Caça i recolecció

Es coneix com a caça i recolecció al sistema de sustente que implica caçar animals per a consumir-ho, aixina com utilisar-els per a la fabricació de roba i ferramentes de caça. La recolecció inclou la collita de sembrar durant el Paleolític i Mesolítico. Este método d'obtenció d'aliments i matèries primeres encara és practicat per alguns pobles. La caça i recolecció va representar la primera adaptació exitosa de la humanitat. Solament algunes societats contemporànees han segut classificades com a societat era més sanguinós

Caça i recolecció

Història

l'espècie humana, des de la seua existència, fa 300 000 anys, fins a fa dèu mil anys, sobrevivia per mig de la caça i la recolecció. Aproximadament una trentena d'individus, units pel parentesc, caçaven rumiants i recolectaven fruts i llavors selvades. Este sistema no diferix actualment de la forma de vida d'atres espècies de mamífers depredadors.

Durant eixos 300 000 anys la característica principal va ser l'aument del volum del cervell, és dir, la capacitat d'almagasenar i transmetre informació que va ser crucial per a la supervivència. Sobrevivien els humans en major capacitat cerebral, els qui organisaven grups per a caçar, informaven sobre possibles perills i dissenyaven estratègies ofensives o defensives. Esta capacitat de comprensió i comunicació ha perdurat fins a l'organisació actual de la societat i economia.

Concepte de caçador-recolector

Un San de Namíbia. Menys de 10 000 Sant viuen de la caça-recolecció. Des de mediats de la década de 1990 el govern de Botswana ha intentat moure als Sant fòra de les seues terres.

El concepte de caçador-recolector és molt més complex de lo que sembla ya que comporta una série d'activitats concretes destinades a garantisar la subsistència, i a la seua volta, estan lligades a una forma d'organisació econòmica. El conjunt d'activitats de la vida quotidiana, un món espiritual, uns modos socials determinats i l'organisació interna concreta dels caçadors-recolectors presenten algunes tendències que freqüentment els diferencien de les societats estatals basades en el sedentarisme i l'agricultura. És dir, el concepte de caçadors-recolectors, no solament es referix a un tipo d'organisació econòmica.

Caçadors-recolectors antics i moderns

L'alcanç cronològic del concepte és molt ampli. Fins a fa dèu mil anys, l'home era exclusivament caçador-recolector. Encara en el nostre temps, existixen societats que fins fa poc varen practicar o seguixen practicant la caça i les activitats derivades com a mig bàsic de subsistència. No és per tant, una activitat exclusivament "prehistòrica", sino que ha tingut una proyecció, encara que cada volta més llimitada, en el món modern i contemporàneu. Els grups de caçadors-recolectors actuals poden aplegar a guardar alguna semblança en els grups prehistòrics (tota l'historiografia prehistòrica basada en la comparació etnogràfica ho considera aixina), com per eixemple ser grups chicotets, units en la major part dels casos per llaços de parentesc i en rets socials eficaces externes al grup per a fins reproductius, principalment, o d'aliances sobre determinades matèries. No obstant, l'aproximar-se a l'estudi etnogràfic de pobles caçadors-recolectors actuals en l'objecte d'extraure generalitats extrapolables als grups paleolítics és molt arriscat. Els aliments més comuns eren els vegetals (recolecció) i la carn (caça o carroñeo). En un principi eren els únics pobles que existien i hui existixen encara, a dures penes, chicotets grups nómades que viuen de la caça d'animals, de la peixca, de la recolecció de fruts, llavors i bolets (extracció de raïls i de tubèrculs), i de la recollida de mel; activitats que rara volta aporten més del 50 % del seu dieta alimentícia. Els grups més coneguts són els aborigen d'Austràlia, els esquimal de Groenlàndia, Canadà, Alaska i la zona de Siberia que lindo en l'estret de Béring i diverses ètnia de la selva amazónica. Els sant de Botswana, Namíbia i sur d'Angola han perdut la major part dels seus territoris i hui molts viuen com jornaleros. Alguns pigmeos continuen sent caçadors actius. Existixen grups menys coneguts en Somàlia, Etiopia, Kènia, Tanzània, Ruanda i Burundi; en Canadà, Estats Units, Brasil, Veneçuela, Colòmbia, Bolívia i Chile, o en Rússia, Índia, Tailàndia, Malàsia, Indonèsia i Filipines.

Condicions generals

Per als antropòlecs els estudis d'estos pobles han segut molt importants i en part este interés ha ajudat a estes persones a mantindre el seu modo de vida. Les investigacions realisades en els anys 1960 entre els San, indicaven que front a la creència general de que les condicions de vida eren pijors que la dels pobles que varen adoptar l'economia productiva d'agricultura i ganaderia, l'esperança de vida era superior en els pobles primitius i d'igual modo les seues condicions de salut, al no ser assotats per les periòdiques epidèmies que s'aceben sobre les concentracions humanes dels llogarets, encara que devien soportar malties relacionades en el parasitisme. Hi hauria menys estratificació social i més paritat entre sexes, ademés sorprén trobar similituts entre grups en comparar els estudis entre els sant en atres estudis realisats en cultures molt alluntades, en lo que alguns antropòlecs consideren que els antepassats de les societats que ya han alcançat el neolític viurien d'eixa forma.

Ted C. Lewellen (1970) ha descobert que la caça i recolecció entre els pobles "primitius" llunt de ser alguna cosa parasitario és un verdader modo de producció ya que els pobles que basen genuinamente la seua economia en la caça (i la peixca) i la recolecció de vegetals casi sempre permeten una taxa de reproducció dels seus assuts.

Impacte ecològic

Durant un temps, es va pensar que l'impacte ecològic de les societats de caçadors-recolectors era inexistent, ya que no practicaven ni l'agricultura ni la ganaderia i posseïen un desenroll tecnològic llimitat. Afegitó a açò, els seus activitats itinerants llimitaven la seua influència en un punt concret del seu entorn. No obstant, s'ha plantejat que els caçadors-recolectors varen poder tindre una importància clau en l'extinció de la megafauna i en la transformació de comunitats ecològiques per l'us del fòc. Encara existix un debat entre la comunitat científica sobre les evidències d'estos impactes i la responsabilitat de les societats caçadores-recolectores en ells.

Ecosistema

El terme ecosistema va ser introduït en 1935 pel ecólogo anglés A. G. Tansley, que ho definia com «l'unitat fonamental ecològica constituïda per l'interrelació entre una biocenosis i un biòtop». És dir, està constituït per un mig físic, que be pot ser el biòtop, l'hàbitat o l'ambient, per uns pobladors, que be pot ser la biocenosis, la comunitat de sers vius o la colectivitat entre plantas i animals que viuen en un espai vital, i l'interrelació entre tots ells.

el planeta Terra és un ecosistema que es dividix en aquàtic, que es diferencia en aigua dolça (rius i llacs) i en salados (mars i oceàs), i en terrestre, que es diferencia en deserts, praderias i boscs, que a la seua volta, l'arbre del bosc pot considerar-se un sistema restringit.

Moltes poblacions interactuen entre sí en l'ecosistema formant les comunitats. El mig a on es desenrollen es diferencia segons la seua naturalea i volum: un edafotopo és el substrat, un climátopo és lo característic als climas, i un hidrótopo són els factors hidrogràfics.

l'hàbitat és elloc a on viu la comunitat, i el caseta és el paper funcional que eixercita una espècie dins de la comunitat, és dir, la seua subsistència. Els organismes ocupen distintes casetes en un mateix hàbitat, que depén del nivell de l'estratificació de la comunitat: a major estratificació, majors casetes.

Paleoantropología

La visió de l'antropologia que predominava en els anys 60 era l'idea de que els caçadors-recolectors representaven a la gent que vivia durant l'Edat de Pedra. Eren una espècie de fòssils vivents. Va ser en la década de 1980 quan els investigadors i els crítics es varen qüestionar este punt de vista.

Esta idea de que les poblacions vixqueren aïllades dels pobles productors i que consumien lo que la biocenosis els proporcionava contradia a les hipòtesis que fins a eixe moment s'acceptaven.

En l'estudi dels pobles primitius, l'etnografia s'aplicava als anàlisis ideográficos, que proporcionaven informes de dits pobles i el seu vida social. La diferència entre etnografia i Prehistòria és que l'etnografia deriva la seua coneiximent a partir de l'observació i del contacte directe en el poble investigat, en canvi la Prehistòria deriva el seu coneiximent a partir dels elements que es troben dispersos.

Cultura

Normalment cultura és confòs en la forma de vida social, i els antropòlecs la definixen com «el procés per mig del qual una persona adquirix contacte en atres personas, elements materials, coneiximent, habilitat, ideas, creències, gusts i sentiments».

Existixen diferents accepcions per a cultura, encara que totes tenen en comuna que és alguna cosa deprés i permet a l'home adaptar-se al ambient natural. Segons atres definicions, com per eixemple la d'I. B. Tylor, «és el conjunt complex que inclou coneiximent, creències, art, moral, llei, costum, i atres capacitats i hàbits adquirits per l'home com a membres d'una societat». En una atra definició, cultura és «la part de l'ambient feta per l'home», a on va implícit el reconeiximent de que la vida de l'home transcorre en dos escenaris, que són el natural (o hàbitat) i el social.

En algunes societats es transmet generació despuix de generació dit coneiximent segons la tradició cultural. La comprensió, l'utilisació del llenguage i les idees també es transmeten.

En este sentit, la cultura és un sistema integrat per les normes de conducta depreses, que són característiques dels membres d'una societat. Constituïx el modo de vida dels grups socials, i per lo tant, és un fenomen humà. Entre totes les criaturas del regne animal, solament l'home és l'únic capaç d'elaborar, conservar i transmetre la cultura.

A lo llarc de varis millons d'anys l'home va desenrollar cultures més complexes per a modificar les seues condicions de vida. Els llocs habitats informen sobre el tamany de les agrupacions socials gràcies als restants òsseus, de talla, útils o cendra, i els modos de vida dels pobles desapareguts, pero no informen sobre les costums, actituts i creències que conformen la cultura. Els pobles primitius actuals sí poden aplegar a informar sobre la cultura per la seua capacitat de parla.

Descripció dels caçadors-recolectors

A mitan d'el XX l'etnografia comparada va alcançar gran desenroll i es varen publicar numerosos estudis. Esta ingent cantitat de treball va dur a tractar de comprendre com varen poder ser les societats paleolíticas a partir dels resultats de l'etnografia comparada. Esta tendència és un punt molt polèmic en l'investigació social de la prehistòria. Alguns investigadors han criticat la tendència a recórrer a estudis que s'encarreguen de les societats actuals que continuen dins d'un sistema de caça i recolecció per a despuix establir parals en els grups prehistòrics de caçadors-recolectors, assumint estes similituts com a clau interpretativa. Esta pràctica, molt habitual en la década de 1960 i 1970, s'ha vingut matisant cada volta més, pel perill que supon assumir estos parals com a certs. En este moment es tendix a considerar este tipo d'investigacions com a complement de l'activitat arqueològica. El risc és degut a que en primer lloc, nos és desconegut en gran mida, a lo manco en una seguritat científica irrefutable, molts aspectes dels grups paleolítics. Encara que, per una atra part, els estudis comparats puguen aportar senyes útils en l'investigació del Paleolític, no es deu oblidar que l'arqueologia és una ciència essencialment, a lo manco en una bona part de la seua praxis, interpretativa, més quan no es pot recolzar en texts escrits. El coneiximent més complet de poblacions paleolíticas ha aplegat per mig de l'arqueologia prehistòrica, és dir, per mig de l'interpretació de restants materials, indústria lítica, estructures d'habitació enterrament, etcétera; això sense oblidar la validea com aporte extra dels estudis sobre hàbitat, clima, fauna, i demés aspectes dels ecosistemes paleolítics, que nos han aportat un marc de referència essencial a l'hora de contextualizar moltes de les activitats desenrollades per estos grups. El clima en el que es movien, els recursos de les diferents zones, la dieta (a partir de cotejar les informacions sobre fauna en els restants trobats en jaciments), són una part essencial en el coneiximent d'estes societats, per l'estreta relació de dependència en el mig que presenten per la seua absència de producció d'aliments.

Economia

el sistema econòmic ha perdurat fins a les comunitats recents, Els habitants de la Patagonia varen utilisar puntes de flecha de sílex sense polimentar fins al XIX, i a lo llarc d'el XX s'han descobert poblacions que desconeixien o voluntàriament llimitaven les tècniques agrícoles. diferents grups han estat aïllats geogràficament durant els últims dèu mil anys.

Possiblement s'especialisaria les llabors per sexe i edat, és dir, els homes caçaven i les dones i els chiquets recolectaven, i possiblement el que present major habilitat en les manualitats, dedicaria més temps a la fabricació d'armas o al tractament de les pells. Aparte d'estes activitats econòmiques també es varen descobrir mines excavades en instruments paleolítics i intercanvis comercials en la presència de materials com l'obsidiana o closcas marines en enterraments a dos mil quilómetros del seu orige.

el nomadisme és sempre necessari per als caçadors-recolectors, que deuen moure's per a garantisar la disponibilitat dels recursos bàsics, per a evitar que s'agoten i d'acort a les estacions i cicles de les espècies que aprofiten. Les característiques demogràfiques dels grups varien segons cada situació i els grups poden unir-se i separar-se estacionalmente, pero de tots modos sempre tenen un tamany relativament llimitat.

Potser la característica més destacada d'estos grups és el seu sistema econòmic, basat no en la producció d'excedents (canvi fonamental en l'arribada del Neolític en el cas dels grups prehistòrics), sino en l'aprofitament dels recursos d'un mig concret sense aplegar a agotar-els, utilisant estratègies adquirides a partir d'un exquisit coneiximent de l'entorn. la reciprocitat generalisada i el parentesc estés per aliances matrimonials són les relacions socials que establixen la territorialitat, les formes de cooperació i d'intercanvi de bens i la solidaritat. Quan a algú o alguna llar li falta lo necessari per a la subsistència pot esperar rebre-ho de les seues parentes més afortunats i igualment cada qui està dispost a donar als parents que sofrixquen escassea, lo que determina el caràcter igualitario d'estes societats.

A pesar de les llimitacions en els estudis, sobretot en el cas de grups paleolítics, les comparacions etnogràfiques en els grups actuals semblen donar un paper major al consum de vegetals sobre la carn. No obstant, atres autors han apuntat que les necessitats calòriques d'un grup poden canviar en funció d'una multiplicitat d'elements, com poden ser el clima, l'activitat, etcétera, per lo que tot sembla apuntar a que factors ambientals influïxen en les proporcions en la dieta de carn i vegetals. Estudis recents afirmen que els grups caçadors-recolectors actuals presenten, en climes càlits, una presència de vegetals en la seua dieta de fins a un 80%, pero és de supondre que en climes més frets, el percentage de carn en la dieta aumentaria (per una necessitat d'aporte calòric major). Ademés, en llínees generals, estudis realisats han mostrat com els grups caçadors-recolectors veuen satisfetes totes les seues necessitats en una mija de treball semanal inferior a les 35 horas.^{cita requerida}

Sobre els grups prehistòrics, hi ha aspectes relatius a la subsistència que no acaben d'estar clars i els estudis comparats no terminen d'alcançar, per les diferències en l'entorn en grups similars actuals. De tots modos, si sembla ben conegut el camí que estes estratègies varen seguir a lo llarc del Paleolític. En un primer moment, durant el Paleolític Inferior, tenim chicotets grups que practiquen una tosca (a jujar per les evidències) caça, combinada en la recolecció d'aliments i l'aprofitament de carronya. Estos primers grups tenien un clar caràcter oportuniste. Durant el Paleolític Mig, comencen a diversificarse tant les tècniques de caça (més complexes) com la diversitat de recursos a explotar i la manera de fer-ho, en un caràcter eminentment adaptatiu que revela un gran coneiximent del mig. Ya en el Paleolític Superior, s'afigen definitivament nous recursos (com l'introducció de la peixca i el marisqueo).

Organisació social

El món social dels caçadors-recolectors actuals és enormement complex, i molt distint en molts aspectes al de les societats productores actuals. En llínees generals es pot afirmar, sobre la base dels diversos estudis etnogràfics realisats (molt especialment els realisats en els San) que estos grups tendixen a les relacions socials laxas, solidàries i absents en bona mida de conflictes. D'esta manera, en el cas dels sant, el sistema de propietat privada és radicalment distint al conegut hui en dia per la majoria de les societats. Posant la caça com a eixemple, es considera que encara que la presa és del caçador que l'abat, una volta satisfetes les seues necessitats i les de la seua família, qualsevol membre del grup pot aprofitar el restant per al seu consum, de modo que es concedix una gran importància a una ètica de compartir-ho tot de manera que ningú del grup passe necessitat; les reserves de qualsevol cosa no indispensable, per lo general, no existixen. De la mateixa manera, contemplen relacions socials complexes, com el divorç (realisat per lo general de mutu acort, en un mer abandó de llar); és curiós com es contemplen els matrimonis experimentals i com el marit passa un periodo de prova en el que deu provar que és capaç d'alimentar a la seua família. Un aspecte general d'estes societats és la seua generalisada absència de violència. Els San, per eixemple, li tenen verdader por, buscant sempre solucions alternatives, com l'abandó del poblat per una de les dos parts en conflicte. Ademés, en cas de donar-se, les situacions de violència estan alta i eficaçment ritualizades. De la mateixa manera, l'educació dels chiquets tendix a basar-se en l'eixemple, en la tutela de les seues pares, substituïts per algun atre familiar en cas de falta. Els estudis també tendixen a revelar un paper important del prestigi i la posició social, en general molt més valorat que la propietat privada; moltes voltes la posició social du implícita influència en els semblants (a major prestigi, més valiosos es consideren els consells oferits); el prestigi en estes societats sol adquirir-se per mig del treball, l'esforç i l'ajudar als demés. És molt comú també un altíssim grau de coneiximent del mig i les llimitacions dels recursos que els rodegen per part d'estos grups, lo que a sovint redunda en certes pràctiques socials de control demogràfic, en una enorme varietat; és molt habituala presència de tabúés socials encaminats a controlar la demografia (per eixemple, el denominat «tabú post-part», basat en l'abstinència), aixina com d'un aprofitament dels seus grans coneiximents sobre propietats de la vida vegetal del seu entorn com métodos abortius, habitual en algunes societats de Sudamérica. L'identificació més global en el seu mig sol donar-se entre els aborigen australians, que es consideren a sí mateixos com a part del paisage. Per lo general, la família té un gran relleu en estes societats. És necessària per a mantindre i educar als chicotets, en cara al seu paper i vida social com a futurs adults; també solen implicar obligacions recíproques entre els seus membres, i inclús estes es fan en ocasions extensives a tota la comunitat, cas dels chiquets i vells, que en la major part d'estes societats mai seran desatesos. Sobre les societats prehistòriques de caçadors-recolectors, el nostre coneiximent és prou més llimitat. Sobre la base de certes evidències prou sòlides, es presupon una densitat de població variable segons les condicions ambientals pero en general tendent a la baixa (unes 40/60 persones de mija), organisada entorn a chicotets núcleus familiars, relacionats entre sí i en atres grups del seu entorn, en l'objecte d'evitar caure en l'endogàmia. Sembla evident una alta cohesió grupal basada en la necessitat, tant d'obtenció d'aliments com de mera supervivència. En base en elements presents en l'art paleolític, es tendix a assumir cada volta més la presència de pràctiques màgiques de tipo chamanico entre estos grups prehistòrics, pero hui en dia és encara tema de debat entre els investigadors. De la recolecció d'eixa i d'atres plantes es feyen càrrec les dònes, les que al pas del temps varen ser acumulant coneiximents sobre els seus cicles de creiximent i sobre les parts que resultaven més útils, puix eren elles els qui s'encarregaven a final de contes de preparar els aliments. Esta manipulació selectiva, en el cas del teocintle enfocada en la recolecció dels grans, va ser donant lloc a modificacions en l'estructura de la planta de dacsa, que es va convertir en una en la que els grans no estaven coberts per grosses membranes, sino per fulls, i no es desprenien. Ademés el tamany de la mazorca era major i conseqüentment en més cantitat de grans. El fet de que els grans no es desprenguen solo de la mazorca fa de la reproducció de la planta un aspecte que depén de l'intervenció de l'home, qui deu sembrar-la en el sol i vigilar i procurar el seu creiximent.

Divisió sexual del treball

La teoria, que va dominar per molts anys, sobre caçadors considerava que els hòmens eren els qui eixien a caçar i les dònes i els chiquets recolectaven. També que les dònes tenien com a prioritat principal dedicar-se a la criança dels fills, per la qual cosa, no podien caçar ya que era perillós i menys rendable.

En 2018, a partir de noves troballes, es qüestiona l'idea dominant de que en les primeres comunitats humanes ya hi havia una divisió del treball per gènero a raïl d'estudis realisats en enterrament a 3.995 metros d'altura, en el districte de Puno, en els Andes peruans, que demostren que més d'un terç de caçadors eren en realitat caçadores. En un de les troballes, es va analisar els ossos d'un esquelet de fa 8000 anys aproximadament, que les seues característiques pertanyien a una dòna d'entre 17 i 19 anys, la mateixa es trobava en armes de caça com a puntes esmolades, chicotetes llances, gavinets de pedernal, entre uns atres. També a poca distància hi havia restants de tarucas (venado andino) i vicuñas.

Vore també

• Gary Becker
• John Bowlby
• Richard Borshay Lee
• Talcott Parsons
• hipòtesis del caçador

Lligues externes

• Argent, L. J. (2022). Per tradició familiar... ¿proveir és un assunt masculí? Cóm Veus?, jun, any 24, núm. 283, secció "¿Serà?", pp. 32-33, Mèxic, Direcció general de Divulgació de la Ciència, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISSN 1870-3186