura, varen demanar insistentment al rei el trasllat al costat de la mar en la zona plana en la marge dreta del riu Deva, junt a la desembocadura del mateix, per a aprofitar d'esta forma els recursos que la mar oferia i dedicar-se a la peixca i al comerç. El rei Alfonso XI de Castella autorisa el trasllat el 17 de juny de 1343 en el Real de sobre Algecires, se li donava el nom de Monreal de Deva i se li otorgava el fur de Vitòria. En este trasllat, el lloc de Icíar va deixar de ser vila, com diu Agustín María de Balzola, Vicari de Deva en 1799;

a Poblacion de Yziar va ser Vila en la denominacion de Mont-Real des del 24 de Juny de 1294, en que la va lliurar privilegi de tal el Rei D[o]n Sancho el IVº de Castella en Valladolit, fins al 17 de Juny de 1343, que D[o]n Alonso XIº va concedir en el Real de sobre Algecira un atre privilegi, per a que es traslladara al lloc, en que oy es troba.

Deva es va situar en el bando comunero en la Guerra de les Comunitats

En 1390 es decreta que les reunions del concejo, que fins a llavors se celebraven en l'arenal, passaren a realisar-se en l'iglésia, donant testimoni documental de l'existència d'un temple en eixa época.

Despuix del alçament del comte de Salvatierra en 1520, durant la Guerra de les Comunitats, Deva es va situar en el bando comunero, vencent l'eixèrcit realiste la resistència de Deva i d'atres localitats comuneras vasques despuix de la derrota de l'eixèrcit del comte de Salvatierra, Pedro López d'Ayala, en la batalla de Miñano Major el 19 d'abril de 1521.

En el XVIII, durant l'Ilustració, es va proyectar la realisació d'un conjunt de canals navegables l'objectiu final dels quals era comunicar el Mediterràneu per l'Ebre (pel canal de Amposta), pel canal Imperial d'Aragó, en l'Atlàntic pels rius Zadorra i Deva (Guipúscoa) (desembocant en Deva) o be per Laredo (Cantàbria), i en el Duero pel canal de Castella. Este proyecte no es va aplegar a terminar, supostament per causa dels elevats costs derivats de la complexa orografia, encara que es varen fer alguns trams en les zones més planes canal de Castella i part del canal Imperial d'Aragó entre 1776 i 1790 per orde del comte de Floridablanca.

L'economia es basava en el comerç que generava el port, a on les mercaderies que aplegaven del replanell castellà via Vitòria, s'embarcaven per a Anglaterra i el ferro procedent d'allí es distribuïa per les ferreríes del país. Va ser tan important este comerç que en Deva va aplegar a celebrar-se una important fira de ganado que es va perdre quan el port va deixar de ser punt de pas de mercaderies. L'obertura del pas per Orduña, unit al poc calat que la riga del Deva té, varen fer que el port perguera importància. Cal dir que varen existir drassanes fins a principis de el XX i que l'activitat es va mantindre per algun temps.

La caça de la ballena, també va ser important, com en el restant dels pobles veïns. S'acompanyava en la peixca d'atres espècies menors. Tenia Deva dos ferrerías que produïen ferro, que tractat en els seus herrerías donava com resultat una interessant indústria metalúrgica.

La ganaderia i l'agricultura, en aquells temps, tenien un paper rellevant en producció de chacolí ent els seus diversos productes.

Deva s'estenia fins a Elgóibar i tenia dins de la seua circumscripció lo que hui és Mendaro, contant en els recursos que dit territori aportava, entre ells el manantial del Kilimón, important font d'aigua potable de calitat. En eixos terrenys s'alçaven dos monasteris: el de Sasiola, de Flares Menors Observantes, i el de Canónigas Agustinas, en el barri de Garagarza, en Mendaro.

L'arribada del ferrocarril a la vila en l'establiment d'una important estació i la moda de la costa vasca com a punt d'estiueig i balneari, varen fer que es desenrollara a principis de el XX una important indústria centrada en el turisme que aplegava de l'interior d'Espanya i en especial de Madrit. El desenroll turístic es va mantindre fins als anys 70 de el XX, per a ser rellançat a principis de el XXI.

La creació de la alameda, el recreiximent de la plaja i l'adequació de les infraestructures hosteleras, varen contribuir a la creació i manteniment de fonts de riquea.

L'història de Deva queda plasmada en els seus monuments, entre els que destaca l'iglésia de Icíar, la que va ser iglésia parroquial d'aquell primitiu núcleu de Monreal, i la de Santa María, en una maravellosa portada gòtica policromada i un bonico claustre.

Durant la guerra de l'Independència, en quedar la vila apartada del camí real dominat per les guarnicions franceses, la plaja va ser utilisada per la marina britànica per a desembarcar armes i municions per a Francisco Espoz i Mina, que enviava als seus guerrillers a traslladar estos pertrechos fins a Navarra. En una ocasió, els britànics varen entregar un canó, i els navarresos, al mando de Marcelino Oráa, varen conseguir dur el canó, arrastrat per bous i travessant de nit les montanyes guipuscoanes, fins a Navarra. Este insòlit fet va ser tema per a una novela de l'escritor anglés Cecil Scott Forester, que posteriorment va ser duta al cine, encara que els arguments, tant de la novela com de la película, no guarden pràcticament relació alguna en la realitat de la proea realisada pels guerrillers navarresos.

Durant la primera guerra carlista, oficials carlistas elegien Deva en preferència en els seus periodos de descans.

Pocs anys despuix va passar per Deva el viager anglés Richard Ford que va dir: «Deva és una població encantadora, en sis mil ànimes peixqueres: ací maduren la taronja i l'oliva...La ciutat, quadrada, en carrers que es tallen en àngul recte, està situada baix l'ala del Iciar i té dos Places».

Durant la segona guerra carlista, el guerriller Santa Creu va actuar en Icíar. Pío Baroja va escriure sobre les seues aventures en esta terra.

A finals de el XIX en la participació activa del general Francisco Lersundi es canalisa la vora dreta de la riga del Deva. En 1900 es presenta en les Corts de Madrit, per mig del marqués de Santillana, un proyecte per a completar l'encauzamiento actuant sobre la vora esquerra, que és terme municipal de Motrico. Este proyecte es queda congelat durant 10 anys sent reactivat de nou en 1909 per l'ajuntament debatarra. Es crea la comissió d'obres del port que es posa en contacte en el ministre de foment Fermín Calbetón.

Calbetón recolza el proyecte presentat (junt a uns atres com el de Zumaya i Motrico) i en juny de 1011 s'activen definitivament les obres del port i la alameda. En giner de 1912 es demana el respal dels pobles veïns que es beneficiarien de l'obra i aixina i tot els tràmits de l'obra es dilaten. El 13 de juliol de 1913 es dona conte de que el Consell d'Estat aprova l'últim tràmit per a començ de les obres, en tots els tràmits l'intervenció de Fermín Calbetón va ser determinant. La subasta de les obres es realisa en juliol de 1911 i en quedar deserta es torne a realisar en octubre que queden adjudicades al contractiste Cessara Domínguez.

Junt a les obres del port, es realisa, també en el respal de Calbetón, la duta d'aigües i l'eixample exterior, baix plans de l'arquitecte Cipriano Artetxe sobre una extensió de

31 000 metros quadrats que l'estat cedix al poble de Deva. LA obres de l'eixample comencen en 1914 pero no és fins a quatre anys despuix que aplega la cessió de terrenys.

En la guerra civil espanyola de 1936 - 1939, les tropes sublevades i procedents de Navarra, varen ocupar Deva el 23 de setembre de 1936. Este fet va donar lloc a que es nomenara un carrer del municipi en eixa data, encara que popularment se li va seguir denominant «carrer dels Morts» per ser el carrer que conduïx des de l'iglésia parroquial al cementeri de la localitat.

L'intent de colp d'Estat del 18 de juliol de 1936 va sorprendre en la localitat a molts estiuejadores que varen ser considerats «de dretes», se'ls va detindre, se'ls va enviar a Sant Sebastià i, des d'allí, varen passar en la seua majoria als barcos-presó que el govern vasc tenia en el port de Bilbao. L'intent de les tropes republicanes de volar l'arc corresponent al pont levadizo, a pesar d'estar preparat en antelació, no es va realisar gràcies a l'enèrgica intervenció d'un ciutadà que vivia en la vora esquerra de la riga. Les tropes rebels, compostes pel requeté navarrés i per forces italianes enviades per Mussolini, varen quedar en Deva acuarteladas llarc temps. Municions abandonades per estes tropes en la plaja varen ocasionar un tràgic accident entre chiquets que les varen trobar.

El desenroll industrial de la comarca, que tenia el motor en la veïna Éibar, va aplegar a Deva en la segona mitat de el XX, quan numeroses indústries varen buscar ampliar les seues instalacions en les campas de Icíar, a on es va establir un important polígon industrial.

Històric lloc d'estiueig

Des de mediats de el XIX despuix de l'arribada del ferrocarril, la vila va començar a convertir-se en un dels llocs d'estiueig playero més coneguts de Guipúscoa, visitat en especial per persones de Madrit. Es varen realisar reformes urbanes importants per a proporcionar a l'entorn de major tranquilitat i bellea, com va ser la construcció de la alameda o en encauzamiento de la riga i port. Durant tot el XX el turisme de plaja va ser creixent i consolidant-se, sent ademés, en la segona mitat de sigle, el destí de la propenca urbs urbana formada per les localitats de Éibar i Ermua que, juntes, varen aplegar a superar els 50.000 habitants.

Molts estiuejadors varen construir segones vivendes en l'entorn de la plaja, viles com Toledo Enea, Taronger Ikoa o Serra Enea. Es varen obrir hotels com Miramar, Monreal, Deva, Celaya, Egaña, Iriondo, entre uns atres. En la plaja es varen establir servicis de veles i casetes gestionades per la família Urasandi. El compositor donostiarra Pablo Sorozábal va compondre la Marcha de Deva peça present en el repertori de totes la tamborradas.

Demografia

Deva conta en una població de .

Deva

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població de el INE

Transport i comunicacions

Deva està travessada per la carretera N-634, que l'unix en la capçalera comarcal, la ciutat d'Éibar, i en la capital de la província, Sant Sebastià, i Bilbao, capital de la veïna Viscaya. L'autopista AP-8 té un accés en el barri de Itziar, i el ferrocarril de via estreta, d'Eusko Trenbideak, de la llínea Bilbao - Sant Sebastià, té estació en ple centre de la vila, estació que va ser important en atres époques pel servici de la companyia d'autobusos "L'Esperanza", que transportava a i des de l'estació de Deva als viagers de Motrico, Ondárroa i Marquina. La carretera GI-638 l'unix en la veïna Motrico i en Ondárroa, esta última ya en Viscaya.

El Port Deportiu de Deva és per a embarcacions de recree i té 70 amarres per a chicotetes barques de peixca i yates. No hi ha llínees ni comercials ni de passagers, encara que en una atra época varen existir. Està situada en les rodalies dels ports de Bilbao i Passages, i dels aeroports de Fuenterrabía, Bilbao i Vitòria.

La distància a Sant Sebastià és de 40 km; a Bilbao és de 60 i a Vitòria és de 70. De Éibar està separada per 20 km.

Economia

Embarcaderos de la riga de Deva

Històricament l'economia de Deva ha estat sustentada pel comerç i l'indústria, amén de l'activitat rural centrada en la ganaderia i agricultura. Les rutes comercials per mar aplegaven al llavors port de Deva o al veí fluvial de Alzola, en Elgóibar, allà pels sigles XVI i XVII. Tenia dos ferreríes i el comerç de la llana castellana, que aplegava des de Vitòria, i el ferro anglés, feya que Deva fora considerada rica. En el seu riga va haver drassanes fins a el XX.

En l'actualitat, de la mateixa manera que antany, també són l'indústria i el comerç, esta volta en caràcter de turisme, els que mantenen l'economia de la vila. El sector servicis, en prop d'un 50 % de l'ocupació, i l'indústria, en un 38 %, són el pilar econòmic. La ganaderia i agricultura mantenen una certa importància.

El sector primari, en 3506 ha dedicades a explotacions agrícoles i ganaderes, principalment ganaderes, ocupa, en les 220 chicotetes explotacions, al 6,5 % de la població activa. L'agricultura és casi exclusivament per al autoconsum i la venda en els mercats dels pobles de la comarca. Les ganaderies es dediquen a la llet i a la carn. Hi ha alguna ganaderia de bous braus en Lastur i Itziar.

En el sector secundari, l'indústria metalúrgica, com en el restant de la comarca, és la que monopolisa, pràcticament, este sector. Les indústries d'accessoris de l'automòvil i la màquina ferramenta són les que estan més implantades. S'aprofiten algunes terres de la vall del Deva per a la seua ubicació, encara que el foc industrial important es troba en Itziar. La comarca del Baix Deva, eminentment industrial i poc extensa, té un tipo d'ubicació industrial que permet als habitants dels seus pobles viure en uns i treballar en uns atres. Les necessitats de les fàbriques ubicades en els centres històrics industrials, com Éibar i Elgóibar, han fet que s'expandixquen per tota la comarca i encara fòra d'ella.

El sector servicis, basat en el turisme, ocupa a prop del 50 % de la població activa. El gran atractiu turístic és la plaja, i al voltant d'ella s'han desenrollat diverses activitats d'hostaleria, restaurants, hotels, etc. La part rural del municipi està accedint a esta activitat per mig del turisme rural.

Port

La riga de Deva ha segut un port comercial de certa rellevància en l'antiguetat. Era un dels punts d'exportació de la llana castellana al nort d'Europa. La llana aplegava del replanell castellà via Vitòria, s'embarcava per a Anglaterra i el ferro procedent d'allí es distribuïa per les ferreríes del país. Despuix de finalisar eixe comerç la zona va perdre importància quedant com un us molt residual per a algunes chicotetes embarcacions de peixca molt artesanal i alguna embarcació deportiva lligada a l'activitat estiuenca de la localitat. A finals de el XX el Govern Vasc va mamprendre una llabor de potenciació de ports deportius i recreatius, frut d'això va ser la creació d'una dàrsena deportiva.

El port està ubicat al costat del pont que creua la riga i canalisat un espigón a l'esquerra i una escollera a la dreta, té poc calat en marea baixa i la barra és variable i perillosa. Està gestionat per Euskadiko Kirol Portuak.

Característiques generals

Situació: l= 43 -17,6 N L= 02 -21,2 W Carrera de Marea: 4,5 m Boca d'entrada:

Esgambi: 25 m

Calat en B.M.V.E: 0,5 m

Orientació: Nort

Servicis del port

Rampa

Administració i política

Resultats de les eleccions municipals en Deva

Partit polític	2023		2019		2015		2011
	%	Regidors	%	Regidors	%	Regidors	%	Regidors
Euskal Herria Bildu (EH Bildu)-Bildu	43,22	6	42,30	6	35,34	5	—	—
Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionaliste Vasc (EAJ-PNV)	39,79	6	23,40	3	20,92	3	21,81	3
Elkarrekin Podem-Orain Dega	11,86	1	—	—	—	—	—	—
Debarren Ahotsa (DA)	—	—	29,87	4	39,48	5	—	—
Alternatiba	—	—	—	—	—	—	31,44	5
Eusko Alkartasuna (EA)	—	—	—	—	—	—	17,55	2
Aralar	—	—	—	—	—	—	12,82	2
Itziar Herria Sortzen	—	—	—	—	—	—	7,92	1

Cultura

Patrimoni

Són molts lo monuments que cal destacar en esta vila. Des dels jaciments arqueològics fins als impressionants tallats de la seua costa. Les construccions civils i religioses són importants.

Jaciments arqueològics

• Cova de Ekain, junt en els jaciments de Lascaux, Niaux i Altamira és un dels més importants del arc Atlàntic. Les seues pintures, entre les que destaca en grup de cavalls són de la màxima rellevància del periodo Magdaleniense (15 000-12 000 a. C.). El conjunt pictòric va ser descobert per A. Albizuri i R. Rezábal en 1969 i estudiat per la Societat de Ciències Aranzadi. Hi ha 70 figures representades, 64 pintades i 6 gravades, en excelent estat de conservació. Existix una rèplica per a la seua visita "Ekainberri", ubicat en el veí municipi de Cestona.

• Cova de Ermitia, molt prop de Sasiola i Astigarribia i al costat de l'antic camí real es troba esta cova que va ser estudiada per Barandiarán en 1924 i 1926. S'han trobat restants pertanyents a quatre cultures, neoneolític, aziliense, magdaleniense i solutrense.

• Cova de Urteaga, en l'ala del mont Salvartore, s'han trobat importants restants dels periodos magdaleniense i aziliense. Ho va descobrir Barandiarán en 1928 i ho va estudiar junt en T. de Aranzadi. S'han trobat varis cràneus que daten de 12 000 o 8000 a. C.

• Cova Arbil, des de 1942 que va ser estudiada per Aranzadi i Barandiarán fins als últims estudis de 1986 s'han trobat importants mostres d'indústria lítica, de restants faunísticos, i de jaciments sepulcrales prehistòrics.

• Cova de Praileaitz, situada en Sasiola a la vora d'una pedrera en actiu que amenaça en destruir-la. S'han trobat en ella una série de pintures simbòliques, punts i ralles roges, que s'han datat, provisionalment, com del periodo Solutrense. També s'han trobat 29 collars de caràcter ritual, un d'ells fet en figures femenines de l'estil de les venus centreeuropees, estos colgantes estan datats en el Magdaleniense. L'absència d'atres restants, com a restants de talla o fauna fa supondre que la cavitat va ser habitada en l'época Magdaleniense per un sol individu que seria un chaman i que s'utilisaria per a la realisació d'actes rituals de caràcter espiritual. La cova ha segut habitada en un llarc periodo de temps, abans i despuix d'haver-la usat com a lloc ritual. La rellevància de les troballes fan que l'importància del jaciment siga internacional.

• Monolit de Arluze, a la vora de la carretera que va la barri de Endoia, es troba este monolit de roca calcàrea en forma de laja que té una altura d'1,35 m en esgambi que oscila entre 1,75 m en la base i 0,20 m.

Construccions religioses

Portada de Santa María de Deva

• Iglésia de parroquial de Santa María, de el XV (finalisada en el XVII), declarada Monument Nacional. Edificació gòtica en una imponent portada policromada i claustre gòtic, el primer de Guipúscoa. Imponent interior en les seues tres naus i voltes de creueria rodejat de capelles que s'òbrin entre els contraforts de la nau. En l'interior destaca el Retaule Major de La nostra Senyora de l'Asunción, de Bernabé Corder en 1662 i armat per Pedro de Alloitiz en 1668.

• Santuari de Icíar, antiga iglésia parroquial, que data de el XIII, reformat en el XVI. Gòtic, en tres trams en el seu interior guarda un magnífic retaule plateresco tallat en fusta per Andrés de Araoz en el XVI i l'image romànica de la verge. En 1799 descrivien aixina l'iglésia de Icíar:

És inmemorial venerada en tradicion d'apareguda, i celebre pels seus milacres la devotisima Ymagen de Maria Santissima de Yziar en la Parròquia del mateix nom, cuia distància queda anotada. Esta Yglesia és d'una nabe molt capaç, i de primorosa arquitectura, adornada en un magnifique camarin treballat, no há molts anys.

• Convent Hospital de Sasiola, de el XVI o XVII i declarat monument provincial en 1964 va ser convent de Flares Menors Observantes i hospital de peregrins del Camí de Santiago de la costa. En un principi es volia fundar el convent en Icíar pero el cabildo es va opondre. Llavors Juan Pérez de Licona els donó el lloc i drassana de Sasiola, situats entre Deva i Mendaro a la vora del riu Deva, lloc a on, segons pareix, existien unes edificacions aixina com drassanes i una ermita dedicada a La nostra Senyora de la Pietat. De construcció gòtica destaca el retaule Major, en fusta de nogal, de el XVII, que està situat en el presbiteri, barroc i semblant al del Convent Vidaurreta.

Hi ha chicotetes ermites disseminades per tot el municipi, tant en el caixco urbà com en els barris. Destaquen la de Santa Catalina en el barri de Egia, de 1539, Sant Sebastià d'Elorriaga de 1391, Sant Nicolás de Lastur de 1625 o San Roque de el XVI.

Construccions civils

Casa consistorial

• Casa consistorial, de 1747 i dissenyada per Ignacio de Ibero és un imponent edifici barroc, al gust herreriano, de sillería calcàrea. Pòrtic en pas en la planta baixa, balcó corregut en la primera i balcons en la segona en els escuts de Deva, Guipúscoa i Espanya en la frontera. En els seus baixos estaja varis escuts d'armes d'edificis derribats.

• Casa Aguirre o Palau de Valmar, de el XV, la frontera principal està construïda en sillería, mentres que les fronteres nort són planes en finestres uniformemente distribuïdes. Cap a la riga dispon d'amplis finestrals que la caracterisen. Totes les fronteres estan arrematades per un ràfol tallat. En l'interior les estàncies principals destaquen per la exuberante decoració.

• Casa Aldazabal, en balcons en la seua pedra de sillería decorada, baranes de ferro forjats i els seus dos escuts, fan de tota la seua frontera un conjunt molt armonioso.
• Casa de Báñez, de planta rectangular i teulada a quatre aigües porta en la seua frontera els escuts de Sasiola i Báñez.

• Torre de Sasiola, antiga casa torre medieval conserva encara elements pertanyents a eixa construcció defensiva.

• Pont de Deva-Motrico, inaugurat en 1866 formava part de la comunicació entre les capitals per la costa. Consta de tres arcs i un afegitó que va substituir, en 1951 al tram levadizo que deixava passar els barcos riga dalt. Posseïx una calificació de protecció especial, per estar calificat com Ben Cultural dins del Conjunt Monumental del Camí de Santiago.

En el pretil de la partix sur, una argolla senyala el curs mare de la riga i la divisió entre Deva i Motrico. En el costat de Deva va contar en un chicotet niu ametrallador construït durant la Segona Guerra Mundial, per a repelir una possible desembarc de tropes aliades i que va desaparéixer en la construcció de la passejada a vora de la riga del Deva a finals de el XX. En 2007 es va tancar al tràfic rodat, donant-li solament us peatonal. El 5 de juliol de 2018 sofrix l'afonament del pilar central lo que va obligar a la seua reconstrucció que va ser finalisada en juny de 2022, esta reconstrucció va rebre el premi al Millor Proyecte Europeu en la categoria de Conservació otorgat per la Comissió Europea i Europa Nostra dins dels Premis Europeus de Patrimoni.

• Plaça del mercat, de principis de el XX, proyectat per Manuel Echave Zalacain en 1905 i construït en 1910, és Monument del País Vasc des de 1995.

Hi ha alguns caserius d'especial valor com el caseriu Arriolabeñe, de el XVI.

Festes

Deva celebra les seues festa patronals en honor a San Roque el 16 d'agost en elles destaquen les tancades (en els novillos que es van a córrer a la vesprada) i les novilladas. També la tamborrada organisada per la societat gastronòmica Ozio Bide.

Els barris té les seues festes pròpies aixina que tenim;

• En Elorriaga, Sant Sebastià el 19 de giner.
• En Endoia, Sant Asensio (l'Ascensió) en maig 40 dies despuix de Pasqua.
• En Itziar, Kopraixak comencen el primer dissabte d'agost.
• En Lastur, Sant Nicolás el 10 de setembre.

A banda d'estes festes se celebren atres comunes al país i la comarca com Vespra de Santa Águeda, Sant Blas el Dia del Debarra i Eukaljaia.

Llegendes

• Les tres ones. Inclosa en Tradicions Vasc Càntabres de Juan Venancio Araquistain. Imprenta de la província en Tolosa, 1866.

Personages

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Deva (Guipúscoa).
• Ajuntament de Deva
• Diputació de Guipúscoa