Copa de cràneu

Copa de cràneu trobada en la cova de Gough en Sommerset, Regne Unit

Copa de cràneu és un copa per a beure feta en un cràneu humà. L'us del cràneu d'un enemic vençut com a copa per a beure ha segut registrat per numerosos autors a través de l'història de diversos pobles, especialment entre els nómadas de les estepas d'Eurasia.

La copa de cràneu és part d'un ritual usat en el budisme tántrico hindú i tibetano conegut com Kapala, i a sovint es veu que són dutes per les deidadés en imàgens; l'identitat de l'amo del cràneu no es considera significativa. Encara es conserven molts Kapalas ricament tallats, la majoria procedents del Tibet.

Copes de cràneu prehistòriques

En la cova de Gough (Regne Unit) en 1987 es varen trobar restants de cràneus que mostraven marques de canibalisme i d'utilisació dels mateixos com a copes de cràneu. S'han datat en 14 700 anys abans del present, lo que les convertix en les més antigues trobades.

Registres en el Història

Krum festejant despuix de la victòria sobre l'emperador Nicéforo, miniatura de la traducció búlgara de la Crònica de Manasés, XIV.

Heródoto (c. 484 a. C.- c. 425 a. C.) i posteriorment Estrabón (63/64 a. C. - c. 24 d. C.) citen que els escitas bevien dels cràneus dels seus enemics.

Tito Livio registra que el cràneu del cònsul Lucio Postumio Albino va ser revestit d'or i es va utilisar com a recipient per a servir begudes pels boyos, una tribu celta d'Europa en el 215 a. C.

Teófanes el Confesor, Juan Zonaras, el croniste Manasés i atres escritors descriuen que Krum de Bulgària va manar fer una copa enjoyada de la calavera del emperador bizantí Nicéforo I (811), despuix de matar-ho en la batalla de Pliska.

Segons la crònica Relat dels anys passats, el kan dels pechenegos Kurya havia fet una copa del cràneu de Sviatoslav I de Kiev, lo que era una senyal de respecte entre les cultures nómades de Eurasia; segons estes fonts Kurya i la seua esposa varen beure del cràneu i varen orar per un guerrer tan valent com lo va ser el difunt senyor de la guerra de la Rus de Kiev.

El registre més antic en els anals chinencs sobre la tradició de les copes de cràneu, procedix dels antics escrits xiongnu, que expliquen que el fill de Modun, Laoshang, va matar al rei dels yuezhi, i d'acort en la seua tradició, "va fer una copa per a beure del seu cràneu" (Shiji 123, c 161 a. C.). Segons el Llibre de Han Posterior (que forma part del Llibre de Han, una de les Vintiquatre Històries) la copa per a beure a partir de la calavera del rei dels yuezhi es va utilisar quan els xiongnu varen firmar un tractat en dos embaixadors Han durant el regnat de l'emperador Yuan (49-33 a. C.). Per a sagellar el conveni, els embaixadors chinencs varen beure la sanc de la copa en els caps xiongnu.

Segons Pablo el Diácono, el lombardo Alboino va derrotar als seus enemics, els gépidos, matant al seu nou rei Cunimundo, i duent-se captiva a la seua filla Rosamunda per a fer-la la seua esposa, després de la qual cosa va convertir el cràneu de Cunimundo en una copa per a beure.

En acabant de que Muhammad Shaybani, el fundador de l'Imperi Shaybanida d'Uzbekistan, morira durant una batalla, el Shah safávida Ismail I va enviar les parts del seu cos a diverses zones de l'imperi per a la seua exhibició, i va fer que el seu cràneu fora cobert d'or i convertit en una copa incrustada de pedres precioses (1510).

Referències

Bibliografia

• (1897).The Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.The Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, Vol. 26.26(26)

340–357.doi:10.2307/2842008.