Caçadors-recolectors occidentals
En arqueogenética, el terme caçador-recolector occidental o caçador-recolector europeu occidental (freqüentment denominats WHG, per les sigles de l'expressió Western Hunter-Gatherers en anglés), és el nom que s'assigna als membres d'un grup genèticament distintiu de caçadors-recolectors que va habitar Europa occidental, meridional i central durant l'Epigravetiense tardà i el Mesolítico. La seua àrea d'hàbitat s'estenia des de les illes britàniques en l'oest fins als Cárpatos en l'est. Junt en els caçadors-recolectors escandinaus (SHG) i els caçadors-recolectors orientals (EHG), els caçadors-recolectors occidentals varen constituir un dels tres grups genètics humans principals presents en Europa durant l'holoceno primerenc.[1]
Fa al voltant de 8.000 anys els caçadors-recolectors occidentals varen iniciar la seua transició a un modo de vida sedentari en mesclar-se en els primers agricultors provinents d'Anatolia els qui es varen propagar per Europa durant la revolució neolítica.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Dispersals and Diversification: Linguistic and Archaeological Perspectives on the Early Stages of Indo-European, p. 22-54. ISBN 978-9004416192.
- ↑ «L'ADN antic revela l'íntima relació entre caçadors i agricultors del Neolític».www. agenciasinc. es.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cazadores-recolectores occidentales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.