Horisó arqueològic

Horisó arqueològic és una convenció utilisada pels investigadors per a l'estudi d'un periodo de cultura material (art i artefactes comuns) àmpliament difòs en un jaciment arqueològic o, més habitualment, sobre una gran àrea geogràfica, i que constituïx un nivell diferenciat en la seqüència arqueològica de tal jaciment o regió.

Este terme és utilisat per a designar una série de relacions estratigráficas que formen una fase arqueològica o són part del procés per a determinar les fases arqueològiques d'un jaciment. Un horisó arqueològic ha de ser entés com una ruptura en contexts formats dins d'una matriu d'Harris, denotant un canvi d'época en un jaciment determinat per mig de la delimitació en el temps de les troballes trobades dins del context arqueològic.

El seu us és poc freqüent en l'arqueologia euroasiàtica, sent més habitual en l'americana. En l'àrea andina, per eixemple, s'utilisa per a identificar els processos de formació i ruptura de grans unitats socioculturals relacionades entre sí per motius polítics, religiosos o econòmics:

• El Horisó Primerenc estaria lligat a l'expansió de l'iconografia chavín i certes tècniques textils innovadores associades.
• El Horisó Mig a la producció metalúrgica del coure i bronze identificades en Tiahuanaco i Huari.
• El Horisó Tardà a l'expansió inca.

Elements pertanyents al Horisó Mig. D'esquerra a dreta: Porta del Sol i ceràmica ritual tiahuanaca; carrer de Pikillaqta i bala funerària huari.

Eixemples d'horisons arqueològics europeus serien:

• El Horisó dels sepulcros d'ocre, en el que s'identifiquen els elements de ruptura associats a la denominada per Gimbutas invasió dels kurganes, detectant-se nous ritos funeraris, elements materials nous com l'astral de combat de pedra o la ceràmica cordada, l'us del cavall, etc. Enterraven als seus morts individualment baix un túmulo i coberts d'ocre, d'ahí el nom.
• El Dark Earth horizon (Terra Negra o Obscura) d'Anglaterra, que separa els artefactes romans dels posteriors artefactes natius i per mig del qual es pot apreciar l'abandó de les àrees urbanes de la Britannia romana durant el II

• L'horisó campaniforme, que tipifica un periodo de temps i un vast espai caracterisats per una cultura material que incorpora per primera volta en les regions en les que es desenrolla (casi tota Europa occidental) la metalúrgia, primer del coure i posteriorment del bronze. Açò va ser possible gràcies a la creació d'un dens entramat comercial desconegut fins a llavors, la qual cosa va representar un revolucionari canvi cultural constatat per l'arqueologia. Els seus artefactes característics varen ser el got campaniforme; els punyals de lengüeta i les puntes de flecha tipo Palmela, abdós de coure; els braçalets de arquero; els botons d'os en perforació en V; etc.

El terme és usat a voltes d'un modo alguna cosa incorrecte, en lloc de les paraules nivell o estrat:

• Els horisons A, B i C de la cultura de la ceràmica cordada en el sur d'Alemània (també denominats Steps/escalons, A, B i C), contemporàneus de la campaniforme pero en els seus propis elements culturals característics, com varen ser la ceràmica cordada, l'astral de guerra votivo, l'us de cavalls i vehículs de rodes, etc. Estan associats també a l'introducció de la metalúrgia en les regions per a on es va estendre (Europa central, del nort i oriental), aixina com a la difusió d'algunes llengües indoeuropeas.