Cova de Lascaux
La cova de Lascaux és un sistema de coves en Dordonya (França) en a on s'han descobert significatives mostres del art rupestre i paleolític.
Història
La cova va ser inicialment descoberta per un chicon, Marcel Ravidat, pero en un primer intent no va poder accedir a l'interior. Dies més vesprada, el 12 de setembre de 1940, va retornar en atres tres adolescents, Jacques Marsal, Georges Agnel i Simon Coencas, que varen rebujar l'entrada. Posteriorment es varen desplaçar per l'interior i varen aplegar a la primera sala, a on varen trobar les pintures en les parets, principalment d'animals. Varen notificar la troballa al seu professor, qui a la seua volta li'l va notificar a un prehistoriador per llavors refugiat en la zona, l'abat Henri Breuil, que va accedir a la cova el dia 21 de setembre.[1]
L'accés a la cova per al públic es va facilitar despuix de la Segona Guerra Mundial. No obstant, cap a 1955, el diòxit de carbono produït pels 1200 visitants que la cova rebia al dia va danyar la mateixa visiblement. Per este motiu la cova va ser tancada al públic en 1963 i aixina preservar l'art rupestre de les seues parets. Despuix del tancament, les pintures varen ser restaurades.
Rèplica
A fi de compensar el perjuí causat pel tancament als visitants de la cova, les autoritats responsables varen proyectar realisar una còpia del tamany natural d'este santuari paleolític, de la mateixa manera que en la cova de Altamira. En el més de març de 1980, la "Régie départementale du Tourisme de la Dordogne" (Administració Departamental del Turisme de Dordonya) va ser encarregada del treball. Va decidir reproduir els dos sectors més representatius del lloc: la Sala dels Bous i el Divertícul Axial. Lascaux II va obrir les seues portes als visitants en 1983, que també poden visitar el Thot.
El facsímile, situat en Montignac a 200 m de la cova original, és una estructura semienterrada. Posa a cobert un cascarón de formigó que es amolda al volum general intern de l'original. Esta forma va ser creada a partir de curves isomètriques que va calcular el I.G.N. Varen ser concretades a través d'una série de perfils travessers de tocho, yuxtaposts i espayats de 50 cm.
En esta armadura metàlica es varen colocar vàries capes de alambrera, les malles de les quals eren suficientment fines per a retindre el formigó que constituïa l'epidermis de la còpia.
En la finalitat de reproduir lo més fidelment possible la textura de la roca, es varen realisar vàries séries de parells estereofotográficos. Esta tècnica optimisa la fase de la modelació que restituïx les diferents asperezas del soport.
Per últim es varen aplicar els materials colorants, que reflectixen tant les pintures com l'aspecte de la superfície de la roca i el seu posicionament. És una etapa inicialment realisada a partir d'apunts presos a mà que devia ser millorada per mig d'una proyecció en la paret, en la que es reproduïxen imàgens tretes del lloc original (Investigació: Centre Nacional de la Prehistòria).
Este protocol de transferència de senyes, esbossat en Lascaux II, va ser aplicat a continuació a totes les operacions de reproducció dels demés fresca del lloc, tals com l'escena del Pou, el panel de la Vaca Negra, el dels Bisontes Adossats un a un atre i el friso dels Cérvols. Estes pintures estan expostes en el "Centre d'art préhistorique du Thot (Thonac - Dordogne)" (Centre d'Art Prehistòric del Thot, Thonac-Dordonya)
Vore també
Referències
- ↑ Aujoulat, Norbert et al.. «El descobriment» (Traducció Nuria Rovira). Lascaux. Ministère de la Culture. Consultat el 27 d'octubre de 2023.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Lascaux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.