Magdaleniense

Magdaleniense

Distribució de la cultura magdaleniense en Europa. En rosa, el Magdaleniense i en roig, el Epigravetiense, els punts blaus són jaciments.

La cultura Magdaleniense (en francés: Magdalénien) és una de les últimes cultures del Paleolític superior i Mesolítico en l'Europa occidental, que va ser caracterisada per les traces de la seua indústria lítica i òssea. Va succeir a la cultura Solutrense i estaria datat fa entre 17−12 000 anys AP aproximadament. Rep el seu nom del jaciment tipo del abric de la Madeleine, un refugi rocós ubicat en la vall de Vézère de Tursac, en Dordonya, França.

El Magdaleniense, que es va estendre a lo llarc del Würm IV, va tindre una seqüència alterna de clima fret i sec, i fresca i humit. El canvi climàtic ocorregut fa uns 12 000 anys va fer modificar els hàbits cinegéticos i alimenticis, donant per finalisat al Magdaleniense en la transició al Aziliense. Les subdivisions del periodo depenen segons autors i segons zones geogràfiques, i els sistemes de periodizaació es poden fixar en distints métodos o objectes i la seua evolució.

Édouard Lartet i Henry Christy varen denominar originalment a este periodo «L'âge du renne» ('l'edat del reno'). Varen realisar la primera excavació arqueològica del jaciment tipo, que varen publicar en 1875. El Magdaleniense s'associa en la caça de renos, encara que els seus jaciments contenen àmplia evidència de la caça de cérvols rojos, cavalls salvages i una atra megafauna present en Europa cap al final de l'Última glaciació. Esta cultura estava geogràficament estesa, i els jaciments magdalenienses posteriors s'estenien des de Portugal, a l'oest, fins a Polònia, a l'est, i tan al nort com França, les Illes del Canal, Anglaterra i Gales. Ademés de la Madeleine, les principals estacions del Magdaleniense són Els Eyzies, Laugerie-Basse i Gorges d'Enfer, en Dordonya, la cova del Placard, en Charente, i unes atres en el suroest de França.

Els pobles magdalenienses varen produir una àmplia varietat d'art, incloent figurillas i pintures rupestres. S'han trobat evidències que sugerixen que practicaven regularment el canibalisme (provablement ritualista), ademés de la producció de copes de cràneus.

Estudis recents han identificat a la cultura magdaleniense en els humans que, procedents d'Anatolia i els Balcans, varen repoblar Itàlia i el restant d'Europa despuix de l'últim màxim glacial, reemplaçant als practicants de la cultura solutrense que solament havien sobrevixcut en la península Ibèrica i el sur de França. Els estudis genètics indiquen que els pobles magdalenienses descendien principalment de grups cromañón d'Europa occidental, com els gravetienses, presents en Europa occidental fa més de 30 000 anys abans del Últim Màxim Glacial (UGM), que s'havien retirat al suroest d'Europa durant el UGM. Els pobles magdalenienses varen ser reemplaçats, o en algunes zones absorbits, per grups de caçadors-recolectors occidentals relacionats en l'epigravetiense a finals del Pleistoceno.

Concepte general

Abric de la Madeleine, que dona nom a la cultura, i des de 1979, patrimoni de l'humanitat part de «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère»

La cultura Magdaleniense es va estendre per França, Suïssa, Espanya i Alemània fa 17.000 anys, perdurant fins a fa 12.000 anys; és dir, fins a l'inici del Holoceno (ca. 11.700 BP). Es dividix en inferior i superior, cada una a la seua volta subdividida en tres estadis (I, II i III). En Anglaterra existix una cultura paralela al final del Magdaleniense, cridada creswelliense. En la península ibèrica, l'obra magdaleniense més famosa són les coves de Altamira. Pot considerar-se com la primera civilisació Plantilla:Quina europea occidental, puix per un aument demogràfic sobrepassa els llímits del seu foc originari i s'estén pràcticament per tot el continent europeu. La necessitat de matèries primeres líticas de bona calitat és un motiu important per a desplaçar a un grup a buscar-les, a voltes a vàries decenes de quilómetros. Utensilis d'un sílex especial denominat tipo Urbasa, procedent de la serra navarresa homònima, han segut trobats a lo llarc del rebanc cantàbric i suroest de França, a 400 quilómetros.

Les oscilacions del clima entre càlides i fredes, i humides i seques, tenen una gran influència tant sobre la fauna com sobre la flora. En les etapes templades, predominen els cavalls, boscs de full caduc i extenses praderias de gramíneas, mentres que en les époques més fredes, l'espècie representativa és el reno i hi ha una regressió dels boscs en benefici de les praderies.

Enterraven als seus morts, pero es coneixen escasses sepultures, comunament són simples fosses poc profundes. S'han trobat extensos campaments a l'aire lliure, organisant-se en tendes o cabanyes. Esta tendència al agrupamiento es veu reforçada, puix determinats jaciments són autèntiques necròpolis.

Va ser una cultura de caçadors. La seua base era la caça del cavall, mentres que en l'Europa de l'Est el mamut era l'espècie més codiciada. Sorgix un aprofitament complet de les espècies animals.

El tipo humà que dona lloc a este periodo és el cromañón o Homo sapiens.

Expansió dels recursos

L'expansió dels recursos, que va tindre lloc durant el solutrense, permet continuar en esta estratègia en un entorn similar, d'ahí l'expressió "en una sola vall basta". La cantitat de recursos de que disponen els magdalenienses és tan gran que els permet tornar-se semisedentaris.

La principal novetat que aporta als recursos el magdaleniense és l'explotació dels recursos marins. La peça lítica que caracterisa al magdaleniense és el arpón, dissenyat per a atrapar grans preses marines, com cachalotes o ballenes. Açò supon que utilisaven embarcacions (els magdalenienses varen desenrollar les primeres embarcacions de l'història) per a peixcar en alta mar que no s'han conservat en estar fetes de fusta.

Aparte de l'explotació dels recursos marins, es continua en el sistema caçador-recolector adaptat a les noves condicions.

Vore també

• Home de Cromañón
• Prehistòria de la península ibèrica
• Cronologia de la prehistòria de la península ibèrica

Cuevas en art magdaleniense

• Abric de la Madeleine
• Cova de Altamira
• Cuevas del mont Castell
• Cova de Tito Bustillo
• Cova de Lascaux
• Cova de Niaux

Notes i referències

Bibliografia

• (s/a).«El paleolític superior i la seua presència en Europa Occidental».ARBIL, Anotacions de Pensament i Crítica.Fòrum Arbil.Saragossa:(126)ISSN 1697-1388.Consultat el 6 de maig de 2012.