L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caçadors-recolectors orientals

En arqueogenética, el terme caçadors-recolectors orientals o EHG (del anglés Eastern Hunter-Gatherers), també cridats a voltes caçadors-recolectors d'Europa oriental i caçadors-recolectors de l'est d'Europa constituïxen un component ancestral distintiu que representa als caçadors-recolectors del Europa oriental.[1]

El perfil genètic dels caçadors-recolectors orientals deriva principalment de l'ascendència dels euroasiàtics septentrionals antics (ANE), que va ser introduïda des de Siberia,[2] en una mescla secundària i menor dels caçadors-recolectors occidentals (WHG).[3][4] No obstant, la relació entre els components ancestrals ANE i EHG encara no es comprén be per la falta de mostres que puguen cobrir la brecha espaciotemporal.[3]

Durant el Mesolítico, els EHGs varen habitar un àrea que s'estenia des del mar Bàltica fins als monts Urals i cap a avall fins a l'estepa Póntico-Caspiana.[5] Junt en els caçadors-recolectors escandinaus (SHG) i els caçadors-recolectors occidentals (WHG), els EHGs varen constituir un dels tres grups genètics principals en el periodo postglacial del holoceno primerenc europeu.[6] La frontera entre els WHGs i els EHGs coincidia aproximadament des del baix Danubio, cap al nort a lo llarc dels boscs occidentals del riu Dniéper cap a l'oest del mar Bàltica.[7]

Durant el neolític i l'eneolítico enjorn, provablement durant l'IV mileni a. C., els EHGs en la estepa póntico-caspiana es varen mesclar en els caçadors-recolectors del Caucas (CHGs) i la població resultant, casi mitat EHG i mitat CHG, va formar el grup genètic conegut com pastors de la Estepa Occidental (WSH).[8][9][10] Es creu que les poblacions WSH, estretament relacionades en les persones de la Cultura Yamnaya, varen mamprendre una migració massiva que va dur a l'expansió de les llengües indoeuropeas en gran part d'Eurasia.

Investigació

Erro al crear miniatura:
Esquema de la formació dels EHGs, a través d'una ascendència principal d'euroasiàtics septentrionals antics (ANE) i una mescla menor de WHGs
 
Genèticament, els EHG (roig) estaven més estretament relacionats en els ANE (rosa).

Haak et al. (2015) varen identificar als EHG com un grup genètic distintiu en sol dos varons. El varó EHG de Samara (datat c. 5650–5550 a. C.) portava l'haplogrupo del cromosoma I R1b1a1a i l'haplogrupo mitocondrial O5a1d. L'atre varó EHG, enterrat en Carelia (datat aprox. 5500-5000 a. C.) portava el haplogrupo I R1a1 i el haplogrupo mitocondrial C1g. Els autors de l'estudi també varen identificar un grup WHG i un grup SHG, intermig entre WHG i EHG.[12] Varen sugerir que els EHGs albergaven una ascendència mixta d'euroasiàtics septentrionals antics (ANEs) i WHGs.[13][14]Els investigadors han propost varis models de proporció de mescla per als EHGs a partir de WHGs i ANEs.[15][16] Posth et al. (2023) varen trobar que la majoria dels individus EHG tenien aprox. 70% d'ascendència ANE i aprox. 30% d'ascendència WHG. És provable que l'ascendència de tipo WHG no provinga directament dels grups Oberkassel i Villabruna, sino d'una població relacionada i encara no muestreada del Epigravetiense.[17][18] L'alta contribució dels Antics Eurasiáticos del Nort també s'evidencia en una sotil afinitat dels EHG en l'home de Tianyuan de fa 40 000 anys en nort de China i en atres asiàtics orientals i del surest asiàtic, lo que es pot explicar pel fluix genètic d'una font relacionada en Tianyuan en la llínea ANE (representada per Malta i Afontova Gora 3), que més vesprada va contribuir substancialment a la formació dels EHG.[19] La formació del component ancestral EHG s'estima que va ocórrer fa entre 13 000 i 15 000 anys.[18] Els restants associats als EHG pertanyien principalment als haplogrupos del cromosoma I humà R1, en una freqüència menor d'haplogrupo J i Q. El seu ADN mitocondrial pertanyia principalment als haplogrupos O2, O4, O5, aixina com C1 i R1b.[17] El fluix genètic d'una font similar a l'este asiàtic cap als EHG va contribuir aproximadament un 9,4 % (4,4 % – 14,7 %).[20]

Els EHGs poden haver-se mesclat en "una font de Pròxim orient similar als armenis", lo que va formar la cultura Yamna ya en l'eneolítico (5200-4000 a. C.).[21] Es va trobar que els pobles de la cultura Yamna eren una mescla d'EHG i una "població relacionada en el Propenc Oriente". Durant el tercer mileni a. C., el poble Yamnaya va mamprendre una expansió massiva en Europa, que va alterar significativament el panorama genètic del continent. L'expansió va donar lloc a cultures com la ceràmica cordada i possiblement va ser la font de la distribució de les llengües indoeuropeas en Europa.[13]

Els pobles de la cultura Kunda mesolítica i la cultura Narva del est del Bàltic eren una mescla de WHG i EHG, mostrant una afinitat més propenca en els WHG. Es va trobar que les mostres del mesolítico i neolític en Ucrània es varen agrupar estretament entre els WHG i els EHG, lo que sugerix una continuïtat genètica en els ràpits del riu Dniéper durant un periodo de 4 000 anys. Les mostres ucranianes pertanyien exclusivament al haplogrupo matern O, que es troba en aproximadament el 80 % de totes les mostres de caçadors-recolectors europeus.[22]

Les persones de la cultura de la ceràmica del pentine de l'est del Bàltic tenien un 65% d'ascendència EHG. Açò contrasta en els caçadors-recolectors anteriors en la zona, que estaven més estretament relacionats en els WHG. Açò es va demostrar utilisant una mostra d'ADN-I extreta d'un individu de la cultura de la ceràmica del pentine. Esta pertanyia al R1a15-YP172. Les quatre mostres d'ADNmt extretes constituïen dos mostres d'O5b1d1, una mostra d'O5a2d i una mostra d'O4a.[23]

Günther et al. (2018) varen analisar 13 SHGs i varen trobar que tots tenien ascendència EHG. En general, els SHGs de l'oest i nort d'Escandinavia tenien més ascendència EHG (aprox. 49%) que els individus d'Escandinavia oriental (aprox. 38%). Els autors varen sugerir que els SHGs eren una mescla de WHGs que havien migrado a Escandinavia des del sur, i d'EHGs que després migraren a Escandinavia des del noreste a lo llarc de la costa de Noruega. Els SHGs varen mostrar freqüències més altes de variants genètiques que causen pell clara (SLC45A2 i SLC24A5) i ulls clars (OCA/Herc2) que els WHGs i EHGs.[24]

Erro al crear miniatura:
Ascendència genètica residual de caçadors-recolectors europeus durant el neolític europeu, entre 7.5 ka i 5 ka AP (aprox. 55003000 a. C.)

Es va trobar que els membres de la cultura Kunda i la cultura Narva també estaven més relacionats en els WHG, mentres que la cultura de la ceràmica del peineestaba més relacionada en els EHG. Es va descobrir que les àrees del nort i este de l'est del Bàltic estaven més relacionades en els EHG que les àrees del sur. L'estudi va senyalar que els EHG, de la mateixa manera que els SHG i els caçadors-recolectors bàltics, portaven altes freqüències dels alels derivats per a SLC24A5 i SLC45A2, que codifiquen per a la pell clara.[25]

Mathieson et al. (2018) varen analisar la genètica d'un gran número d'esquelets de l'est prehistòric d'Europa. Trentasset mostres provenien d'Ucrània mesolítica i neolítica (9500-6000 a. C.). Estes varen ser classificades com a intermiges entre EHG i SHG. Els varons pertanyien exclusivament als haplotipos R (particularment subclados de R1b1 i R1a) i els haplotipos I (particularment subclados d'I2). L'ADN mitocondrial pertanyia casi exclusivament a O (particularment subclados d'O5 i O4).[21]

Es varen analisar un gran número d'individus del cementeri de Zvejnieki, que pertanyien principalment a la cultura Kunda i a la cultura Narva en l'est del Bàltic. Estos individus eren principalment d'ascendència WHG en les fases inicials, pero en el temps l'ascendència EHG es va fer predominant. L'ADN-I d'este lloc pertanyia casi exclusivament a haplotipos d'haplogrupo R1b1a1a i I2a1. El ADNmt pertanyia exclusivament al haplogrupo O (particularment subclados d'O2, O4 i O5).[21]

Quaranta individus de tres llocs del mesolítico de les Portes de Ferro en els Balcans es varen estimar en un 85 % d'ascendència WHG i un 15 % d'ascendència EHG. Els varons d'estos llocs portaven exclusivament haplotipos de R1b1a i I (majorment subclados d'I2a). l'ADNmt pertanyia majorment a O (particularment subclados d'O5 i O4).[21]

Es va trobar que les persones de la cultura Cucuteni-Trypillia contenien al voltant d'un 20% d'ascendència de caçadors-recolectors, que era intermija entre EHG i WHG.[21]

Narasimshan et al. (2019) varen falcar un nou component ancestral, els caçadors-recolectors de Siberia Occidental (WSHG). Els WSHG contenien aproximadament un 20% d'ascendència EHG, 73% d'ascendència ANE i 6% d'ascendència asiàtica oriental.[26]

Possible associació en el protoindoeuropeo primerenc

Alguns sostenen que els EHG podrien representar una possible font per a la llengua pre-protoindoeuropea (vore també hipòtesis de la llengua paterna). A diferència del poble yamnaya (o grups estretament relacionats), que estan associats en els parlants del protoindoeuropeo, el poble de la cultura del Dniéper-Donéts en una alta ascendència EHG no mostra evidència d'ascendència dels caçadors-recolectors del Caucas (CHG) ni de primers agricultors europeus (EEF).[27] Tant els hòmens del Dniéper-Donéts com els de Yamnaya duen els mateixos haplogrupos paterns (R1b i I2a), lo que sugerix que la mescla CHG i EEF entre els Yamnaya va ocórrer quan els hòmens EHG es varen mesclar en dònes EEF i CHG. Segons David W. Anthony, açò sugerix que les Llengües indoeuropeas varen ser inicialment parlades pels EHG que vivien en l'est d'Europa.[28]

Uns atres han sugerit que la família de llengües indoeuropeas podria haver-se originat no en Europa de l'Est, sino entre les poblacions de l'oest d'Àsia, al sur del Caucas, en una alta ascendència CHG, que posteriorment varen absorbir grups en alta ascendència EHG al nort del Caucas. S'ha observat que els haplogrupos poden no correlacionarse en els components ancestrals autosómicos i les dispersió històriques de llengües.[29]

Apariència física

Erro al crear miniatura:
Es creu que la mutació per al cabell ros es va originar entre la població d'Afontova Gora del grup Antics Eurasiáticos del Nort (ANE) en el sur-centre de Siberia.[30]

Se sugerix que els EHG tenien en la seua majoria ulls marrons i pell clara,[24][31] en "freqüències intermiges de les variants d'ulls blaus" i "altes freqüències de les variants de pell clara".[32] Un EHG de Carelia va ser determinat per Plantilla:Harvcoltxt com d'alta provabilitat de tindre ulls marrons i cabell obscur, en un to de pell intermig predit.[33] Un atre EHG de Samara va ser predit com de pell clara i en alta provabilitat de tindre ulls blaus i cabell clar, en una provabilitat calculada del 75% de ser ros.[32]

l'alel rs12821256 del gen KITLG, que controla el desenroll dels melanòcits i la síntesis de melanina,[34] que està associat en el cabell ros i es va trobar per primera volta en un individu de Siberia datat fa uns 17 000 anys, es troba en tres caçadors-recolectors orientals de Samara, Motala i Ucrània (c. 8000 a. C.), lo que sugerix que este alel es va originar en la població dels Antics Eurasiáticos del Nort, abans d'expandir-se cap a Eurasia occidental.[35]

S'han excavat també numerosos restants de caçadors-recolectors orientals, datats fa uns 8 100 anys (c. 6 100 a. C.), en l'illa Yuzhny Oleny en el Llac Onega.[36] L'ascendència ANE és, en diferència, el component principal del grup de Yuzhny Oleny i és de les més altes dins del restant dels caçadors-recolectors orientals (EHG).[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Haak, Wolfgang; Lazaridis, Iosif; Patterson, Nick; Rohland, Nadin; Mallick, Swapan; Flames, Bastien; Brandt, Guido; Nordenfelt, Susanne; Harney, Eadaoin; Stewardson, Kristin; Fu, Qiaomei (June 1, 2015). "Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe". Nature. 522 (7555): 207–211. doi:10.1038/nature14317. ISSN 1476-4687. PMC 5048219. PMID 25731166.
  2. ↑ 2,0 2,1 “Patterns in the Population History of Northern Eurasia from the Mesolithic to the Early Bronze Age, Based on Craniometry and Genetics” . Archaeology, Ethnology & Anthropology of Eurasia 49 (4). doi:10.17746/1563-0110.2021.49.4.140-151. “"ANE constituïx la principal proporció del component autosómico dels caçadors-recolectors orientals (EHG), el contingut dels quals és especialment alt en els genomes dels habitants del Mesolítico i Neolític primerenc del noreste d'Europa enterrats en Yuzhny Oleny Ostrov, Popovo, Sidelkino, Lebyazhinka IV, etc. (Haak et al., 2015; Damgaard et al., 2018). Varen transmetre el EHG al poble Yamnaya, d'els qui va ser heretat per vàries poblacions filials, incloent als afanasievanos. Ya en el Mesolítico, el EHG va ser introduït des del nort de Rússia cap a Escandinavia, com ho evidencien els genomes dels habitants de Motala en el sur de Suècia. Els seus ancestros havien migrado cap a allí des de l'est a lo llarc de la costa de Noruega, degut a que la proporció d'EHG en poblacions més al sur, com el poble Kunda primerenc de l'est del Bàltic, és menor." (Haak et al., 2015; Mittnik et al., 2018)."”
  3. ↑ 3,0 3,1 “Where Àsia meets Europe – recent insights from ancient human genomics” (2021). Annals of Human Biology 48 (3): 191–202. doi:10.1080/03014460.2021.1949039. PMID 34459345.
  4. ↑ “Ancient genomic research - From broad strokes to nuanced reconstructions of the past” (2022). Journal of Anthropological Sciences 100 (100): 193–230. doi:10.4436/jass.10017. PMID 36576953.
  5. ↑ Anthony, 2019b, p. 27.
  6. ↑ Kashuba, 2019. : "Estudis previs d'ADN antic sugerixen la presència de tres grups genètics en l'Europa postglacial primerenca: caçadors-recolectors occidentals (WHG), caçadors-recolectors orientals (EHG) i caçadors-recolectors escandinaus (SHG)⁴. S'ha modelat als SHG com una mescla de WHG i EHG."
  7. ↑ Anthony, 2019b, p. 28.
  8. ↑ “Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe” . Nature 522 (7555): 207–211. doi:10.1038/nature14317. ISSN 1476-4687. PMID 25731166. Bibcode: 2015Natur.522..207H.
  9. ↑ “Pleistocene North African genomes link Near Eastern and sub-Saharan African human populations” (en) . Science 360 (6388): 548–552. doi:10.1126/science. aar8380. ISSN 0036-8075. PMID 29545507. Bibcode: 2018Sci...360..548V.
  10. ↑ “The genetic history of the Southern Arc: A bridge between West Àsia and Europe” . Science 377 (6609): eabm4247. doi:10.1126/science. abm4247. ISSN 0036-8075. PMID 36007055.
  11. ↑ Lazaridis, 2016.
  12. ↑ Lazaridis et al. (2016) varen trobar que els SHG eren una mescla d'EHGs i WHGs: "Els caçadors-recolectors orientals (EHG) deriven 3/4 de la seua ascendència dels ANE... Els caçadors-recolectors escandinaus (SHG) són una mescla d'EHG i WHG; i els WHG són una mescla d'EHG i el Paleolític Superior Bichon de Suïssa."[11]
  13. ↑ 13,0 13,1 Haak, 2015.
  14. ↑ “The selection landscape and genetic legacy of ancient Eurasians” (en) (24 de giner 2024). Nature 625 (7994): 312–320. doi:10.1038/s41586-023-06705-1. ISSN 1476-4687. PMID 38200293. Bibcode: 2024Natur.625..312I.
  15. ↑ Lazaridis, Iosif. “The evolutionary history of human populations in Europe” (en). Current Opinion in Genetics & Development 53: 21–27. doi:10.1016/j. gde.2018.06.007. ISSN 0959-437X. PMID 29960127.
  16. ↑ “Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe” (en) (1 de juny 2015). Nature 522 (7555): 207–211. doi:10.1038/nature14317. ISSN 1476-4687. PMID 25731166. Bibcode: 2015Natur.522..207H. “Haak et al. (2015): 38–40% ANE (MA-1), 60–62% WHG (Fig S8.6). (Les topología alternatives a on EHG i ANE són linajes germans no mesclats, mentres que WHG està mesclat, no són rebujades)”
  17. ↑ 17,0 17,1 “Palaeogenomics of Upper Palaeolithic to Neolithic European hunter-gatherers” (en) (1 de març 2023). Nature 615 (7950): 117–126. doi:10.1038/s41586-023-05726-0. ISSN 1476-4687. PMID 36859578. Bibcode: 2023Natur.615..117P.
  18. ↑ 18,0 18,1 “Population genomics of post-glacial western Eurasia” (en) . Nature 625 (7994): 301–311. doi:10.1038/s41586-023-06865-0. ISSN 1476-4687. PMID 38200295. Bibcode: 2024Natur.625..301A.
  19. ↑ “A 23,000-year-old southern Iberian individual links human groups that lived in Western Europe before and after the Last Glacial Maximum” (en) (1 de abril 2023). Nature Ecology & Evolution 7 (4): 597–609. doi:10.1038/s41559-023-01987-0. ISSN 2397-334X. PMID 36859553. Bibcode: 2023NatEE...7..597V. “Actualment, la major afinitat en Tianyuan en els caçadors-recolectors europeus del Holoceno s'ha reportat en els caçadors-recolectors d'Europa Oriental (EHG). Açò es deu a que l'ascendència trobada en els individus de Mal’ta i Afontova Gora (ascendència dels antics eurasiáticos del nort) va rebre ascendència de poblacions del Paleolític Superior de l'est i surest d'Àsia, els qui després varen contribuir substancialment a EHG.”
  20. ↑ “Bronze age Northern Eurasian genetics in the context of development of metallurgy and Siberian ancestry” (en) . Communications Biology 7 (1): 1–12. doi:10.1038/s42003-024-06343-x. ISSN 2399-3642. “We then modeled gene flow from the lineage leading to CHB to the EEHG at 9.4% (95% CI 4.4%–14.7%).”
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Mathieson et al., 2018.
  22. ↑ Jones, 2017.
  23. ↑ Saag, 2017.
  24. ↑ 24,0 24,1 Günther, 2018.
  25. ↑ Mittnik, 2018.
  26. ↑ Narasimhan, 2019.
  27. ↑ Anthony, 2019a, p. 14.
  28. ↑ Anthony, 2019a, pp. 7, 14.
  29. ↑ “The genetic history of the Southern Arc: A bridge between West Àsia and Europe” (en) . Science 377 (6609): eabm4247. doi:10.1126/science. abm4247. ISSN 0036-8075. PMID 36007055.
  30. ↑ “Skin colour and vitamin D: An update” . Experimental Dermatology 29 (9): 864–875. doi:10.1111/exd.14142. PMID 32621306.
  31. ↑ “Skin Colour and Vitamin D: An update” . Experimental Dermatology 29 (9): 864–875. doi:10.1111/exd.14142. PMID 32621306. "Curiosament, els caçadors-recolectors orientals i escandinaus tenien pell clara,[48] en contrast en els caçadors-recolectors bàltics que varen mantindre la seua pell obscura fins a fa solament 3,800 anys, quan l'agricultura va ser introduïda en esta regió per l'expansió de l'Edat de Bronze d'orige estepario rus.[56, 57]"
  32. ↑ 32,0 32,1 «Population genomics of Mesolithic Scandinavia: Investigating early postglacial migration routes and high-latitude adaptation S8 Text. Functional variation in ancient samples.».doi:10.1371/journal. pbio.2003703. s013.
  33. ↑ Günther 2018, p. 4/28
  34. ↑ “Genetic determinants of hair, eye and skin pigmentation in Europeans” . Nature Genetics 39 (12): 1443–1452. doi:10.1038/ng.2007.13. ISSN 1546-1718. PMID 17952075.
  35. ↑ Mathieson et al. 2018 "Pàgina 52 de l'Informació Suplementària: "L'alel derivat del SNP rs12821256 de KITLG, associat i provablement causal per al cabell ros en europeus, està present en un caçador-recolector de cada una de les regions de Samara, Motala i Ucrània (I0124, I0014 i I1763), aixina com en varis individus posteriors en ascendència de les Estepas. Ya que l'alel es troba en poblacions en ascendència de Caçadors-Recolectors de l'Est (EHG, per les seues sigles en anglés), pero no en poblacions en ascendència de Caçadors-Recolectors de l'Oest (WHG, per les seues sigles en anglés), açò sugerix que el seu orige està en la població de l'Antic Nort d'Eurasia (ANE, per les seues sigles en anglés). Consistent en açò, observem que l'individu conegut més antic en l'alel derivat (respalat per dos llectures) és l'individu ANE Afontova Gora 3, que està datat directament entre 16,130 i 15,749 calç BCE (14,710±60 BP, MAMS-27186: una data prèviament no publicada que reportem ací per primera volta). No podem determinar l'estat de rs12821256 en Afontova Gora 2 i MA-1 per la falta de cobertura de seqüències en este SNP."."
  36. ↑ “The genetic prehistory of the Baltic Siga region” (en) . Nature Communications 9 (1). doi:10.1038/s41467-018-02825-9. ISSN 2041-1723. PMID 29382937. Bibcode: 2018NatCo...9..442M.
  37. ↑ 37,0 37,1 “Patterns in the population history of Northern Eurasia from the Mesolithic to the Early Bronze Age” . Archaeology, Ethnology and Anthropology of Eurasia 49 (4): 140–151. doi:10.17746/1563-0110.2021.49.4.140-151. “"ANE constituïx la major part del component autosómico dels Caçadors-Recolectors orientals (EHG, per les seues sigles en anglés), el contingut del qual és especialment alt en els genomes dels habitants del Mesolítico i del neolític primerenc del noreste d'Europa enterrats en Yuzhny Oleny Ostrov, Popovo, Sidelkino, Lebyazhinka IV, etc. (Haak et al., 2015; Damgaard et al., 2018).", "Mesolithic, northern Russian Plain, Yuzhny Oleny Ostrov (Alekseyev, Gokhman, 1984)"”

Bibliografia

i2003703.doi:10.1371/journal. pbio.2003703.
  • «Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe».Nature.522(7555)
207–211.doi:10.1038/nature14317.
  • «The Neolithic Transition in the Baltic Was Not Driven by Admixture with Early European Farmers».Current Biology.Cell Press.27(4)
576–582.doi:10.1016/j. cub.2016.12.060.
419–424.doi:10.1038/nature19310.
499–503.doi:10.1038/nature16152.
197–203.doi:10.1038/nature25778.
eaat7487.doi:10.1126/science. aat7487.
2185–2193.doi:10.1016/j. cub.2017.06.022.
  • «Ancient human genome-wide data from a 3000-year interval in the Caucasus corresponds with eco-geographic regions Eurasia».Nature Communications.10(1)doi:10.1038/s41467-018-08220-8.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caçadors-recolectors_orientals&oldid=1303348»