Creswelliense

La cultura creswelliense és una cultura arqueològica del Paleolític Superior final de la Gran Bretanya nomenada per D. Garrod en 1926^[1] pel lloc epónimo de Creswell Crags, en Derbyshire. Està datat en 13 000 - 11 800 BP.^[2]^[3] També li'l coneix com magdaleniense final de les illes britàniques^[4] i va ser seguit per l'últim estadi glacial, el Dryas recent, quan les illes britàniques varen quedar sense ocupació humana de forma intermitent.^[5] La següent cultura arqueològica en la regió és la cultura ahrensburgiense.^[6]^[7]

Història

El terme creswelliense va ser utilisat per Dorothy Garrod en la seua obra creswelliense (1926). Esta va ser la primera publicació acadèmica de l'autora, que en el temps aplegaria a ser la primera dòna professora en Cambridge. És la primera monografia de conjunt sobre el paleolític superior de les illes britàniques i durant mig sigle va ser l'única obra de referència sobre la matèria. Garrod va propondre que esta variant anglesa de l'indústria magdaleniense tenia personalitat suficient com per a crear un nom específic.^[9] La definició del creswelliense es va ser precisant des de llavors i actualment es referix exclusivament, en el context de les illes britàniques, a indústries de tipo magdaleniense final. No obstant, hi ha autors que posen en qüestió l'individualitat del creswelliense com a cultura específica.^[10]

Característiques

Fa uns 15000 anys, les poblacions magalenienses podien emigrar cap al nort per la retirada del inlandsis noreuropeo. En la mar cent metros per baix del nivell actual, els territoris que anaven quedant lliures de gèls varen ser sent ocupats i en seguida es varen formar, en la planura nort alemana, la cultura hamburguiense, seguida per la de Federmesser; el creswelliense en Anglaterra i la cultura de Tjong, en els Països Baixos. El creswelliense presenta similituts en les cultures del nort d'Alemània i llaços en la dels Països Baixos. Totes elles presenten l'impronta magdaleniense.

Els útils líticos característics del creswelliense són els fulls trapezoidals denominats «puntes Cheddar» i les seues variants anomenades «puntes Creswell», aixina com làmines més menudes. Un atre tipo d'útils són els raspadors, fets sobre fulls rectes allargats. Hi ha també objectes d'àmbar bàltic, de marfil de mamut, de dents i ossos d'animals per a fabricar arpones, puntes, contes i agulles. Menys habituals són les azagayas de marfil.

Es coneixen vintihuit llocs de producció de puntes Cheddar en Anglaterra i Gales, pero fins al moment no s'han trobat en Escòcia ni Irlanda. Numerosos llocs estan en coves, pero la majoria són assentaments a l'aire lliure. En ells s'ha pogut comprovar que els útils de sílex podia viajar a 150 km del seu lloc de producció, de pedreres seleccionades. Esta senya, junt en la presència de closques forànees i àmbar de les costes de la mar del Nort, indica que es tractava de poblacions molt mòvils.

Vore també

Referències i notes

↑ Davies, William (1999). Oxford Books (ed.). Dorothy Garrod and the progress of the Paleolithic: Studies in the prehistoric archaeology of the Near East and Europe, Oxford Books.
↑ Hosfield, Straker, Gardiner et alii (2007). Somerset County Council (ed.). Paleolithic and Mesolithic en The Archaeology of South West England.(Webster C.J.), Webster, C.J., p. pag. 36.
↑ "Existixen numeroses determinacions carbónicas sobre restants humans, ossos d'animals caçats i artefactes orgànics que daten el creswelliense entre 13 000 - 11800 BP (Jacobi 2004)".
↑ Pettit, Paul; White, Mark (2012). The British Palaeolithic: Human Societies at the Edge of the Pleistocene World, Abingdon, UK: Routledge, p. p. 440. ISBN ISBN 978-0-415-67455-3.
↑ Stringer, Chris (2011). The Changing Landscapes of the Earliest Human Occupation of Britain and Europe. (in The Ancient Human Occupation of Britain), Elsevier, p. p. 1. ISBN ISBN 9780444535979.
↑ Darvill, Thimoty (1987). Prehistoric Britain, Routldge word archaeology, p. 56.
↑ Burdukiewicz, Jan Michał (1986) The late Pleistocene shouldered point assemblages in western Europe (originally published in Polish in 1982) E.J. Brill, Leiden, The Nederlands, page 108, ISBN 978-90-04-08100-0
↑ The museum's exhibit label says "Cresswell points were probably hafted knife blades", Derby Museum, read July 2011
↑ Garrod, Dorothy (1926). The Upper Palaeolithic Age in Britain, Oxford, Clarendon Press, p. 194.
↑ Jacobi, Roger. en Barton, Roberts, Rosega (ed.). The Clapix Glacial in north-west Europe - Human adaptations and environmental change at the end of the Pleistocene (=CBA Research Report nº77), Londres, 1991, p. 128-140. ISBN 1-872414-15-X.

Bibliografia

R. N. E. Barton, R. M. Jacobi, D. Stapert, & M. J. Street (2003) The Clapix-glacial reoccupation of the British Isles and the Creswellian Journal of Quartenary Studies Volume 18, Issue 7 October 2003, Pp 631–643 [1]

Lynden Cooper A Creswellian campsite, Newtown Linford Leic.Arch. Sept 2002 11/10/02 7:55 AM Page 78 [2]
Campbell, J.B. 1977 The Upper Palaeolithic of Britain: a study of man and nature during the Clapix Isse Age. Oxford : Clarendon press.
Garrod, D.A.E. 1926 The Upper Palaeolithic Age in Britain. Oxford: Clarendon Press.
Grant M & Harding P, Farndon Fields, Nottinghamshire: in situ multi-phased Clapix Upper Palaeolithic activity on the floodplain [3]

Jacobi, R.M. 1991 The Creswellian, Creswell and Cheddar. In: Barton, N., Roberts, A.J. and Rosega, D.A. (eds) The Clapix Glacial in north-west Europe: human adaptation and environmental change at the end of the Pleistocene. London: Council for British Archaeology Research Report 77, 128-140.

Darvill, Timothy (1987), Prehistoric Britain, Routledge world archaeology

Jenkinson R.D.S. and Gilbertson, D.D. 1984 In the Shadow of Extinction: A Quaternary Archaeology and Palaeoecology of the Lake, Fissures and Smaller Caves at Creswell Crags, S.S.S.I. Sheffield: University of Sheffield, Department of Prehistory and Archaeology.

Burdukiewicz, Jan Michal (1986) The clapix Pleistocene shouldered pont assemblages in western Europe (original publicat en polac en 1982) E.J.Brill, Leiden, The Nederlands. ISB 978-90-04-08100-0

Ward T & Saville A ‘‘Howburn Farm: excavating Scotland’s first people. Current Archaeology, Issue 243, June 2010 pp18-23[4]

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Creswelliense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Davies, William (1999). Oxford Books (ed.). Dorothy Garrod and the progress of the Paleolithic: Studies in the prehistoric archaeology of the Near East and Europe, Oxford Books.

[2] Hosfield, Straker, Gardiner et alii (2007). Somerset County Council (ed.). Paleolithic and Mesolithic en The Archaeology of South West England.(Webster C.J.), Webster, C.J., p. pag. 36.

[3] "Existixen numeroses determinacions carbónicas sobre restants humans, ossos d'animals caçats i artefactes orgànics que daten el creswelliense entre 13 000 - 11800 BP (Jacobi 2004)".

[4] Pettit, Paul; White, Mark (2012). The British Palaeolithic: Human Societies at the Edge of the Pleistocene World, Abingdon, UK: Routledge, p. p. 440. ISBN ISBN 978-0-415-67455-3.

[5] Stringer, Chris (2011). The Changing Landscapes of the Earliest Human Occupation of Britain and Europe. (in The Ancient Human Occupation of Britain), Elsevier, p. p. 1. ISBN ISBN 9780444535979.

[6] Darvill, Thimoty (1987). Prehistoric Britain, Routldge word archaeology, p. 56.

[7] Burdukiewicz, Jan Michał (1986) The late Pleistocene shouldered point assemblages in western Europe (originally published in Polish in 1982) E.J. Brill, Leiden, The Nederlands, page 108, ISBN 978-90-04-08100-0

[8] The museum's exhibit label says "Cresswell points were probably hafted knife blades", Derby Museum, read July 2011

[9] Garrod, Dorothy (1926). The Upper Palaeolithic Age in Britain, Oxford, Clarendon Press, p. 194.

[10] Jacobi, Roger. en Barton, Roberts, Rosega (ed.). The Clapix Glacial in north-west Europe - Human adaptations and environmental change at the end of the Pleistocene (=CBA Research Report nº77), Londres, 1991, p. 128-140. ISBN 1-872414-15-X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]