L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cultura de la ceràmica cordada

La cultura de la ceràmica cordada és un vast horisó arqueològic europeu que va escomençar a despuntar a finals del Neolític regional (l'Edat de Pedra), va alcançar el seu apogeu durant el Calcolítico (l'Edat del Coure) i va culminar a principis de l'Edat del Bronze (o siga, entre el 2900 i el 2450/2350 a. C.).

Cultura de la ceràmica cordada

També li la denomina cultura de l'astral de combat/guerracultura del hacha de combate/guerracultura dels sepulcros individuals, rebent uns o atres noms en funció de l'escola arqueològica a la que pertanyga l'investigador corresponent. Tant la ceràmica decorada en cuerdo com les astrals de combat (simbòliques, ya que estaven polides en pedra, lo que les convertia en armes poc eficients per a eixa época) eren típiques ofrenes funeràries masculines, depositades en tombes individuals, per lo que els tres elements formen una associació recurrent.[1]

Està associada en l'introducció del metal en el nort d'Europa i, segons alguns investigadors, en certes llengües de la família indoeuropea.

Vasijas del cementeri Lilla Beddinge, en Skåne (Suècia), en les marques de cuerdos característiques d'esta ceràmica en el conjunt de tècniques de decoració incisa.

Extensió geogràfica

Esta cultura arqueològica es va estendre per tota l'Europa del nort i oriental, des del riu Rin en l'oest, fins al riu Volga en l'est, incloent bona part de lo que actualment són els següents països:

 
Extensió aproximada del horisó arqueològic de la «ceràmica cordada», en les cultures adjacents del tercer mileni abans de nostra era (segons la Encyclopedia of Indo-European Culture).

És contemporànea del complex cultural campaniforme, el qual apareix de forma totalment independent en l'estuari del riu Tajo (península ibèrica), cap al 2900 a. C.,[2][3] solapándose en la seua àrea de distribució més occidental en aquell, a l'oest del riu Elba. Esta circumstància va poder haver contribuït a la distribució paneuropea del campaniforme.

Encara que varen adoptar una organisació social i patrons d'assentament similars als grups campaniformes, els de la ceràmica cordada carien dels refinament d'aquells, només possibles per mig del comerç i la comunicació per la mar i els rius.[4]

Orígens i desenroll

 
Astral de guerra en forma de pot, de Närke (Suècia); la «cultura de l'astral de guerra» o «cultura de l'astral en forma de pot», en Suècia i Noruega, va aparéixer prop del 2800 a. C. i es reconeix en prop de 3000 tombes des de Skåne fins a Trøndelag i Uplandia.

Hi ha hagut moltes teories diferents relacionades en l'orige de la cultura de la ceràmica cordada. De manera general, es podria dir que hi ha una divisió entre els arqueòlecs que observen influències de les societats ganaderes de les estepas situades al nort del mar Negra i els que pensen que va nàixer en Centroeuropa de manera autòctona. Pero en abdós camps, hi ha molts punts de vista diferents. L'última tendència ha segut la busca d'un camí intermig. La distribució de la ceràmica cordada coincidix en part en la seua predecessora cultura dels gots d'embut (TRB, per les seues sigles en alemà), en la qual compartix cert número de característiques, com les impressions de corda en la ceràmica o l'us de cavalls i vehículs de rodes, lo que pot ser rastrejat com a influència de les cultures de l'estepa europea.[5]

Segons H. Müller-Karpe la ceràmica cordada i les astrals de pedra polida com a ofrenes funeràries constituirien una pervivencia dels substrats neolítics regionals en la majoria dels territoris.[6] Per a Fagan i Sherratt, este fenomen va representar la culminació de l'interacció entre tendències opostes presents en l'àrea de les planicies que s'estenen pel nort d'Europa, des de Dinamarca a Kiev: entre l'extensificaació en l'Europa de l'Est i el sedentarisme local d'Europa occidental.[7]

Pero per a atres investigadors, solament en algunes zones la continuïtat entre el got d'embut i el cordado pot ser demostrada, mentres que en unes atres la ceràmica cordada anuncia una nova tipologia cultural i física.[8] Per a estos, en la major part de l'enorme extensió que va ocupar esta cultura va ser clarament intrusiva i, per tant, representa un dels més impressionants i revolucionaris canvis culturals constatats per l'arqueologia.[4] Establir el grau a partir del com un canvi cultural pot representar immigració o no seguix sent objecte de debat, debat que ha segut molt intens entorn a este fenomen.

 
Astral de guerra de Gotland.

Les formes de ceràmica cordada en sepultures individuals es varen desenrollar abans en Polònia que en l'oest i el sur de l'Europa Central. El desenroll al mateix temps de ritos funeraris en objectes cordados (rodejats per cordes) no ceràmics en les zones occidentals s'ha explicat com una difusió de traces culturals a través d'una ret de contactes, més que per mig de la migració, sugerint l'existència d'un «Horisó A» en el sigle XXVIII a. C. Açò es deu comprendre en el marc d'un cert número de conexions (gots comunicants) dins de diferents contexts regionals.[9]


Les dates més primerenques de radiocarbono procedixen de Kujavia i Malopolska, en el centre i sur de Polònia, i apunten cap al periodo del 3000 a. C. Les datacions del carbono-14 per al restant d'Europa central mostren que la ceràmica cordada va aparéixer despuix del 2880 a. C.[5] Des d'allí es va estendre al Brezal de Luneburgo (Lüneburger Heide) i despuix fins a la planicie del nort d'Europa, la conca del Rin, Suïssa, Escandinavia, la regió del Bàltic i Rússia fins a Moscou, a on este complex es va fusionar en el estepario.[4]

En les regions occidentals, esta evolució ha segut identificada com un canvi intern, suau pero ràpit que té les seues raïls en el precedent grup dels gots d'embut, tenint el seu orige en la zona de l'est d'Alemània.[10] En la regió bàltica (actuals Estats bàltics i Kaliningrado) ha segut vista més be com un element intrusivo en l'àrea suroest de la cultura de Narva.

En resum, la ceràmica cordada no representa una única i monolítica entitat, sino més be la difusió d'unes innovacions tecnològiques i culturals de pobles diferents pero contemporàneus, que vivien molt pròxims els uns als atres, i que nos han deixat diferents restants arqueològics.

Vore també

Referències

  1. ↑ González Marcén, Paloma (1992). Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", primera edició, Editorial Síntesis, p. 59. ISBN 84-7738-128-3.
  2. ↑ V. Heyd, Bell Beaker Culture in Southern Germany (1998)
  3. ↑ J. Muller i S. van Willigen: «New radiocarbon evidence for European Bell Beakers and the consequences for the diffusion of the Bell Beaker Phenomenon», en Franco Nicolis (ed.): Bell Beakers today: pottery, people, culture, symbols in prehistoric Europe (págs. 59-75), 2001.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Barry Cunliffe: The Oxford Illustrated Prehistory of Europe (pág. 250-254). Londres: Oxford University Press, 1994.
  5. ↑ 5,0 5,1 Janusz Czebreszuk: «Corded Ware from East to West», en Pam Crabtree i Peter Bogucki (eds.): Ancient Europe, 8000 B.C. to A.D. 1000: an encyclopedia of the Barbarian World (2004).
  6. ↑ González Marcén, Paloma. Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", pp. 59,61.
  7. ↑ Brian M. Fagan, i Andrew Sherratt: The Oxford Companion to Archaeology (pág. 89 i 217). Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-507618-4.
  8. ↑ J. P. Mallory: «Corded Ware Culture», en Encyclopedia of Indo-European Culture. Fitzroy Dearborn, 1997.
  9. ↑ Martin Furholt: «Entstehungsprozesse der Schnurkeramik und dones Konzept eines Einheitshorizontes» [1] archivat en Wayback Machine., en Archäologisches Korrespondenzblatt, vol. 34, n.º 4, pp. 479-498), 2004. ISSN 0342-734X.
  10. ↑ J. H. F. Bloemers i T. van Dorp: Pre- & protohistorie van de Lage Landen (‘prehistòria i protohistòria dels Països Baixos’). De Haan/Open Universiteit, 1991. ISBN 90-269-4448-9, NUGI 644.

Bibliografia

  • Mallory, J. P.: "Corded Ware Culture", Encyclopedia of Indo-European Culture, Fitzroy Dearborn, 1997.
  • Einar Østmo: «The Indo-European Question: a Norwegian perspective» (monografia n.º 17, pp. 23-41). En The Indo-Europeanization of Northern Europe (Martin E. Huld i Karlene Jones-Bley, editors), Journal of Indo-European Studies Washington, DC: Institute for the Study of Man, 1996.
  • Lindquist, H.: Historien om Sverige, 1993.
  • Nationalencyklopedin
  • Schibler, J.: «The economy and environment of the 4th and 3rd millennia BC in the northern Alpine foreland based on studies of animal bones». Environmental Archaeology 11 (1): 49-64, 2006.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_de_la_ceràmica_cordada&oldid=1591045»