Euroasiàtics septentrionals antics
.jpg){kind=link}
En arqueogenética, el terme antics euroasiàtics del nort (ANE, per les seues sigles en anglés) o euroasiàtics septentrionals antics és el nom assignat al component genètic ancestral vinculat a la cultura de Mal'ta-Buret, i a poblacions emparentades en ella, com la descoberta en el complex arqueològic d'Afontova Gora.[1] Este component genètic deriva en certa mida de poblacions euroasiàtiques orientals,[2][nota 1] encara que la majoria (90 %) de la seua ascendència està vinculada en poblacions euroasiàtiques occidentals entroncadas en grups com els caçadors-recolectors occidentals (WHG), primers agricultors europeus (ENF) i caçadors-recolectors caucásicos (CHG). Es considera que estes poblacions descendixen en la seua major part d'una població euroasiàtica occidental basal, denominada per la bibliografia paleogenética com a euroasiàtica occidental comuna (CWE).[3]
Introducció
[editar | editar còdic].png){kind=link}
.png){kind=link}
El linaje ANE s'ha definit per associació en la composició genètica del «chiquet de Mal'ta» (usualment etiquetat com MA-1), un individu que va viure fa 24 000 anys en Siberia, durant l'Últim Màxim Glacial, i que va ser descobert en la década de 1920. Les poblacions genèticament similars a MA-1 han contribuït significativament a la composició genètica dels indígenes americans, europeus, asiàtics centrals, asiàtics del sur i alguns asiàtics de l'est, per orde de rellevància de dita contribució.[2] Lazaridis et al. (2016:10) varen revelar «una clina d'ascendència ANE a lo llarc de l'eix oriental-occidental de Eurasia».[2] Flegontov et al. (2015) varen trobar que el màxim global d'ascendència ANE correspon a les poblacions contemporànees d'indígenes americans, ostíacos i vogulos.[1]
Ademés este component ha segut detectat en cultures de l'Edat del Bronze com Yamnaya i Afanasevo.[4] El 42 % de l'ascendència dels indígenes suramericans té el seu orige en els ANE,[5] mentres que entre el 14 % i 38 % de l'ascendència indígena nortamericana té el seu orige en el fluix genètic d'estes gents de Mal'ta-Buret. Esta diferència va ser causada per la posterior penetració en el continent americà de migracions d'orige siberiano, sent el menor percentage d'ascendència ANE el trobat en els esquimal i en els natius d'Alaska, ya que estos grups són el resultat de migracions a Amèrica de fa aproximadament 5000 anys.[6] El restant de la composició genètica dels indígenes americans sembla tindre orige en l'est de Eurasia.[7] La seqüenciació genètica d'atres gents siberianas sud-centrals (Afontova Gora-2) que daten de fa aproximadament 17 000 anys, revelen una composició autosómica similar a la del chiquet de Mal'ta, sugerint que l'ocupació humana d'esta regió va ser contínua durant l'Últim Màxim Glacial.[7]
Els estudis genètics també indiquen que ANE va ser introduït a Europa per mig de la cultura Yamna/Yamnaya, molt temps despuix del Paleolític.[4][1] El component genètic ANE és visible en els anàlisis dels Yamnaya, i representa 50 % de la seua ascendència indirectament.[4][1] Este component també es troba en els europeus contemporàneus (7 %-25 % de mescla ANE), pero no en els europeus anteriors a l'Edat de Bronze.[4][1] Ascendència ANE adicional va ser trobada en poblacions europees a través d'interaccions durant el paleolític en caçadors-recolectors europeus orientals, de la mescla dels quals en atres poblacions europees varen resultar grups com els caçadors-recolectors escandinaus.[8]
Poblacions antigues desdendientes de ANE
[editar | editar còdic]
Caçadors-recolectors europeus orientals (EHG)
[editar | editar còdic]Els caçadors-recolectors europeus orientals (EHG, per les seues sigles en anglés) són un linaje derivat predominantment dels ANE (en un 75%)[2]. Estan representats per dos individus de Karelia, un en el haplogrupo patern R1a-M417, datat en c. 8.4k anys, l'atre pertanyent al haplogrupo patern J, datat en c. 7.200 anys, i un individu de Samara en el haplogrupo ADN-Y R1b-P297, datat en c. 7.600 anys. Este linaje està estretament relacionat en la mostra ANE de Afontova Gora, datat en c. 18.000 anys. Despuix del fi de l'Últim Màxim Glacial, els linajes WHG (caçadors-recolectors occidentals, per les seues sigles en anglés) i EHG es varen mesclar en Europa Oriental, donant conte de la presència primerenca de l'ascendència de tipo ANE en l'Europa mesolítica[10].
Caçadors-recolectors del Caucas (CHG)
[editar | editar còdic]Els caçadors-recolectors del Caucas (CHG, per les seues sigles en anglés) estan representats per un individu de Satsurblia datat en c. 13k anys, que era portador d'un 36% de genètica derivada de ANE[11], derivant-se el restant de la seua ascendència d'una població similar a la de Dzudzuana, datada en c. 26k, la qual caria de mescla ANE[11]. L'afinitat en Dzudzuana en el Caucas va decréixer en l'entrada de fluix genètic ANE en Satsurblia fa 13.000 anys[11].
Neolític d'Iran (Iran_N)
[editar | editar còdic]El Neolític d'Iran (denotat Iran_N), definit per undividuos que daten fa 8.5k anys, presentava una mescla derivada en un 50% de ANE i en el 50% restant d'una component relacionada en Dzudzuana[11], distinguint-los d'atres neolítics anatolios i pròxim-orientals que no eren portadors de dita mescla ANE[11]. Els neolítics d'Iran varen ser reemplaçats més tart pels calcolíticos d'Iran, que eren una mescla del Neolític d'Iran i el Neolític del Llevant[2].
Beringios Antics/Indígenes americans ancestrals (AB/ANA)
[editar | editar còdic]Beringianos Antics/Nativoamericanos Ancestrals són abolengos arqueogenéticos concrets, basats en el genoma d'un chiquet trobat en el lloc de Upward Sun River (batejat USR1), datat en una antiguetat 11.500 anys.[12] El linaje AB divergix del Nativoamericanos Ancestral (ANA) aproximadament fa 20.000 anys. El linaje de ANA va ser format 20.000 fa per una mescla de Proto-Mongoloide i ANE (42-43%) compatible en el model del poblament de les Américas via Beringia durant l'Últim Màxim Glacial.[13] Estos grups presenten haplogrupos Y-ADN Q i R. La presència del haplogrupo mitocondrial X entre els nativoamericanos sugerix que este grup de ANE havia estat en contacte en atres grups caucasoides occidentals com els WHG i Dzudzuana i estaven estretament relacionats en els caçadors-recolectors europeus orientals (EHG) com la mostra de Sàmara.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Flegontov y Changmai et al., 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lazaridis et al., 2016.
- ↑ https://www.biorxiv.org/content/10.1101/423079v1.full
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Haak y Lazaridis et al., 2015.
- ↑ https://www.researchgate.net/figure/geographical-dispersion-model-The-approximate-model-of-gene-flows-reflecting-divergence_fig6_311621354
- ↑ https://xn--c1acc6aafa1c.xn--p1ai/wp-content/uploads/Moreno-Mayar_Willerslev_2018_Early-human-dispersals-within-the-Americas.pdf
- ↑ 7,0 7,1 Raghavan y Skoglund et al., 2014.
- ↑ https://journals.plos.org/plosbiology/article?aneu=10.1371/journal.pbio.2003703
- ↑ Anthony DW (2019). "Archaeology, Genetics, and Language in the Steppes: A Comment on Bomhard". Journal of Indo-European Studies: 1–23.
- ↑ Mathieson et al., 2018.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Lazaridis et al., 2018.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27965293
- ↑ https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10516561
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euroasiáticos septentrionales antiguos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>