Cultura de Cucuteni
La cultura de Cucuteni representa la fase culminant del Neolític final i el Calcolítico de l'Europa sudoriental. Va florir entre el 4500 a. C. i el 3000 a. C. És una cultura arqueològica que es va desenrollar en l'àrea de les actuals Romania, Moldàvia i Ucrània, a on alcança fins a les valls del Bug i el Dniéster en la regió del Dniéster-Dniéper.
El seu nom prové del jaciment de Cucuteni, situat en la població del mateix nom, en el districte de Iași, Moldàvia rumana, excavat pel paleoetnólogo H. Schmidt a principis del sigle XX.[1]
Atres noms:
- cultura de Tripilia (de la versió ucraniana del nom de la població: Трипiлля o Trypillia).
- cultura tripiliana
- cultura de Tripolia (de la versió russa del nom de la població: Триполье o Trypolie.
- cultura tripoliana
- Cucuteni-Tripilia.
No obstant, els rumans tendixen a considerar com a zona de formació la Transilvania meridional.
Certament, la cultura transilvánica de Petreştu va entrar en el procés formatiu.
Excavats en método estratigráfico, els assentaments de Cucuteni, Traian i Izvoare (en Moldàvia), Trypolie i uns atres (en Ucrània) han permés una periodizaació en quatre fases principals, en el curs de les quals va evolucionar l'estructura dels poblats, generalment, situats sobre elevació o protegits per fossos i terraplens.
Encara que és paralela a les primeres civilisacions póntico-caucásicas dels metals, la cultura de Cucuteni es manté en l'estadi Eneolítico. Existien coure i bronze d'importació que eren encara poc usats.
Va deixar una ceràmica polícroma de gran calitat, de la que ha segut possible seguir l'evolució en les formes, en l'us de colors i en el progrés tècnic.
Fases
[editar | editar còdic]A la fase inicial de producció anomenada pre-Cucuteni i vinculada encara a la Bandkeramik (ceràmica de bandes) danubiana seguix el ple desenroll de la fase Cucuteni A, en elegants gots, decorats en espirals, meandres i motius en S.
L'ornamentació, marcada en un sentit dinàmic de la llínea i un gust viu del color, juga sobre el contrast cromàtic entre el fondo blanc groguenc i el roig obscur dels elements decoratius, delimitats per un contorn negre.
Successivament, el negre adquirix un paper més important, mentres apareixen les primeres representacions zoomórficas esquemàtiques.
En l'última fase els motius estan repartits en frisos, que subrallen l'estructura del got, distinguint el cos del coll i del peu.
Ídols femenins de terracota i figurillas d'animals atesten relacions en l'Àsia Menor i l'Egeo. Pero ya a finals de la primera fase pot observar-se també una penetració d'elements de l'est europeu, documentada per una atra classe de ceràmica en decoració en forma de pentine.
El mateix fenomen es manifesta més al sur, en l'àrea cultural de Gulmenita, i s'accentua en la fase final, primera etapa de l'evolució cap a l'Edat del Bronze.
En este procés es difonen les tombes d'ocre, anàlogues a les del Ponto septentrional.
L'arqueòlec nortamericà J. P. Mallory (1945-) afirma:
Estava centralisada en la mitat del curs alt del riu Dniéster aplegant pel noreste fins al Dniéper.
Està present una cultura urbana, potser la primera d'Europa. L'agricultura està atestada, tan ben com el ganado, vacú principalment, pero de cabres/ovelles i porcs hi ha també evidències. Una part dels restants és d'animals salvages.
Es coneix des de 1884 en Romania, i les primeres excavacions varen escomençar en 1909.
El primer assentament descobert va ser en el nort de Romania, per tant el nom de la cultura prové d'un poble rumà. Alguns han sugerit que el centre estaria prop del poble ucranià de Trypillia, descobert en 1897. Pero més vesprada, s'han descobert més llunt artefactes que indiquen que el centre geogràfic de la cultura provablement estiga més al nort, potser en la República de Moldàvia. Pot ser una cultura indoeuropea. A lo manco, la ceràmica està conectada en la cultura de Ceràmica llineal.
La gran colecció d'objectes de la cultura de Cucuteni es troba en el Museu de Història i Arqueologia en Piatra Neamţ (Romania).
Fins a 2003 s'han identificat més de 2000 emplaçaments de la cultura tripiliana.
S'ha propost introduir la reserva de Trypillia en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.
Assentaments
[editar | editar còdic]Els grans assentaments del sur d'Ucrània, prop dels rius Prut, Dniéster i Bug, solien estar en llocs estratègics i protegits per trincheres i terraplens, aplegant a contindre entre 1200 i 1700 estructures (vivendes, almagasens o tallers), que acollirien a varis mils de habitants. Els edificis seguien un pla urbanístic, ordenats en círculs concèntrics successius, en carrerons radials que partien del centre de la població i aprofitant al màxim l'espai disponible. Hi ha documentats barris sancers d'artesans especialisats, que disponien de forns complexos i del torne alfarero, lo que els permetria produir en série la seua ceràmica. En Romania i Moldàvia els assentaments varen ser alguna cosa menors, pero aixina i tot, de dimensions considerables, com el de cultura de Cucuteni, en unes 500 estructures que varen poder acollir a entre 2000 i 4000 persones. L'existència d'assentaments estables fortificados, l'inusual importància del sector secundari en esta época (en Europa) i l'aparició d'edificis singulars ha dut a molts investigadors a afirmar que les fases més recents de a principios del siglo XX.[2] podrien constituir les més antigues evidències europees de proto-estats.[3]
Prop de la localitat ucraniana de Nebélivka varen ser trobats restants d'un assentament de 238 hectàrees en 1.200 edificacions, 50 carrers, un temple i objectes diversos, principalment de ceràmica, que daten de fa aproximadament 6.000 anys. El temple era un edifici de dos pisos, de fusta i de fanc, rodejat per un pati en galeria; la planta superior estava dividida en cinc sales; dins de les ruïnes hi ha restants de huit plataformes d'argila, que poden haver segut utilisades com a altars i la plataforma en la planta superior conté numerosos ossos cremats de corder, associats en sacrificis; els pisos i les parets de les cinc habitacions de la planta superior varen ser decorats en pintura roja.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1993) Els orígens de la civilisació. El Calcolítico en el Vell Món, primera edició, Editorial Síntesis, p. 116. ISBN 84-7738-181-X.
- ↑ , Editorial Síntesis. ISBN 84-7738-181-X.
- ↑ González Marcén, Paloma (1992). Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", primera edició, Editorial Síntesis, pp. 47-48,158. ISBN 84-7738-128-3.
- ↑ «6,000-Year-Old Temple with Possible Sacrificial Altars Discovered» (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Cucuteni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.