Cova de Tito Bustillo
La cova de Tito Bustillo (Plantilla:Lang-ast)[1] és una cova en pintures prehistòriques des del 33 000 fins al 10 000 a. C. Situada en Ribadesella, en el Principat d'Astúries (Espanya).
Va ser descoberta en 1968 pel grup de espeleología Torreblanca, guiat per varis jóvens de la vila. Tres semanes despuix, un dels espeleòlecs descobridors, Celestino Fernández Bustillo, conegut com Tito Bustillo, va fallir en un accident de montanya i en el seu honor es va rebatejar el jaciment.[2] Està inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de juliol de 2008, dins del conjunt «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric».[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Accés a la cova
[editar | editar còdic]En 1969, el Patronat de Cuevas Prehistòriques d'Astúries va rehabilitar l'entrada primitiva obstruïda fins a llavors per una afonada ocorreguda en posterioritat al periodo Magdaleniense, i en 1970 el mateix Patronat obri una atra entrada perforant en roca viva un túnel de 165 metros de llongitut que evita els tres quilómetros de distància que hi ha des de la vila de Ribadesella fins al primer dels accessos, part del trayecte de la qual calia realisar a peu.
Galeria principal
[editar | editar còdic]Per este túnel s'entra ya a la cova i s'aplega a una galeria que és el braç més llarc dels tres en que es conforma la planta de la caverna. Per este camí, que en el seu dia també va ser obstruït per una atra afonada, es troba, a la dreta de la nostra marcha, la hornacina dels signes escutiformes en roig, identificats com a representació de vulvas de dòna, en una invocació a la fecunditat. Recorreguts els 540 metros de llongitut que té esta galeria, apleguem a la sala en la que es verifica el entronque dels tres camins de la cova.
A la dreta va la galeria cap a la primitiva entrada, a on està l'important i extens jaciment corresponent a la cuina i utensilis de l'home prehistòric, perque allí també estava l'entrada que utilisaven aquelles famílies. En esta sala a on es produïx l'unió de les tres direccions, es troba una pintura de bon tamany que correspon a un cavall pintat en taca plena, de color roig molt obscur, casi morat. Els perfils estan molt desvaídos perque les aigües han tornat a passar per damunt de la roca en alguna riada.
A l'esquerra es troba la galeria que conduïx a la sala de les pintures. Caminant per ella deixem arrere, a la nostra dreta, una tallada d'uns vint metros verticals pel fondo dels quals discorre una riera. Poc més allà comença la paret a on el ser humà de fa mils d'anys va deixar l'extraordinària colecció de pintures.
Sala de les pintures
[editar | editar còdic]S'inicia esta en unes taques de color roig. Poc despuix, i molt prop del ras del sol, hi ha unes chicotetes figures: dos cérvidos, segons pareix corrent un darrere d'un atre, delimitats en llínea negra i en molt tènue tinto parda per a la farcidura de la taca.
Seguidament hi ha vàries taques i ralles per la sequia que hi ha en la jungla, pero que es manifesten com a restants de vàries figures més que han desaparegut. A continuació es dibuixa un chicotet reno i a nivell inferior un cérvol. Seguidament, i a la mateixa altura del sol, hi ha un cavall de bon tamany (1,75 metros de llongitut) pintat en taca plena, en canvis de color: siena natural, morat i negre. Baixe esta figura hi ha una atra molt indefinida, pero també de gran tamany, pintada en negre.
Panel principal
[editar | editar còdic]A partir d'ací la roca dobla per a estendre's en un panel net molt aprovechable per a pintar i gravar. La primera figura que es definix en este panel correspon a una cierva en llínea negra, i tanca el panel en una molt determinada cap de cavall pintada també en llínea negra. Entre una i una atra figura hi ha compreses les de cinc cavalls, dos renos mascles i una femella, i un cérvol. Aixina mateix, dins d'este panel hi ha definides en gravat dos figures de cavall, dos tectiformes, un cap de cérvol i una atra de cierva, un bóvido i dos caps més de cérvido.
Totes les figures pintades són de gran tamany, excedint dels dos metros la llongitut d'alguna d'elles. Estan realisades en taca de color utilisant una gama de negre, roig, violeta i terres, modelant-se les figures en un incipient claroscuro a pur de esfumats i, a voltes, de tintes planes. La majoria de les figures estan repassades en gravat, per al que s'ampra la llínea múltiple, a voltes profunda i atres voltes molt superficial.
Segon panel
[editar | editar còdic]Front a este gran panel hi ha un atre que va deure tindre poques figures representades, pero de les que hui solament es conserven identificables la d'una vaca i un bisonte. Les pintures estan compreses en la llínea evolutiva de finals del Solutrense al Magdaleniense mig.
Antropomorfo
[editar | editar còdic]L'image d'una forma humana, mescla de dòna i home, va ser descoberta en l'any 2000. En la part més profunda i inaccessible de la cova, es va dibuixar esta forma humana. Les datacions de carbono 14 han demostrat que són les pintures més antigues de la cova, d'entorn 33 000 anys.[4] Per a alguns científics va poder ser realisada pels hòmens de Neandertal, encara que esta tesis no està confirmada.
Centre d'Art Rupestre Tito Bustillo
[editar | editar còdic]En març de 2011 es va inaugurar el Centre d'Art Rupestre Tito Bustillo, un proyecte museográfico per a la divulgació i promoció de l'art rupestre paleolític asturià. El centre es troba a 250 m de la cova i conta en una sueperficie construïda útil de 6500 m² distribuïts en 3 nivells: planta accés, planta centre d'art i planta mirador.
La museografía va ser dissenyada i realisada per l'empresa Empty. Sono Tecnologia Audiovisual es va encarregar de l'integració dels sistemes audiovisuals de l'espai, que a través de noves tecnologies i moderns sistemes interactius facilita la divulgació dels continguts artístics i històrics.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundació Turística i Cultural de l'Orient d'Astúries. «Una cova el topònim tradicional de la qual és el Pozu’l Ramu» (en castellà). Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2013. Consultat el 4 d'abril de 2012.
- ↑ «La Cova: El descobriment». Consultat el 17 d'agost de 2020.
- ↑ «Cave of Altamira and Paleolithic Cave Art of Northern Spain». UNESCO Culture Sector. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2012. Consultat el 17 de febrer de 2013.
- ↑ Polledo González (D.L. 2011). L'art Paleolític de Tito Bustillo: caçadors i artistes en la cova del Pozu'l Ramu, 1ª ed edició, Ménsula, p. 112,114. OCLC 796271309. ISBN 9788461499397.
- ↑ Sono Tecnologia Audiovisual. «Proyecte d'ingenieria audiovisual en el Centre d'Art Rupestre Tito Bustillo». Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cova de Tito Bustillo.- Centre d'Art Rupestre Tito Bustillo
- Jaciments Arqueològics del Principat d'Astúries
- Tito Bustillo aporta claus sobre els orígens de l'escritura
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Tito Bustillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Cuevas prehistòriques d'Astúries
- Cuevas turístiques d'Espanya
- Bens d'interés cultural d'Astúries
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Espanya (Cova de Altamira i art rupestre del nort d'Espanya)
- Escola Franco-cantàbrica
- Bens integrants de l'Inventari del Patrimoni Cultural d'Astúries
- Geografia del concejo de Ribadesella
- Descobriments arqueològics en Espanya en el sigle XX
- Descobriments arqueològics de 1968
- Espanya en 1968
- Magdaleniense
- Patrimoni de l'Humanitat