Revolució neolítica
Es denomina revolució neolítica a la primera transformació radical de la forma de vida de l'humanitat, que va passar de nómada a sedentaria, en concretar-se una economia productora basada en l'agricultura i la ganaderia. Esta expressió es deu a Vere Gordon Childe (1941).
Este procés va tindre lloc fa aproximadament més de 9000 anys (VIII mileni a. C.) com a resposta a la crisis climàtica que es produïx en el començ del Holoceno, despuix de l'última glaciació, i que, en térmens relacionats en la història de la cultura, correspon al pas del periodo Paleolític (pedra antiga) al Neolític (pedra nova), i d'ahí el seu nom. En primer lloc, els canvis que vénen de senyalar-se varen afectar a una àmplia zona que, per la seua apariència en el mapa, ha rebut el nom de creixent fèrtil o mija lluna fèrtil,[1] incloent des de la part egipcíaca del vall del Nilo fins a Mesopotamia (el territori entre els rius Tigris i Éufrates), i també passant per la franja costera del Alce mediterràneu i la regió montanyosa del surest d'Anatolia l'actual Turquia. Dins d'esta zona, els llocs a on s'han trobat les proves arqueològiques més antigues de neolitización, és dir, de la substitució de la pedra tallada per la pedra polida per a la confecció d'armes i ferramentes, no procedixen precisament de les planures aluvials dels grans rius, sino de jaciments situats en una zona més estreta entorn a ells (Jericó o Chatal Huyuk). Això no té res d'estrany, ya que en les planures aluvials del Nilo, del Tigris, i del Éufrates, la pedra és més escassa.
Anys més vesprada es varen produir canvis similars en l'Índia (rius Indo i Ganges) i en l'Extrem Oriente (rius Huang He i Yangtze en China). L'expansió pel restant del Vell Món (Europa, Àsia i Àfrica) es va produir per difusió d'estos primers focs, encara que en algunes zones es va descobrir localment la domesticació d'animals o plantes autòctones. De forma autònoma es produïx la revolució neolítica en Amèrica, en els focs mesoamericano i andino. La difusió de l'agricultura i la ganaderia per Oceania en alguns casos és simultànea a l'ocupació humana (les migracions de les illes del Pacífic eren tant dels grups humans com dels seus cultius i ganado) i en uns atres els usos del sol varen continuar sent molt arcaics fins a l'arribada dels europeus (aborigen australians, en la seua majoria caçadors-recolectors, l'ocupació dels quals del continent és molt antiga, potser des de fa 40 000 anys).
La transició de societats caçadores-recolectores a sistemes agrícoles durant la revolució neolítica va supondre un canvi significatiu en el perfil de salut de les poblacions humanes. L'evidència arqueològica i bioantropológica sugerix que la creixent dependència dels cereals i el sedentarisme es varen associar en un aument inicial de certes patologies, tals com les càries dentals, l'anèmia ferropénica i signes d'estrés nutricional (com l'hipoplasia de l'esmalt), documentant-se en molts casos una reducció de l'estatura mija en comparació als grups precedents.
Si ben este canvi en el patró alimentari va assentar les bases per al desenroll de diverses condicions de salut, l'alta prevalença de malalties cròniques contemporànees —com l'obesitat, la diabetis tipo 2 i malalties cardiovasculars— s'atribuïx a una combinació més complexa de factors moderns, que inclouen el processament industrial d'aliments, el sedentarisme i l'aument de l'esperança de vida. De manera similar, els animals domèstics que varen evolucionar junt al ser humà han experimentat canvis adaptatius; per eixemple, el gos ha desenrollat una major capacitat genètica per a digerir l'almidó en comparació al llop, encara que també es veu afectat pels hàbits de vida i alimentació de les societats modernes.
Teoria dels canvis ambientals per a l'introducció a l'agricultura
[editar | editar còdic]
Hipòtesis de l'oasis segons Gordon Childe
[editar | editar còdic]Després de molts estudis, va plantejar una de les hipòtesis més convincents sobre l'orige de l'agricultura. Com es menciona en el text de Redman, Els orígens de la civilisació des dels primers agricultors fins a la societat urbana en el Próximo Oriente,[3] "...Considerava que el cultiu intencionat de plantes i la domesticació d'animals varen constituir la major revolució econòmica posterior al control del fòc".
Gordon Childe propon la hipòtesis de l'oasis, la qual fa referència a una crisis climàtica que va afectar negativament a l'agricultura naixent. La mateixa planteja que, a partir d'eixos canvis climàtics, més precisament, en Próximo Oriente, i a finals de l'última glaciació, es va passar d'un clima humit i fret, a un atre sec i calorós. Açò va produir que els rius se secaren, o disminuïren el seu cabal, i per la seua banda, les praderies i els boscs començaren a convertir-se en deserts a on predominaven els sols àrits. Per açò mateixa, els sers vius —com a plantes, animals i sers humans (caçadors-recolectors)— que habitaven en eixes zones, es varen vore obligats a buscar un lloc més apte per a la supervivència. Per eixa raó, en el cas de les plantes, només sobrevivien aquelles que es trobaven prop dels rius i els oasis. Lo mateix va ocórrer en els animals, que varen tindre que permanéixer prop dels ambients aquàtics. Aquelles àrees que encara contenien cabal d'aigua, sense dubte eren les valls del Nilo, del Tigris, i del Éufrates, entre atres oasis que no s'havien secat.
Com el desert va ser alvançant, els hòmens i els animals varen tindre que començar a conviure en zones cada volta més reduïdes. Els sers humans, que també es varen vore obligats a permanéixer en les rodalies dels rius i els oasis, varen observar puix als animals i les plantes d'una manera més propenca, és dir, varen escomençar a conviure en ells i analisar la forma en que es comportaven. D'esta manera, es varen ser donant conte de que tal volta podien domesticar-los o servir-se d'ells d'alguna forma. En els fets, açò va significar una relació simbiòtica cada volta més estreta, en la dependència entre sí
dels animals i les plantes per un costat, i els sers humans per un atre costat.
Terminologia
[editar | editar còdic]Sobre el terme revolució
[editar | editar còdic]El terme revolució és una de les categories més utilisades per a descriure processos importants, i no solament en les ciències socials, que no necessàriament té que ser un procés brusc i violent: la Revolució francesa va ser una revolució violenta, pero la seua transcendència no va ser per este fet, sino pel desenroll d'una nova forma de govern republicà (encara que ya havia sorgit en l'Edat Antiga en característiques distintes) que va donar orige a l'establiment de Constitucions que varen acabar a mijà determini en els règims absolutistas, a lo manco en Europa i part d'Amèrica. L'identificació d'una revolució industrial casi simultànea a la Revolució francesa és el precedent que va permetre a el historiador australià estendre l'us del terme a un procés ya no secular, sino milenari. Se sol considerar que Revolució Neolítica i Revolució Industrial han segut els dos canvis més transcendentals de l'història de l'humanitat, i a pesar de no ser acontenyiments de canvi en el temps històric de curt determini, mereixen l'us del terme. I en l'actualitat, despuix de la segona revolució industrial (La tercera ona d'Alvin Toffler), una enorme revolució tecnològica i científica, no violenta en sí mateixa, ha vingut a dotar als sers humans d'una capacitat mai vista per a créixer i millorar en el camp de la ciència i la tecnologia, que està canviant acceleradament la nostra percepció del món i de l'història. Aixina, per a evitar la paraula «revolució» i les seues implicacions, tant en lo temporal com en el seu caràcter violent, o inclús per a evitar comparacions en el terme evolució, alguns autors preferixen utilisar atres térmens.
No obstant, l'ocupació de noms distints no li lleva cap grau de validea a l'ocupació del terme revolució, a lo manco en este cas.
Sobre el terme neolític
[editar | editar còdic]«Neolític» s'utilisa com a denominació d'un periodo de la prehistòria definit en térmens de cultura material. Académicamente es definia com el periodo en el que es troben útils de pedra polimentada, front al paleolític, que els útils eren de pedra tallada. Llògicament, l'integració d'esta perspectiva de la tecnologia lítica en el procés descrit per Gordon Childe, i la comparació de lo que a partir de llavors es denomina modo de vida paleolític (depredador) i el modo de vida neolític (productor) va passar a ser un tema cultural i una de les tasques més importants de la prehistòria i l'arqueologia com a ciències.
Conseqüències
[editar | editar còdic]Les variacions lligades a la Revolució Neolítica signifiquen un enorme bot en el desenroll de l'humanitat, la qual va començar a créixer en major rapidea en començar a collir aliments que podien conservar-se durant prou temps.[4] La necessitat de conservar els aliments va generar el desenroll de noves tècniques i artesania com la ceràmica, la cestería i moltes atres. L'aparició d'excedents va permetre l'especialisació i divisió del treball, l'aparició del comerç, l'accentuació de les diferències socials, i en el temps, l'orige de la història. Pero això seria un procés posterior denominat revolució urbana, també segons l'expressió de Gordon Childe.
Com a revolució, la difusió de l'agricultura també va supondre conseqüències negatives:
- Alteració dels ecosistemas, que progressivament es convertixen en paisage humanisat de tipo agrícola, ganader i forestal (paisage agrari).[4][5] Eixa pèrdua de diversitat biològica i simplificació de les cadenes tróficas, someses al gust humà, va tindre a la seua volta una conseqüència molt interessant: per a cada u dels cultius, l'activitat de distints grups humans a lo llarc de tot lo món durant milenis va permetre una prolongada selecció artificial d'espècies, que ha donat lloc a una enorme variabilitat genètica en les llavors que en l'actualitat s'està perdent com a conseqüència de la globalisació, que impon processos agrícoles i llavors estandardisades, reduïdes en número a les més demandades pel mercat.[6][7][8] El perill de desaparició d'este patrimoni de l'humanitat acumulat i conservat en les comunitats rurals disperses per tot lo món és objecte actualment de l'atenció de programes internacionals de protecció.[nota 1]
- Una alteració en els propis sers humans, que va conduir a un empijorament de les condicions de vida per reducció de la variació de la dieta, a pesar de garantisar un suministrament més continu de menjar. La majoria de les poblacions durant la revolució neolítica sofrien malnutrición crònica i va debutar un gran número de malalties cròniques o degenerativas, que continuen presents en l'actualitat.[4] El sedentarisme i l'aument espectacular de la densitat de població també va produir pijors condicions sanitàries i endemizó les malalties. La pressió de la selecció natural sobre l'espècie humana, des de llavors i fins a hui, ya no s'efectua en les mateixes circumstàncies que en els centenars de mils d'anys anteriors en possibilitar-se la supervivència i reproducció d'individus que en un modo de vida paleolític no les haurien alcançat.cita requerida La dinàmica de poblacions es torna enterament distinta.[11]
- Les primeres civilisacions urbanes sorgixen cap al 3000 a. C. en diversos llocs d'Àfrica i Àsia: en les valls del Tigris i el Éufrates (Ur, Uruk), en la vall del Nilo (Menfis, Giza, Tebas, Abidos), en la planura de la vall del riu Hoang-ho (Huixia, Anyang, Gaocheng), i en la vall del Indo (Harapa, Mohenjo-Daro).
Espècies vegetals
[editar | editar còdic]Els cerealés varen ser les espècies vegetals decisives per a la Revolució Neolítica en la major part del món, i seguixen sent la base de l'alimentació humana en l'actualitat. centeno, blat i ordi són originaris de la zona del Creixent Fèrtil, encara que potser no varen ser les primeres espècies vegetals en passar de la recolecció al cultiu (recentment s'han trobat fruts d'higuera que demostren una selecció intencionada en la zona de Mig Orient fa 11 400 anys[12]). Les llegums, concretament les llentillas, també tenen un cultiu molt antic, i alguna cosa menys els diferents arbres frutales (cítrics —China—, manzanos, ciruelos) o els bananes (Surest d'Àsia). En l'Amazònia la domesticació d'espècies vegetals es va basar inicialment en la mandioca amarga i va començar fa uns 5000 anys.[13]
-
Mazorcas de dacsa, originari d'América Central.
-
Campos d'arròs en terrats inundats. Illa de Java
-
La creïlla, originària de Sudamérica, és el cultiu no cerealista en major transcendència.
-
Un atre tubèrcul, el ñame, va originar cultures agrícoles molt alluntades entre sí: en Àsia, Nova Guinea, Àfrica i Amèrica.
-
El sorgo va ser el cereal més difòs en les antigues agricultura subsaharianes.
-
Llentilla, el principal llegum del vell món, en una ilustració botànica de 1796
-
Distintes varietats de frijol o judeua, el principal llegum originàriament cultivada en el nou món
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Impacte sobre la salut de l'inclusió dels cereals en la dieta
[editar | editar còdic]El ser humà va passar d'una alimentació basada en la caça i la recolecció a una dieta en un alt contingut en cereals. Este canvi dràstic de la dieta s'ha produït a un ritme molt ràpit en un determini de temps molt curt des del punt de vista evolutiu, ya que l'humanitat existix des de fa uns 2,5 millons d'anys i els cereals es varen introduir fa uns 10 000 anys. No obstant, nostre genoma i fisiologia no s'han modificat a penes durant els últims 10 000 anys i res en absolut en els últims 40-100 anys, donant com resultat una dieta "desadaptativa". Alguns autors opinen que esta hipòtesis de la discordança evolutiva ha proporcionat un marc teòric valiós, pero es tracta d'una visió incompleta que no reflectix la flexibilitat, la variabilitat i l'adaptabilitat en el comportament alimentari humà i la salut en el passat i el present.
L'evidència històrica i arqueològica mostra que, prèviament a la revolució neolítica i el desenroll de l'agricultura, els sers humans en general no mostraven signes ni síntomes de malalties cròniques. Diversos estudis etnològics i arqueològics revelen que coincidint en l'inclusió dels cereals en la dieta, es va produir una série de conseqüències negatives sobre la salut, entre les que destaquen reduccions de l'estatura, disminució de l'esperança de vida, aument de les malalties infeccioses, de la mortalitat infantil, les malalties neurològiques i psiquiàtriques, múltiples deficiències nutricionals, incloent anèmia ferropénica, trastorns minerals que afecten tant als ossos (raquitisme, osteopenia, osteoporosis) com a les dents (hipoplasia de l'esmalt dental, aument de les càries dentals), i atres deficienicas de minerals i vitamines.
Part d'estos efectes negatius han segut compensats pel progrés del higiene, el desenroll de la Medicina i la complementación de les dietes basades en cereals en atres fonts de nutrients, conseguint una reducció de la mortalitat infantil i una esperança mija de vida més llarga. No obstant, la major part de les conseqüències negatives continua present en l'actualitat: el canvi de l'alimentació basada en la caça i la recolecció a les dietes en alt contingut en cereals i l'estil de vida civilisat, està associat a l'alta incidència de l'obesitat, la diabetis tipo 2, l'ateroesclerosis, les malalties psiquiàtriques, els trastorns neurològics i unes atres malalties cròniques o degenerativas.
En quina mida ha ocorregut lo mateix en el cas d'animals domèstics, com els gossos (que els seus ancestros els cánidos existixen des de fa 34 millons d'anys) i els gats, i fins a quin punt el perfil de nutrients de la dieta dels seus antepassats (clarament carnívors) és l'òptim, són objecte d'estudi. Estos animals han evolucionat conjuntament en els humans, compartint l'exposició a les mateixes condicions ambientals i la modificació de l'alimentació ancestral, passant a dietes riques en cereals. Els aliments comercials per a estes mascotes contenen substàncies que no poden digerir o no digerixen completament, tals com teixits animals de baixa calitat (per eixemple, ossos), fibres d'orige vegetal i proteïnes indigestas, que són un substrat per a la fermentació per la flora intestinal. També contenen altes cantitats d'almidó procedent dels cereals i, si be s'ha demostrat que el gos domèstic ha desenrollat una major capacitat digestiva i d'absorció de l'almidó que els seus ancestros, no es coneix l'impacte sobre la salut i l'esperança de vida d'esta alta cantitat constant de glucosa absorbida pel gos. La capacitat del gat per a digerir l'almidó és menor que la del gos. Moltes de les malalties inflamatorias i immunològiques que desenrollen els gossos són provocades per alteracions de la flora intestinal com a conseqüència d'una dieta inadequada o l'us d'antibiòtics, tals com malalties digestives cròniques, alèrgias respiratòries, asma, malalties de la pell (especialment dermatitis atópica) i trastorns autoinmunes. Junt als humans, els gossos domèstics tenen la major diversitat fenotípica i malalties naturals conegudes de tots els mamífers. Aproximadament 400 malalties hereditàries similars a les dels humans es caracterisen en els gossos, inclosos trastorns complexos com càncerés, malalties cardiovasculars, malalties autoinmunes i trastorns neurològics. Entre estos últims, destaca especialment la malaltia d'Alzheimer. Els gossos mostren moltes similituts en la deterioració cognitiva humà, incloent l'acumulació en el cervell de plaques amiloides.
Espècies animals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Domesticació.
La domesticació d'animals —a excepció de la del gos, segurament molt anterior, pròpia de societats caçadores— va ser simultànea a la de les espècies vegetals. Les més esteses hui, oví, vacú i caprino, procedixen també de la zona del Creixent Fèrtil. La següent, decisiva per al desenroll històric, va ser la del cavall en les estepas d'Àsia Central, paper que en atres zones va correspondre als camélidos (dromedaris, camellos, flames i alpacas). Les demés espècies importants es varen seleccionar d'entre tots els grups zoològics: mamífers (destacant-se el porc), aus, les més usuals denominades de corral, com gallinas i ànets, i unes atres com les colomas —per a alimentació i us colombofílico— i les rapaces —utilisades en cetreria—, i inclús insectes (abella —apicultura— i cuc de la seda —sericicultura—).[nota 2] L'utilisació ganadera de reptilés (com iguanas i cocodrils) ha tingut menys extensió.
Algunes de les domesticació més recents en térmens històrics varen ser la del gat —que es va deure a la mútua utilitat per a felinos i humans de la seua presència en els graners del Antic Egipte, vulnerables als rosegadors— i la del elefant —en fins econòmics i bèlics en les seues varietats asiàtica i africana, encara que l'us d'esta última s'ha perdut des de l'Edat Antiga—.
Espècies microbianas
[editar | editar còdic]L'aprofitament controlat d'espècies de tamany microscòpic —que no poden considerar-se animals ni vegetals— es va produir des d'époques molt primerenques, en les que es donava una biotecnología inconscient pero eficaç: la ganaderia microbiana de fermentes, rents i bactèrias, que existix des de que existixen el pa, els productes làcteus i les begudes alcohòliques.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Samuel Noah Kramer. History Begins at Sumer: Thirty-Nine "Firsts" in Recorded History (1956)
- ↑ Diamond, J. (25 d'abril de 2003). Farmers and Their Languages: The First Expansions (en anglés), Science, pp. 597-603. doi:10.1126/science.1078208.
- ↑ L., Redman, Charres (D.L. 1990). Els orígens de la civilisació des dels primers agricultors fins a la societat urbana en el Próximo Oriente, Editorial Crítica. OCLC 435359642. ISBN 8474234689.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «L'ètica de l'intensificació sostenible de l'agricultura». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ (2009) In the Light of Evolution: Volume III: Two Centuries of Darwin, Washington (DC): National Academy of Sciences (US. ISBN 978-0-309-10405-0.
- ↑ «Sistemes Ingeniosos del Patrimoni Agrícola Mundial. Un Llegat per al Futur.». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «Diversitat genètica: dò del passat, llegat per al futur». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «L'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació 2003-04. 3. De la Revolució Verda a la Revolució Genètica». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «Acorde sobre la protecció dels recursos genètics». Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ «La llavor, patrimoni dels pobles». Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ «How Neolithic farming sowed the seeds of modern inequality 10,000 years ago». The Guardian. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «La figa, el primer frut que hauria collit el ser humà». Clarín. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2009. Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ R. M. W. Dixon (1999). The Amazonian languages (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 4-5. ISBN 0-521-57021-2.
- ↑ Alicia Rivera. «El cuc de seda revela la seua història de més de 5.000 anys». El País. Consultat el 14 de maig de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gordon Childe, V. (1978). Els orígens de la civilisació, Madrit: F.C.E.. ISBN 84-375-0015-X.
- Samuel Noah Kramer. History Begins at Sumer: Thirty-Nine "Firsts" in Recorded History (1956).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revolución neolítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>