Solutrense
<mapframe text="Selecció de llocs Solutrense basat en les senyes de ROAD database(CC BY-SA 4.0 ROCEEH)" width="450", height="350"> {
"type": "ExternalData", "service": "page", "title": "ROCEEH/Solutrean.map"
} </mapframe> La cultura solutrense (ca. 22.000-17.000 BP) ocupa, dins de la seqüència del Paleolític Superior, un lloc transicional entre el Gravetiense i el Magdaleniense. El seu desenroll es va donar en Europa Occidental, concretament en territori francés i en la península ibèrica. El nom prové despuix del descobriment dels jaciments en Crôt du Charnier en Solutré, districte Mâcon, en el departament de Saona i Loira, a l'est de França (regió de Borgoña).
Estudis recents han identificat a la cultura solutrense en els humans que vivien en Europa abans de l'últim màxim glacial i que solament varen sobreviure en la península Ibèrica i el sur de França.[1]
Característiques generals
[editar | editar còdic]
El Solutrense europeu s'enquadra en el Paleolític Superior Mig. Durant esta fase del Paleolític Superior es varen produir una série d'alvanços tècnics certament rupturista en lo anterior i que es varen propagar per tot el continent. Tant en la cultura anterior al Solutrense, la Gravetiense, com en el propi complex Solutrense es varen desenrollar noves formes de enmangue i d'utilisació dels útils (els composts sobre astiles de fusta); estes noves formes perviuran durant el restant del Paleolític Superior i aplegaran inclús al Mesolítico i en molta menor mida al Neolític. En este periodo també es va desenrollar d'una manera molt notable l'art, en un gran auge del art rupestre durant el Solutrense de la mateixa manera que l'art moble ho va tindre durant el Gravetiense, en l'auge de les «Venus».
Esta indústria és obra del Homo sapiens sapiens, que a principis del Paleolític Superior va desplaçar progressivament als Neandertalés com a espècie dominant; està provada una etapa de coexistència, una etapa relativament llarga estimada en uns 10 000 anys de coexistència d'abdós espècies; els fòssils de Neandertal són escassos despuix dels 40 000 anys i desapareixen fa aproximadament 30 000 anys. Els Sapiens varen seguir proliferant i varen terminar per ocupar tot el planeta durant el Paleolític Superior. No obstant, el tema de les relacions Neandertal-Sapiens és un tema complex i que encara hui seguix sent objecte de noves teories i reinterpretación.
Cronologia
[editar | editar còdic]
Cronològicament, el Solutrense es pot situar entre el 22.000 i el 18.000 BP. En la península ibèrica les datacions van una miqueta més llunt, aplegant a situar-se les últimes fases cap al 16.000/15.000 BP. És una cultura exclusivament situada en Europa Occidental (jaciments en França i en la península ibèrica) i que succeïx al Gravetiense, cridat per alguns autors Perigordiense Superior per a les facies d'Europa Occidental. Durant el desenroll del Solutrense en Europa Occidental es desenrollarà en el restant del continent (Central i Oriental) el cridat complex Epigravetiense, com a conseqüència d'una ruptura cultural provocada per un aument de l'aïllament de les poblacions a causa del descens dels glaciarés, lo que va provocar que algunes zones quedaren deshabitades. El continent europeu va recuperar una certa homogeneïtat cultural en l'arribada del canvi climàtic del Tardiglaciar i el desenroll de les cultures magdalenienses en el Paleolític Superior Final, si be estes cultures epigravetienses varen continuar la seua pròpia evolució paralela fins al final de l'Era Glacial.
L'orige del Solutrense és encara hui en dia un tema complex, a on convergixen vàries teories de diversos autors; d'una manera bàsica, podem agrupar estes teories en tres grups:
Un primer grup ho componen les teories que defenen que el Solutrense deriva de les indústries foliáceas d'Europa Central, com el Szelitiense; estes haurien perdurat i baixat en el descens dels glaciars donant la base per al desenroll del Solutrense. Si ben un anàlisis comparatiu dels útils foliáceos d'estes cultures en els fulls que després es varen desenrollar en el Solutrense permet conjeturar açò, hi ha notables problemes de tipo cronològic que podrien invalidar estes teories; entre l'ocàs de les indústries foliáceas i el desenroll del Solutrense hi ha tot el complex Gravetiense, estés per tota Europa.
Una atra teoria, ya rebatuda i invalidada postulava un orige hispà-africà, basada en la similitut entre les puntes Solutrenses de la península ibèrica i les trobades en el Nort d'Àfrica en jaciments Aterienses. L'investigació posterior va terminar per invalidar estes teories. Un tercer grup va relacionar al Solutrense en alguns Gravetienses septentrionals, considerant un aspecte intrusionista en seqüències Gravetienses o inclús Auriñacienses que emfatisen eixa relació.
Actualment es considera que les puntes Solutrenses tindrien el seu orige en les puntes de la Font-Robert Gravetienses, segons la semblança formal entre abdós i a la gran presència d'estes puntes Gravetienses en l'Europa Occidental, posterior territori del Solutrense.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Taula de cultures prehistòriques del Vell Món
- Hipòtesis solutrense
- Gravetiense
- Patrimoni artístic i monumental de la província d'Almeria
Bibliografia orientativo
[editar | editar còdic]- Muñoz Amilibia, A. M., Prehistòria Prenc I; Universitat Nacional d'Educació a Distància, 2001.
- Cunlife, B., Prehistòria d'Europa Oxford; Editorial Crítica, 1998.
- F. Djindjian, J. Koslowski, M. Otte : Li Paléolithique supérieur en Europe, A. Colin (1999) ISBN 2-200-25107-6 (en francés)
- Pell Desruisseaux, J.L., Instrumental Prehistòric: Forma, Fabricació, Utilisació; Editorial Masson, 1989.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «evitar-la-extinció-fa-20000-anos.html El ADN de 350 cadàvers desvela cóm els europeus varen evitar l'extinció fa 20.000 anys» (en és). El País. Consultat el 2024-03-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solutrense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.