Connochaetes

Archiu:Blue Wildebeest, Ngorongoro.jpg

Connochaetes

Connochaetes és un gènero de mamífers artiodàctils de la subfamília Alcelaphinae coneguts comunament com ñus o ñúes. Són antílops d'Àfrica que inclouen al ñu negre (Connochaetes gnou) i al ñu blau (Connochaetes taurinus) com les seues úniques espècies. El gènero pertany a la família dels bóvidos.

Els registres fòssils sugerixen que estes dos espècies varen divergir fa aproximadament un milló d'anys, donant lloc a una espècie septentrional i una atra meridional. El ñu blau va permanéixer en la seua àrea de distribució original i va canviar molt poc respecte a l'espècie ancestral, mentres que el ñu negre va canviar més, com a adaptació al seu hàbitat de praderies obertes en el sur. Les diferències més evidents entre abdós espècies són la coloració i l'orientació de les banyes.

En Àfrica Oriental el ñu blau és l'espècie de Caça major més abundant; algunes poblacions realisen una migració anual a noves zones de pastoreig, pero el ñu negre és totalment nómada. La reproducció d'abdós té lloc en un curt periodo de temps, al final de l'estació de pluges, i les críes pronte estan actives i són capaces de desplaçar-se en la manada, fet necessari per a la seua supervivència. No obstant, alguns són presa de grans carnívors, especialment la hiena tacada.

Els ñus solen pastar en manades mixtes en zebres, lo que els permet estar més alerta davant possibles depredadors. També estan atents a les senyals d'advertència emeses per atres animals, com els babuinos. Els ñus són una atracció turística, pero competixen en el ganado domèstic per les pastures i, en ocasions, els grangers els culpen de transmetre malalties i paràsits al seu ganado. Es pràctica la caça illegal, pero la tendència de la població és prou estable. També es poden trobar ñus en parcs nacionals o en terrenys privats. l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea classifica abdós tipos de ñu com espècie baix preocupació menor.

Etimologia

El nom científic d'este animal, Connochaetes, prové de les paraules gregues κόννος, kónnos, barba, i χαίτη|, jaítē, "cabell solt", (al modo del cabellam del lleó). El nom ñu, o gnu en la transcripció d'atres llengües, sembla originat en t'gnu el nom joisán d'estos animals o de !nu, la forma sant del mateix nom.

Morfologia

Els ñus tenen un aspecte desgarbado que recorda a un estrany creuament entre vaquilla i antílop, en crines llargues i desgreñadas i coa empenachada de cavall. Posseïxen llargues barbes que pengen a lo llarc de tot el coll des de la barbeta fins al pit, i pates molt llargues de piteus esmolats. Es conten entre els herbívors que millor prosperen en Àfrica i formen les raberes més numeroses de la Terra. En el parc nacional Serengueti, en Tanzània, més d'un milló d'estos eixemplars migran en els canvis d'estacions en busca d'herba fresca. El seu evident semblat en el ganado vacú li dona el seu nom neerlandés de "wildebeest", que podria traduir-se per "ganado salvage".

Archiu:Ñus en Sudáfrica 4.jpg

Ñu en Suràfrica en la reserva Inverdoorn.

Les femelles allumenen al principi de l'estació de les pluges i les críes poden córrer als pocs minuts de nàixer; durant la seua joventut, els ñus són inclús més ràpits en la carrera que els seus adults, podent alcançar els 80 km/h i els més vells alcancen els 60 km/h.

Els ñúes blaus tenen uns músculs locomotors dels més eficients en térmens d'energia utilisada per a treball mecànic i desperdiciada com a calor, ya que el 62.6 % d'energia es convertix en moviment i la restant en calor. Poden recórrer fins a 80 km de forma seguida en 5 dies sense beure aigua, en temperatures promig de 38 °C en hores pique del dia.