Anar al contingut

Carronya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carronya
Buitres africans menjant els restants d'un ñu en Kènia.
Un coyot alimentant-se de carronya d'un alce en el Valle Lamar del parc nacional de Yellowstone durant el hivern.

Carronya[1] és el nom que rep la carn podrida.[2] Constituïx una important font d'aliment per a grans carnívors i omnívoros en la majoria dels ecosistemes. Alguns eixemples d'animals carronyers són, el còndor (Vultur gryphus), els buitres, les àguiles, els falcons, les hienes,[3] la zarigüeya de Virginia, el dimoni de Tasmania,[4] els coyots[5] i el dragó de Komodo.[6] Molts invertebrats, com els sílfidos[7] i les larves de les mosques blaves i de les moscardas de la carn, també mengen carronya, jugant un rol important en el reciclage del nitrogen i del carbono en els restants animals.

La carronya comença a descompondre's en el moment en que mor l'animal i de forma progressiva va atraent insectes i criant bactèries. Poc despuix de la mort de l'animal, el seu cos comença a produir una olor desagradable provocada per la presència de bactèries i per l'emissió de cadaverina i putrescina.

Algunes plantes i foncs tenen una olor similar a la carronya en descomposició i atrauen insectes que colaboren en la seua reproducció. Les plantes que presenten este comportament són conegudes com a plantes carronyeres. Els fongos hediondos són un eixemple de foncs en esta característica.

Referències

  1. ↑
  2. ↑ ña Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «Striped Hyena | Sant Diego Zoo Animals & Plants» (en en). animals.sandiegozoo.org. Consultat el 11 de febrer de 2017.
  4. ↑ «Tasmanian Devil | Sant Diego Zoo Animals & Plants» (en en). animals.sandiegozoo.org. Consultat el 11 de febrer de 2017.
  5. ↑ Stegemann, Eileen (2006). Skull Science (en anglés), NYS Department of Environmental Conservation.
  6. ↑ Irvin, Randall (1993). «Attachment and Colonization of Pseudomonas aeruginosa: Role of the Surface Structures», Pseudomonas aeruginosa as an Opportunistic Pathogen (en anglés).
  7. ↑ (1 de giner de 1892) Insects Abroad: Being a Popular Account of Foreign Insects; Their Structure, Habits and Transformations (en en), Longmans. Consultat el 11 de febrer de 2017.

Enllaços externs